Amb Zapatero

La celebració ahir del Comitè Federal del PSOE a Madrid i de la Festa de Rosa avui a Gavà m’han restat temps del que habitualment dedico al meu Diari. Demano per endavant excuses si hi trobeu involuntaris errors o alguna omissió. L’he hagut de fer potser massa de pressa i el publicaré un pèl tard en comparació a d’altres diumenges. Però així és la vida.

Començo, doncs, a tota pastilla recomanant la lectura imprescindible de dues intervencions de José Montilla. La primera com a President de la Generalitat en la celebració de la Diada nacional de Catalunya a Madrid. La segona és la seva intervenció avui com a Primer secretari del PSC en la 20a Festa de la Rosa celebrada a Gavà. En aquests dos discursos, i de forma ben especial en el primer, hi trobareu l’orientació política del socialisme català pel proper curs polític. M’atreviria a resumir-lo dient “ni aventures, ni sorpreses, ni invents, ni passes enrere”.

Certament la política catalana sembla lloc abonat per a la improvisació, els falsos debats, la gesticulació permanent, el tacticisme i un etern tornar a començar. Ho hem vist recentment al voltant de la consulta celebrada a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya. Alguns opinadors consideren que fins i tot la posició del PSC ha estat ambigua. Crec sincerament que no és així.

Quina ha estat la posició del PSC? Primer punt: acatament de les lleis. Les administracions no poden organitzar consultes institucionals sobre qüestions fora del seu àmbit competencial i que no hagin estat degudament autoritzades. Segon punt: les entitats poden consultar els seus membres o la població en general sobre els temes que vulguin. Tercer punt: és important deslligar unes i altres consultes perquè tenen característiques i efectes diferents. Quart punt: nosaltres no estem a favor de la independència de Catalunya; som catalanistes i federalistes, volem assolir les majors cotes d’autogovern recollides a l’Estatut aprovat pels catalans i impulsar la progressiva evolució d’Espanya en un sentit federal i plurinacional. Cinquè punt: la majoria dels catalans es van pronunciar a favor de l’Estatut del 2006 i, per tant, els que defensen el dret a decidir haurien de respectar allò que els catalans ja van decidir, especialment en un moment en que el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre els recursos presentats contra l’Estatut. Sisè: considerem lògic que entitats, plataformes i partits independentistes –que per coherència no van donar suport a l’Estatut– promoguin consultes com les d’Arenys de Munt. Setè: constatem la deriva radical de CiU que, havent donat suport a l’Estatut, es mostra clarament partidària d’aquestes consultes i que té un líder, Artur Mas, que ha dit que votaria sí a la independència de Catalunya i que promouria una llei de consultes catalana vulnerant la Constitució. Aquest darrer aspecte, la deriva radical de la CiU d’Artur Mas, és el que ens sembla més rellevant des del punt de vista polític. Com ho és el suport de Xavier Trias a una consulta d’aquest tipus a la ciutat de Barcelona.

Per entrar en el fons del debat us convido a llegir l’editorial del diari El País i els articles d’Antonio Franco, Florencio Domínguez, Antoni Dalmau, Enric González, Esther Vera, Patxo Unzueta, Joseba Arregui, Francisco Balaguer, Josep Ramoneda i, molt especialment, Jordi Mercader. També trobareu molt interessant la reflexió de José Antonio Donaire en el seu bloc.

Sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional us recomano els articles de Laia Bonet, Francesc Vallès, Miquel Roca, Salvador Milà i Javier Pérez Royo.

Sobre la situació econòmica a Catalunya us convido a llegir l’entrevista a la Consellera Mar Serna que li fa Xavier Alegret a l’Avui i l’article de Joan Majó “El futuro de Seat”.

També s’està suscitant un debat molt viu sobre Barcelona. Sobre aquesta qüestió no us hauríeu de perdre els articles de Josep Ramoneda “El modelo y los síntomas” i de l’Alcalde Jordi Hereu “En defensa del Raval”.

Els debats en relació a la política espanyola d’aquesta setmana s’han centrat en la suposada solitud del president Zapatero, objecte d’una ofensiva sense precedents, que pren com a pretext la situació econòmica però l’objectiu de la qual és, senzillament, acabar políticament amb ell. I davant d’això no s’hi val a badar ni tampoc s’hi val a esquivar. Jo, amb Zapatero. Des de primera hora i avui, en la dificultat. I justifico molt ràpidament la meva posició.

¿No va ser Zapatero qui va entomar la renovació del PSOE quan aquest partit anava a la deriva? ¿No va ser ell que encapçalar el PSOE i va ser capaç de vèncer el PP d’Aznar i Rajoy l’any 2004? ¿Qui va decidir retirar les tropes espanyoles d’Iraq? ¿No compartim el seu europeisme? ¿Preferim el projecte d’Aliança de Civilitzacions o ens estimem més el fonamentalisme neocon? ¿No apreciem la decidida voluntat de Zapatero de col·laborar amb Obama? ¿Qui presideix un govern paritari? ¿Qui va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe? ¿Qui va fer possible l’aprovació de l’Estatut? ¿Amb qui vàrem acordar la inversió pública de l’Estat per un període de set anys contemplada a la disposició addicional tercera de l’Estatut? ¿Amb qui va ser possible, no sense dificultats, acordar el nou model de finançament autonòmic? ¿Qui ha situat Espanya al G-20? ¿A qui es deu l’acord pel que es va ubicar a Barcelona la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions? ¿Qui va fer possible l’acord pel qual la seu permanent del Secretariat de la Unió pel Mediterrani estigui a Barcelona? ¿Qui ha donat una empenta a l’Alta Velocitat, a la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, al traspàs de rodalies, al traspàs de la inspecció de treball i de l’expedició del permís de treball pels treballadors estrangers? ¿No volem l’impuls a l’estació de La Sagrera i al corredor mediterrani? ¿No calia evitar l’ensorrament del sistema financer i ajudar bancs i caixes? ¿No cal una nova regulació financera internacional acordada al G-20? ¿No calia estimular la inversió de proximitat en col·laboració amb els Ajuntaments? ¿No s’havia d’ajudar el sector de l’automòbil? ¿No cal reflexionar i actuar per transformar el model productiu? ¿No estem d’acord que la crisi no l’han de pagar els treballadors? ¿No volem que es mantingui i si convé s’ampliïn la protecció i els drets socials? ¿No estem d’acord que la inversió pública ajudi especialment en aquesta fase de recessió? ¿No creiem que cal regular la interrupció voluntària de l’embaràs amb una llei de terminis? ¿No creiem que el diàleg social no ha comportar submissió als plantejaments neoliberals de la patronal? Si volem mantenir els nivells de protecció social i d’inversió pública sense que el dèficit ens desbordi, ¿no creiem que caldrà revisar la fiscalitat? Sense ànim d’exhaustivitat, sobren raons.

Ni ens convé el PP, ni PSOE i PP són ni representen el mateix. Ho torno a dir: jo, amb Zapatero. Assenyalant errors i mancances si n’hi ha, però no oblidant mai on són els amics i on els adversaris. Ni Catalunya ni el socialisme català no han estat mai indiferents en la política espanyola i mai no hem deixat de donar un cop de mà als nostres amics, especialment quan més ho necessiten.

Llegiu la intervenció de Zapatero davant del Comitè Federal del PSOE reunit ahir a Madrid. Llegiu la resolució política que s’hi va aprovar. Llegiu també els articles de Santiago Carrillo (clarivident), Lluís Falgàs (crític), José Andrés Torres Mora (punyent) i Gonzalo López Alba (enraonat).

Sobre la polèmica fiscal us convido a llegir les “8 razones para revisar el modelo fiscal” de Rosa María Artal i els articles de Joaquín Estefanía “Alternativas fiscales”, Andreu Missé “Bruselas alerta del crecimiento ‘insostenible’ de la deuda”, Josep Oliver “Política fiscal en temps de crisi”, Joan Tapia “Zapatero, el dèficit i els impostos” i Enric Llarch “Qué impuestos”. Jo sempre he pensat que amb els impostos de Malta no es poden tenir els serveis de Suècia…

Sobre els equilibris parlamentaris al Congrés dels Diputats podeu llegir la crònica d’Enric Juliana “El PNV ofrece oxígeno a Zapatero”. També trobareu interessant l’entrevista a Eduardo Madina que li fa Luis Calvo a Público i els articles d’Ernesto Ekáizer “Una reacción más política que económica a la crisis” i d’Amparo Estrada “Un pacto inviable”. Tampoc us perdeu l’article d’Ángel Laborda “Cuentas públicas: el estado de la cuestión”.

I sobre la batalla particular desfermada pel grup Prisa contra Zapatero heu de llegir l’article de Félix Monteira, director de Público, “El gobierno Zapatero no tiene prisa” i la crònica del mateix diari “El grupo Prisa ‘bombardea’ La Moncloa“.

Sobre qüestions de política europea i internacional us convido a llegir la crònica d’El Periódico de Catalunya sobre la victòria del centreesquerra a Noruega i l’article de Pierre-Henry Deshayes a El Mundo sobre el mateix tema. Diumenge vinent hi ha eleccions a Alemanya (de les que vaig parlar la setmana passada) i a Portugal. Sobre aquestes darreres us convido a llegir la crònica de Francesc Relea a El País. També us interessarà la descripció de l’impasse europeu de Jean Marie Colombani i l’explicació del vot dels eurodiputats del PSC en la reelecció de Durao Barroso com a President de la Comissió Europea que fa Maria Badia en l’entrevista que li fa Albert Segura a l’Avui.

Sobre la propera reunió del G-20 a Pittsburgh i alguns debats que s’hi produiran o que haurien de produir-s’hi podeu llegir l’editorial d’El País “Europa ante el G-20”, la entrevista a Dominique Strauss-Kahn, director-gerent del Fons Monetari Internacional que li fan Peter Schmitz i Gabor Steingart al suplement Negocios d’El País i els articles de Nomi Prins “¿Es posible una reforma financiera real?”, Joaquín Estefanía “Más allá del G-20” i Joaquim Sempere “Secreto bancario y paraísos fiscales”.

Sobre les dificultats que afronta el president Obama heu de llegir l’article de Moisés Naím “Tres preguntas con futuro”. I sobre la situació a l’Afganistan heu de llegir l’editorial d’El País “Errores afganos” i els punts de vista enfrontats de Mateo Madridejos “Sota la síndrome de Vietnam” i Carlos Mendo “La retirada no es una opción”.

Finalment us recomano quatre articles de debats diversos: Salvador Cardús sobre la crisi com a factor d’estímul a l’esforç “Se acabó el carpe diem”, Bernard Kouchner sobre l’ajuda al tercer món “Financiaciones innovadoras”, Joseph Stiglitz sobre com mesurar el benestar “Fetichismo del PIB” i la crònica d’Oriol Domingo sobre una obra inèdita de l’enyorat Jordi Llimona, pare caputxí i defensor de la renovació de l’Església catòlica, “El último padrenuestro”. Per cert, il·lustra aquesta crònica una foto que porta aquest peu: “El capuchino Jordi Llimona (1924-1999) en plena actividad cívica”. I efectivament és així, es tracta d’una foto de la intervenció de Jordi Llimona en el Míting de Palau Blaugrana “Cap al Congrés Constituent del Partit Socialista de Catalunya”. No hi ha millor activitat cívica que l’activisme polític.

“Perles” del programa Polònia emès el 17 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Hereu ha tret les prostitutes del carrer…. per tancar-les a lʼAjuntament! La principal preocupació és ara que volen treballar! “Res dʼaixò, heu de semblar funcionàries!” Hereu es veu abordat per una treballadora “es verdad que los del PSC tenéis un buen aparato?”

EL MILLOR
– Extraordinari el reportatge sobre les vacances dels Reis i els Prínceps en un càmping prop dʼAtenes… ai senyor, que ja sé qui va provocar lʼincendi… la barbacoa!

EL PITJOR
– Molina vs. Mauri.

LA FRASE DE LA SETMANA
– Laporta a Carod i Puigcercós, tots tres intentant passar per aranyencs: “sóc aquí per veure si se us enganxa una mica de lideratge i de carisma, pringats!” [De fons… sona lʼhimne del Barça]

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Hitler torna a envair Polònia, 70 anys després…. només una persona el pot fer fora… Franco! Com? El convenç perquè vagi a un lloc molt més interessant… Arenys de Munt ;)

LA PICADA D’ULLET
– Zapatero hospitalitzat per “optimisme compulsiu”, la setmana que és la mateixa De la Vega qui ha hagut de ser operada “dʼoclusió intestinal”. Hi ha algun missatge subliminal que se mʼescapa?

LA NOVETAT
– Miquel Calçada és el nou presentador del Polonews… si fos veritat, haurien de fer-los més llargs, oi? És com quan en Quim Nadal fa les rodes de premsa dels dimarts… Ah, i caldria també un micro al cervell per sentir la veu en off. Massa complicat, oi, Mònica?

Pelma Ortiz torna de nou al Polònia, aquest cop, com a nou fixatge de lʼHereu per lʼAjuntament. No cal que us expliqui perquè se la veu endollada a la paret, oi?

– La pobra cantant Noa, destrossant El cant dels ocells, mentre Fermí Fernández relleva Cesc Casanovas com a Conseller Saura!

– M. Dolores de Cospedal, que no sé encara de quin peu calça.

SURREALISTA
– La conversa entre falangistes i Caord i Puigcercós mentre els primers esperen autorització del jutge per estomacar-los: que si es bonito Arenys, que si la riera…

MALA LLET
– Tomàs Molina: “Tornar a la feina és un fàstic, però jo al menys en tinc, que molts de vostès… en fi”

KA FORT
– El programa de concerts del Palau per aquesta temporada…

MALAGUANYAT
– La visita de Montilla al Tribunal Constitucional per “interesar-se” sobre lʼEstatut…

POLONEWS
– Mor Patrick Swayze… tot a punt per la segona part de Ghost!

ZW 184 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

PodCamp Barcelona 2009

PodCamp Barcelona 2009 tindrà lloc el pròxim 19 de setembre a El Masnou (Barcelona). Com indiquen els seus organitzadors, una PodCamp és una UnConference a l’estil d’un BarCamp, un esdeveniment on hi caben totes les persones interessades pels Social Media. La primera trobada d’aquest tipus es va celebrar l’any 2006 a Boston, Massachusetts. Des de llavors se celebren PodCamp a tot el món.

Aquest dissabte, des de les 9 a les 21 hores, s’aniran succeint les diferents intervencions, amb sessions simultánies de presentacions a partir de les 9:45h fins les 20h. El programa es va construint dia a dia, fet pel qual pot variar fins l’últim moment. PodCamp Barcelona 09 té com a objectiu fomentar el concepte basat en comunitats d’usuaris per impulsar la col·laboració, participació i intercanvi de coneixement i experiències.

En aquesta ocasió, i sota el títol “La consigna ha muerto. La nueva política más allá de los partidos”, intervinc en una sessió final de 15 minuts, a la mateixa sala (1) on ho faran també: Isabel Sabadí, Steve Lawson, Stefaan Lesage, David Allen, Dolors Reig, José A. Galaso, Marc Cortés, Trina Milan, Jesús Martínez Marín, Delphine Lebédel, Mario Pérez-Montoro, Enric Senabre o Francesc Gómez, entre altres. La inscripció és gratuïta, només es necessari registrar-se. Aquest és el seu Twitter.

ZV (Zona Vídeo). Videoartes.com, un espai que es presenta com la millor recopilació de vídeo art a Internet. Incorpora vídeos nous cada setmana i ofereix, entre els seus apartats, una secció dedicada a enllaços d’interès.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 20 Setembre 2009, in Montilla, Política, Zapatero. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.