Hi ha moltes coses en joc

Avui reprenc el fil setmanal del Diari amb la voluntat de no deixar-me res en el tinter tenint present que molts han estat els esdeveniments de la darrera quinzena. A començar per l’actualització del Pacte d’Entesa entre els partits que donem suport al Govern de Catalunya presidit per José Montilla. Us convido a llegir el Document d’actualització del Pacte, així com l’annex que recull les actuacions del Govern contra la crisi i l’annex que recull les noves mesures proposades.

També ha estat notícia el canvi de govern a Espanya. Us convido a llegir la nota oficial del PSC saludant el nou govern i l’article d’Àlex Sáez a El Punt subratllant el “canvi de ritme” que suposen els canvis introduïts en l’Executiu que presideix José Luis Rodríguez Zapatero.

Per emmarcar el conjunt de qüestions relatives a la política catalana i espanyola us convido a llegir l’entrevista al President Montilla que li fan avui a La Razón, el su director Francisco Marhuenda i S. Doménech i M. Pardeiro, així com la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en el Comitè Federal del PSOE celebrat ahir a Madrid.

Abans d’entrar en aquest capítol dedicat a la política catalana i espanyola vull anunciar-vos la completa renovació del web del PSC. Podeu visitar-la aquí. Jo surto perdent perquè abans hi havia un enllaç al meu diari des de la home, però la resta del món hi sortirà guanyant en usabilitat.

La tria de materials en aquest capítol ha estat difícil degut a la gran quantitat de material disponible però allà va. Us recomano començar per l’article de Josep Ramoneda “La paradoja socialista”. En aquest article Ramoneda opina que el tripartit que ha permès al PSC accedir al govern de Catalunya dificulta el creixement electoral i el manteniment d’un perfil propi del PSC. Podeu seguir amb l’editorial d’El País “La lista del tripartito” on s’explica l’actualització de l’Acord d’Entesa en clau de recordatori de temes pendents de negociació entre els governs català i espanyol. Estic totalment d’acord amb la conclusió d’aquest editorial: “De su desenlace depende el futuro de ambos Ejecutivos y el encaje autonómico”. Sobre aquest tema també us recomano llegir la crònica de Cristina Sen a La Vanguardia i els magnífics ninots de Toni Batllori que la il·lustren amb gran precisió i que trobareu aquí sota.

En aquesta edició del Diari ha fet expressament de tractar conjuntament els temes relatius a la política catalana i la política espanyola perquè crec que no són separables. No es pot parlar ni d’agenda catalana ni de carpeta catalana, perquè són també l’agenda i la carpeta espanyoles. Josep Ramoneda en el seu article “De nuevo, Cataluña” ho posa de manifest quan afirma “Cataluña y sus partidos han vuelto al centro de la atención política española, precisamente cuando el discurso sobre la deriva autonómica del Estado aprieta. A veces la cruda realidad parlamentaria puede más que mil discursos”. Ramoneda parla de la realitat parlamentària però jo vaig més enllà, es tracta també d’una realitat política de fons. Es tracta de l’estabilitat política de dos governs, de la coherència del projecte federal del PSC, del discurs sobre l’Espanya plural de Zapatero, de les relacions entre el PSC i el PSOE, de l’encaix de Catalunya i Espanya, de trencar la lògica infernal de nacionalismes enfrontats, de fixar un terreny central tan allunyat del neocentralisme com de l’independentisme. Ens hi juguem molt i per això estic segur que ens en sortirem, que es desbloquejaran els temes pendents i que arribarem a un acord de finançament que compleixi amb les previsions estatutàries. Joan Manuel Perdigó assenyala en el seu article “Massa presses per a problemes greus” que temes tan importants volen temps, però també és veritat que el calendari apreta degut als retards acumulats. Juan José López Burniol en el seu important article “Andalucía lidera, Cataluña dimite” descriu el pes fonamental d’Andalusia en el disseny de la nova Espanya que, segons ell, es deu també en part a la ‘dimissió catalana’ i alerta contra un perill “resulta difícil hablar hoy de un proyecto compartido entre España y Cataluña. La ruptura sentimental es evidente”. Crec que el risc descrit pel meu amic notari existeix, però estic convençut també que Zapatero i Montilla tenen la força, la intel·ligència i la complicitat necessàries i suficients per evitar-ho. D’altra banda és cert que Catalunya ha de jugar a fons la carta de la seva implicació en la política espanyola, per convicció, per conveniència, per necessitat. En concret els que defensem un projecte federal no podem oblidar mai les seves dues dimensions, d’autogovern i de cogovern, d’autogovern de Catalunya i de cogovern d’Espanya, en la millor tradició del catalanisme polític. És clar que no depèn només de nosaltres… El President Montilla i el Vicepresident Chaves tindran molts temes per a parlar dimarts.

Per cert, hi ha qui diu que el PSOE ha enterrat la Declaració de Santillana del Mar i no és cert, només cal llegir-la, us convido a fer-ho. Veureu com no estem gaire lluny del que dèiem, tenim un nou Estatut i estem desplegant-lo, amb algunes dificultats, cosa que era de preveure. Però, certament, en aquests moments no hi ha condicions per a reformar el Senat, perquè no és possible fer-ho sense un acord amb el PP. És un cas similar al de la llei electoral catalana; per aprovar-la cal un acord dels dos terços dels diputats i en aquests moments no hi ha prou consens per a fer-ho. Ho he dit en veu alta en una entrevista d’agència i el titular d’El País és: “El PSC incumple su promesa de cambiar la ley electoral”. Coses de la política… i dels mitjans de comunicació.

Per cert, la Declaració de Santillana recollia un compromís emfàtic amb el corredor mediterrani. I en aquesta qüestió constatem un retràs evident, com ho fa Enric Juliana en el seu article “El mapa más escandaloso”. Serà un dels molts temes a treballar amb el flamant nou Ministre de Foment José Blanco com ens recorda l’editorial de La Vanguardia “La agenda Blanco”. Com recorda l’editorial d’El Periódico de Catalunya “L’exemple de la L-9” l’important volum d’inversió pública “hauria estat impossible sense l’acció coordinada, en el terreny polític i econòmic, dels responsables de les diferents àrees de govern”. Ara cal que l’exemple s’estengui a tots els reptes pendents. I d’aquí a pocs dies rebrem la visita del Ministre Blanco per a parlar-ne.

Ni en aquests importants reptes pendents ni en la lluita contra la crisi no podem esperar res de bo del PP. Un PP que, tot i acumular dades que certifiquen importants problemes de corrupció i derives ultraconservadores, no sembla acusar-ho en les enquestes d’opinió. Sobre aquests episodis podeu llegir els articles de Francisco Balaguer sobre el “cas Gürtel”, de Pia Bosch i Manolo Saco sobre el “cas Yak-42”, d’El Gran Wyoming sobre la resistència a eliminar monuments franquistes (que no són estranys si tenim present com ens recorda el Gran Wyoming que el seu cap de llista a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, recorda la dictadura franquista com un temps d’“extraordinària placidesa”), i d’Ignacio Escolar explicant el suport del PP a Jiménez Losantos per bastir una plataforma mediàtica des de la que seguir la seva croada si finalment la COPE se li fa petita o incòmoda.

Sobre les enquestes que van publicant els mitjans us convido a llegir dos articles de José Luis de Zárraga, responsable del Publiscopio del diari Público, “Un punto de inflexión en la evaluación de la crisis” i “Elecciones europeas y tendencias generales de voto”.

Sobre temes més estrictament lligats a la política catalana vull subratllar les declaracions de Felip Puig que confirmaven definitivament el que ja sabíem. Mas va pactar amb Zapatero l’Estatut (un bon pacte per a un bon Estatut) en la confiança que això li assegurava a més la seva futura elecció com a President de la Generalitat. Llegiu al respecte l’article de Mar Jiménez a l’Avui, del que destaco la frase: “Després d’acusar durant anys les esquerres catalanes de sucursalisme, després d’anys d’usar sense vergonya l’obscè adjectiu botifler, CiU no va dubtar a suplicar a 600 quilòmetres del país la cadira de la Generalitat”.

També s’ha produït la notícia de la renúncia de Josep Lluís Carod Rovira a tornar a ser el candidat d’ERC a la Presidència de la Generalitat. No cal dir que respectem escrupolosament els processos de decisió del nostre soci de govern, però celebrem una notícia que donarà encara més estabilitat i força a ERC, que demostra la generositat i intel·ligència de Carod, i que aprofitem per desitjar tota la sort i tot l’encert a Joan Puigcercós. Vegeu al respecte l’editorial de La Vanguardia “ERC se estabiliza”. Resulta molt sospitós que poques hores després d’aquest important anunci, Joan Carretero volgués remoure les aigües republicanes desenterrant el projecte de front nacional independentista, proposant una candidatura transversal de tots els independentistes d’esquerra a dreta. Li va faltar temps a Felip Puig per interpretar l’article de Carretero en clau de desgast d’ERC. I el cert és que CiU i Carretero volen fer-li una pinça a ERC i estan al darrera de totes les maniobres internes i externes per intentar desestabilitzar ERC i assegurar la seva subordinació a la Casa Gran. Sort que no crec que se’n surtin. No fos cas que tot plegat acabés servint en el futur a una nova edició del pacte CiU-PP.

Els canvis introduïts pel President Zapatero en el seu govern han forçat també a un canvi en la Presidència de la Junta de Andalucía. Vull desitjar des d’aquí l’èxit a Pepe Griñán i els nostres companys socialistes andalusos. Podeu llegir al respecte la crònica de Lourdes Lucio i l’editorial d’El País “Relevo en Andalucía”.

Per acabar amb aquest capítol vull afegir-me a la celebració del 30 aniversari dels Ajuntaments democràtics. Des d’abril de 1979 els Ajuntaments han estat la punta de llança de l’esforç per modernitzar el nostre país i encara no han rebut el reconeixement financer i competencial que mereixen. Llegiu al respecte l’article de Joan Subirats “Treinta años gobernando la proximidad”. Aprofito també per recomanar-vos l’article de Margarita Rivière “Barcelona: alianza de perspectivas”. No us el perdeu, hi trobareu perles com aquesta: “Este secreto barcelonés, oculto en sus dos panorámicas más famosas, es el vivo retrato de una ciudad que ha logrado la completa alianza de perspectivas opuestas: nuestra Barcelona no existiría sin equilibrio y sin caos, sin racionalidad y sin delirio, sin europeísmo y sin tercermundismo, sin orden y sin libertad. Los contrarios conviven, se unen, se entrelazan, y conforman el paisaje barcelonés permanente en el que todos vivimos cada día mientras la extraordinaria mezcla pasa desapercibida.”

Però la preocupació bàsica de la ciutadania segueix centrada, lògicament, en la situació econòmica. Podeu llegir al respecte els articles d’Ariadna Trillas “De la V a la L, el abecedario de la salida de la crisis” i Santiago Niño “Lo que está pasando”.

També són del tot recomanables els articles de Joaquín Estefanía “Temor a la deflación”, Angel Laborda “Los mecanismos cíclicos operan a toda máquina”, Valeriano Gómez i Ignacio Pérez Infante “Salarios, empleo y lecciones de la historia” i David Taguas “¿Cuándo tocará fondo la economía española?”.

També trobareu interessants les reflexions de Joan Manuel Serrat recollides en aquesta entrevista que li fa Catalina Serra “Es el modelo de sociedad el que está en crisis”, i els articles d’Oriol Bohigas “Continuar, satisfactoriamente, en la crisis” i Mariano Marzo “Crisis y energía”.

Destaquen pel seu interès analític els articles de Vicenç Navarro “¿Qué quiere decir estimular la economía?”, Luis de Sebastián “L’obsessió de Laffer” i Paul Krugman “Hacer que la banca sea aburrida”. Pels que us interessin els anàlisis de la crisi des d’una perspectiva d’esquerres us recomano el llibre “The Crash – a view from the left” que us podeu descarregar de forma gratuïta.

Per acabar el capítol econòmic us recomano que llegiu l’entrevista a Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, que li fa Eduard Batlle a les pàgines d’El Punt. Per cert, la setmana vinent se celebra el 13è Congrés de la UGT de Catalunya. En la meva condició de Viceprimer secretari i portaveu del PSC saludaré els companys i companyes de la UGT en la sessió inaugural del Congrés que tindrà lloc dimarts.

Entrant en el capítol de la política europea vull destacar l’article de Lluís Bassets “El desdén de los europeos” en el que alerta contra la manca de mobilització i interès que semblen definir les properes eleccions al Parlament europeu. Com a contrapunt us convido a llegir la intervenció de Juan Fernando López Aguilar en la reunió del Comitè Federal del PSOE celebrada dissabte a Madrid en que se’l va proclamar com a a cap de llista, i el Manifest electoral europeu del PSOE també aprovat dissabte.

Capítol apart mereix l’interès i l’impacte que segueix suscitant en l’esfera internacional el president Obama, i el renovat debat que ha contribuït a suscitar sobre la integració de Turquia en la Unió Europea. En aquest sentit, us convido a llegir els articles de Lluís Foix “Obama i el món”, Carlos Nadal “La gira estelar de Obama”, Mateo Madridejos “Obama, Europa i el futur de Turquia”, Jean Marie Colombani “La cuestión turca”, Manuel Castells “El efecto Obama”, Carlos Fuentes “Obamanía” i Carlos Nadal “Cuba, la gran prueba”, i l’editorial d’El País “Obama mira al Sur”.

En el primer aniversari del nou Papa s’han acomplert els pitjors pronòstics. Vegeu l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Un papat regressiu” o les cròniques de David Alandete a El País i Ricard González a El Mundo sobre el vet del Papa a Caroline Kennedy com a nova ambaixadora dels Estats Units al Vaticà, mostrant el sectarisme i la intolerància que avui governen l’església catòlica. Antoni Gutiérrez-Rubí a “El Papa digital” ens mostra com es pot fer compatible la involució teològica amb la innovació tecnològica.

També segueix viu el debat sobre la necessitat de reformar la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l’embaràs. Podeu llegir al respecte els articles de Gemma Lienas “Els linxs de Conferència Episcopal”, Soledad Murillo “El aborto, una decisión no deseada”, Ramón Cotarelo “El aborto es un derecho” i el que em va publicar a mi l’ABC “El derecho a elegir de las mujeres”.

Acabo amb una miscel·lània de temes: l’entrevista de Núria Navarro al meu amic Ramon Colom, l’article de Joaquim Coello “Els temors de Bolonya”, l’entrevista de Josep M. Berengueras a Carl C. Rohde, caçador de tendències, l’article de Jaime Arias “Ignasi Guardans y Manuel Valls” i la crònica de J. Centeno a Público sobre la propera estrena de la pel·lícula Star Trek dirigida per J.J. Abrams.

Acabo desitjant-vos per endavant una feliç Diada de Sant Jordi! Regaleu i que us regalin roses i llibres, hi ha tradicions que val la pena conservar.

ZW 169 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.neabigread.org/

Un projecte impulsat pel National Endowment for the Arts (NEA) -el fons nacional per a les arts d’Estats Units- que té la intenció de revitalitzar el paper de la lectura literària a la cultura popular nordamericana. Reading at Risk: A Survey of Literary Reading in America (La lectura en risc: un estudi de la lectura literària als Estats Units) és el títol d’un informe de 2004 del NEA, que identificava un seriós declivi en la lectura per plaer entre els adults dels Estats Units. El projecte va sorgir amb l’objectiu d’abordar directament aquesta qüestió proporcionant als ciutadans l’oportunitat de llegir i debatre un llibre en les seves comunitats. Un grup de 22 lectors, entre els que hi ha escriptors, acadèmics, bibliotecaris, crítics, artistes i professionals de l’edició, són els encarregats de proposar els llibres recomanats; el criteri principal de selecció és que estiguin adreçats a una àmplia audiència.

The Big Read pretén “inspirar” la lectura, promovent també la ràdio, amb diferents gravacions (listen) i programes. En l’apartat “What America’s Reading?” (Què està llegint Amèrica?) podem trobar el resum del llibre, informació relativa a l’autor, Guia per a Professors, etc. només cal clicar sobre la portada del llibre. També té un cercador de comunitats associades al programa –“Find a Participating Community”-, un Mapa Google, que facilita la localització exacta.

Per acabar, comentar-vos que els dies 20 i 21 d’abril té lloc Politics Online Conference 2009 als Estats Units, una cita de referència en l’àmbit de la política i de la comunicació política.

ZV (Zona Vídeo). sies.tv és una televisió IP que emet els seus continguts a través de la xarxa Internet. Aquest nou mitjà de comunicació audiovisual té la vocació de cobrir l’espai de parla catalana amb continguts que fan referència a l’actualitat cultural, noves tendències i a tot allò relatiu al coneixement i a la innovació.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 19 Abril 2009, in Documents, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.