Avenços a la Cimera de Londres

Aquesta setmana ha estat profundament marcada per la celebració de la Cimera de Londres del G-20. La reunió ha estat força positiva i s’han posat les bases per una nova etapa en la regulació del sistema financer internacional. Zapatero ha aconseguit finalment (feia molts anys que s’estava intentant) que Espanya tinguin un lloc fixe entre els països que escriuran les normes que han de regir l’economia mundial en el segle XXI i ha consolidat una relació molt profitosa amb el President Obama i la nova administració nord-americana.

Sobre la preparació de la Cimera podeu llegir els articles de Joaquín Estefanía, Nicolás Sartorius, Àlex Sáez i Jean Marie Colombani, la carta oberta als líders de la Unió Europea signada per rellevants personalitats, els articles de Pedro Solbes, Miguel Angel Moratinos i Diego López Garrido, la crònica de Lola Galán sobre l’inici de la fi dels paradisos fiscals i l’editorial de La Vanguardia “Los retos de la cumbre del G-20”.

Per conèixer els resultats de la reunió, us recomano que llegiu el Document de conclusions de la Cimera del G-20 a Londres.

Sobre les valoracions que han merescut els resultats de la Cimera us convido a llegir l’editorial d’El País “Un G-20 fértil” i els articles de Manuel Castells “El consenso de Londres” i Manel Pérez “División en la cumbre”.

Capítol especial mereixen les valoracions sobre les noves relacions entre la Unió Europea i els Estats Units. En aquest sentit us convido a llegir els articles de Joschka Fischer “La deriva de las relaciones transatlánticas”, Jaime Malet “La nueva agenda transatlántica”, Ignacio Sotelo “Obama en Europa” i Xavier Batalla “Reforma, no revolución”.

La intensitat del canvi de relacions entre la Unió Europea i els Estats Units s’ha mostrat també en la cimera de l’OTAN que s’ha celebrat coincidint amb el 60 aniversari de l’Aliança Atlàntica. Us convido a llegir els articles de José Enrique de Ayala “OTAN: los próximos 60 años” i Ricardo M. de Rituerto “Cinco claves para entender la Alianza”.

La celebració de la Cimera de Londres ha posat també sobre la taula temes tan rellevants com el nou paper mundial de Xina, la lluita contra el canvi climàtic i l’Aliança de les Civilitzacions que rebrà un nou impuls amb la celebració del Fòrum d’Estambul que tindrà lloc demà i demà passat. Podeu llegir al respecte els articles de Timothy Garton Ash “El despertar del dragón”, Anthony Giddens “Recesión, cambio climático y planificación” i Sami Naïr i Enrique Ojeda “La forja de una conciencia ciudadana global”.

Els esforços a nivell internacional per superar la crisi econòmica global (com diu la Declaració de Londres: “Una crisi global exigeix una solució global”) no ens poden fer oblidar la necessitat de fer els deures a casa. En aquest sentit us recomano la lectura de l’article de Daniel Innerarity “Ser más inteligentes que la crisis”, els editorials de La Vanguardia i El País sobre la intervenció de la Caja de Castilla-La Mancha, la crònica d’A. Fuentes i J.M. Berenguereas sobre la conferència de Celestino Corbacho a Tribuna Barcelona, l’editorial de Cinco Días “Ordóñez pone deberes a Gobierno y a la banca”, les entrevistes a Dominique Strauss-Kahn i Cándido Méndez, i els articles de Carlos Losada i Joaquín Estefanía. Per cert, aprofito l’avinentesa per felicitar Cándido Méndez per la seva reelecció com a Secretari General de la UGT i també per felicitar Frederic Monell, vicesecretari general i portaveu de la UGT de Catalunya i amic, que ha estat escollit Secretari de Política Institucional de la confederació.

El desgast que produeix la crisi sobre els governs es manifesta també en les enquestes d’opinió com la publicada avui mateix pel diari Público que assenyala un lleuger avantatge del PP sobre el PSOE. Podeu llegir al respecte l’anàlisi que en fa José Luis de Zárraga, director de l’estudi.

Aquesta i altres enquestes posen de relleu una dada significativa: els casos de corrupció semblen no afectar gaire les perspectives de vot del PP. I no perquè no es vagin acumulant evidències irrefutables com es pot comprovar llegint els materials que us recomano tot seguit: l’editorial d’El Mundo “Bárcenas debe apartarse de las cuentas del PP”, les cròniques de Josep María Brunet “Garzón acusa al tesorero del PP de recibir sobornos”, José Yoldi “Garzón implica al tesorero del PP en el cobro de 1,3 millones de la trama corrupta” i J.A. Hernández “Indicios de cohecho sobre tres diputados de Aguirre”, l’article d’Ignacio Escolar “La infinita suerte de Esperanza Aguirre”, les cròniques de Yolanda González “El fichaje de Rajoy para llevar las cuentas del partido” i “Los seis indicios que convierten a L.B. en Luis Bárcenas”, Casimiro García-Abadillo “Correa generaba un millón al año ‘en negro’ para sobornos” i Carlos E. Cué “Clamor interno en el PP por la dimisión del tesorero mientras Rajoy le protege” i els editorials d’El Mundo “La pasividad de la dirección del PP puede ampliar el daño del ‘caso Correa’”, El Periódico de Catalunya “El tresor de Correa i el tresorer del PP” i El País “Turbulencias en Génova”. No us perdeu com parla del tema el director d’El Mundo Pedro J. Ramírez en aquest vídeo (“si anda como un pato, nada como un pato y canta como un pato, cua, cua, es un pato”).

També s’ha posat en evidència la hipocresia del PP que va exigir la dimissió del Ministre Mariano Fernández Bermejo per haver coincidit en una cacera amb el jutge Garzón, mentre troba absolutament normal que el Conseller de la Comunidad de Madrid Francisco Granados dinés amb el jutge Viera el dia abans que el Tribunal Superior de Justícia que presideix Viera es declarés competent sobre el cas Gürtel. Vegeu al respecte els articles de Jesús Maraña “Entre la cacería y el almuerzo”, Ramón Cotarelo “Una dimisión obligada” i Fernando Ónega “Las venganzas de Bermejo”.

Les activitats professionals d’algun diputat del PP al Congrés han aixecat també un debat sobre les compatibilitats i incompatibilitats de les tasques parlamentàries. Vegeu al respecte l’article de Francesc Vallès “Compatibilidades y transparencia”.

Sobre qüestions relatives a la política catalana us recomano la lectura de l’article del Vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira “Mossos: parlem clar”, l’editorial de La Vanguardia “Tres décadas de democracia local”, el magistral article de Salvador Cardús “Política estresada”, l’article de Joaquim Nadal “Bracons, un encert i una oportunitat” i la intervenció de José Montilla en el Consell Nacional del PSC amb motiu de l’elecció dels candidats del PSC a les eleccions europees. Com sabeu, entre els caps de llista catalans, Maria Badia és la única cap de llista dona i, encara més important, la única que haurà votat afirmativament tant la Constitució europea com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El candidat de CiU haurà votat no en ambdues transcendentals ocasions. També cal ressaltar el modèlic procés de relleu produït en la candidatura socialista, particularment si el comparem amb el procés que va portar CDC a prescindir d’Ignasi Guardans que, com Maria Badia, va votar afirmativament tant la Constitució europea com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per substituir-lo per un candidat que va dir no a la Constitució europea i no a l’Estatut. El nostre número dos és Raimon Obiols. La número tres és Núria Parlón, regidora de Santa Coloma de Gramenet i secretària de solidaritat i cooperació de la Comissió Executiva del PSC. Una politòloga de 34 anys de la que, a partir d’ara, sentirem a parlar. El quart membre de la llista és Alejandro Colldefors, llicenciat en Dret i actual Delegat de la Comissió Sectorial de Política Europea i Internacional del PSC.

Sobre el debat al voltant de la construcció de l’Espai europeu d’educació superior us convido a llegir els articles de Mariano Marzo “La universidad de la exigencia y el mérito” i María José Canel “Una política de grandes cambios necesita un plan”, així com l’entrevista a Màrius Rubiralta, Secretari d’Estat d’Universitats que li fa Alfonso Mateos Cadenas al suplement Campus d’El Mundo. També trobareu interessant la declaració unànime del Parlament de Catalunya que podreu trobar tot seguit.

Declaració del Parlament de Catalunya sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior

Llegida en el Ple del Parlament el dia 1 d’abril de 2009

El Parlament de Catalunya manifesta que:
a) L’Espai Europeu d’Educació Superior és una oportunitat per a construir un sistema universitari propi de més qualitat i al servei de la societat a què es deuen totes les institucions d’educació superior. El seu desplegament ha de reforçar la vocació de la universitat com a servei públic i la seva funció social, i també la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació superior.
b) El diàleg i la concertació permanent són les úniques vies que permeten canalitzar les legítimes aspiracions de tots els membres de la comunitat universitària i de la resta de la societat.
c) Dóna suport als rectors i a la resta de la comunitat universitària en llur voluntat de mantenir la normalitat acadèmica que ha de regir la vida universitària.
d) Cal continuar i aprofundir l’explicació del desplegament de l’Espai Europeu d’Educació Superior a tota la comunitat universitària i a la societat en general per a aconseguir els majors consensos.
e) Cal preservar l’espai públic i garantir l’expressió lliure de les idees de tots els membres de la comunitat, drets imprescindibles de tota societat democràtica.
f) Cal un sistema de beques universitàries que garanteixi l’equitat en l’accés dels ciutadans a l’educació superior.
g) L’assignació de recursos suficients és imprescindible per a garantir el bon desplegament de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Sobre la polèmica que la jerarquia catòlica i el PP volen aixecar al voltant de la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs us convido a llegir l’editorial d’El País “Aborto y demagogia” i els articles d’Elena Arnedo “La ley no obliga a nadie a abortar”, Santiago Barambio “Per què una altra llei?”, Núria Ribó “Yo sí, soy pro vida: pro vida digna”, Javier Martínez Salmeán “El aborto como un derecho” i Fernando Savater “Abortos y otras malformaciones” que acaba amb una frase brillant: “Digan lo que digan los autobuses polémicos, el problema no es si Dios existe o no, sino si vivimos en una sociedad realmente laica, es decir, con leyes que distinguen eficazmente entre delitos y pecados”.

Aquesta setmana s’ha signat l’acord pel qual Patxi López serà elegit Lehendakari d’Euskadi en primera votació. Us convido a llegir el text de l’Acord PSE-EE-PSOE/PP, així com l’article de Florencio Domínguez “La ley como norte”, l’editorial d’El País “Comienza el cambio”, els articles d’Antoni Segura “Una legislatura incierta en Euskadi” i Javier Pradera “La alternancia vasca”, així com l’entrevista a Jesús Eguiguren, President del PSE-EE-PSOE que li fa avui a les pàgines d’El País Luis Rodríguez Aizpeolea.

Sobre política internacional us convido a llegir l’obituari de l’ex-president argentí Raúl Alfonsín escrit per Rodolfo Terragno i l’editorial d’El País “Mal augurio en Israel”.

Finalment aprofito per felicitar Enric Hernàndez, recentment nomenat nou director adjunt responsable de l’edició d’El País a Catalunya i per recomanar-vos el recent llibre de Fabià Estapé “Mis economistas y su trastienda” editat per Planeta. Aquí podeu llegir-ne la crítica de Justo Barranco al suplement Dinero de La Vanguardia.

“Perles” del programa Polònia emès el 2 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Extraordinari el poder dʼimaginació dels guionistes. Gràcies a ells hem vist com treballar el cervell del President Montilla, molt equipat, sí, senyor. En contacte permanent amb tots els òrgans, amb capacitat de reacció, documentat…

– La parella lingüística dʼOriol Pujol té clar perquè serveix això del català: “Ni idea, però de moment esmorzo gratis”. Nem bé…

LA NOVETAT
– Miquel Calçada, tan viatjat com en Carod.

SURREALISTA
– Els crits de Franco en edicions successives de la desfilada de la victòria com si fos el Barça al balcó de Palau… el meu preferit és “Campelones, Campelones”

ARXIU HISTÒRIC
(fa un any…)
– La Ministra Maleni: “Ni partía ni doblá, ratificá.”

LA PICADA D’ULLET
– El Papa perseguit per un condó gegant que crida “lluiiiita com un home”!!

KA FORT
– Les calces de lʼAngela Merkel, i no dic res més perquè mʼavergonyeixo dels guionistes. He ditx.

MALA LLET
– Roda de premsa conjunta de Rajoy i Patxi López per explicar lʼacord de govern a què han aribat…. constantment interrompuda perquè tots dos “vomitin” els arguments…

LA CANÇÓ [Laura, vull dir, Saura, de Lluís Llach]
Avui no he arribat a sentir
ningú que et foti a parir
i és ben estrany perquè, company,
diria que aquest no és el teu any.
Tʼhaurien dʼhaver avisat abans
que dissoldries estudiants
Ara no et pots rentar les mans
Sauraaaa.
Ens fots amb la velocitat
crides per Gaza: ja has “pringat”
Si et diuen “torpe” o mal.. partit
dius és que em sento perseguit
Doncs si algú et torna a proposar
de ser conseller dʼinterior
jo crec que hauries de dir noooo-saura

EL GAG TRANSVERSAL
– Nadal i Montilla entren per Bracons i surten per… Austràlia! Clar que, pitjor ho tenen Saura i Carod que havien entrat per lʼaltra banda per trobar-se amb el President i surten per… una claveguera en el gag següent!!

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
– Sol, solet, pluja, plugim calamarssa, calamarssets… la previsió a duo de Tomàs Molina i el miniMolina.

ZW 168 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://icities.es

iCities 2009 se celebrarà de nou a Candelària del 24 al 26 d’abril. Aquestes II Jornades sobre Open Government, e-Administració i Participació Digital estan organitzades per l’Ajuntament de Candelària i l’associació cultural Las Ideas i compten amb nombrosos patrocinadors com Red.es, Autoritas o l’Agència Canària d’Investigació, Innovació i Societat de la Informació. Entre els ponents d’aquest any estaran Juan Freire, José Antonio Donaire, David Cierco, Antoni Manchado, Javier Llinares, César Calderón o Ana Concejo. Per estar al dia de totes les novetats, a través de la pàgina web podeu registrar-vos, formar part de la comunitat facebook, veure les últimes imatges i seguir l’actualitat sobre iCities a la blocosfera o a Twitter. També es faciliten diferents banners per fer difusió online des dels vostres propis espais a la Xarxa. El programa d’aquesta edició s’inaugurarà oficialment la tarda del 24 d’abril i en paral·lel a les taules rodones es desenvoluparan els ICITIES LABS, laboratoris formatius dirigits a estudiants, treballadors públics, funcionaris, representants polítics.. Si us interessa, podeu consultar els continguts de la meva intervenció en la I edició d’iCities en aquest post: 7 Límites… (y Retos para el Ciberactivismo).

ZV (Zona Vídeo). Sergio Martínez m’ha enviat la pista sobre TVporInternet.tv un directori de canals de televisió i ràdio, que emeten per Internet, de més de 40 països. Els canals s’organitzen per països i categories. També ofereix una selecció dels vídeos més populars procedents de YouTube, Dailymotion i Myspace TV amb un cercador per localitzar aquells vídeos que ens puguin interessar.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 5 Abril 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.