Pensant en el futur

Si molt sovint se’m fa difícil decidir per on començar, quan cal resumir dues setmanes la cosa es complica encara més i el material em desborda. Però he decidit començar per la nova pel·lícula d’Star Trek. No us la perdeu! Potser hi haurà alguns trekkies que la trobaran menys “filosòfica” que les sèries televisives (recordo la sèrie original que vaig veure per primer cop en blanc i negre a casa dels avis…) però jo l’he trobat fantàstica. Podeu llegir aquí la crítica que n’ha fet Nando Salvà. Ningú no s’estranyarà si aprofito per recordar que la Federació Unida de Planetes és una organització federal…

I posats a recomanar pel·lícules no vull deixar passar l’ocasió de recomanar el darrer treball de Lídia Pujol “Begging the waves”. Ella s’atreveix amb tot, barreja sons, cultures, llengües, tradicions i estils, beu de totes les fonts, i recupera la pregària al pare-esparver de l’enyorada Maria-Mercè Marçal. I és que la Lídia pot.

També us recomano el darrer llibre de Daniel Innerarity “El futuro y sus enemigos” (títol de ressonàncies popperianes) recentment publicat per Paidós, en el que l’autor pretén dibuixar una “política del optimismo y la esperanza”. Us proposo un tastet en forma de quatre fragments del pròleg. “Buena parte de nuestros malestares y de nuestra escasa racionalidad colectiva se deben al hecho de que las sociedades democráticas no se relacionan nada bien con el futuro. De entrada, porque todo el sistema político y la cultura en general están volcados sobre el presente inmediato y porque nuestra relación con el futuro colectivo no es de esperanza y proyecto, sino más bien de precaución e improvisación”. “La lógica de lo urgente desestructura nuestra relación con el tiempo, subordinado siempre al momento presente. Éste es el contexto en el que se inscribe la falta de ambición colectiva de nuestras sociedades, la extenuación del deseo, nuestro miedo difuso, el repliegue sobre los intereses individuales y la carencia de perspectiva”. “Si las utopías modernas pensaron el futuro en términos fundamentalmente de innovación social, la actual retórica del futuro parece haberlo restringido al ámbito de las innovaciones tecnológicas y los mercados expansivos”. “Lo que necesitamos es una política que haga del futuro su tarea fundamental, empeñada en impedir que la acción se convierta en reacción insignificante y que el proyecto se degrade a idealismo utópico”. No us el perdeu. Aquí podeu descarregar-vos el primer capítol.

En el moment de passar a la política concreta me’n adono fins a quin punt és rellevant la reflexió que ens proposa Innerarity…

Recupero en primer lloc l’entrevista que em van fer a Público Ferran Casas i David Miró, i l’article “Los hechos del president” que em va publicar ABC.

En aquests moments els escenaris polítics català i espanyol estan més relacionats que mai i la manca d’acord sobre el finançament ha tensionat les relacions entre els dos governs, ha enterbolit les relacions entre el PSC i el PSOE i dificulta l’esforç de Zapatero per trobar suports al Congrés dels Diputats. El cert és que les coses semblen haver començat a bellugar-se en la bona direcció des del canvi de govern tal com assenyala Gonzalo López Alba en aquesta crònica. Un editorial d’El País plantejava també recentment la necessitat imperiosa de “Cerrar frentes”, i també es referia a aquesta qüestió amb un cert pessimisme el director de La Vanguardia, José Antich. Les visites a Barcelona del Vicepresident Chaves i del Ministre de Foment han obert renovades esperances.

En concret, la visita de José Blanco ha servit per desencallar definitivament el desitjat traspàs a la Generalitat de la gestió del servei de rodalies. Podeu llegir al respecte l’argumentari distribuït pel PSC, la crònica de Miquel Noguer i Francesc Arroyo a El País, els editorials de La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt, i la nota del director de La Vanguardia, José Antich. En la seva visita el nou Ministre de Foment també va ratificar el compromís del govern amb el corredor mediterrani, la importància d’aquest corredor ens la recorda Joan B. Casas en el seu article “La España vertebrada”. CiU s’ha apressat a intentar minimitzar l’acord assolit, oblidant que quan governava podia haver-lo negociat i que de fet va renunciar-hi en almenys dues ocasions. Passarà igual amb el finançament autonòmic. Se sap que el govern català va renunciar a un acord que implicava un guany de 1.200 milions d’euros, però s’oblida que Artur Mas l’any 2001 va acceptar-ne un de 251 milions d’euros; és a dir, Mas va acceptar una cinquena part del que avui rebutja Montilla per considerar-ho insuficient… Poca autoritat tindrà Mas quan digui que s’ha aconseguit poc, que ho dirà sigui el que sigui que s’aconsegueixi.

Aquests dies també ha estat notícia l’acord en ponència sobre la Llei d’Educació de Catalunya al que han arribat el PSC, ERC i CiU. Aquí podeu descarregar-vos l’Informe de la Ponència. Podeu llegir l’argumentari distribuït pel PSC i l’editorial de La Vanguardia sobre aquest important acord. També trobareu interessant l’article de Joan Tapia en el que denuncia el radicalisme que ha portat a alguns ha qualificar el projecte de Llei d’Educació de Catalunya d’independentisme educatiu. El PP s’ha apressat tot seguit a dir que recorrerà la llei davant el Tribunal Constitucional i avui mateix embruta alguns diaris publicant un anunci indecent en el que fins i tot s’atreveixen a publicar la foto d’un nen emmanillat (no sé com no recorden la seva denúncia a un espot de televisió en favor de les seleccions esportives catalans pel fet que hi apareixien nens -sense emmanillar, per cert-).

Podeu trobar d’interès l’article de Francisco Balaguer sobre la “Inconstitucionalidad intermitente” que és com ell qualifica l’anomalia jurídica perpetrada pel PP quan considera inconstitucionals preceptes de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que considera constitucionals quan es recullen a d’altres Estatuts. També us pot interessar la reflexió de Sergi Pàmies sobre el documental “Cataluña-Espanya” dirigit per Isona Passola.

Aquests dies segueix instal·lada la crisi a Ciutadans-Partido por la Ciudadanía al fil de la seva estrambòtica aliança a les eleccions europees amb els grups més ferotgement nacionalistes i euroescèptics sota la bandera “Libertas” del milionari irlandès Declan Ganley que va finançar la campanya pel no d’Irlanda al Tractat de Lisboa. Vegeu al respecte aquesta crònica d’Albert Balanzà. Toni Bolaño atribueix tics totalitaris a les reaccions sorgides de CDC amb respecte a la designació d’Ignasi Guardans com a Director General de Cinema per part de la Ministra de Cultura. Carles Duarte parla sobre les “Crisis i cruïlles” que afecten poc o molt diversos partits catalans i la política en general.

Ferran Mascarell prossegueix el seu esforç per una nova definició del catalanisme. En un recent i interessant article publicat a l’Avui Ferran Mascarell escriu que “La societat catalana ha d’aprendre a administrar millor les emocions i a lluitar més finament pels seus interessos”. Per seguir amb el debat sobre la identitat catalana, he rescatat un article de l’enyorat Ernest Lluch publicat el 6 de novembre de 1997 a La Vanguardia, “Definiciones catalanas” en el que escriu “Faltaría subrayar que para que aparezca la voluntad de ser catalanes en aquellos que aquí han venido o en aquellos que aquí están sin sentirlo hacen falta bastantes dosis de justicia social”. També us recomano la lectura d’aquest altre article de l’Ernest publicat a La Vanguardia el 21 d’abril de 1994 que porta el títol “Lo que pienso”. En aquest escrit Ernest Lluch sintetitza el seu pensament polític de forma magistral.

Finalment, per acabar amb el capítol dedicat a la política catalana, us recomano que llegiu l’entrevista a l’Alcalde de Badalona, Jordi Serra que li fan F. Espada i S. Muñoz a les pàgines d’El Punt, i l’article de Núria Bosch “Los municipios ante la crisis”.

En el capítol dedicat a la política espanyola us recomano l’entrevista a José Blanco que li fan a Público Gonzalo López Alba i S. R. Arenes, els articles de Miguel Angel Aguilar “Mejor con Francia”, Salomé García “A la caza del voto juvenil perdido”, El Gran Wyoming “‘Chupones y golfos’” i “Cuéntenos todos”, Manolo Saco “Las bolsas son cosas de la derecha”, Joaquín Estefanía “El pacto como ‘mcguffin’” (‘Macguffin’ és una expressió creada per Hitchcock per designar un element d’intriga en una trama que en el fons no té cap importància real), Miguel Angel Aguilar “La corrupción siempre es ajena” i Toni Bolaño “La jugada final”, la crònica de J.G.A. a El País sobre el rebuig del govern d’Espanya al projecte de transvasament del Roine defensat per CiU, l’anàlisi de Gonzalo López Alba sobre el debat sobre l’estat de la nació que tindrà lloc la setmana que ve al Congrés dels Diputats “Duelo a garrotazos” i l’editorial d’El País sobre els casos de corrupció que afecten el PP “El PP en su laberinto”.

Però sens dubte la notícia política més rellevant ha estat el debat d’investidura celebrat al Parlament Basc que ha portat a l’elecció de Patxi López com a Lehendakari del Govern basc i a l’abandó de la política de Juan José Ibarretxe. Podeu llegir la intervenció de Patxi López, els editorials d’El País “Ibarretxe disuelve dudas” i La Vanguardia “Los retos de Patxi López”, els articles d’Àlex Sáez “Euskadi” i Florencio Domínguez “Solo ante el peligro”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Gran desafiament per al lehendakari López”, els articles de Joseba Arregui “Democràcia, simplement” i Javier Pradera “El final de un monopolio”, els editorials d’El País “La democracia es esto”, El Periódico de Catalunya “López, investit; Ibarretxe, retirat” i La Vanguardia “Patxi López: cambio en toda regla”, els articles de Ramon Cotarelo “Del gobierno vasco”, Patxo Unzueta “Jugó y perdió”, Fernando Ónega “La aflicción y la algarabía”, Emilio Alfaro “Lo que va a cambiar en Euskadi” i Félix Monteira “Euskadi y la gobernabilidad”, el editorial d’El Periódico de Catalunya “Govern equilibrat a Euskadi”, els articles de Javier Pérez Royo “Investidura anómala”, Joan Tapia “Un notable para Patxi López” i Patxi López “Una Euskadi para todos”.

Però, com és lògic, l’economia segueix centrant totes les preocupacions. Podeu llegir l’entrevista a Celestino Corbacho Ministre de Treball i Immigració que li fa Jordi Barbeta a les pàgines de La Vanguardia amb un titular ben explícit: “El gobierno ayudará a las empresas a contratar trabajadores, no a despedirlos”.

Hi ha un debat obert sobre si el pitjor ja ha passat o no i una gran preocupació sobre l’increment de l’atur. Al respecte us convido a llegir l’article d’Anton Costas “Ansiedad por ver el final del túnel”, l’entrevista a Josef Janning que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia “España debe ir al colegio o a la cola del paro”, i els articles de Félix Monteira “¿Qué vamos a hacer con los parados?”, Angel Laborda “Se confirma la fuerte caída del PIB” i “En el fondo del pozo”, i El Gran Wyoming “Los parados”.

També s’ha obert una forta polèmica sobre la necessitat o no d’abordar una reforma del mercat de treball i sobre quins haurien de ser els objectius del tal reforma. Podeu llegir al respecte els articles de Joaquín Estefanía “Reformas y contrarreformas”, Xavier Salvador “Sindicalistes”, Albert Recio “Es la estructura, no el mercado laboral”, Carmen Alcaide “Paro y reforma laboral” i Joaquín Estefanía “Devaluar el empleo”.

També s’ha animat molt el debat sobre el paper del sistema financer i la suficiència o no dels paquets d’estímul fiscal aprovats pels governs; sembla que finalment el Banc Central Europeu abandona (al menys de moment) l’ortodòxia. Podeu llegir al respecte els articles de Vicenç Navarro “El insuficiente estímulo económico” i Lalo Agustina “El BCE inyecta 60.000 millones de euros y baja los tipos al 1%”, l’editorial de Cinco Días “El BCE se decide por abandonar la ortodoxia”, l’entrevista a Jacques de Larosière que li fa Alicia González al suplement Negocios d’El País i l’article de John M. Scott “Cambio de rumbo en el sistema financiero”.

També ha prosseguit la polèmica al voltant de la salut del sistema públic de pensions. Al respecte us convido a llegir els articles de Luis Martínez Noval “El futuro ya no es lo que era” i Vicenç Navarro “El falso problema de las pensiones”.

Lògicament també segueix obert el debat més de fons sobre la necessitat d’introduir profundes reformes en el sistema econòmic. Podeu llegir al respecte els articles de Joaquim Sempere “A vueltas con la propiedad privada”, Loretta Napoleoni “Adiós a la Dama de hierro”, José Luis de Zárraga “Capitalismo o socialismo” i Timothy Garton Ash “Hacia un nuevo capitalismo”.

Tampoc no us hauríeu de perdre les reflexions de Mar Serna “Prevenir redueix els costos” i Emma Riverola “Los rostros femeninos de la crisis”.

Ha arrencat ja la precampanya que ens portarà a les eleccions europees que se celebraran el proper 7 de juny. Podeu llegir al respecte l’entrevista a Maria Badia que li fa Cristina Sen a La Vanguardia, el Manifest del PSC amb motiu del Dia d’Europa (que també podeu trobar en el nostre web de campanya) i els articles de Timothy Garton Ash “Elecciones europeas y nacionales”, Albert Branchadell “¿El català a Europa?” i José Luis de Zárraga “Con una participación electoral por los suelos”.

Sobre el debat de fons sobre l’estat del procés de construcció europea i l’orientació política de la Unió podeu llegir els articles de Vicenç Navarro “La respuesta insuficiente de la UE”, Ulrich Beck “La crisis pide a gritos una nueva Europa”, José Ignacio Torreblanca “Europa no es de izquierdas”, Mario Soares “La crisis y los socialistas europeos”, Felipe González “¿Un nuevo pacto para Europa?”, Lluís Bassets “Uno adelante, dos atrás”, Francisco Balaguer “Dividida en la adversidad” i Mateo Madridejos “Recessió i paràlisi política a la UE”.

Per cert, vist el panorama, convindria que estudiar a fons la proposta que feia Maria Badia en l’entrevista que abans he mencionat de promoure la candidatura de Felipe González a la Presidència de la Comissió Europea. Ho recomana amb tota la raó Raimon Obiols en el seu bloc. On també es fa ressò de la importància de comptar urgentment amb el Tractat de Lisboa. Per cert, no tots els candidats catalans a les eleccions europees ho tenen tan clar…

Hem celebrat fa uns dies els cent primers dies de la Presidència de Barack Obama. Aquí teniu alguns materials sobre la qüestió. Es tracta de l’article de Jean Marie Colombani “Primeros cien días de Obama”, de l’entrevista a Barack Obama feta per David Leonhardt a les pàgines de The New York Times i El Mundo, i els articles de Paul Krugman “Hacer hincapié en lo positivo” i “El síndrome de los salarios menguantes”, Fernando G. Basterra “¿El Vietnam de Obama?” i Carlos Fuentes “Estados Unidos y América Latina, ¿el deshielo?”.

Quatre flaixos internacionals: la victòria dels socialdemòcrates a Andorra encapçalats per Jaume Bartumeus en crònica de Pau Echauz, la importància de la Unió per la Mediterrània en un important article col·lectiu publicat a Le Monde, la dificultat afegida per a la pau a l’Orient Mitjà que suposa el nou govern d’Israel en l’article de Miguel Angel Bastenier i la reflexió de Xavier Batalla sobre la posició de Rússia.

Per acabar us recomano uns articles que susciten temes de debat molt interessants. Sobre el paper de l’Església en un Estat laic i en els debats sobre l’avortament i l’eutanàsia, podeu llegir els articles de Oscar Celador Angón “Los Acuerdos de la Iglesia Católica”, Bonifacio de la Cuadra “Antiabortistas terroríficos” i Gianni Vattimo “Separarse de la vida (y de la iglesia)”.

Sobre drets, política i cultura política, podeu llegir els articles d’Enric González “Derechos”, Josep Ramoneda “Del liderazgo y otros tópicos”, Fernando Garea i Gabriela Cañas “La ciudad nos ha derechizado” i Fernando Vallespín “Los otros virus”.

Sobre qüestions relacionades amb la situació econòmica us convido a llegir els articles de Margarita Rivière “Pararrayos”, Ulrich Beck “La revuelta de la desigualdad” i Daniel Raventós “Un mínimo para sobrevivir en tiempos de crisis”, i la crítica del llibre de Jacques Attali “¿Y después de la crisis… qué?” publicada per Justo Barranco al suplement Dinero de La Vanguardia.

Sobre la nova grip i l’alarma desaforada que s’ha creat podeu llegir l’entrevista a Marc Siegel que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia i l’editorial d’El País “Despropósitos ante la gripe”.

I, l’últim, amb motiu del 150è aniversari del pla de l’Eixample barceloní ideat per Ildefons Cerdà, us convido a llegir l’article d’Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona “Cerdà, més enllà de l’Eixample”.

“Perles” del programa Polònia emès el 7 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot. També hi trobareu la del dia 30 d’abril que ens vàrem saltar…

LES PERLES
– Puyol i Iniesta, o sigui, Puyi i Gusiluz, suplanten el President Montilla en el seu discurs a la nació, per parlar del pas a la final de la Champinyons. Iniestee fa veritables esforços per demostrar eufòria, així que Visca el Barça! Visc al Barça!

– Els científics de tot el món mundial estan estudiant el fenomen de les successives escissions dʼERC en parts cada cop més petites, perquè creuen que aquestes divisions poden alliberar més energia que les dʼun àtom, cosa que podria suministrar energia per tot Catalunya durant 10 anys. Sense pretendre-ho, Carretero haurà aconseguir trobar una alternativa a la MAT.

– Al Monegal no li ha agradat el gag del finançament. Diu que els del Polònia han perdut la subtil ironia dʼEls Morancos per adoptar un estil barroer més a la Monty Python. Eing? Al CAC vas!

EL MILLOR
– La nova secció El Tiempoak. Ja sabeu que al País Basc estan susceptibles amb això dels mapes del temps, així que Rajoy ha decidit prendre cartes en lʼassumpte i sʼhi ha posat ell mateix. Us preguntareu, com ho fa? Tranquils, es nota que ha fet classes amb Tomàs Molina. El mapa sí que està una mica canviadot. Ja no sʼhi veuen els Països Catalans, sinó tota la Península Ibèrica. Ah, i a partir dʼara el temps es decideix a Madrid. I hi ha un miniRajoy i tot! Espectaculaaar

EL PITJOR
– La família reial va a cals Urdangarín a regar les plantes (ja sabeu la passió hortícola que tenen sobretot amb algunes plantes al·lucinògenes). Llàstima que al pis, a banda dʼaltres barbaritats, troben un okupa perquè en comptes de lʼAvinguda Pearson han anat a lʼAvinguda Pírcing.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Terribas entrevista a Carod, qué hay de mi libro, 2014 (la versió castellana es diu 2814). Traduttore traditore

SURREALISTA
– Segueix la línia surrealista de la setmana passada com a única solució per trobar un acord de finançament. Aquest cop no és un licor rosa sinó una injecció dʼanabolitzants a la vice Salgado i al conseller Cástels. ˮTalante y tal y tal.” També com la setmana passada, en ZP potser sʼha passat una miqueta amb la dosi.

KA FORT
– La unitat financera de Renfe, formada per Michaela i Michael (from Rumania) que van demanant pels trens amb lʼacordió preceptiu ˮSinioooor, no tengui dineriiiiiˮ. El de lʼacordió també servix per omplir les interminables pauses del Conseller Nadal.

LA CANÇÓ (Staying alive, dels Bee Gees)
[Carod i Saura] Ahhhh
[Montilla] Lo més fàcil
[Carod i Saura] Ahhhh
[Montilla] Cabòries, molt millor
[Carod i Saura] Ahhhh
[Montilla] El nou finançament serà una caca
[Carod i Saura] Tant se val, tant se val
[Carod] Si tots tres conservem el poder
Tripartit is alive
Tripartit is alive
[Tots tres] Ah, ah, ah, ah
Tripartit is aliiiiiiiive

LA PICADA D’ULLET
– El President Montilla sʼha percatat del que ESTÀ PASSANT, que la gent és feliç perquè el Barça guanya, malgrat els mil problemes que tenim. Llarg, eh!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Joaquim Nadal, de cap dʼestació

ZW 171 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

2n Congrés Mundial Informació i Coneixement: Aspectes Tecnològics

http://www.documentalistas.org/eventos/IICMIC09/index.php

Del 13 al 15 de maig tindrà lloc a Santo Domingo el “2n Congrés Mundial Informació i Coneixement: Aspectes Tecnològics” impulsat per la Fundación Ciencias de la Documentación (amb dues seus a Espanya –a Madrid i Extremadura-). El congrés reunirà a acadèmics, analistes, empresaris, professionals i polítics de diferents disciplines i nacionalitats (més de 25 països d’Europa, Àfrica i Iberoamèrica) amb l’objectiu de debatre les últimes eines hardware, software i solucions ubicades dintre del procés documental, informacional i del coneixement de la Societat de la Informació, tant en sectors públics com privats.

El congrés compta amb el suport i participació dels membres de la “Red Internacional InfoCC” (Informació per al Canvi Ciutadà), un projecte iniciat per la pròpia fundació que es concreta en una xarxa formada por institucions y professionals de diversos països, amb suport virtual per Internet i sessions presencials a països que són seleccionats rotativament. La seva missió: “garantir l’accés a la informació amb equitat per enfortir les capacitats informacionals dels ciutadans i polítics que els permetin desenvolupar i promoure valors democràtics i de qualitat de vida.” A la pàgina web podeu consultar, a més dels temes i el programa previst, els objectius, l’estructura, els col·laboradors, etc.

Per acabar, destacar que a la primera edició dels Euro Blog Awards, el bloc del Marc Vidal ha resultat el tercer bloc millor d’Europa, darrera de l’alemany Netzpolitik i l’anglès The Daily Spud. LaComuna.tv ha estat seleccionada com a millor vídeobloc.

ZV (Zona Vídeo). Audiovisual MAC 09 (27 i 28 de maig) organitzat pel Consorci del Mercat Audiovisual de Catalunya, participat per la Conselleria de Cultura i Mitjans de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Granollers.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 10 Mai 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.