Després del Debat

Pel que fa a la política catalana aquesta setmana ha estat centrada en la celebració al Parlament de Catalunya del Debat sobre l’orientació política general del Govern.

Abans de seguir vull fer-vos avinent que el pare de Manuela de Madre, Natalio, va morir mentre dormia la matinada de dijous a divendres. Ja fa setmanes es va voler acomiadar dels seus, que van considerar que es precipitava en fer-ho. Semblaven tenir raó perquè després va fer una vida normal fins que, en silenci i sense avisar, ens va deixar. Murri però també vehement, socialista de cap a peus, ha lluitat durament tota la vida i al mateix temps ha sabut gaudir-ne, i ens ha mostrat, també al final, com s’han de fer les coses. Què bé que ho ha fet tot! El trobarem a faltar però ha fet sempre el que calia perquè no sentim cap pena; en tot cas, enveja.

Per fer-vos una idea general del context previ al debat de política general us aconsello veure la meva intervenció en el programa Àgora de TV3 del dia 22 o un resum de la meva roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió Executiva del PSC celebrada el dia 28. També us poden interessar les entrevistes que em van fer, respectivament, Joan Tapia a El Periódico de Catalunya i Maria Coll i Rafael de Ribot a El Singular Digital.

El debat parlamentari va començar dimarts a la tarda amb l’extensa intervenció del president Montilla, que també podeu veure en vídeo. Immediatament després del seu discurs els diferents grups parlamentaris van fer unes primeres declaracions en calent. Aquí podeu veure la que va fer Manuela de Madre com a presidenta del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. Dimecres es va produir, entre d’altres, la meva intervenció, que també podeu veure en vídeo. Us pot interessar també l’opinió de Joan Tapia sobre el debat en el seu article “El dièsel Montilla”.

El darrer dia del debat, el dia en que s’aprovaven les resolucions, es va conèixer la notícia que Angel Colom, quan ja era militant de CDC, (avui és membre del Consell Nacional de CDC i President de la seva Sectorial d’Immigració), havia rebut diners del Palau de la Música, segons sembla per eixugar el deute de l’extingit Partit per la Independència i per ajudar a crear una Fundació “Espai Catalunya” que no va arribar a néixer. Angel Colom afirma haver rebut 72.000 euros, mentre a la comptabilitat del Palau de la Música hi consten dos pagaments per un valor total de 150.000 euros (uns 25 milions de les antigues pessetes). En comptes de donar explicacions, Colom es va dedicar a intentar empastifar els socialistes catalans, a fer-nos responsables de tot l’enrenou, a acusar-nos d’anticatalanisme, a dir que el president Montilla li feia “vergonya”, i a explicar que ell faria tot el possible perquè Artur Mas fos President. La qüestió és que Àngel Colom no va explicar qui li havia dit que Fèlix Millet l’ajudaria, ni com es justifica que diners que havien de servir per promoure la música catalana van acabar eixugant deutes polítics. Vegeu la meva intervenció en el programa de Josep Cuní per contestar les greus i infundades acusacions d’Àngel Colom, i l’editorial d’El Periódico de Catalunya “L’error de Colom”.

Quan encara no s’havia acabat el soroll causat per la notícia que Àngel Colom havia rebut diners del Palau de la Música, es va saber que també la Fundació Trias Fargas, la fundació de CDC, havia rebut 630.554,82 euros (uns 105 milions de les antigues pessetes) del Palau de la Música en set convenis anuals. Els responsables de CDC i de la seva Fundació afirmen que aquests convenis eren perfectament legals i que havien estat degudament registrats i fiscalitzats. El que no està gens clar és com una Fundació com la del Palau de la Música, que rebia fons particulars i de les institucions per promoure la música i la cultura catalanes, es dedicava a fer donacions a la Fundació d’un determinat partit polític.

Tots estem interessats en que aquest afer s’esclareixi fins al final. Especialment ho estem els que ens sentim part del catalanisme, els que defensem el paper d’una societat civil forta i els que creiem que és absolutament necessari que el mecenatge serveixi a finalitats públiques com la promoció cultural. Cal evitar que aquest cas es converteixi en un escenari de lluita partidista i, per tant, sembla que el més convenient és que sigui la Justícia la que l’investigui i jutgi. No s’ha de descartar que l’estratègia de la defensa de Fèlix Millet passi per fer molt soroll i escampar molt de fum per defugir les seves indubtables i confessades responsabilitats. Per això és absolutament necessari que totes les persones i institucions afectades pel cas donin explicacions sòlides i convincents sobre la seva implicació, sobre la seva relació amb el Palau de la Música i amb el delinqüent confés Fèlix Millet. En aquest sentit us convido a llegir l’article de Josep Ramoneda “El ‘caso Millet’ y sus coartadas”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Investigar al Palau, peti qui peti” i l’article de Joan J. Queralt “Tsunami en l’oasi català”. Al pallaso (savi) Tortell Poltrona li hem d’agrair aquesta reflexió de fons sobre l’afer Millet recollida ahir en una entrevista publicada pel diari Avui: “¿Tu pots anar amb un Mercedes de 700 cavalls vivint de la cultura?”.

Per anar acabant amb temes referits a la política catalana us recomano que llegiu la intervenció de José Montilla davant el Consell Nacional del PSC celebrat ahir. En ella s’hi contenia una breu referència de sis frases al cas Millet, “el món de la política i les institucions estan per servir la cultura i no per servir-se d’ella”, que ha estat subratllada en la crònica d’El Periódico de Catalunya “Montilla vol ‘explicacions’ de CiU pels pagaments a la seva fundació”.

També coincidint amb la celebració del Debat sobre l’orientació política general es va produir el coneixement públic de dos missatges privats de dos diputats enviats per mòbil que van causar un cert rebombori. Pels interessats en el tema recomano la lectura de l’article de Pilar Rahola “Del tostón a la ‘merde’…” que coincideix bàsicament amb el que en penso de tot plegat.

Per acabar amb aquest primer capítol del diari us recomano vivament la lectura de l’article de Ferran Mascarell “Un país que valgui la pena”. I també us poden interessar les reflexions de la Consellera Mar Serna entrevistada per Glòria Ayuso a Público i l’article de Jordi Sánchez “Barcelona, al divan”.

El debat polític espanyol està centrat en dues grans qüestions: la crisi econòmica i els casos de corrupció que afecten al PP.

Pel que fa a la primera qüestió us convido a llegir l’article de José Luis Rodríguez Zapatero “Oportunidades y responsabilidades en la lucha contra la crisis”, contingut en el quadern especial “Cómo salimos de la crisis” del diari Público del dia 29 de setembre (per cert, tembé cal felicitar el diari Público per la col·lecció de llibres “Pensamiento crítico” que regala els dissabtes i que s’ha iniciat amb el magnífic “La política y el Estado moderno” d’Antonio Gramsci en traducció de Jordi Solé Tura).

Podeu llegir també el resum que fan Antonio Madridejos i David Placer a El Periódico de Catalunya de la conferència de la Ministra Cristina Garmendia a Tribuna Barcelona, l’article de Carlos Ocaña “Unos presupuestos generales para salir de la crisis económica”, el de Sixte Moral “Estranys companys de camí”, l’entrevista a María Teresa Fernández de la Vega que li fan a Público Manuel Rico i Gonzalo López Alba, l’entrevista a Francisco Caamaño que li fa avui Karmentxu Marín a El País, i l’article de Leire Pajín “Gobernar la incertidumbre” publicat als diaris del grup Prensa Ibérica.

Sobre la situació econòmica i les seves conseqüències polítiques podeu llegir els articles de Félix Monteira “La política enredada en las cuentas públicas” i Ernesto Ekáizer “La referencia de Zapatero”. M’ha interessat molt la crítica tant a les posicions del Govern com de la patronal amb respecte a l’orientació de la política econòmica que fa Antón Costas en el seu article “El consumo ante el precipicio”.

Aquesta situació té impacte sobre les perspectives electorals. Avui El País i La Vanguardia publiquen sengles enquestes electorals que assenyalen l’erosió que està patint el PSOE. Segons l’enquesta de Metroscopia publicada per El País, el 61% dels enquestats desaprova la gestió del Govern, el PP va 3,6 punts per davant del PSOE en estimació de vot i el 65% dels enquestats desaproven l’actuació de Mariano Rajoy davant els casos de corrupció que afecten al seu partit. Segons l’enquesta de l’Instituto Noxa publicada per La Vanguardia, el PP va 4,4 punts per davant del PSOE en estimació de vot, tot i que la valoració de Zapatero i la confiança que mereix són superiors a les obtingudes per Mariano Rajoy. Com sempre, l’article del director de l’Instituto Noxa, Julián Santamaría, “La crisis pasa factura” és d’imprescindible lectura.

Pel que fa a les acusacions d’irregularitats i corrupció que s’acumulen sobre el PP us convido a llegir els articles d’Ernesto Ekáizer “Esto no es el caso Naseiro” i Ignacio Escolar “Lo que nos jugamos con el ‘caso Gürtel'”, l’editorial d’El País “Anomalía democrática”, i els articles de Marco Schwartz “Ya no basta ni con la cabeza del Honorable”, Ignacio Escolar “Mirando a Cuenca”, Antonio Franco “Els actes d’una justícia que falla”, José Manuel Romero “De cómo El Bigotes inventó la rueda… de su fortuna”, Manuel Vicent “La falla” i Gonzalo López Alba “Imitando a Berlusconi”.

No vull deixar passar tres qüestions puntuals recollides a l’editorial d’El País “Ley con reglas claras” sobre la proposta de nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs, l’article de Fernando Garea “Lo que sirve para el Estatuto extremeño no vale para el catalán” sobre la hipocresia del PP i la seva animadversió contra l’ampliació de l’autogovern de Catalunya, i l’article de Núria Bosch “Municipios en bancarrota”, que no requereix aclariments addicionals.

Per acabar dues reflexions més de caire ideològic, la primera, i polític, la segona, en els articles de Vicenç Navarro “¿El fin del liberalismo?” i de Fernando Vallespín “Alemania y nosotros”.

En el capítol de reflexions econòmiques a nivell més general us recomano els articles de S. Fernández de Lis i A. Lissón “Mandamientos del G-20”, Carlos Mulas-Granados i Gustavo Nombela “Limitar la retribución de directivos”, Joaquín Estefanía “Retorno al pasado”, Jeffrey D. Sachs “Coches eléctricos y desarrollo sostenible” i Paul Krugman “Misión no cumplida”.

Sobre política europea us recomano dues reflexions sobre les darreres eleccions a Alemanya contingudes en els articles de Rafael Poch “Los grandes triunfadores son los partidos pequeños” i Lluís Bassets “Alemania: hundimiento y metamorfosis”, l’anàlisi de les eleccions portugueses d’Anxo Lugilde “Sócrates se desgasta pero vence con claridad” i la crònica premonitòria de María Antonia Sánchez-Vallejo “Los sondeos dan la victoria en Grecia al socialista Papandreu”. A hores d’ara, les enquestes a peu d’urna prediuen una majoria absoluta pel PASOK i el seu candidat Yorgos Papandreu, president de la Internacional Socialista que, per cert, reuneix demà i demà passat a Barcelona el seu Comitè mediterrani.

Finalment, Irlanda va dir sí. Podeu llegir al respecte els articles de José Ignacio Torreblanca “Suspiros de Irlanda” i John O’Brennan “Irlanda decide otra vez”, i l’editorial d’El País “Lecciones irlandesas”. Llegiu la bona nova del sí a la crònica d’Andreu Missé “El sí irlandés reactiva el proyecto europeo” i les reflexions sobre el futur d’Europa d’André Sapir “Agenda para el progreso de la Unión Europea”, Timothy Garton Ash “Europa: ¿algo más que una gran Suiza?” i Moisés Naím “Europa, ¿museo o laboratorio?”.

Sobre política internacional us convido a llegir les reflexions de Fawaz A. Gerges “¿Camino a ninguna parte?” sobre la política d’Israel i les dificultats dels Estats Units per impulsar un procés de pau a l’Orient Mitjà, Carlos Nadal “Irán y la oferta de Obama”, Walter Laqueur “Irán: ¿guerra en el 2010?” i Pedro Nueno “Despertando” sobre la Xina.

Per acabar us recomano cinc articles sobre el necessari debat d’idees per renovar l’esquerra. Són els articles de Michel Wieviorka “La paradoja del ecologismo político”, Anthony Giddens “La sinistra nel nuovo millennio”, Jacques Julliard “Cro-Magnon et Banania”, Jesús Caldera i John Podesta “Hacia un nuevo pacto progresista global” i Carlos Mulas-Granados i Matt Browne “Más allá de la tercera vía”. Aquests dos darrers articles il·lustren el debat de fons de la Conferència “Global Progress” organitzada conjuntament a Madrid per la Fundación Ideas i el Center for American Progress.

“Perles” del programa Polònia emès l’1 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Puigcercós fent de bo i Montilla fent-se el simpàtic com a mesura de xoc contra la imatge que –segons uns informes bonísssssims i baratíssssims– Polònia ofereix de les seves persones.

– ˮGran líderˮ, el concurs per triar el millor líder polític mundial inspirat en Gran Hermano properament a Polònia…. això promet!

– Lʼúltim SMS que li han enganxat a Saura ˮKin tostón de monòlegˮ

EL MILLOR
– El fantasma de lʼAlcalde Maragall (botant amb el seu mític abric del 17 dʼoctubre de 1986) sʼapareix a lʼAlcalde Gallardón que està tenint uns malsons terribles [i justificats, segons que vam saber divendres]. Maragall intenta convèncer Gallardón que és millor que no li donin els Jocs a Madrid, seguint la lògica maragalliana: que si les obres, que si després meʼn vaig a Roma, que si Perpinyà, que si el 3%, que si la corona dʼespines, que si Zapatero… tots els mals que li van venir després, vaja. Total, que el convenç i Gallardón truca al COI per retirar la candidatura: missió complerta. Ai, és que no era el fantasma de lʼAlcalde Maragll, sinó el mateix President Maragall amb perruca i bigoti tenyit que ha actuat induït per… Carod, Play it again, Sam.

EL PITJOR
– La roda de premsa del president Zapatero per presentar la nova pujada dʼimpostos. No mʼagrada la pujada, ni que tots els periodistes lʼinsultin! Sort que la M. Teresa li ha gravat un DVD de suport dels seus companys de partit… igualment animós i faltón.

LA PICADA D’ULLET
– Monegal presenta a Risto Mejide ˮaquest personatge tan simpàtic que es va posar de moda fent de jurat de Casal Rockˮ…. avis, us trobem a faltar!

LA NOVETAT
– Les filles del Zapatero, gòtiques elles, han fet que son pare també es vesteixi amb aquests abillaments tan alegres.

– El ˮnouˮ Mas, o hauríem de dir el ˮvellˮ Mas?

MALA LLET
– El video de-constructor de Barcelona… nois… reconec que sentir lʼHereu dient ˮBarcelona, posaʼt guarraˮ mʼha fet somriure :)

DICCIONARI POLÍTIC
– Independictor: Cal posar unes gotes de pipí i si hi apareixen 4 barres el subjecte és, definitivament, sobiranista, i sinó, no. Si en surten tres, és que ets un cagadubtes. [Només es ven a les seus de CiU, no pregunteu a les farmàcies]

– ˮIceta lʼúltim!”: Expressió col·loquial que Mas acaba de posar de moda que ve a dir… esto… deixem-ho aquí ;)

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Cimera cara a cara ZP-Rajoy [mai millor dit]. Estan una mica incòmodes, no? Estan dʼacord en una cosa, al menys, això de les hipoteques subprime ˮes un lío del copónˮ.

ZW 186 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.project10tothe100.com

El projecte 10100 és una convocatòria d’idees per canviar el món amb l’ànim d’ajudar a la màxima quantitat de persones possible. La iniciativa impulsada per Google ha rebut, entre els mesos de setembre i octubre de 2008, més de 150.000 idees classificades en set categories: oportunitat, energia, medi ambient, salut, educació, llar i miscel·lània. De totes aquestes propostes, es va fer una selecció de 16 grans idees finalistes que es poden votar fins el pròxim 8 d’octubre. D’entre les guanyadores, Google destinarà 10 milions de dòlars per a un màxim de cinc idees seleccionades finalment pel seu grup de experts.

Per acabar, destacar que divendres, dia 2, tindrà lloc l’acte de celebració de la segona edició dels Premis Blocs Catalunya, impulsats per l’Associació STIC.CAT, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’edifici del Sucre de Vic (Barcelona). Els Premis Blocs Catalunya pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l’escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires i donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.

ZV (Zona Vídeo). Optica Festival acull cada any a més de 200 artistes i a unes 20 galeries de tot el món. Dintre de les diferents activitats del festival, es poden veure directes audiovisuals d’artistes internacionals que fusionen la imatge i el so donant lloc a obres d’art efímer executades en temps real.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 4 Octubre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.