Dossier finançament

Si el darrer cap de setmana tot eren corredisses en l’esprint final de la negociació del nou model de finançament, ara ja podem parlar de l’acord amb la suficient serenor i amb totes les dades a la mà. El diari d’avui que, aquest cop sí, serà la darrera actualització setmanal abans de vacances, el dedicaré de forma monogràfica al finançament. Dimecres i dijous que ve se celebrarà un debat parlamentari sobre l’acord i es possible que faci alguna anotació puntual ni que sigui per penjar algunes de les intervencions.

Avui començo recomanant-vos la lectura de la Declaració institucional del President Montilla realitzada diumenge passat. Podeu llegir també l’article del President “Un acord necessari, just i estatutari” publicat a El Periódico de Catalunya. I és altament recomanable veure el vídeo de la intervenció del Conseller Castells el passat dijous explicant l’acord.

Amb les xifres definitives, podeu veure aquí sota el gràfic que explica els guanys que obtindrem amb el nou sistema. Veureu que els anys 2010, 2011 i 2012 es proporciona una forquilla, la part baixa està calculada en funció d’una congelació d’ingressos tributaris (si l’economia seguís estancada) i la part alta està calculada a partir d’un ITE del 3% –l’ITE és l’ïndex de variació dels Ingressos Tributaris de l’Estat–.

Com us deia, dijous passat el Conseller Castells va presentar oficialment al departament d’Economia i Finances, l’acord sobre el nou model de finançament aprovat dimecres en el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Aquí trobareu els cinc documents explicats pel Conseller en la roda de premsa a la que vaig tenir la satisfacció d’assistir. En el primer document hi trobareu els “titulars“, en el segon document hi trobareu la “descripció del model“, en el tercer document hi trobareu la demostració que “el nou model desenvolupa l’Estatut“, en el quart document hi trobareu els “resultats“, i en el cinquè document hi trobareu la “comparació amb el model vigent“.

Trobareu aquests i d’altres materials en la secció “Nou finançament” del web de la Generalitat. Recomano especialment que feu una ullada als gràfics que resumeixen a la perfecció el que implica el nou model. Trobareu també molt útil l’article d’Eduardo Magallón publicat a La Vanguardia justament titulat “Lectura asistida del nuevo sistema“.

Realment, l’element que més posa d’evidència el canvi de model és la variació de la posició relativa de Catalunya pel que fa als ingressos per càpita. Fins ara Catalunya, que contribuïa per sobre de la mitjana, acabava rebent per sota de la mitjana. A partir d’ara, Catalunya se situarà des del primer moment per sobre de la mitjana i, l’any 2012, se situarà en el 105,6. Podeu veure-ho en el gràfic que trobareu aquí sota.

Com recordareu, sempre havíem reivindicat uns mecanismes federals d’anivellament i solidaritat com els que existeixen a la República Federal Alemana. En el gràfic que trobareu tot seguit podreu comprovar fins a quin punt ho hem aconseguit.

Avui mateix el PSC ha publicat uns anuncis explicant la bondat de l’acord. Podeu trobar aquí, per exemple, el que hem publicat a La Vanguardia en format pdf. També hem obert una secció específica del nostre web dedicada a explicar el nou finançament. I ahir vàrem celebrar un “dissabte roig” en el que a 222 municipis s’hi van instal·lar 315 punts informatius amb la presència de tots els càrrecs públics del partit i més de 5.000 militants. A mi em va tocar estar amb la meva Agrupació al Mercat del Clot (teníem dos punts informatius més, a la Rambla Prim cantonada amb Llull i a la platja del Bogatell). Avui surt una foto a El Periódico on se’m veu inflant un globus perquè se’ns van acabar els dos contenidors d’heli amb els que Paco Narváez ajudat per Charo, Maribel i altres anava inflant globus del PSC amb forma de cor. A tot Catalunya es van inscriure com a simpatitzants 20.000 persones. I vàrem repartir 125.000 fulletons sobre l’obra de govern i 125.000 octavetes sobre el finançament. Si voleu us els podeu descarregar (tingueu present que el fulletó “pesa” 510K i l’octaveta 277K). Aquí sota podeu veure l’Alcalde Hereu visitant un dels punts informatius.

Per fer-vos una idea encara més precisa d’on érem i on som us convido a llegir quatre articles de Núria Bosch que és una dels màximes autoritats en la matèria. En el primer article “Inequidades territoriales” ens explica la injustícia provocada pel sistema vigent. En el segon article, publicat abans que s’assolís l’acord, ens explicava “Els punts irrenunciables“. I en el tercer i quart articles “Un buen acuerdo al fin” y “Una buena financiación” ens explica la bondat dels resultats obtinguts en la negociació.

Trobareu també d’interès els editorials d’El País “Un reparto más justo” i d’El Periódico de Catalunya “Aprovat alt al finançament“. Precisament l’editorial d’El Periódico de Catalunya es fa ressò d’una enquesta encarregada per aquest diari sobre l’opinió ciutadana sobre l’acord al que han arribat els Governs de Catalunya i Espanya. I l’opinió és inequívocament favorable. Cito algunes dades: el 59,5% dels enquestats creu que l’acord és positiu per a Catalunya, mentre el 19,5% creu que és negatiu, i un 21% no ho sap o no respon. Si analitzem aquesta dada en funció del record de vot dels enquestats en les darreres eleccions autonòmiques, veiem com el 82,1% dels votants d’ICV-EUiA, el 73,5% dels votants del PSC, el 68% dels votants del PPC, el 59,2% dels votants d’ERC i el 50,9% dels votants de CiU valoren positivament l’acord, mentre el 30,3% dels votants d’ERC i el 30,2% dels votants de CiU el valoren negativament. El 38,7% dels enquestats valora positivament l’actuació del Govern de la Generalitat en la negociació, i un 13% la valora negativament. L’actuació del Govern de Catalunya mereix també l’aprovat dels electorats d’ERC i de CiU.

També us recomano un seguit d’articles sobre l’acord. Es tracta dels articles de Joan Tapia “Catalunya hi guanya” i “Un triomf del tripartit“, el de Jaume Viñas “Un modelo que lleva la firma de Castells“, el de Javier Martín “Nueva financiación autonómica“, el de Josep Oliver “Va valer la pena“, el d’Esther Vera “Tenacidad más adrenalina” i el de Xavier Vidal-Folch “Si Cataluña no existiese“.

Sobre les conseqüències polítiques de l’acord us recomano la lectura dels articles de Josep López de Lerma “Consecuencias”, de Javier Pérez Royo “Sabor amargo“, “La ressaca de la reforma de l’Estatut” i “En fuera de juego“, de Toni Bolaño “Artur Mas”, de Ferran Casas “CiU se pone por primera vez fuera de juego en Cataluña”, de Francesc Valls “CiU, la brújula y el desierto” i el de Joan Ferran “El último tren de CiU”. També resulta punyent l’acudit de Ferreres que trobareu aquí sota.

Molts són els analistes que consideren equivocada l’actitud de CiU, tan llunyana de la centralitat d’altres temps. Ha sobtat a molts veure com CiU s’oposa de forma radical a un acord que ha comptat amb el vist-i-plau de l’empresariat, la Cambra de Comerç i els sindicats. I més encara sabent, com sabem ara, que la majoria dels seus votants valoren positivament l’acord assolit. Certament en estar a l’oposició hagués estat lògic que CiU afirmés que ells ho haguessin fet milllor, però no tenien perquè rebutjar frontalment un acord que, al cap i a la fi, es deriva directament de l’Estatut en l’elaboració del qual van tenir un paper protagonista. També sobta escoltar declaracions com les de Ramon Tremosa dient que per aconseguir aquest acord no feia falta l’Estatut. Si tingués raó, la pregunta s’imposa: ¿Per què CiU va aconseguir tan poc l’any 2001? ¿Com va permetre CiU que els catalans no ens beneficiéssim ni que fos de forma mínima del nostre superior esforç fiscal? ¿Per què va tolerar que Catalunya, que aporta per sobre de la mitjana per càpita, acabés rebent per sota de la mitjana per càpita? Tampoc no s’entendria que ara Tremosa digués que la culpa és del PP que gobernava aleshores perquè llavors li hauríem de recordar que segons ell el que li convé a Catalunya és que CiU governi la Generalitat i que el PP governi a Espanya, com va dir a la darrera campanya electoral europea. En fi, no és casual que diversos comentaristes coincideixin a dir que CiU ha quedat “fora de joc”.

Per acabar amb aquest monogràfic dedicat a l’acord sobre finançament, us convido a llegir la intervenció de José Montilla en la Jornada interparlamentària que vàrem celebrar divendres, l’entrevista al President de la Generalitat que li fan avui a les pàgines d’El País Enric Hernández i Miquel Noguer, les notes que els hi posa Joan Tapia a José Luis Rodríguez Zapatero (notable) i José Montilla (excel·lent) i l’article de Juan-José López Burniol “Paisatge després del primer assalt”.

Fora ja del tema del finançament i en clau de reflexió sobre el futur de l’esquerra, us recomano la lectura d’aquest article de Jacques Julliard a Le Nouvel Observateur “Pour une social-démocratie de combat”.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 19 Juliol 2009, in Finançament, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.