Endavant, President!

Avui vaig tard, l’explicació és l’acte polític d’aquest matí. Però valia la pena. Dos anys de govern a Catalunya i la pre-campanya europea han emmarcat les intervencions de Jordi Hereu, Carme Chacón, María Badía i José Montilla. La intervenció del Primer Secretari del PSC és de lectura imprescindible.

Certament, la setmana política ha estat marcada per la visita del Vicepresident Chaves a Catalunya i la reunió mantinguda amb el President de la Generalitat, que ha estat qualificada de “punt d’inflexió”, i la reunió entre el Conseller Castells i la Vicepresidenta Salgado que ha servit per “desbloquejar” la negociació del nou sistema de finançament. Manuel Chaves va introduir alguns elements claus en el debat: a) la voluntat de tancar l’acord el mes de maig, b) la necessitat que el govern d’Espanya posi més diners sobre la taula, c) la convicció que no és lògic que qui aporta més que la mitjana per càpita acabi rebent menys de la mitjana per càpita, d) la convicció que Catalunya està mal finançada, i e) la constatació que bilateralitat i multilateralitat no són excloents. En les properes setmanes veurem si aquest “punt d’inflexió” condueix a l’acord. La posició catalana és clara: defensa de l’Estatut i d’un sistema de finançament que acabi amb la injustícia causada per l’acord al que van arribar CiU i PP l’any 2001. En la intervenció de José Montilla que us he recomanat això s’afirma de forma molt rotunda, com també es diu que precisament perquè el govern català es va plantar fa mesos no tenim un mal acord (que es podria haver venut com el millor de la història i que hagués reportat entre cinc i sis cops més el guany obtingut per Artur Mas el 2001). El president ho ha afirmat amb claredat: “no ens poden donar lliçons els que no van saber negociar”, “CiU no té legitimitat per dir si un acord és bo o dolent”, “Si el govern arriba a un acord és perquè és un bon acord”.

Sobre la importància del que està en joc us convido a llegir la crònica de Luis Rodríguez Aizpeolea i Miquel Noguer a El País “Zapatero y Montilla se la juegan”, les cròniques de Ferran Casas a Público “Chaves abre una nueva etapa con Cataluña” i “La ‘España plural’ regresa para salvar al ‘soldado Montilla’”, els editorials de La Vanguardia “La hora de la política” i El Periódico de Catalunya “Chaves es decideix a escoltar Montilla”, la crònica de Miquel Noguer a El País “Chaves promete a Montilla cerrar el pacto en mayo”, l’editorial de La Vanguardia “Tras la reunión Salgado-Castells” i l’entrevista a Manuel Chaves que li fa Luis Rodríguez Aizpeolea avui a les pàgines d’El País.

Realment hi ha un profund debat de fons sobre la idea d’Espanya, el projecte federal que defensa el PSC i la naturalesa de les relacions entre PSC i PSOE. Vegeu per exemple l’article d’Enric Company “Espejo vasco” en el que explica la deriva radical d’Artur Mas -emmirallat en el projecte d’Ibarretxe- i alerta contra l’estímul que podria suposar per aquest plantejament si fracassés la negociació entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya sobre el finançament i el desplegament estatutari. També ressona l’argument en l’article d’Antoni Puigverd “¿Tercera vía o callejón ciego?” referit al projecte federal del PSC. També es refereix a aquesta qüestió de forma encara més contundent Josep Ramoneda en el seu article “La dimensión desconocida”, que acaba amb un rotund: “A Zapatero le correspondía la oportunidad histórica de liderar una solución que superara, por la vía federal, el dilema conllevancia o autodeterminación. La incapacidad para construir un nuevo consenso con las naciones periféricas tarde o temprano dará paso a una dimensión desconocida de riesgos para todos”. No exagera tampoc Fernando Ónega en el seu article “La ratonera” en el que afirma “Así las cosas, no hay nada más trascendente sobre la mesa política. Y no sólo es una cuestión de estabilidad parlamentaria. Es que resolver la financiación catalana es deshacer el último nudo gordiano de nuestra endiablada estructura autonómica. Y resolverla sin crear un conflicto con los demás pueblos y sin resucitar el clima anticatalán (o antiespañol) sería el mayor servicio que se puede prestar”. Després de llegir aquests articles es poden entendre millor els advertiments que ha anat fent el PSC sobre aquesta qüestió, que no són amenaces sinó expressions de preocupació, i la constatació que una manca d’acord no només suposaria el fracàs de tots dos governs sinó que donaria pas a inestabilitats i incerteses que a ningú beneficiarien. També proporcionen elements útils pel debat els articles de Germà Bel “España, capital París” i Josep Ramoneda “La bolsa identitaria”.

Caldrà esperar encara un temps per saber si la voluntat política i les bones intencions expressats pels Vicepresidents Chaves i Salgado es concreten en l’acord que busquem.

Sobre el desplegament estatutari també plana la sentència del Tribunal Constitucional. Us recomano especialment que llegiu l’article de Joan Rigol “Després de la sentència”. Hauria de ser lectura obligada pels responsables polítics. Espero que Joan Rigol estigui com sempre disponible per aconsellar i forjar consensos quan l’hora arribi. El seu plantejament és impecable políticament i, en la meva opinió, recull el millor de la tradició del catalanisme. Gràcies, President Rigol.

Sobre altres aspectes a debat en la política catalana us convido a llegir els articles de Carles Duarte “ERC i PP: ¿noves expectatives’” i Mar Jiménez “Felicitats, Ignasi!” (Ignasi Guardans, és clar). I també podeu trobar interessant l’entrevista a Núria Marín, l’alcaldessa de L’Hospitalet, que li fa Joan Tapia a El Periódico de Catalunya.

Sobre l’etern debat sobre la identitat i la nació us recomano la lectura dels articles de Ferran Mascarell “La identitat i les seves raons” i Mar Jiménez “Identitat(s) i nació(ns)”, apareguts de forma simultània al diari Avui. Particularment crec que en els propers temps ens hauríem d’esforçar molt més en trobar elements que afavoreixin la identificació dels catalans vells i nous amb el país que no pas en cercar la quadratura del cercle. Si reeixim en aquest esforç, el debat serà més senzill, si no hi reeixim, el debat serà del tot inútil.

Aquesta setmana s’ha produït la magnífica notícia de la decisió del grup Volkswagen de produir el model Q3 d’Audi a la factoria de Seat a Martorell. Ha estat una victòria de l’esforç d’UGT referendat de forma majoritària pels treballadors de SEAT i de la feina conjunta dels governs de Catalunya i Espanya. Es va donar la circumstància que la Presidenta del XIIIè Congrés de la UGT de Catalunya va donar la notícia just abans de donar-me la paraula perquè intervingués en nom del PSC. Un cop al faristol vaig demanar la presència en l’escenari de Matías Carnero, l’ugetista president del Comitè d’Empresa de Seat. Aquí sota trobareu la fotografia d’aquest moment d’emoció pels sindicalistes que veien recompensat el seu esforç i el seu compromís.

Aquí podeu llegir la meva intervenció davant del Congrés de la UGT de Catalunya, la crònica de Serafí del Arco a El País sobre els motius de la decisió d’Audi, l’editorial d’El Periódico de Catalunya i la crònica d’Eduardo Magallón a La Vanguardia.

Aquesta setmana també ha estat notícia els efectes de l’acord al que ha arribat Ciutadans-Partido por la Ciudadanía per presentar-se a les eleccions europees amb la xarxa Libertas fundada i finançada pel multimilionari irlandès Declan Ganley, activista pel no al Tractat de Lisboa. L’operació és encara més surrealista si tenim present que hi participen el partit que ha recollit els trànsfugues que van impedir que Rafael Simancas fos president de la Comunitat de Madrid i la Unión del Pueblo Salmantino. El cap de llista de la candidatura és Miquel Duran. També resulten sorprenents altres companys de viatge de Libertas com el Moviment per França de Philippe de Villiers, el Partit per la Resurrecció Nacional de Lituània o Acció Nacional de Malta. Es tracta en general de grups molt conservadors i euroescèptics. Podeu llegir al respecte les opinions radicalment contràries a aquesta operació d’Arcadi Espada i Federico Jiménez Losantos.

Aquesta setmana s’ha produït també una magnífica notícia al voltant de la lluita contra el terrorisme: la detenció del màxim responsable operatiu d’eta. Llegiu al respecte els editorials de La Vanguardia, El País i El Periódico de Catalunya i l’article de Kepa Aulestia “Eta amortizada”.

Sobre la situació parlamentària del govern Zapatero us convido a llegir l’article de Fernando Vallespín “Mayorías fungibles”.

Sobre el final del judici sobre l’escàndol del Yak-42 us convido a llegir els editorials d’El Mundo “Yak-42: un juicio que revela hechos vergonzosos” i d’El País “Visto para sentencia”, els articles de David Gistau “Las placas de Trebisonda” i Marco Schwartz “Una decisión elogiada que resultó un fraude brutal” i la crònica de Natalia Junquera “Mentiras desenterradas del Yak-42”.

Sobre la derivada valenciana del cas Gürtel us convido a llegir l’editorial d’El País “Demasiada intimidad” i els articles d’El Gran Wyoming “El derecho a la impunidad” i d’Ignacio Escolar “El pelota. Tragicomedia en dos llamadas”.

Mariano Rajoy va decidir visitar Barcelona amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi i va entrevistar-se en privat amb el President de la Generalitat. La Diada de Sant Jordi és una jornada magnífica per comprovar la total absència de problemes de convivència lingüística a Catalunya, negada pels que s’encaparren a veure una inexistent persecució del castellà. La Vanguardia va dedicar-li un editorial recordant com molts catalans fa temps que esperem un gest de Rajoy en forma de retirada del recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Petició que Javier Pérez Royo qualifica de “raonable”. Malauradament el gest no es va produir; vegeu el comentari d’Antoni Puigverd “Guante de seda, mano de hierro”. Això fa encara més sorprenent l’actitud de CiU al respecte recollida en aquesta crònica de Miquel Noguer i Joan Foguet “CiU hace un guiño a Rajoy y afirma que Zapatero lo ha hecho bueno”. Amb Zapatero van negociar l’Estatut, Rajoy l’impugna, i resulta que el bo és Rajoy. ¿No serà que ja preparen un nou pacte CiU-PP?

També aquesta setmana s’ha produït la investidura de Pepe Griñán com a nou President de la Junta de Andalucía i la notícia de la incorporació al seu govern de Rosa Aguilar. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “El síntoma Aguilar” i l’entrevista a Rosa Aguilar que li fa avui José Luis Rodríguez a les pàgines d’El Periódico de Catalunya.

Aquesta setmana s’ha conegut la xifra de l’atur que supera els quatre milions de persones. Sobre l’economia espanyola us convido a llegir l’article d’Octavio Granado “La Seguridad social y la crisis”, i les entrevistes que li fan al Secretari d’Estat de la Seguretat Social, A. Estrada i P. González a El Periódico de Catalunya, i Juan Emilio Maíllo i Francisco Núñez a El Mundo. I en aquest context és important també l’anunci fet pel Ministre de Treball i Immigració Celestino Corbacho sobre la creació d’una “renda de protecció pels aturats”. Joan Tapia es pregunta sobre el marge real de maniobra econòmica de Zapatero i l’editorial d’El País “Manos a la obra” reclama un esforç concertat per a garantir la correcta aplicació de la Llei de la dependència.

Sobre la preocupació per l’important increment de l’atur podeu llegir els articles de Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, també us pot interessar l’entrevista al Secretari General de Comissions Obreres que li fa avui Karmentxu Marín a les pàgines d’El País.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido també a llegir les reflexions de Joaquín Estefanía “¿Llueve menos?” i d’Angel Laborda “Como un ciclón”.

Sobre la situació econòmica global us convido a llegir les reflexions de Justo Zambrana, Emilio Ontiveros i Joseph E. Stiglitz, l’entrevista de Bernat García a Jeremy Rifkin i la crònica d’Alejandro Bolaños al suplement Negocios d’El País.

Sobre qüestions relatives a la política europea i internacional us convido a llegir la crònica de Juan Gómez a El País sobre l’ofensiva electoral de l’SPD que està inquietant Angela Merkel, la crònica d’El Periódico de Catalunya sobre la victòria dels socialdemòcrates a Islàndia, i l’entrevista a John Ging responsable a Gaza de l’Agència de Nacions Unides de suport als refugiats que li fa Juan Miguel Muñoz a El País. Tot i que vaig tard encara no tinc dades sobre els resultats de les eleccions que s’estan celebrant avui a Andorra, no cal dir que desitjo l’esperada victòria del Partit Socialdemòcrata encapçalat pel nostre bon amic Jaume Bartumeu.

Es compleixen els 100 primers dies de la presidència de Barack Obama. Podeu llegir al respecte l’article de Xavier Batalla “Primer acto”. També us interessarà l’article “Un futuro mejor para las Américas” del propi president Obama, l’editorial de La Vanguardia “EEUU abre otra era con Latinoamérica”, i els articles de Pilar Rahola “Sudamérica en la agenda” i Carlos Nadal “Obama y la América latina”.

També en relació a les iniciatives del President Obama us convido a llegir els articles de Darío Valcárcel “El giro energético de Obama” i Jean Daniel “Obama y el islam”.

Sobre la situació econòmica dels Estats Units us convido a llegir els articles de Paul Samuelson i Paul Krugman.

Per acabar us recomano cinc articles d’opinió i un llibre: els articles de Jordi Casabona “Cooperació en temps de crisi”, Miguel Angel Quintanilla “Transgénicos”, Juan Carlos Rodríguez Ibarra “Sociedad de la imaginación”, Antonio Papell “Un debat sobre la TV pública” i Joan Majó “La mort de les televisions”, i el llibre de Juan Jesús González i Fermín Bouza “Las razones del voto en la España democrática” publicat per “Los libros de la catarata”, podeu llegir la crònica que en fa Miguel Angel Marfull a Público.

“Perles” del programa Polònia emès el 23 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot. També hi trobareu la del dia 16 que ens vàrem saltar…

LES PERLES
– Puigcercós en un bucle, no pot deixar de veure el video de Carod pronunciant les famoses paraules “avalo la candidatura de Joan Puigcercós a la presidència de la Generalitat”, diu que és millor que El ala oeste de la Casa Blanca, House i el Bocamoll junts!… serà un regalat enverinat de Carod perquè el que se la foti sigui Puigcercós i no ell?

– De la Vega ha trobat una altra rival en la disputa pels favors de Zapatero, la ministra Salgado, a qui ZP encomana la negociació del finançament amb Montilla: “El plan A es convencerle, el plan B es obligarle”… i tant que sí! Aprofitant que per Sant Jordi tothom signa sense mirar-sʼhi gaire, la ministra fa signar al President un document pel finançament per, literalment “cuatro duros”, en comptes dels 2500 que li demanava ell. Però sʼacaba aquí el gag? No! Montilla també té una carta amagada, el boli que ha fet servir era de tinta invisible “comprada en los chinos de Cornellà”

– Sarkozy i Zapatero dirimeixen diferències (dʼalçada) al carrer en presència de Carla Bruni i de Toni Soler que sʼofereix a cuidar dʼella si li passava res a Sarko ;)

– Mas i Duran visiten el laboratori de fabricar militants de CiU: Atenció, CiU no treballa per altres partits (va pel Guardans)

EL MILLOR
– Missatge del President: “Avui és Sant Jordi, i aquests són dies de llibres i roses. De roses, perquè no paren de venir ministres socialistes a Barcelona, i de llibres, perquè no paren dʼexplicar-me cuentus”

EL PITJOR
– Afers exteriors: Miquel Calçada visita amb Joan Clos el Gran Basar dʼIstanbul i, naturalment, el timen (a Clos, és clar)

LA NOVETAT
– Antonio Gala signant llibres amb la Maruja Torres: “Nos conocemos de cuando yo iba al parvulario y tu ya hacías segundo de BUP”.

– El ministre Blanco. A la gallega.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Els mètodes expeditius del President Bono, amb un cop de timó, obre la trapa al peu de l’estrada i fiuuuu, en Joan Ridao cap els cocodrils per haver parlat en “lengua vernácula”

LA FRASE DE LA SETMANA
– Toni Soler a Carod: “No es moqui amb la senyera, home!”

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
– Mʼho sembla a mi o cada cop li posen americanes més petites?

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Ridao vestit de faralaes (no em pregunteu perquè, era una mica enrevessat)

POLONEWS
– Ramon Pellicer: Davant la incertesa per lʼadjudicació de lʼAdui “Q-3” a Martorell, els treballadors de SEAT diuen que els únics “cu-tres” són els directius de Volkswagen.

– Ramon Pellicer: El polític més venut per Sant Jordi no han estat les memòries de Pujol o Maragall sinó… Ignasi Guardans.

ZW 170 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Biblioteca Digital Mundial http://www.wdl.org/es/

El 23 de abril és el Dia Mundial del Llibre i del dret d’Autor, Diada de Sant Jordi -patró de Catalunya- i la Unesco, junt amb 32 institucions associades, ha llençat la Biblioteca Digital Mundial, un espai web que ofereix nombrosos recursos de biblioteques i arxius d’arreu del món.

La pàgina permet l’accés lliure a manuscrits, llibres, gravacions, mapes, partitures, etc. i funciona en espanyol, francès, anglès, rus, portuguès àrab i xinès. La Biblioteca vincula entre sí, les peces d’un mateix tema que es troben a diferents països, potenciant no tant la quantitat sinó la qualitat dels recursos. Ofereix peces úniques, o disponibles només a uns pocs llocs. El projecte va ser proposat per la Biblioteca del Congrés d’Estats Units l’any 2005 i entre els seus objectius es troba el de promoure l’entesa internacional i expandir el volum i la varietat del contingut cultural a Internet. La Biblioteca Digital Mundial ha estat desenvolupada per un equip de la Biblioteca del Congrés i l’assistència tècnica ha estat responsabilitat de la Biblioteca d’Alexandria.

En aquest context literari, algunes referències que us poden interessar: La Publiteca, un bloc creat per Javier Cerezo, que ofereix una gran quantitat de eBooks que es poden descarregar de manera gratuïta sobre màrqueting, publicitat, comunicació, noves tecnologies… Un fantàstic vídeo: “Me gusta leer”. Alguns llibres, junt amb els que podeu trobar també a Zona Libros: – “La revolución de la inteligencia verde” de Daniel Goleman – “El Modelo Google. Una revolución administrativa” de Bernard Girard – “Los nuevos influyentes” de Paul Guillin, amb pròleg d’Enrique Dans – “En la cabeza de Steve Jobs” de Leander Kahney – “La empresa en la Web 2.0” de Javier Celaya (un autor clau per saber més sobre cultura literària i Internet) -“Visibilidad. Cómo gestionar la reputación en Internet” d’Eva Sanagustin, Cristina Aced, Magali Benítez, Bel Llodrà i Neus Arqués. Amb la Neus parlarem del tema “Reputació personal i corporativa” en el pròxim Cava&Twitts 2009, que tindrà lloc a Barcelona el pròxim 29 d’abril.

ZV (Zona Vídeo). Aviondepapel.tv és un projecte de televisió literària a Internet, amb l’objectiu de connectar lectors i escriptors. Va sorgir després de la creació de la revista literària de curiositats AviondePapel.com, una pàgina web amb recursos per a escriptors, entre moltes altres coses.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 26 Abril 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.