Jo també dono suport a Maria Badia!

Com molta gent troba que en aquesta campanya per a les eleccions europees es parla molt poc d’Europa, encapçalo el diari d’avui amb una fotografia del final del míting del Partit Socialista francès celebrat a Nantes-Rezé en el que va intervenir Maria Badia, al costat de Ségolène Royal, Martine Aubry i la candidata Bernadette Vergnaud. Pera tenir un tast dels nostres arguments de campanya us convido a llegir la intervenció de José Montilla en l’acte electoral celebrat ahir a Tarragona. Podeu seguir la nostra campanya en els webs del PSC i del PSOE, en els blocs de Maria Badia, Raimon Obiols i Núria Parlón, en l’espai per a ciberactivistes “Activa’t per Europa” i en la pàgina de Facebook “Jo dono suport a Maria Badia”. Per cert, la Maria va estar esplèndida en el debat entre els cinc candidats celebrat divendres a TV3. Aquí sota trobareu la foto de la nostra candidata parlant en francès en el míting de Nantes. Això és una candidata! Això és una veritable campanya europea!

Jo també parlo en alguns actes. Avui mateix (i per això el diari serà més breu) he participat en un acte a El Prat de Llobregat, amb paella per 1200 persones inclosa. Us transcric les notes que portava per fer la meva intervenció:

“Importància de les eleccions. El 70% de les decisions que ens afecten més directament es prenen a nivell europeu. Recuperem la força del vell somni de la unitat europea. Superació de les ferides de la segona guerra mundial, coordinació política i econòmica. Recordeu la il·lusió de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea el 1986 amb els esforços encapçalats per Felipe González”.

“Sabeu també que el PP i CiU presenten aquestes eleccions com a unes primàries. El PP les vol aprofitar per erosionar Zapatero i CiU vol utilitzar-les contra Montilla. En el fons volen el mateix: forçar avançaments electorals, constituir governs conservadors a Catalunya i Espanya per promoure l’abaratiment de l’acomiadament, afeblir les polítiques socials i desenvolupar polítiques de dretes”.

“Tant CiU com PP volen utilitzar l’atur contra els socialistes i intenten responsabilitzar-nos de la crisi. Volen que la gent oblidi que aquesta crisi és el resultat de 30 anys de polítiques neoliberals impulsades inicialment per Margaret Thatcher i Ronald Reagan: els que defensaven ‘més mercat i menys Estat’, eliminar regulacions, permetre l’existència de paradisos fiscals i promoure una economia basada en l’enriquiment ràpid i l’avarícia individual”.

“Què estem fent els socialistes contra la crisi? Començar a canviar les regles de l’economia mundial; d’aquí la importància de la presència de Zapatero a les reunions del G-20. Evitar la crisi de bancs i caixes. Incrementar la inversió pública. Ajudar les empreses. Iniciar un canvi de model econòmic. Promoure un gran acord amb sindicats i empresaris. Assegurar la protecció social dels que ho necessiten. Ajudar a trobar feina als que l’han perdut; molts d’ells l’hauran de cercar en sectors productius diferents dels que venien. I negar l’acomiadament ‘gratis total’ defensat per la dreta i la gran patronal”.

“Convé que se sàpiga que en aquests moments hi ha una majoria de centre-dreta al Parlament Europeu, a la Comissió Europea i a la majoria dels governs dels països membres de la Unió. El Parlament Europeu tenia 785 membres (ara en tindrà 736), el primer grup és el del Partit Popular Europeu amb 288 eurodiputats, el segon és el del Partit Socialista Europeu amb 217 i el tercer és el dels Liberals Demòcrates amb 100. Estem lluitant per aconseguir que el Grup Socialista sigui el primer”.

“En aquestes eleccions decidim dues grans qüestions, si anem o no cap a una Europa més forta i més unida, i si anem cap a l’Europa social o mantenim el rumb neoliberal que ens ha portat a aquesta greu crisi econòmica. Votar socialista significa apostar per una Europa més forta i més social. Aquests són els compromisos del Manifest-programa del PSC i, el que és més important, del Programa que hem acordat tots els socialistes, socialdemòcrates i laboristes dels 27 països de la Unió Europea. Més de 200 diputats treballaran per aquestes idees. I això és molt important en un Parlament de 736 membres. hi ha candidats que prometen moltes coses però que mai no expliquen com les aconseguiran, amb qui compten allà per fer-les”.

“El President Montilla ho va dir ahir: ‘O avancem cap a una Europa federal o el somni europeu fracassarà. Cal anar cap als Estats Units d’Europa’. Té tota la raó: aquesta és la única manera de pesar en el món i parlar de tu a tu amb els Estats Units d’Amèrica”.

“Unes paraules finals sobre els candidats. Què es pot dir de Mayor Oreja? Va al parlament Europeu i ni tant sols és capaç de condemnar el franquisme. està orgullós d’un besavi que prohibia parlar l’euskera a casa. Vidal-Quadras diu que defensar el català a Europa ‘es una chorrada’. Per cert, dels cinc principals caps de llista catalans, només la nostra candidata, Maria Badia, va votar Sí a la Constitució europea i Sí a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És la única cap de llista que ha votat com la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Encara no entenc com CiU ha triat com a candidat una persona que va votar contra la Constitució europea i contra l’Estatut. Crec que molts votants de CiU no ho deuen saber, i que que molts votants de CiU si se n’assabentessin no ho entendrien i no podrien confiar en ell”. Al fil d’aquest darrer argument he preparat una “tanca virtual” que trobareu aquí sota.

Sobre la importància de les eleccions europees i la necessitat de participar us recomano que llegiu les consideracions de: l’editorial de Cinco Días “El modelo europeo se decide en las urnas” i els articles de Xavier Vidal-Folch “El euro ya no está solo“, Francesc Morata “Europa y abstencionismo“, Manuel Camós “Europa et necessita“, Pascal Boniface “Una Europa en grave peligro“, Sara González “El que ha finançat Europa” i Juan-José López Burniol “El miracle polític d’Europa“.

Avui diversos mitjans de comunicació han publicat diferents enquestes. Totes elles coincideixen a dir que la participació serà baixa. Sobre el resultat hi ha diferents interpretacions: des d’un empat tècnic entre PP i socialistes, a una victòria del PP per quatre punts. Us convido a llegir tres reflexions al respecte: José Luis de Zárraga “Rajoy pierde ventaja en las tendencias de voto“, Julián Santamaría “Tablas hoy por hoy” i José Luis de Zárraga “Núcleos duros y un puñado de electores flotantes“.

Sobre l’estratègia del PP i el tarannà del seu cap de llista us convido a llegir: Carlos E. Cué “El PP plantea las europeas como una ‘absolución electoral’ de Camps” i Manolo Saco “Mayor Oreja y el pendón desorejado“.

Finalment, els que llegiu francès no us hauríeu de perdre les reflexions de l’analista Gilles Finchelstein publicades per Le Nouvel Observateur, “Ce qui va (vraiment) se passer”.

La situació del PP i els seus problemes de tot ordre, especialment a Madrid i València, segueixen fent córrer rius de tinta. Llegiu l’article de Victoria Prego “La peste”, els editorials d’El Periódico de Catalunya “Rajoy, amb Camps”, d’El País “Camps y Torquemada”, i els articles de Manolo Saco “Unas jornadas sobre el surrealismo”, Ignacio Escolar “Esperanza dos caras”, Tomás Gómez “Carta al pueblo de Madrid”, Ignacio Escolar “De aviones y pasajeros”, Manolo Saco “Un ejemplo para nuevas generaciones” i El Gran Wyoming “Esa España tan nuestra”.

Sobre la situació econòmica han tingut gran interès les reflexions d’aquests dies en les Jornades que el Cercle d’Economia organitza cada any a Sitges. Us convido a llegir la imprescindible intervenció del President Montilla, el resum de Jordi Alberich “Hem parlat de recuperació” i l’opinió d’Enric Hernández “Memorial de agravios”.

Trobareu també interessant l’entrevista a David Taguas que li fa Miguel Angel Noceda a El País i els articles de Jordi Alberich “Herències”, Joaquín Estefanía “Retirada ordenada”, Antón Costas “Innovar o languidecer”, Paul Krugman “Estado de parálisis” i Gustavo Duch “La banca ética”.

Sobre política internacional hauríeu de llegir l’editorial de La Vanguardia “Presión de Obama sobre Israel”.

Sobre el debat generat per la proposta de nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs us convido a llegir els articles de Gemma Lienas “¿Madres a su pesar?”, Angeles Caso “Dieciséis años” i Mercedes García Arán “Madures per decidir”.

Aquests dies s’ha conegut l’informe final sobre els casos d’abusos de nens i nenes en escoles i parròquies catòliques a Irlanda. El bisbe Cañizares ha fet unes aberrants declaracions en el sentit de considerar pitjor l’avortament que els abusos sexuals a menors, rebent l’immediat suport de Jaime Mayor Oreja. Respecte d’això us convido a llegir els articles de Miguel Mora “El estruendoso silencio de Benedicto XVI”, Josep Pernau “La pederàstia no es mesura a pes” i El Gran Wyoming “No defiendan mi familia, gracias”.

Aquesta setmana s’ha conegut la sentència del Tribunal Suprem negant la possibilitat que els jutges s’acullin a l’objecció de consciència per no celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe. Llegiu al respecte la crònica de Julio M. Lázaro a El País. També us interessarà llegir l’entrevista a Iñigo Lamarca que li fa Guillermo Malaina a Público.

Us recomano també que llegiu els articles de Jordi Hereu “Vuelve a ser la hora de Barcelona” i Josep Lluís Carod Rovira “Una Catalunya d’èxit” subratllant l’empenta de la recerca biomèdica en el nostre país, les dades més recents d’inversió pública a Catalunya, l’entrevista a Josep Maria Fradera que li fa Ignasi Aragay a l’Avui, i els articles de Manuel Ludevid “Transgénicos, sí”, Vicenç Navarro “Franquismo o fascismo”, Soledad Gallego “Valores democráticos” sobre la sentència del Tribunal Constitucional revocant l’anul·lació de la candidatura d’Iniciativa internacionalista-La solidaridad de los pueblos per part del Tribunal Suprem, José Luis Barbería “El arte de ser imprescindible” sobre la figura del dirigent socialista basc i nou Conseller d’Interior Rodolfo Ares, i Rafael Argullol “La culpa del otro” denunciant la generalitzada mala costum de defugir les pròpies responsabilitats.

I acabo, malgrat no ser gens ‘futbolero’, celebrant els èxits del Barça tri-campió. Amb, lògicament, tres articles: Cristina Sánchez Miret “No sólo el qué”, Pilar Rahola “Instinto básico” i Manuel Vicent “Guardiola”. A mi també m’agrada l’estil sobri, el treball discret i la tenacitat de l’entrenador del Barça. Per molts anys!

“Perles” del programa Polònia emès el 28 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– El tàndem Cuní fals-Carretero real per fer-li dir que la situació a Esquerra és molt pitjor del que sembla al Polònia.

CRACKOPERLES
– La Terribles ha de trucar al Toni Soler perquè tothom s’ha descuidat de posar aquesta nit el video del Polònia, coses del coma etílic barcelonístic.

– La llotja reial de Roma: el Rei fent capcinades, ZP pendent del futbol i Montilla de la pastarrufi… fins al gol de Messi. El deliri, el Rei cridant Independència i Madrid se querma…

– Montilla remenant el bagul de les antigualles del PSC buscant Raimon Obiols. Comor? Però el que troba és una llàntia meravellosa i el geni li fa triar entre el Triplet i el finançament. El President, sempre pendent del seu poble, tria Triplet!

– Piqué fitxat per la UE per participar en la campanya de les europees amb el seu lema “Voti, voti, voti, madridista qui no voti”

– Celebració dels Mossos a Canaletes perquè ja s’han acabat les celebracions de Canaletes. Molt bo. Però si fins i tot criden allò de “la policia tortura i assassina”, atacs al Bicing i tota la pesca.

EL MILLOR
– El pobre Mas, víctima del Tao, els efluvis, l’I Ching i el Gaspar Hernández, que s’entesta no entendre que el seu problema no és de caire emocional, sexual o mineral.. sinó del Tripartit.

EL PITJOR
– Ca l’Obama, que em sembla que no dóna per més…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Joan Ridao ataca de nou al Congrés dels Diputats. Aquest cop no hi ha cocodrils, sinó fil musical “Que viiiiva España”… vaja, doncs sí que hi havia cocodrils, altre cop.

SURREALISTA
– Tomàs Molina i el Minimolina rapejant la predicció metereològica.

LA NOVETAT
– Gaspar Hernández, pesadet com l’original.

ZW 174 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Curs d’Estiu a la UPV sobre Política 2.0

Del 22 al 24 de juny tindrà lloc, al Palau Miramar de Donostia, el Curs d’Estiu de la UPV impulsat per Politika 2.0 (que també organitza aquests dies un Festival de Blocs relacionats amb les eleccions europees) i promogut i patrocinat pel Parlament Basc. Sota el títol “POLITIKA 2.0: ¿Podemos reinventar la democracia a través de la participación?” el curs té com a objectiu “capacitar els assistents per a definir estratègies, desenvolupar plans de gestió i executar i implantar projectes de Política 2.0 que permetin millorar la transparència de les institucions públiques, la participació de la ciutadania i la conseqüent millora de l’eficiència en la presa de decisions”. A través de les diferents ponències i taules rodones, s’analitzaran diverses iniciatives i experiències de participació ciutadana i es parlarà de la dimensió institucional i jurídica de la política 2.0. Alguns dels ponents convidats, entre molts altres, són: Ann Macintosh, Pau Llop, Marc Rius, Soledad Ferreiro, o jo mateix, que participaré com a conferenciant el dia 23 de juny i, també, desenvolupant la tasca de síntesi de les experiències i iniciatives de participació que s’escoltaran durant el curs. Podeu veure aquí la llista de membres de Politika 2.0 que han manifestat el seu interès en assistir.

Per acabar, apuntar que en el mes de juliol, en concret el dia 6, tindrà lloc un altre interessant esdeveniment: el Vè Congrés Internet, Dret i Política organitzat per la UOC, en aquesta ocasió dedicat a les xarxes socials i els drets individuals, amb el lema: “Cara i Creu de les Xarxes Socials: el punt de vista legal i polític.”

ZV (Zona Vídeo). RoadWeb.tv és la primera reunió WebTV a Espanya que tindrà lloc del dia 5 de juny al diumenge dia 7 a Benidorm, convocat per Balzac.tv. Serà una road movie col·lectiva WebTV, vídeoblocaires, i nous mitjans. Una ocasió per al networking, per conèixer els projectes de vídeo a Internet i debatre temes comuns i col·laboratius, recollits en un Manifest ROADWEBTV. La iniciativa és del podcaster i vídeoblocaire Jimmy Pons i del blocaire Juan Llantada.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 31 Mai 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.