Comença la batalla pels pressupostos

Són moltes les qüestions a debat en l’àmbit de la política catalana. Algunes tenen a veure amb la ressaca de la consulta celebrada a Arenys de Munt i sobre el tema més de fons de l’encaix de Catalunya a Espanya. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els tres articles de Juan José López Burniol publicats a l’Avui: “Com si fóssim independents“, “Catalunya: ser, on i com” i “Des de l’altra vora del riu“; l’imprescindible aportació al debat de Jordi Font “No hauríem de perdre el nord”, l’article d’Enric Company “Con la cruz independentista a cuestas”, el de Kepa Aulestia “Minoría de arrastre”, el meu publicat a ABC “La sensatez y centralidad del PSC” i el de Pia Bosch “Fer el ridícul”.

La deriva radical de CiU és confirmada pel propi David Madí en una entrevista amb un titular ben expressiu “La independència la durà Convergència”. Altres veus de l’àmbit nacionalista no ho veuen tan clar. Llegiu la crònica de José Rico i Salvador Sabrià a El Periódico de Catalunya, els articles d’Agustí Colominas a El Singular Digital i l’Avui i l’article de Vicenç Villatoro “El centre es mou”. D’aquest darrer article en destaco una frase: “em fa l’efecte que en els últims anys no s’ha produït tant un creixement del perímetre del nacionalisme a Catalunya, com un creixement de la seva temperatura”. Les reflexions de Colominas i Villatoro entre d’altres coses alerten sobre el miratge que pateixen alguns que creuen que una majoria de catalans estan per la independència.

Vull destacar també dues bones notícies. La recollida en la crònica de Josep Corbella a La Vanguardia “Catalunya lidera la participación de España en la investigación europea”. En la crònica s’alerta contra l’eventualitat d’un descens de la despesa en I+D+i en els futurs Pressupostos de l’Estat que, ara que ja s’ha presentat el projecte, sabem que no es produirà. I l’altra és destacada en la crònica d’Andreu Farràs a El Periódico de Catalunya “Catalunya és l’autonomia que més recursos dedica a combatre la crisi”.

Una crisi que lògicament preocupa i molt al Secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Alvarez, entrevistat per Xavier Alegre a l’Avui.

Pendents encara de la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra el nostre Estatut d’Autonomia, llegiu els arguments en favor del dret i el deure de conèixer el català en aquest article de Josep Maria Muñoz a La Vanguardia. I comproveu com el PP segueix entestat a combatre l’ampliació del nostre autogovern continguda a l’Estatut en aquesta crònica publicada també a La Vanguardia on s’explica que “Aguirre recurre que Catalunya pueda dar permiso de trabajo a extranjeros“. Espero que en la propera campanya electoral catalana el PP no vulgui parlar d’immigració, perquè ja ha demostrat que no vol que la Generalitat tingui cap instrument per regular-la.

Aquests dies s’ha produït una notícia política rellevant: Jordi Portabella anuncia que donarà suport al cap de la llista més votada com a Alcalde de Barcelona. Vegeu-ho en aquesta crònica publicada per El Periódico de Catalunya. Caldrà veure quins efectes té aquest compromís en els electors barcelonins, si ERC dóna suport a qui arribi primer, alguns dels seus electors poden decidir fer la tria ells mateixos…

El dibuix de Ferreres publicat avui a El Periódico de Catalunya dóna pas al tema que més pàgines ha monopolitzat: l’escàndol protagonitzat per Fèlix Millet com a màxim responsable del Palau de la Música Catalana (conegut no només en àmbits de CiU, sinó que forma -formava- part de la crème de la crème). Com és un tema que està ja en mans dels jutges i s’ha declarat el secret del sumari cal ser molt prudents a parlar-ne i esperar a que la justícia esclareixi totalment l’afer i depuri totes les responsabilitats. Són moltes les persones indignades en llegir la confessió de Fèlix Millet en carta adreçada al jutge de la que se n’han fet ressò molts mitjans de comunicació i que ha estat publicada de forma íntegra a La Vanguardia.

L’escàndol és de tanta magnitud que ha provocat un veritable allau d’articles i alguns han vist en aquest cas una metàfora de tots els defectes i malalties que ens afligeixen. Us recomano la lectura de tres articles rellevants: el d’Antoni Puigverd “Tocando fondo”, el de Joan Majó “Patronatos, consejos, fundaciones, auditorías” i el de Llàtzer Moix “Yo, 80%; tú, 20%”.

També aquesta setmana s’ha conegut un cas curiós de seguiment detectivesc a directius del Barça. Llegiu al respecte l’article d’Antoni Segura “Un assumpte poc edificant”. Aquests casos i altres, així com la publicitat de l’auditoria encarregada pel Govern de la Generalitat sobre els informes i estudis encarregats pel propi Govern, serveixen a Francesc Valls per parlar en un article de “Tics de poder”

Passant a comentar l’actualitat política espanyola em permeto de recomanar-vos la lectura de l’entrevista a Francisco Caamaño que li fan a Público Manuel Rico i Ángeles Vázquez. Sobre les moltes crítiques desfermades contra el govern Zapatero trobareu interessants els articles d’Ignacio Sánchez Cuenca “La crisis de los argumentos”, Juan José Millás “La cacería” i Manuel Vicent “El regalo”. Aquest darrer article descriu l’enfrontament entre el govern socialista i el grup Prisa, que considera un veritable regal als adversaris de l’un i de l’altre.

Una part molt rellevant de les crítiques al govern Zapatero té a veure amb les reformes fiscals que pretén introduir i que estan estretament lligades a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010. Podeu llegir un breu resum del Projecte extret de la web del Govern d’Espanya, així com una presentació en format powerpoint.

Sobre la situació econòmica, l’enfocament de la sortida de la crisi, la política fiscal, les crítiques de l’oposició i la recerca de suports parlamentaris pels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010, us convido a llegir els articles de: Vicenç Navarro “Impuestos y socialdemocracia”, Almudena Grandes “Simplificación”, Juan Francisco Martín Seco “La desigualdad y la crisis”, Ramón Cotarelo “Política de la crisis”, Pere Rusiñol “Trece países de la UE ya han subido algún impuesto”, Amparo Estrada “La insostenibilidad del PP”, Carmen del Riego “Gallardón subleva a los madrileños al recuperar el impuesto de basuras”, Lara Otero “Entre lo peor y lo pésimo”, Gonzalo López Alba “El cortejo presupuestario” i Ángel Laborda “Otoño, época de previsiones”.

Sobre la pressió fiscal que serà el centre del debat en les properes setmanes convé retenir algunes dades. La pressió fiscal a Espanya (32,8%) està 6 punts per sota de la mitjana europea que és del 39%. A Alemanya és del 40% i a França del 43%. Avui a Espanya hi ha menys pressió fiscal que quan governava el PP, que la va deixar al 34,5% i ara està al 32,8%, en el punt més baix des de 1995. Tot i la puja d’impostos recollida en el projecte de pressupostos aprovat dissabte, la pressió fiscal a espanya seguirà essent inferior a la que va deixar el PP el 2004. L’IVA espanyol (16%) és un dels més baixos de la Unió Europea (Alemanya 19%, França 19,6%, Portugal i Itàlia 20%). L’IVA reduït a Espanya és del 7%, un dels més baixos de la UE i s’aplica a un major nombre de productes. A més a Espanya tenim un IVA super reduït del 4% que s’aplica als productes de primera necessitat. Aquest tipus d’IVA no existeix a països com Alemanya o Països Baixos. El dèficit públic espanyol és alt (8,6% i 9,8% són les previsions de la Comissió Europea pels anys 2009 i 2010 respectivament) i està per sobre de la mitjana de la zona euro (5,3% i 6,5%, respectivament). Però el nostre deute públic és clarament inferior (50,8% i 62,3% són les previsions de la Comissió Europea pels anys 2009 i 2010 respectivament) al de la mitjana de la zona euro (77,7% i 83,8%, respectivament).

El dibuix de Romeu publicat a El País ahir dóna pas a l’altre gran tema de la setmana: l’acumulació de dades sobre les irregularitats comeses per persones en l’òrbita del PP. Llegiu l’editorial d’El País “Bajo sospecha”, l’article d’Ignacio Escolar “Espía el último”, la crònica de José Manuel Romero sobre l’Informe policial sobre el cas Gürtel que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana es va negar a investigar, l’article de Jesús Maraña “La sombra que persigue a su señoría De la Rúa”, l’editorial d’El País “Caso abierto”, l’article de El Gran Wyoming “La deriva del PP”, la crònica de José Manuel Romero sobre els documents que acrediten el finançament irregular del PP valencià, l’article d’Ignacio Escolar “Cinco pistas sobre Gürtel” i l’article d’Antón Losada “Alguna cosa fa olor de podrit al PP”. També fan referència a la pudor els imprescindible ninots de Toni Batllori també publicats ahir en aquest cas a La Vanguardia.

Un tema antic però no tancat és el misteriós assassinat del dirigent d’ETA político-militar, Pertur, partidari de la formació d’un partit abertzale per participar en la vida política. Llegiu al respecte la crònica de José Yoldi “El juez cita al etarra Pakito como imputado en la muerte de Pertur”.

Aquesta ha estat també la setmana en que s’ha tornat a reunir el G-20, aquest cop a Pittsburgh. Llegiu al respecte l’article de Joaquín Estefanía “La tercera oportunidad”, el document en anglès elaborat per la Internacional Socialista sobre els reptes que el G-20 ha d’afrontar, l’article de Lula “G-20: hemos evitado la caída en el abismo”, l’article de Ramón Jáuregui “‘Bonus’ y G-20”, les conclusions de la cimera del G-20 a Pittsburgh, l’editorial d’El País “Nuevos comienzos” i l’article d’Alejandro Bolaños “El G-20 choca con la realidad”.

Sobre el debat de fons sobre les reformes a introduir en el sistema financer us convido a llegir els articles de Xavier Vidal-Folch “Leña al capital ‘porno'”, Peer Steinbrück “A favor de un impuesto a las operaciones financieras globales”, Joaquín Estefanía “La caída de los mitos” i Paul Krugman “Reforma o ruina”.

Sobre política europea haurem d’estar molt amatents als resultats de les eleccions que se celebren avui a Portugal i Alemanya. Podeu llegir al respecte els articles de Lluís Bassets “¿Traspiés o batacazo?” (de l’SPD), Peter Schneider “Las elecciones de siempre en Alemania”, Antoni Gutiérrez-Rubí “Simplemente Angie” i Germán Ojeda “Portugal ibérica”. Us interessarà l’opinió de l’ambaixador d’Espanya a Turquia, Joan Clos, “La gran porta a Europa”.

Sobre alguns debats rellevants de la política nordamericana us convido a llegir els articles de Timothy Garton Ash “Pesadilla en California” i Vicenç Navarro “La muy limitada democracia de EEUU”.

Sobre política internacional us convido a llegir els articles de Fawaz A. Gerges “El enfermo de Oriente Medio” (centrat en Egipte), Mariano Aguirre “Iraq, la construcción del estado”, Mateo Madridejos “Al peu del mur de Palestina” i Xavier Batalla “La dote i la novia” (sobre la política d’assentaments il·legals practicada pel govern d’Israel). També us interessarà l’entrevista a Francesc Vendrell que li fa Eva Peruga a El Periódico de Catalunya sobre la situació a l’Afganistan.

Aquesta setmana ha iniciat els seus treballs l’Assemblea General de Nacions Unides. Podeu llegir les intervencions que hi van fer Barack Obama i José Luis Rodríguez Zapatero, així com l’article de Carlos Nadal “La voz de Obama en el mundo”.

En el capítol de debats oberts us recomano dos articles sobre la polèmica al voltant de la prostitució: el de Ramón J. Moles “Inteligencia y prostitución” i el d’Imma Mayol “Prostitución: la hora de la responsabilidad”.

Com a elements per a l’imprescindible debat sobre la renovació del socialisme us convido a llegir els articles de: Jacques Julliard “Per una socialdemocràcia de combat”, Poul Nyrup Rasmussen “Canviar o morir: quin futur per a la socialdemocràcia”, Giorgio Ruffolo “Quatre idees per a un nou Bad Godesberg”, Henry Weber “La tercera refundació socialista” i Jon Cruddas “La crisi del partit laborista”. Aquests cinc articles han estat recomanats i traduïts al català per Raimon Obiols. El bloc de Raimon Obiols és d’imprescindible lectura per aquells i aquelles que vulguin seguir el debat de l’esquerra europea. Aprofito per saludar la considerable millora experimentada per la revista digital de Nou Cicle “L’hora”. En aquest epígraf també trobareu d’interès els articles de Mario Soares “La crisis del capitalismo especulativo” i Gabriel Colomé “Horas bajas para el socialismo francés”.

I acabo recomanant un llibre que encara no he pogut llegir, es tracta de la novel·la “Un asunto sensible” d’un amic escriptor, Miguel Barroso, publicada per Mondadori. Aquí hi trobareu una referència en la crònica de Manel Haro a La Vanguardia.

ZW 185 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.cibersociedad.net/congres2009/

L’Observatori per a la CiberSocietat i CitiLab-Cornellà organitzen el IV Congrés de la CiberSocietat, un Living Congress que està tenint lloc en diferents fases, i en el qual el període de discussió online de comunicacions es farà entre el 12 i el 29 de novembre de 2009. Amb el títol “Crisi analògica, futur digital” el congrés vol donar resposta a la gran quantitat de qüestions que sorgeixen d’aquest plantejament des de diferents àmbits.

Encara es pot escollir un grup de treball (hi ha més de 40 distribuïts en 6 àrees temàtiques: Ciència&Investigació, Cultura, Comunicació, Economia, Educació i Política) i enviar una comunicació. Per això, el termini d’admissió s’ha ampliat fins el pròxim dia 5 d’octubre.

En el calendari podeu consultar les diferents fases fins a la celebració del congrés. També en aquesta presentació d’Enric Senabre, responsable de l’equip de coordinació de l’esdeveniment, s’expliquen els detalls organitzatius i les diferents etapes que han constituït la preparació, així com els passos següents d’una trobada virtual de referència en l’àmbit iberoamericà que viurà el seu punt àlgid a finals de novembre de 2009.

Per acabar, recordar que aquest cap de setmana, el diumenge 28 de setembre, tindrà lloc l’esdeveniment Web 2.0 Meeting Point a l’Hotel NH Príncipe de Vergara de Madrid, dirigit a empreses, administracions públiques, portals i proveïdors de continguts online, consultors, etc. Des de la pàgina web s’ofereix l’opció de comprar la documentació generada un cop acabi la trobada.

ZV (Zona Vídeo). “TotsxTots” I Mostra de Documentals Solidaris en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els propers dies 3 i 4 de octubre. Exhibició de promos, vídeos i documents d’ONGDs i documentals compromesos.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 27 Setembre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.