Zapatero guanya el debat

Avui a les 12h. s’ha inaugurat el Parc Joan Reventós, una àrea verda de 2 ha situada al centre del vell Sarrià que recupera l’antic paratge de la Riera de les Monges com a espai de lleure. L’accés al Parc es pot fer per quatre accessos: pels dos existents a la Ronda de Dalt-carrer Major de Sarrià, pel carrer Ràfols o bé pel carrer Ramon Miquel i Planas amb Sol i Pedrís. Amb la inauguració d’aquest Parc fem el merescut homenatge a qui fou militant antifranquista, fundador del PSC, diputat al Congrés, Ambaixador d’Espanya a França i President del Parlament de Catalunya. El recorda el director de La Vanguardia en aquest article sobre Joan Reventós publicat avui.

La notícia de la setmana ha estat sense dubte la celebració del debat sobre l’estat de la nació al Congrés dels Diputats. I la notícia és que el guanyador del debat ha estat el President del Govern. Aquí trobareu el text de la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero, un resum de les onze mesures per un nou model de creixement econòmic sostenible, un breu vídeo que recull les propostes més importants i la crònica de Fernando Garea sobre el debat.

Joaquín Estefanía assenyalava abans de celebrar-se el debat que les posicions dels principals partits sobre com afrontar la crisi són molt distants i tampoc no compten, ni l’un ni l’altre, amb suports d’altres forces polítiques. L’editorial d’El País “Debatir el futuro” es referia a l’encert de Zapatero en plantejar el debat en clau de futur. El diari Público va fer un esforç d’explicar les raons que van portar a Zapatero a formular les seves propostes més innovadores. Xavier Vidal-Folch recollia la polèmica al voltant de l’ajut directe per afavorir la compra de vehicles. I Josep Oliver analitzava de les propostes fetes pel President del Govern en aquest article que també us recomano.

Del que no hi ha cap mena de dubte és que Mariano Rajoy va sortir ben escaldat d’aquest debat incapaç com va ser de canviar de guió en comprovar que Zapatero l’inundava de propostes; el seu discurs catastrofista va posar en evidència un PP més preocupat per aprofitar la crisi per erosionar al Govern que no pas en aportar solucions. Vegeu les valoracions del debat en els articles de Jesús Maraña, David Gistau, Llàtzer Moix i Manuel Rico “Elogio encendido del pobre Mariano”. Vegeu també l’editorial d’El País “Victoria en soledad”, les crítiques d’Angel Losada i Gonzalo López Alba, la nota de Joan Tapia i el veredicte del CIS recollit en la crònica de Manel Manchón. No és estrany, doncs, que Juan Carlos Merino parli de “Fe ciega en el líder”. Caldrà esperar a dimarts per veure què passa amb la votació de les propostes de resolució del debat, en un context en el que el govern no té assegurat el suport d’una majoria absoluta al Congrés dels Diputats i constata fortes dificultats per trobar suports parlamentaris.

Zapatero va utilitzar com a fil conductor del debat la necessitat de canviar el model productiu i va proposar avançar cap a un nou model de creixement econòmic sostenible. Us recomano uns quants articles que discuteixen sobre aquest nou enfocament: Juan Fernando López Aguilar i Poul Nyrup Rasmussen “Vientos de cambio”, Anton Costas “¿Cambiar o mejorar el modelo productivo?”, José García Montalvo “Desgravar se va a acabar” i Miguel Sebastián “Cambio de modelo: es el momento”. També es refereix a aquesta qüestió l’editorial del suplement Negocios d’El País “La importancia del patrón”.

En tot cas, queda molt per fer per superar la crisi. I ens ho recorden Germà Bel a “Tiempos de reformas”, Félix Monteira a “Sordera política y batalla anticrisis” i  Joaquín Estefanía a “La reforma laboral”. També trobareu interessant l’article del President de l’ICO, Aurelio Martínez, sobre el paper de l’Institut de Crèdit Oficial en la lluita contra la crisi.

Trobareu molt interessant la reflexió d’Antoni Castells “Estat i mercat: el paper de la política davant la crisi econòmica”, la denúncia de la hipocresia dels conservadors que fa Antonio Papell a “Debat fictici davant la crisi”, la reflexió de Cristina Narbona sobre els paradisos fiscals i la tesi d’Anton Costas “Cómo impulsar reformas en plena crisis”.

La crisi ha estat conseqüència directa dels plantejaments neoconservadors i neoliberals, els que reclamaven la regulació i es mobilitzaven al crit de “més mercat i menys Estat”. Però els seus plantejaments encara tenen una gran força i en temps de crisi es posen en evidència en les postures favorables a una major desprotecció social i a reformes del mercat laboral que apunten només a abaratir l’acomiadament. Vicenç Navarro denúncia també el paper dels mitjans de comunicació que fan d’altaveus d’aquests plantejaments en el seu article “La avalancha mediática liberal”. També Vicenç Navarro alerta contra els que donen per feta la fallida de la Seguretat Social. Juan-José López Burniol ens recorda el paper de Margaret Thatcher en l’ofensiva neoliberal mundial, mentre Joan Tugores defensa la necessitat d’un equilibri entre el que anomena “el poder creatiu dels mercats” amb “sàvies regulacions”. Per cert, aquestes reflexions més de fons em permeten de rescatar dos articles de l’enyorat Ernest Lluch “Bendita igualdad” i “A nuestros reaccionarios”.

Encara no veiem el final de la crisi tot i que sembla que alguns indicadors assenyalen que s’ha frenat la caiguda lliure en què ens trobàvem. Tot i així s’ha produït una important desacceleració de l’economia alemanya que fa més greu la recessió en l’eurozona, tal com assenyala Andreu Missé en la seva crònica. Com diu Angel Laborda ens queda el petit consol de comprovar que el nostre PIB cau menys que el de l’eurozona.

Els problemes del PP no s’acaben en la incapacitat de Rajoy de guanyar el debat sobre l’estat de la nació, també ho és el renovat protagonisme d’Aznar i, sobretot, la imputació del president de la Generalitat valenciana i màxim avalista de Rajoy, Francisco Camps en el cas Gürtel, que torna a posar sobre la taula la incapacitat del PP de desempallegar-se de greus acusacions de corrupció. Sobre Aznar i el seu nou llibre podeu llegir l’article de Manuel Rico “Crònicas marcianas”. Sobre el fracassat intent del PP de situar-se en l’estela d’Obama podeu llegir l’article de Joan Garí “Al PP ya no le gusta Obama. Per aclarir-vos en els detalls de la trama corrupta resulta extremadament útil el “Diccionari sobre el cas Gürtel” elaborat per F. Varela al diari Público i la crònica de José Antonio Hernández a El País “Indicios de un supuesto cohecho”.

Sobre la imputació de Francisco Camps i els seus efectes sobre Rajoy podeu llegir els articles de Manolo Saco “A Camps le han hecho un traje nuevo”, Ignacio Escolar que parla de “trajedia” a “Camps, como Bart Simpson” i Marco Schwartz “De cómo Rajoy ata su destino al PP valenciano”, els editorials d’El País “Imputado es imputado” i El Periódico de Catalunya “L’hora de la veritat per a Camps”, i els articles d’El Gran Wyoming “El fin de la mordaza”, Joan Tapia “¿S’esgoten els brots verds de Rajoy?”, Llàtzer Moix “Esos nombres” i Rosa Paz, que torna a Madrid al diari Público, “La factura política”.

Entrant en el capítol de la política catalana, us recomano l’article de Jordi Barbeta que explica com Zapatero estaria preparant una ofensiva en suport del President Montilla per guanyar recolzaments a Catalunya de cara a les properes conteses electorals.

Però mentre arriben les iniciatives que anuncia Jordi Barbeta, el president Montilla segueix la seva tasca rigorosa de govern. aquesta setmana n’hem tingut dues noves proves amb la celebració amb molt d’èxit del Saló de l’Automòbil (recordeu que fa uns mesos s’especulava amb la seva suspensió!) i la seva reunió amb el president de la Generalitat valenciana per reivindicar el corredor mediterrani i el finançament. Sobre el Saló de l’Automòbil podeu llegir l’editorial de La Vanguardia “El Salón del Automóvil vence la crisis”. Sobre la reunió Montilla-Camps podeu llegir les cròniques de J. Ferrandis i J. Foguet i Salvador Enguix i els articles de Josep Vicent Boira i Antoni Puigverd.

Sobre el debat més de fons sobre el futur del catalanisme us convido a llegir els articles de Baltasar Porcel “Variaciones de independencia” i Xavier Bru de Sala “Catalanismo e inmovilismo. En llegir-los m’ha vingut al cap un antic article d’Ernest Lluch que manté la seva plena vigència “Nacionalismo y catalanismo”.

Ja fa setmanes que CiU va iniciar la seva ofensiva intentant presentar el PP i el PSOE com a dues cares de la mateixa moneda. Fins i tot van arribar a dir que Zapatero feia bo a Rajoy i el seu candidat a les eleccions europees Ramon Tremosa deia enyorar el Pacte del Majestic. Doncs bé, quan més CiU s’acosta al PP, el PP més mostra la seva aversió contra la llengua catalana i el progrés de l’autogovern. Amb anuncis contra la Llei d’Educació de Catalunya amb fotografia de menors emmanillats inclosa, anunciant la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat i revifant l’ofensiva contra el model lingüístic de l’escola catalana, vigent des dels anys 80. Per si no quedava prou clara la seva posició, el cap de llista a les europees Jaime Mayor Oreja venia a Barcelona per recordar la seva coneguda tesi que el català és llengua de consum domèstic (no apta per Europa) i va arribar fins i tot a lloar el seu besavi basc que va prohibir l’euskera a casa. Sé que sembla increïble, però podeu comprovar-ho a les cròniques de Toni Sust a El Periódico de Catalunya i Bertran Cazorla a El País. Amb aquest panorama ningú pot estranyar-se de la decisió de Josep Curto d’abandonar el PP, com explica aquesta crònica a El Punt. Sobre el trist paper del PP en aquestes qüestions podeu llegir els articles de Salvador Cardús, Joan B. Culla, Carles Duarte i Pilar Rahola. Sembla clar que el PP vol quedar-se amb les restes del naufragi de Ciutadans que, com explica Miquel Noguer en aquesta crònica, ha entrat en caiguda lliure. Espero que a CiU també hagin llegit els articles de referència, així deixaran de repetir la increïble bestiesa segons la qual PP i PSOE són el mateix.

Clar que els problemes de Ramon Tremosa al Parlament Europeu no seran només aprendre a distingir entre socialistes i populars (cosa que segons sembla li costa) tampoc li serà fàcil la convivència amb els seus companys de candidatura del PNB que defensen el corredor atlàntic en detriment del corredor mediterrani que és el que interessa a Catalunya. Sobre aquesta qüestió podeu llegir l’article d’Enric Juliana “El atlántico Erkoreka”.

Això em dóna peu a parlar de les eleccions europees, que són a tocar de dits. Aquí sobre veieu una de les dues tanques de la pre-campanya del PSC. Té la voluntat de subratllar la importància de la política europea. Allà és decideixen el 70% dels temes importants. També el suport als corredors ferroviaris transfronterers. Us convido a llegir el Manifest-Programa del PSC en aquestes eleccions, és un text breu, vibrant, clar i ambiciós. Tan ambiciós com els plantejaments de la nostra cap de llista Maria Badia, explicats en l’entrevista que li fa Neus Tomás a El Periódico de Catalunya. Maria Badia, pràctica i intel·ligent com és, arriba fins a proposar Felipe González com a futur President del Consell Europeu quan entri en vigor el Tractat de Lisboa. Certament si volem recuperar l’embranzida europea Mitterrand-Kohl-Delors-González, la recepta és ben clara. També trobareu interessant l’article de Jaime Arias sobre el col·loqui celebrat a Barelona entre Dominique Baudis i Raimon Obiols i els articles de Jean Marie Colombani “Pasión por Europa”, Alfonso S. Palomares “Reptes d’Europa en temps de crisi” i Timothy Garton Ash “Europa pierde protagonismo”. Aquí sota trobareu l’altra tanca de la pre-campanya del PSC. En ella hi trobareu els rostres de Berlusconi, Bush, Aznar, Chirac i Lech Kaczysnky (president de Polònia) amb un lema molt clar “Ells també volen canviar el món”. Nosaltres, socialistes europeus, oferim una altra forma de fer-ho: l’Europa social.

Sobre la política nordamericana us convido a llegir una reflexió de Joseph E. Stiglitz sobre la situació econòmica dels Estats Units i dos articles sobre la difícil relació de l’Administració Obama amb el nou govern d’Israel lamentablement decantat cap a l’extremisme, es tracta dels articles de Jean Daniel “La prueba judía de Obama” i de Mateo Madridejos “Obama i l’aliança amb Israel”.

Avui se celebren dos dies internacionals, el dedicat a Internet i el dedicat a la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia. Per celebrar el Dia d’Internet us convido a llegir el Manifest que hem impulsat els socialistes i que també he suscrit. Per celebrar el Dia contra l’homofòbia i la transfòbia us convido a llegir l’entrevista a Íñigo Lamarca, “Ararteko”, és a dir, Síndic de Greuges del País Basc que li fa Sonia García a El Periódico de Catalunya.

Per cert, i parlant del País Basc, no us perdeu l’entrevista al Lehendakari Patxi López que li fan Juan M. Gastaca i Isabel C. Martínez avui a El País i l’article de José María Calleja “Aurresku al Lehendakari socialista”.

I acabo recomanant-vos la lectura de materials sobre diverses qüestions d’interès: la crònica de Marta Lasalas sobre la col·laboració de l’Escola Xavier Soto amb la Universitat Autònoma de Barcelona que permet desenvolupar amb èxit estudis de postgrau sobre lideratge polític i social i comunicació política, els imprescindibles articles d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Lecciones de Brawn GP” i “Los tristes no ganan elecciones, ni lideran, ni seducen, ni convencen”, l’entrevista a Ségolène Royal de Cristina Galindo i la crònica de Cristina Galindo sobre la trobada de l’esquerra europea a Atenes, l’editorial d’El País “Un ‘premier’ en caída libre” sobre la difícil situació de Gordon Brown, l’article de Rafael Bonete “Diez razones para decir sí a Bolonia”, l’editorial d’El País favorable a la reforma proposada pel govern socialista en matèria d’interrupció voluntària de l’embaràs “Aborto responsable”, l’article d’El Gran Wyoming “En defensa de la vida”, la crònica de Celeste López sobre “La gripe ‘federal’” explicant com han funcionat bé els mecanismes de coordinació entre l’Estat i les Comunitats Autònomes (aprofito per recomanar-vos que visite el web España federal, on podeu subscriure el Manifest en suport del federalisme impulsat per la Fundació Catalunya Segle XXI) i l’article de Daniel Innerarity “Recuperar el porvenir” on podreu trobar un altre tast del seu llibre que us recomanava la setmana passada “El futuro y sus enemigos”.

ZW 172 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

11ª edició del BDigital Global Congress
http://www.bdigitalglobalcongress.net

Del 18 al 21 de maig tindrà lloc a Barcelona (CaixaFòrum) el BDigital Global Congress. Organitzat pel centre tecnològic Barcelona Digital, aquest és un dels esdeveniments de referència sobre els avenços de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la seva aplicació en l’àmbit empresarial, tecnològic i social. El congrés s’organitza en 8 sessions i tractarà temes vinculats a l’aplicació de les TIC en els àmbits de la seguretat, la salut i la mobilitat.

Dedicarà, també, una sessió específica al debat sobre els reptes de la Societat de la Informació, inaugurant-se amb una interessant tertúlia, on els ponents convidats respondran a la pregunta: Quins canvis ens portaran en el nostre dia a dia quotidià la influencia de les TIC? Podeu consultar el programa i fer la vostra inscripció en el mateix web del congrés. L’assistència és gratuïta tot i que l’aforament és limitat. En el marc del congrés, s’entregaran un cop més els Premis BDigital a la innovació digital en les seves tres categories: projectes de grans i mitjanes empreses, projectes de petites empreses i emprenedors i projectes universitaris i d’institucions, per als quals -en aquesta edició- s’han rebut 92 candidatures.

El BDigital Global Congress se celebrarà tot just després del Dia d’Internet (17 de Maig). Un esdeveniment que va impulsar fa cinc anys l’Asociación de Usuarios de Internet a Espanya, i que comparteix els mateixos objectius del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació.

ZV (Zona Vídeo). AFC-ITV – The African Film Club and Internet TV, un canal de TV a Internet i una comunitat internacional de cinema africà, per a fans, cineastes…i totes aquelles persones interessades en el tema.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 Mai 2009, in Montilla. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.