Comença el curs

Reprenc aquest diumenge l’actualització setmanal del meu bloc. A partir d’ara intentaré fer-ho incloent-hi menys materials de referència que potser feien més feixuc el text, tot i que us convido a seguir a través del meu Google Reader, que actualitzo cada un o dos dies, tots els materials que vaig recollint a la xarxa. Us hi podeu subscriure a través de RSS o visitant-lo a través de l’enllaç que trobareu sempre visible a la secció “Llegit a internet”

Avui començo per recomanar-vos un article de Jordi Sánchez que no havia llegit quan va ser publicat i que crec que recull un dels defectes més evidents de la política catalana. El títol no pot ser més explícit: “Quan la política és només soroll”. I el cert és que la política catalana ha proporcionat més soroll que altra cosa aquest estiu, particularment amb el debat sobre la sentència del Tribunal Constitucional que com se sap, tot i que no ho sembli, encara no s’ha produït. També podeu llegir el meu article publicat a ABC “Debates veraniegos“.

Seguint el fil us convido a llegir un altre article meu publicat en el darrer número de la revista Endavant, en el que explico les prioritats del PSC pel proper curs polític. També us convido a llegir l’article d’Antoni Soy publicat a El Periódico de Catalunya sobre l’acord de finançament i el de Carles Navales publicat al Diari de Girona que recull la intervenció del president Montilla en la jornada organitzada per Nou Cicle a Vilopriu.

De les moltes coses dites o escrites al voltant de la futura sentència del Tribunal Constitucional vull destacar els articles d’Alex Masllorens, Josep Maria Balcells, Javier Pérez Royo i José Antonio González Casanova. I, si us plau, no us perdeu l’article de Jordi Font “El catalán y la Constitución”. Espero que hagi estat molt llegit perquè, en efecte, de les moltes coses que estan en joc, el reconeixement de la plena igualtat real entre català i castellà a Catalunya és un aspecte fonamental i en el que també ens assisteix la raó.

Per anar acabant amb el capítol dedicat a la política catalana us recomano que llegiu els articles de Josep Ramoneda “Sobre el pesimismo” i d’Enric Hernández “La gripe AM y el efecto contagio”, aquest darrer dedicat a la polèmica al voltant de la consulta organitzada per una plataforma a Arenys de Munt.

Per cert, en aquesta darrera qüestió potser cal aclarir alguna cosa. Cal distingir entre el que poden fer entitats o plataformes ciutadanes i el que està en el marc de les competències de les diferents administracions. Així com una entitat pot organitzar les consultes que vulgui, l’Ajuntament només pot organitzar consultes sobre temes de la seva competència i obtenint la corresponent autorització. També és diferent l’abast i els efectes d’una consulta organitzada privadament o d’una consulta que compri amb el suport o estigui organitzada per una administració pública. No crec que a ningú pugui escandalitzar el fet que s’exigeixi a les administracions que compleixin les lleis, aquest és el fonament de l’Estat de Dret: ningú no està per sobre de la llei. I les administracions n’han de donar exemple. El propi Ajuntament d’Arenys de Munt ja ha dit que acatarà la sentència judicial que ha procedit a anul·lar l’acord del ple municipal que donava suport a la consulta i a la Iniciativa Legislativa Popular que ni tant sols va ser admesa a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya.

La posició d’Artur Mas al respecte no és nova, ha afirmat un cop més que ell està a favor de la independència de Catalunya. També espero que ho digui així de clar quan es torni a presentar per tercer cop com a candidat a la Presidència de la Generalitat, ja que els ciutadans tenen dret a saber quin és el seu projecte. El que sí m’ha sorprès és que no li sembli bé que s’obligui a les administracions a complir la llei. ¿Serà que la deriva radical de CiU encapçalada per Artur Mas acabarà per convertir-la en una força antisistema?

Sobre la política espanyola us convido a llegir les cròniques de Gonzalo López Alba “El gobierno se prepara para un otoño de alta tensión” i “Meteorología política“. Tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió de Manuel Vicent “El balón”.

Jo segueixo absolutament escandalitzat per la perversa estratègia política del PP que pretén defugir tota responsabilitat en les irregularitats i casos de corrupció que es produeixen en la seva òrbita. Us convido a llegir al respecte els articles de Marisol Hernández “Las diez lecciones del caso”, Benjamín Forcano “Autoria de la trama de corrupció”, Ramón Cotarelo “Un ejemplo de mal gobierno”, Jesús Maraña “¿Quién pinchó el móvil a Esperanza Aguirre?” i Sebastián Lavezzolo “Oposición irresponsable”. En l’espiral de despropòsits han arribat a proposar que es limités l’accés a les xarxes socials per protegir els nens, vegeu l’article d’Ignacio Escolar “Como niños”. Sembla que d’aquesta darrera ocurrència ja se n’han desdit. Dit tot això faríem bé de no minimitzar l’advertiment de Carlos Taibo en el seu article “Berlusconi como precursor”.

Lògicament la principal preocupació segueix essent la situació econòmica. Faríem bé també de no deixar de banda l’avís de Germà Bel en el seu article “Decadencia” (“quan els defensors dels interessos creats aconsegueixen bloquejar de forma absoluta les reformes que afecten els seus privilegis, la societat entra en fase de decadència”). Angel Laborda descriu l’actual conjuntura en el seu article “Decíamos ayer…”, Vicenç Navarro analitza els “Efectos de la regresividad fiscal”, Elena Salgado i altres alts responsables econòmics europeus signen l’article “‘Bonus’: necesitamos reglas”, Núria Bosch explica el debat sobre la “Subida de impuestos” i Óscar Fanjul aprofundeix en l’anàlisi en “La política económica: lo urgente y lo importante”.

Aquest estiu hem vist com creixen les dificultats que ha de superar el president Barack Obama. Podeu llegir al respecte els articles de Carlos Nadal “Obama ante una dura prueba”, Gabriel Jackson “¿De qué pasta está hecho el presidente?”, Francisco G. Basterra “El otoño de Obama” i Paul Krugman “Una deuda no tan terrible”.

Tampoc no són aliens a les dificultats d’Obama alguns problemes de política internacional. Llegiu al respecte els articles de Fred Halliday “Reflexiones sobre Irán” i Mateo Madridejos “Escalada o replegament a l’Afganistan”.

L’estiu ens ha portat la novetat del canvi polític al Japó. Podeu llegir al respecte la reflexió de Lluís Foix “El vuelco político en Japón” i l’article del futur Primer Ministre Yukio Hatoyama “La llave de la fraternidad”.

Per acabar us recomano cinc articles sobre temes a debat. La intervenció de Martine Aubry a la Universitat d’estiu del PS francès celebrada a La Rochelle, els articles d’Inma Moraleda “Usos del tiempo contra la crisis”, Jordi Pujol “Ideas, valores y actitudes” i Antoni Gutiérrez-Rubí “La política meditada”, i l’entrevista de Maite Gutiérrez a Jaume Padrós, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, “Contra la gripe A hay que actuar igual que contra la gripe convencional”.

ZW 182 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.m4life.org/

Del 2 de setembre i fins al divendres 4, se celebra en la ciutat de Barcelona el congrés internacional mLIFE.

mLIFE és un congrés coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona juntament amb l’organització britànica sense afany de lucre Mobile Government Consortium International.

Aquest congrés reuneix anualment els millors experts en el món de les tecnologies mòbils per a analitzar les seves aplicacions, especialment en el camp de la eAdministració, el desenvolupament econòmic i els canvis socials.

Aquests tres temes són precisament els tres grans eixos en els quals es basen les conferències del congrés: “mGovernment”, “mDevelopment” i “mSociety”.

Sens dubte, la conferència representa una oportunitat molt valuosa per a poder reflexionar a nivell local sobre quin és el futur paper que les tecnologies mòbils poden prendre com nou canal de comunicació entre l’administració i el ciutadà, a fi de poder conèixer de primera mà quins són les experiències, idees i problemes a resoldre que altres administracions públiques han tingut en la seva aplicació pràctica.

mLife compta amb la presència de professionals del món empresarial, tècnics i acadèmics de tot el món que compartiran els seus coneixements amb els assistents a l’esdeveniment.

El congrés també serveix de trobada per als departaments d’e-Administració de moltes ciutats europees. Aprofitant aquesta trobada, l’Ajuntament de Barcelona presentarà en el congrés una Declaració de Ciutats Europees que, per primera vegada, parlarà sobre l’administració mòbil, és a dir, la utilització de les noves tecnologies mòbils per a prestar serveis al ciutadà.

Aquesta declaració, que assenyala les principals oportunitats i beneficis així com les barreres d’implantació de l’administració mòbil a nivell local, vol ser una crida als organismes pertinents perquè facilitin els desplegaments de serveis a través de les tecnologies mòbils a la ciutadania. Podeu accedir des d’aquí al programa.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 6 Setembre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.