Un bon acord a tocar de dits

Acabo una jornada intensa i no em puc estar de fer un petit comentari que probablement substituirà l’actualització setmanal del Diari. Avui he estat cridat al Palau de la Generalitat com a representant del PSC perquè el president Montilla i el Conseller Castells em fessin cinc cèntims del procés negociador del finançament. Després he acompanyat Antoni Castells al seu Departament on he pogut estudiar amb una mica de detall alguns aspectes de la negociació que encara no ha acabat. En efecte, el Govern i els partits que li donem suport seguim treballant a hores d’ara per assolir l’acord desitjat. La tenacitat i la fermesa que ens han portat fins aquí ens han de portar al gran acord que perseguim des de fa tant de temps. Un acord que honori l’Estatut, que acabi amb la injustícia per a Catalunya que suposa l’acord del 2001 subscrit per CiU i PP i que suposi un increment significatiu dels recursos de la Generalitat. L’acord, cas de produir-se, serà plenament estatutari des del moment que entri amb vigor amb data 1 de gener de 2009. Com se sap una de les nostres màximes obsessions és que Catalunya, com a Comunitat Autònoma que aporta uns recursos per cap per sobre de la mitjana espanyola, no ha de percebre en cap més una xifra que se situï per sota de la mitjana, essent el nostre objectiu situar-nos en el 105%. Aquest és el moll de l’ós del canvi de model que les negociacions ja han aconseguit. Vegeu-ho en el gràfic que trobareu aquí sota:

Per això he fet una roda de premsa parlant d’un bon acord a tocar de dits. Un acord estatutari, just i inajornable. Tot seguit trobareu alguns dels aspectes més rellevants del que s’està negociant.

Un bon acord a tocar de dits

Un acord estatutari, just i inajornable

ESTATUTARI i JUST

01. El nou model compleix escrupolosament l’Estatut de Catalunya des del primer dia:

– en l’increment de l’autonomia tributària (tindrem la clau dels ingressos)

– en els mecanismes d’anivellament (més justos i, per primer cop, per damunt de la mitjana)

– en les necessitats de despesa (recull l’augment de la població i el fenomen migratori)

– en l’actualització (el nou model actualitzarà cada any les variables bàsiques, com la població)

– i en els terminis del calendari (serà vigent des de l’1 de gener del 2009 i arribarem a superar la mitjana des del primer any)

02. El nou model de finançament honora l’Estatut i assegura una relació financera federal entre Catalunya i Espanya.

El nou model, d’acord amb l’Estatut, s’articula de forma semblant al finançament que existeix als Estats federals: mentre una part dels recursos tributaris propis de cada territori es destinen a la solidaritat, una altra part reverteix en majors ingressos per a cada Comunitat.

MÉS AUTONOMIA TRIBUTÀRIA, TENIM LA CLAU DELS INGRESSOS

03. Més participació en el rendiment dels impostos

La Generalitat augmentarà el percentatge de participació en els impostos estatals: de 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials.

04. Més capacitat normativa

El govern català podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos i, per tant, dissenyar una política fiscal pròpia.

MÉS JUSTÍCIA EN ELS MECANISMES D’ANIVELLAMENT

05. El grau d’anivellament

Tal com estableix l’Estatut, l’anivellament se circumscriurà als serveis bàsics de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). Així, amb el nou model, el 75% dels recursos tributaris de cada comunitat es destinarà a un fons que es distribuirà de forma anivellada d’acord amb la població.

L’altre 25% correspondrà a la Generalitat de Catalunya que, per primer cop, es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans.

06. Necessitats de despesa i capacitat fiscal

Les variables més rellevants per distribuir l’increment de recursos són: la variació de la població entre 1999 i 2009 (fet que corregeix la injustícia causada per una de les mancances més importants de l’acord del 2001 que no contemplava el fenomen immigratori), la població dependent (factor que tampoc preveia el model actual) i les disparitats entre la capacitat fiscal i els ingressos per càpita. Aquestes correccions permeten que els recursos que rebrà Catalunya siguin molts superiors als que ha rebut fins ara.

MÉS BILATERALITAT QUE MAI

07. Per damunt de la mitjana

Catalunya disposarà, per primera vegada, d’uns recursos per càpita superiors a la mitjana. En concret, se situarà cinc punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes. Aquest és l’índex que li correspon en l’aplicació estricta del principi d’ordinalitat. Ja des del primer any Catalunya se situa per sobre de la mitjana.

08. Reducció del dèficit fiscal

El nou model de finançament permetrà reduir al menys en una quarta part el dèficit fiscal de Catalunya.

09. Més recursos exclusius per a competències pròpies

La proposta també permet revisar, de forma substancial, el finançament d’aquelles competències específiques de la Generalitat que no formen part del model general pel seu caràcter estrictament bilateral.

MÉS RECURSOS, NECESSARIS I URGENTS

10. Entre 3.400 i 3.600 milions d’euros.

El nou model aportarà gradualment al conjunt de comunitats autònomes una xifra molt superior als 9.000M€ inicialment previstos per l’Estat.

Aquí sota trobareu un gràfic que explica l’evolució dels nous ingressos de la Generalitat (rendiment net del sistema). Només cal comparar el rendiment del sistema obtingut pel pacte PP-CiU del 2002 al 2007 i el rendiment previst pel nou model del 2009 al 2012.

La negociació segueix, però ja es pot dir que el Govern de Catalunya ha obtingut un èxit notable en la negociació. Canvi de model i majors ingressos: de 2.100 a 2.200 milions d’euros el primer any –2009– (front els 251 milions d’euros de l’any 2002), de 2.500 a 2.600 milions d’euros el segon any (front els 289 milions d’euros de l’any 2003), de 2.800 a 2.900 milions d’euros el tercer any (front els 326 milions d’euros de l’any 2004) i de 3.400 a 3.600 milions d’euros (front els 420 milions d’euros de l’any 2005).

En fi, n’haurem de seguir parlant però, Déu n’hi do!

ZW 180 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Decàlegs V
Un nou Zona Web dedicat als decàlegs (podeu llegir Decàlegs I, Decàlegs II, Decàlegs III i Decàlegs IV). En aquesta ocasió dedicat a temes diversos que us poden resultar d’interès.

Política 2.0:
Decálogo del político en las redes sociales (César Calderón)
Decálogo de la política 2.0 (José Antonio Donaire)
10 reglas para un político en Internet (e-Xaps)
10 reflexiones para la feminización de la política (Antoni Gutiérrez-Rubí)

Twitter:
10 consejos, para SEO en Twitter” (Federico Lorenzo-Fedelosa.com). Consells senzills i pràctics per optimitzar les possibilitats de Twitter.

Web 2.0:
10 libros sobre Internet, en particular sobre Web 2.0”, i sobre innovació disseny memètic (Alejandro Piscitelli)

Participar a la Societat Digital:
Cinc decàlegs amb diferents consells agrupats, com “10 consejos para crear contenidos multimedia eficaces para la Web 2.0” (Burson-Marsteller).

Empreses i organitzacions:
10 reflexiones sobre la realidad cambiante que se encuentran las organizaciones de hoy” (Marcelo Lasagna)
10 principales riesgos empresariales en 2009” (Ernst&Young). Un estudi que identifica 10 riscos empresarials a nivell global, analitzant els principals riscos identificats per alguns dels sectors industrials més importants mundialment. També destaca altres riscos que podrien tenir un impacte significatiu en els pròxims tres a cinc anys.
10 claves para lanzar con éxito un producto” (Cristina Blas, AEFOL).

Algunes curiositats per a acabar aquesta recopilació de decàlegs:
– “10 inventos que cambiaron el mundo” (proposta de News.com.au).
– “10 muertes estúpidas” (curiosa llista traduïda i ampliada per Mangas Verdes).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 11 Juliol 2009, in Finançament, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.