En campanya per l’Europa social!

Naturalment començo el diari d’avui parlant d’eleccions europees. No hi ha res més important en aquests moments. Jo també m’inquieto, com ho fa avui l’editorial d’El Mundo, de que “Cuando más nos jugamos en Europa, menos nos interesa”. I com va demostrar en la seva intervenció Maria Badia davant del Foro de Nueva Economía, efectivament ens hi juguem molt. També us fareu una bona idea del que pretenem llegint el Manifest-Programa del PSC per a les eleccions europees. Per cert, si algú veu en Tremosa que faci el favor de donar-li que el pobre va repetint a tort i dret que no en tenim de programa. I, per cert, el candidat de CiU amaga una cosa encara més important, nosaltres tenim també el Programa dels Socialistes Europeus, és a dir, un programa que comptarà amb el suport de més de 200 eurodiputats i eurodiputades. Tremosa encara no deu saber que anant amb un programa que només defensi ell solet no anirà gaire lluny. En aquestes eleccions convé, més que mai, sumar esforços amb tots els progressistes europeus, començant pels socialistes, socialdemòcrates i laboristes, presents a tots els països de la Unió Europea i que formen part del Partit dels Socialistes Europeus. Cal pensar que Catalunya triarà com a màxim 7 o 8 eurodiputats d’un total de 736. Quan els candidats van dient que faran això, allò o allò de més enllà cal preguntar-los-hi amb qui ho faran. O com s’ho farà per convèncer els seus companys de candidatura del PNB que volen prioritzar l’eix atlàntic sobre l’eix mediterrani. No pretendran defensar el català amb la gent del grup liberal europeu que sempre s’hi ha oposat… I tampoc no es pot comptar amb Vidal Quadras que diu que és “una chorrada”.

Aquí trobaràs adreces web d’interès per seguir la nostra campanya electoral.

– Web de campanya: http://www.socialisteseuropeus.cat/
– Espai de la candidata: mariabadia.cat i Facebook
– Espai per a ciberactivistes: Activa’t per Europa i Facebook “Jo dono suport a Maria Badia

També us interessaran els blocs de Raimon Obiols i la nostra tercera candidata Núria Parlón. I la web de campanya del PSOE, és clar.

Es tracta, com diu Sami Naïr, de reinventar Europa. Però per fer-ho hem d’evitar que l’extremisme que representa el PP no sigui la primera representació espanyola al Parlament Europeu, una representació encapçalada per Mayor Oreja, admirador del seu besavi que va prohibir parlar euskera a casa, com denuncia Joan Garí. En temes lingüístics competeixen amb l’esbojarrada aventura europea de Ciutadans com explica Esther Vera en el seu article “El granero”. I, encara que no us ho cregueu, el PP al Parlament Europeu es va negar a condemnar el franquisme, vegeu la crònica de Daniel Basteiro. No crec que aquesta sigui la millor imatge a projectar a la Unió Europea!

I convé també remarcar que cada cop el Parlament Europeu té més competències. El 70% de les decisions que més ens afecten com a ciutadans es prenen a Europa. Podeu llegir al respecte els articles de Xavier Vidal-Folch i Andreu Missé. I també dos interessants articles d’Eliseo Oliveras sobre decisions preses pel Parlament Europeu “Contra les liberalitzacions salvatges” i en “Defensa dels drets dels internautes”. Val la pena anar a votar!

Hi ha qui vol aprofitar aquestes eleccions per a assolir objectius polítics que no hi tenen res a veure. Llegiu al respecte els articles de Javier Pérez Royo i Joan Ferran.

Les enquestes mostren o bé un empat entre socialistes i populars o bé un lleuger avantatge dels populars. Aquest darrer és el pronòstic de l’enquesta publicada avui per El Periódico de Catalunya, explicada aquí per la directora de l’estudi, Àngels Pont i comentada en l’editorial d’El Periódico de Catalunya. Per cert, les enquestes destaquen l’europeisme dels electors de CiU, la pregunta és si aquests electors confiaran en un candidat que no va donar suport a la Constitució Europea ni a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Inevitablement a la campanya electoral europea també es discuteixen temes relatius a la política espanyola. No ens manquen arguments al respecte. Podeu comprovar-ho en les següents entrevistes: la que li fa a Público Félix Monteira a José Luis Rodríguez Zapatero, la que li fa Esther Esteban a El Mundo a Celestino Corbacho, la que li fan Manel Pérez, Ramon Aymerich i Mar Díaz Varela a La Vanguardia a Elena Salgado i la que li fan Manuel Vilaseró i Fidel Masreal a El Periódico de Catalunya a José Blanco.

Encara ressona el darrer “Debate sobre el estado de la nación”. Trobareu interessants les reflexions de Miguel Angel Aguilar i la defensa de Núria Bosch de la desgravació fiscal a l’habitatge.

Aquesta setmana ha estat notícia la decisió del Tribunal Constitucional de revocar la sentència del Tribunal Suprem que impedia la presentació de la candidatura Iniciativa internacionalista-La solidaridad de los pueblos encapçalada per Alfonso Sastre i Doris Benegas per considerar-la continuadora de Batasuna. Llegiu al respecte els articles de Ramón Cotarelo (previ a la decisió del Tribunal Constitucional) i Francesc de Carreras i els editorials d’El País i El Periódico de Catalunya. El dia després de la decisió del Tribunal Constitucional, Arnaldo Otegui va demanar públicament el vot per aquesta candidatura.

Però realment el que més espai ocupa en els mitjans de comunicació són els diversos casos de corrupció que afecten importants responsables del PP. Crec que la manca de reacció de Rajoy està malmetent el seu lideratge i la capacitat de construir una alternativa a Zapatero. En parlo a l’article que em va publicar l’ABC aquesta setmana amb el títol “Oportunidades perdidas de Rajoy”. Tampoc no us hauríeu de perdre la severa crítica de Gemma Lienas al ja famós cartell del PP criticant la futura Llei d’educació de Catalunya amb una foto de menors emmanillats.

Sobre la imputació de Francisco Camps podeu llegir els articles de Lucía Méndez “Camps, el Infinito y el Palau”, Manuel Rico “Las ‘líneas Maginot’ del muy honorable” i Francisco Balaguer “Presumir”, els editorials d’El Periódico de Catalunya “La imputació de Camps es manté” i El País “Sigue imputado”, i els articles de Joan Garí “Vida y milagros del Tío Paco” i Manuel Rico “¡Qué felicidad más grande ser un imputado”.

Aquesta setmana el diari Público ha destapat el que podria ser una nova trama irregular que afectaria el PP. Es tracta de la fundació Fundescam que, segons aquest diari, hauria pagat activitats electorals del PP de Madrid. Podeu llegir al respecte els articles de Marco Schwartz “Una trama irregular que remite al caso Gürtel”, “Díaz Ferrán sí que es cojonudo” i “Es el turno de la justicia” i la crònica de Miguel Angel Marfull “El PSOE lleva el caso Fundescam a la Fiscalía Anticorrupción”.
També caldrà seguir de prop les noves actuacions judicials al voltant de la trama d’espies de la Comunitat de Madrid que, recordem-ho, va ser denunciada pel número dos d’Alberto Ruiz Gallardón.

També aquesta setmana s’ha conegut el veredicte sobre el cas del Yak-42 sobre l’irregular procés d’identificació dels cadàvers dels militars espanyols morts en accident d’aviació a Turquia. Recordareu que va haver-hi més pressa per enterrar-los i fer uns funerals d’Estat que per assegurar que es lliuraven a les famílies els cossos ben identificats dels seus éssers estimats. El cas produeix vergonya i ràbia.  Podeu llegir al respecte els editorials d’El Mundo “Un triunfo moral para las familias” i El País “Justicia a medias”, i els articles d’Ignacio Escolar  “El triunfo de Trillo” i “Por qué Trillo no dimite”, Manolo Saco “Trillo sigue rezando y sin dimitir”, José Antich “El futuro de Trillo”, Joan Garí “Trillo, ese patriota” i Pilar Rahola “Macbeth en el Yak”.

Realment, el capteniment del PP en tots aquests casos posa en evidència la seva actitud hipòcrita. ¿Com poden exclamar-se de 18 casos de grip en una instal·lació militar si van enganyar les famílies d’uns militars morts en acte de servei? Vegueu al respecte els articles de José Rico “La doctrina del doble tracte”, El Gran Wyoming “Los propietarios de la finca” i Javier Pradera “La ceguera política”.

Sobre la situació econòmica us convido a llegir les entrevistes que li fan Noelia Sastre a ABC a Joseph Stiglitz i Alicia González i Claudi Pérez a La Vanguardia a Robert Zoellick, president del Banc Mundial.

També trobareu de gran interès els articles de Joaquín Estefanía “Te puede pasar a ti” (sobre els riscos socials i polítics d’una depressió econòmica), Manuel Castells “El ladrillo y la red”, Angel Laborda “La fotografía contable del primer trimestre”, Carmen Alcaide “El Estado y el nuevo modelo de crecimiento económico” i Kenneth Rogoff “La ‘nueva normalidad’ para el crecimiento”.

En referència a qüestions econòmiques que afecten directament a Catalunya us convido a llegir l’article de Ramon Folch “Per què ens cal la MAT?” i la crònica d’Ariadna Trillas sobre un eventual procés de fusió de caixes d’estalvi.

En tota campanya electoral, els candidats, de vegades portats per la vehemència, diuen coses que no s’ajusten a la realitat o que constitueixen exageracions grolleres. El cas del candidat Tremosa sembla ajustar-se a aquesta tipologia. Darrerament es dedica a emplaçar la candidata socialista Maria Badia a que es comprometi a coses que ja hem fet. Per exemple, demanava que la Llei de Ports no afectés competències autonòmiques. I desconeix que en el “Debate del estado de la nación” de la setmana passada es va aprovar una resolució que va comptar amb el suport dels socialistes i d’ICV que diu literalment “La garantía de que la nueva normativa estatal sobre puertos garantice la autonomía de la autoridad portuaria para desarrollar sus planes empresariales y no se limite la capacidad de incidencia de los gobiernos autonómicos”. Llàstima que Duran Lleida no li hagi explicat.

Duran tampoc no li deu haver dit que si el Congrés no va aprovar una declaració denunciant l’ofensiva del PP en contra del model educatiu català va ser precisament perquè CiU no va acceptar una esmena socialista a la seva proposta de resolució número 76. L’esmena socialista deia literalment: “El Congreso de los Diputados reconoce y muestra su absoluto respeto al modelo educativo catalán, el cual en cumplimiento del mandato constitucional y estatutario garantiza a todos los estudiantes el aprendizaje y conocimiento de las dos lenguas oficiales de Catalunya al final de sus estudios básicos. Asimismo, rechaza el uso partidista y demagógico que algunos hacen sobre el aprendizaje de las lenguas oficiales distintas del castellano, cuestionando así los principios de libertad y de igualdad y la pluralidad y riqueza cultural de España”.

Tremosa tampoc no sembla conèixer quina proposta va fer el Grup Socialista en matèria de gestió aeroportuària. Amb molt de gust li facilito: “Antes de que finalice el año 2009, el Gobierno promoverá las reformas normativas necesarias para implantar un nuevo modelo de gestión en los aeropuertos de interés general de titularidad estatal.Este nuevo modelo de gestión estará inspirado por los siguientes principios: 1. Establecerá las medidas de coordinación que garanticen la gestión en red de dichos aeropuertos. 2. Permitirá participar en la gestión aeroportuaria: a) al sector privado y b) a las Comunidades Autónomas en cuyo ámbito territorial radiquen los aeropuertos. Respecto de aquellas materias que concretamente se determinen, las Comunidades Autónomas dispondrán de una participación determinante en la toma de decisiones”. (Esmena a la proposta de resolució 78 de CiU i a la proposta de resolució 6 d’ERC-IU-ICV)

Tampoc deu conèixer Tremosa la proposta que el Grup Socialista va fer a ERC sobre el reconeixement de la llengua catalana en les institucions europees: “7. Continuar impulsando todas las actuaciones necesarias para dar cumplimiento al Estatuto de Autonomía de Cataluña en cuanto a la promoción y al fomento de la lengua catalana en la Unión Europea, en los organismos internacionales y en los tratados internacionales de contenido cultural y lingüístico, así como de las otras lenguas oficiales. Para ello se preverá la participación de las Comunidades Autónomas en las actuaciones de la presidencia española de la Unión Europea de 2010. 8. Impulsar la aplicación de la totalidad de los acuerdos firmados por el Reino de España con las instituciones europeas respecto al uso de las lenguas cooficiales en estas instituciones. 9. Impulsar la aplicación de los compromisos y las demandas expresadas a la Unión Europea mediante el Memorándum del gobierno español de “solicitud de reconocimiento en la Unión Europea de todas las lenguas oficiales en España”. Estos acuerdos se han producido ya con: el Consejo de la Unión Europea, la Comisión, el Consejo Económico y Social, el Comité de las Regiones y el Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Se impulsarán las medidas oportunas durante la Presidencia europea de España del año 2010 para: a) Conseguir la publicación oficial de los textos legales finales adoptados por el procedimiento de codecisión entre el Parlamento Europeo y el Consejo, asumiendo el coste las Comunidades Autónomas. b) Solicitar la inclusión de las lenguas oficiales de España distintas del castellano en el Programa de Aprendizaje Permanente”. (Esmena a la proposta de resolució 11 d’ERC).

No dubto que aquests grups tinguin alguns motius per no haver acceptat les propostes fetes des del Grup Socialista (instades pel PSC, naturalment). Segur que hi ha algun motiu, tot i que m’agradaria conèixer-lo. Però el que en cap cas es pot dir és que el Grup Socialista no té una posició clara al respecte. Només cal anar al Registre del Congrés dels Diputats per comprovar-ho. El candidat Tremosa faria bé en rectificar, que és cosa de savis. Així sabríem que es tractava d’un error a causa de la ignorància i no de la mala fe que porta a mentir en campanya. Com quan se’ns va voler fer creure que era independent, quan havia militat a CDC al llarg de 17 anys i a la JNC al llarg de quatre.

Certament hi ha polèmiques que el que pretenen és promoure el distanciament de Catalunya amb respecte de la resta d’Espanya. En aquestes polèmiques tendeixen a barrejar-se prejudicis, dades objectives, exageracions i falsedats. Una mica de tot. Per alguns es tracta de negar realitats tan evidents com que Catalunya gaudeix del màxim nivell d’autogovern en tres segles, que l’actual nivell d’inversió de l’Estat a Catalunya és el màxim de la història, que s’està treballant de valent per recuperar el retràs en matèria d’infraestructures i que s’ha obert el camí (amb l’acord sobre la gestió del servei de Rodalies) per assegurar que la Generalitat pugui decidir sobre les infraestructures catalanes. Però és veritat que encara no s’ha assolit l’acord sobre finançament (en canvi sí la plena vigència de la Disposició addicional 3a de l’Estatut que ens garanteix una inversió pública de l’Estat a Catalunya al voltant de 35.000 milions d’euros en el període 2007-2013), que convindria una major celeritat en els traspassos de serveis i que encara està pendent la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. El propi President Montilla ha parlat en ocasions de “desafecte”. Us recomano una colla de materials que han de permetre que després de la campanya tornem sobre la qüestió.

En primer lloc us recomano l’editorial “L’esguerro” signat per Jordi Pujol en el butlletí del Centre d’estudis que porta el seu nom. Al fil de la xiulada a l’himne espanyol amb motiu de la final de la Copa del Rei es van publicar força articles que incideixen sobre la qüestió de fons. Podeu llegir els articles de Josep Maria Fonalleras “Els xiulets i la lluna de València”, Fernando Ónega “La rebelión de las Españas”, Antoni Puigverd “Entre el rencor y la inquisición”, José Antich “La espera catalana”, Suso de Toro “La España real es plural”, Joan Manuel Perdigó “A Ítaca per la via ràpida”, Joan B. Culla “Un divorcio moral” i Josep Ramoneda “El griterío y la nación imperfecta”.

Compartint a grans trets el diagnòstic de la desafecció i la necessitat d’actualitzar el catalanisme, Ferran Mascarell proposa un “Programa d’urgència”. També resulta altament interessant la reflexió de Xavier Vidal-Folch “Ir a pachas o pagar a escote” al fil de la polèmica al voltant dels ajuts directes a la compra de vehicles. Com us deia, de tot això convindrà que en parlem més a fons passat el brogit de la campanya electoral.

Sobre temes lligats amb Barcelona i la regió metropolitana, us convido a llegir les entrevistes que li fan Xavier Barrera, Patricia Castán i Javier Belmonte a El Periódico de Catalunya a Jordi Hereu i Joan Tapia en el mateix diari a Carles Martí i l’editorial d’El Periódico de Catalunya sobre l’aprovació del Pla territorial metropolità “Creixement metropolità”. Aprofito aquestes referències metropolitanes per afegir-me als diversos actes d’homenatge en memòria d’una dona socialista, coratjosa i eficaç, Mercè Sala. Vegeu la crònica de Josep Maria Ureta sobre l’acte organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i que va comptar amb la participació de Felipe González.

Sobre qüestions internacionals us convido a llegir els editorial d’El País sobre les recents eleccions a la Índia “Oportunidad de futuro” i sobre la visita de Netanyahu als Estats Units “Proyectos divergentes” i tres articles sobre aquesta mateixa temàtica, els de Lluís Bassets “David i Goliat, diplomàtics”, Xavier Batalla “El camino de Teherán” i Carlos Nadal “El gran dilema medioriental”. També trobareu interessant l’article de Josep Borrell “Keynes a Pequín”.

Sobre la polèmica al voltant de la nova regulació sobre la interrupció voluntària de l’embaràs podeu llegir els articles de Isaac Rosa “¿Pueden tener hijos pero no abortar?”, Salomé García “Legislar contra la hipocresía” i l’article col·lectiu signat per Carlota Bustelo i altres feministes “El recurso hipócrita a la ley de plazos”.

No us perdeu dues entrevistes a la coordinadora de la campanya de Barack Obama a les xarxes socials a Internet, Rahaf Harfoush, es tracta de les entrevistes que li han fet Benito Badrinas a l’Avui i Víctor M. Amela a La Vanguardia.

He de tornar a veure Star Trek! I els que no l’hagueu vist no sé a què espereu. Podeu llegir les cròniques de Xavier Pérez al suplement Cultura(s) de La Vanguardia i Jordi Puntí a El Periódico de Catalunya

Algunes recomanacions de llibres. El de Javier Cercas sobre el 23-F “Anatomía de un instante” també celebrat per José Antonio González Casanova en el seu article “Autopsia del 23-F”. El de Joan Majó “No m’ho crec! Entendre la crisi per comprendre el món que ens espera” publicat per La Magrana i explicat pel seu propi autor en l’article “Por qué no me lo creo”. I l’avanç editorial d’un llibre coordinat per Felipe González “Los desafíos de Latinoamérica”. Al fil d’aquestes recomanacions us convido a llegir l’article d’Ignacio Sánchez Cuenca “La derechización de los intelectuales españoles”.

I acabo amb una notícia ben trista de diumenge passat: la mort de Mario Benedetti. Un dels meus poetes preferits, al que vaig accedir gràcies a Joan Manuel Serrat i a l’enyorat Xavier Soto. Us convido a llegir les cròniques de Juan Cruz i Cristina Peri Rossi, i l’editorial de La Vanguardia “Benedetti, el último exilio”. Podeu visitar els llocs web dedicats a la seva obra de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i el d’Ignacio Fernández, amic del poeta. I podeu llegir també dos poemes que us transcric a continuació “Esa batalla” i “No te rindas”

ESA BATALLA
¿Cómo compaginar
la aniquiladora
idea de la muerte
con ese incontenible
afán de vida?
¿cómo acoplar el horror
ante la nada que vendrá
con la invasora alegría
del amor provisional
y verdadero?
¿cómo desactivar la lápida
con el sembradío?
¿la guadaña
con el clavel?
¿será que el hombre es eso?
¿esa batalla?

NO TE RINDAS
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

“Perles” del programa Polònia emès el 21 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot. També hi trobareu la del dia 14 de maig que ens vàrem saltar…

LES PERLES
– Per manca dʼinterès i pressupost, en Soler no havia previst parlar sobre les eleccions europees, però ja que els nostres polítics insisteixen, se nʼorganitza un en un plis-plas, però no amb imitadors de debò, sinó amb unes caretes i avall. Ja tenia raó en Soler ja, les frases dels candidats són de vol gallnaci, com se sol dir: Puigcercós-Junqueras: “Europa és… molt important”, Mas-Tremosa: “Si voten Convergència tindrem… coses europees”, i Montilla? però si no hi ha manera que recordi el nom de la Maria Badia!!- Estrena del primer capítol de No-Friends, amb ZP i tots els seus examics: “Os acordáis cuando estábamos todos juntos contra Aznar?”

LʼHora del Lector dedicat als llibres dʼen Teo…. els llibres favorits de Maruja Torres (en Teo va al Líban), Màrius Serra (en Teo es compra un Scrabble), Pere Gimferrer (en Teo va la biblioteca dʼAlexandria)

– Un conte de maig: El Príncep Felip i la princesa Raquel celenren els seus 5 anys de matrimoni i el petit fruit del seu amor, en Jaume, que ja en té 4. El padrí del casament, celebrat a Barcelona, va ser en Josep Cuní, les dames dʼhonor, la Lídia Heredia i lʼHelena Garcia-Melero. Lʼúnic incident el va protagonitzar en Toni Soler, que es va barallar amb Ernest de Hanover. Però el conte no va ben bé sobre rodes, sembla que el Príncep sʼha enamoriscat dʼuna periodista del Telenotícies, la Letizia Ortiz, i això desperta la gelosia de la Princesa Raquel: Si aquell dia haguessis posat TV1 en comptes de TV3 ara estaries casat amb la Letizia. Com acabarà?

EL MILLOR


–Camps sʼentrevista amb Montilla i… un traductor, perquè, és clar, Camps parla valencià (en la intimitat) i Montilla català (en públic):
–Què, tot bé?
–Tot bé. I tu, tot bé?
–Tot bé.
–Doncs que bé!
Però és clar, la cosa es complica quan el President Montilla es deixa anar i utilitza la seva particular versió dialectal plena de cabòries i el resultat és un diàleg marxià (de Groucho) extraordinari. El veritable desllorigador serà Raimon que, a crits, és clar, posa les coses en clar amb aquesta bonica cançó:LA CANÇÓ [Al vent]

El tren!!!
Parla del tren!!!
Voleu un treeeen
Lo puto tren!!!
Del corredooooooor
Mediterraniiiiii
I junts!!!
Fent front comú!!!
Enfront Madriiiiid
Lluitant pel tren!!!
I pels caléessssss
De tot el móooooon

EL PITJOR
– Ca lʼObama, els Obama, els Clinton, lʼemir de Qatar… massa embolicat…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)

LA CANÇÓ [Lluís Llach-Chikilicuatre canta LʼEstaca Chiki]

Porrera, Porrera!

Lʼestaca-chiki mola un colló
la ballen a la Mina i també a Mataró
Fes estaca-chiki a la Moreneta
Si veu una estaca es posa molt tonteta

La balla en Carod
la balla en Montilla
la balla la Tura movent la faldilla
la balla en Laporta calçotets en mà
mentre en Serrat canta el la-la-la

i lʼestaca-chiki es balla així:

1. El bandoler
2. El Neofatxa
3. La Gallineta
4. El viatge a Itaca

Balla lʼestaca-txiqui
Balla lʼestaca-txiqui
Porrera, Porrera!

LA PICADA D’ULLET
– El miniMolina es rebel•la i en comptes dʼanar a Tortosa com volia el Tomàs, se nʼha anat a NY!!
LA FRASE DE LA SETMANA
– President Montilla: ˮÀnims, i confieu en lʼúnica persona que us pot fer feliços, en Pepˮ Copaaaaa, Lligaaaaaa i Champions!!!

LA NOVETAT
– Màrius Serra i Empar Moliner, pelín sobreactuats… però no massa ;)

– Raimon, un pont entre cultures.

ZW 173 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Foro Internet Meeting Point
http://www.internetmeetingpoint.net

Del 15 al 20 de juny a la Fira de Mostres d’Astúries, a Gijón tindrà lloc aquest esdeveniment, on professionals i público en general seran els protagonistes. Diferents experts en la matèria compartiran les seves habilitats i els seus coneixements sobre la xarxa amb els menys iniciats. Es tractarà de compartir i aprendre. Sota el paraigua del web 2.0 els temes s’agrupen en quatre grans blocs: empresa, gent gran, dones i administració. Amb una clara vocació didàctica que inclou activitats pràctiques i un interessant programa (amb ponents, com el fundador de Boing Boing -un dels blocs més influents del món-, Mark Frauenfelder, o Juan Varela, Enrique Dans, Mario Tascón, Genís Roca, Javier Pedreira, Susana Alosete, Manuel M. Almeida, Miriam Ruiz, Ricardo Galli, Ícaro Moyano, entre molts altres), Internet Meeting Point vol ser un nexe d’unió entre xarxes socials, blocs, professionals i públic en general. Podeu omplir aquí la vostra inscripció.

Coincidint amb l’últim dia de celebració d’aquest esdeveniment, el 20 de juny tindrà lloc a Roses (Empordà) el Seminari Marca Ciutat 2009 sobre CityMarketing, únic esdeveniment d’aquestes característiques que se celebra a Catalunya, en el qual participaré com un dels ponents convidats i que analitza la utilització de les tècniques del màrqueting per a posicionar una ciutat en la xarxa global de ciutats.

ZV (Zona Vídeo). NotodoTv.com és una televisió a Internet dirigida a creadors i amants de l’àudiovisual. És el nou projecte de Notodo.com, una de las revistes culturals a Internet més destacades, com ho són també les iniciatives Notodofilmfest.com, Notodofotofest.com i Notodopublifest.com, festivals destinats a la recerca i promoció de nous talents creatius. NotodoTv ofereix la possibilitat de mostrar treballs propis amb una gran qualitat en la imatge.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 24 Mai 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.