El futur no està escrit

Una mala notícia passa, desgraciadament, per davant de tot: ha mort Pepe Rubianes. Ens va fer riure i ens va fer pensar. No va deixar ningú indiferent, molts el trobarem a faltar i avui la gent que s’estima la creació cultural està de dol. Adiós, Pepe!

Avui volia començar recomanant-vos un article de Michel Wieviorka sobre “El futuro de la izquierda”, que em donava peu a citar el meu article publicat dijous passat a ABC i també per presentar-vos més de 200 enllaços a llocs web de persones, publicacions, think-tanks i organitzacions que pensen, escriuen i treballen amb l’objectiu de construir una societat més justa i de llocs on s’hi poden trobar materials de referència d’inspiració progressista. La tria és subjectiva; podeu proposar-me per e-mail altres enllaços i anirem enriquint aquesta nova secció del meu Diari que portarà com a títol “Reforma global

Avui és dia d’eleccions al País Basc i a Galícia. A partir de les vuit del vespre començarem a tenir dades d’enquestes fetes a peu d’urna (ens les proporcionaran TV3 i TVE). No cal dir que desitjo la continuïtat del govern progressista a Galícia presidit per Emilio Pérez Touriño i l’elecció de Patxi López com a nou Lehendakari del govern basc. Però la decisió està en mans dels electors i electores i cal esperar unes hores per conèixer el definitiu veredicte de les urnes.

Podeu trobar interessants els editorials de La Vanguardia “Incertidumbre vasca y pulso gallego” i d’El País “Rajoy se la juega”, i els anàlisis d’Ignacio Urquizu, Javier Pérez Royo, Fernando Vallespín, Patxo Unzueta i Florencio Domínguez. Aquest darrer article, que porta el títol “Sucursales” té alguna concomitància amb la situació catalana com podeu comprovar llegint la seva darrera frase “Al final resulta que al PNV lo que le conviene es que sus adversarios sean como la caricatura que hace de ellos”.

Però la política espanyola segueix també dominada sobre els casos de corrupció que afecten el PP. José Manuel Romero els resumeix en la crònica que publica a El País. Kepa Aulestia especula sobre un risc d’implosió del PP. El País en sengles editorials denuncia l’assetjament a Garzón “Garzón en la diana” i exigeix al PP una resposta madura “Frente a los hechos”. L’editorial d’El Periódico de Catalunya assenyala que “La trama arriba fins al tresorer del PP”. Marco Schwartz a Público denuncia “Citas secretas y desprecio al estado de derecho”. Antón Losada descriu “La ‘llei Rajoy’” segons la qual tothom està obligat a donar explicacions llevat que sigui militant del PP. També ho veu així El Gran Wyoming en el seu article “Los nuestros no se tocan”. Joan B. Culla recomana al PP que aprengui de les “Lecciones del pasado”. Manuel Rivas ironitza sobre les trucades de Francisco Camps al seu sastre mentre aquest declarava davant el jutge a l’article “Camps y Garzón”. Benjamín Forcano en el seu article “L’autoria de la trama de corrupció” explica que la responsabilitat d’uns militants no implica la responsabilitat d’una organització, tot estranyant-se de la resposta del PP. Sobre la dimissió de Bermejo i el contrast amb l’actitud que manté el PP podeu llegir els articles de Jesús Maraña “Mentiras, cacerías y dimisiones”, Josep Ramoneda “Dimitir o no dimitir” i Javier Pradera “El ministro y el juez”. Fernando Garea avui a El País descriu la molta feina que fa fora del Congrés el diputat del PP i ex-ministre de Justícia José María Michavila. Finalment, Llàtzer Moix alerta contra el “Mal rollo”.

La dimissió del Ministre Bermejo ha provocat la seva substitució pel meu bon amic Fran Caamaño a qui vaig conèixer en la llarga marató estatutària. Fran, que no ho fa, podria exhibir molt més que molts altres el títol de “pare de l’Estatut”. Va demostrar el seu tarannà dialogant, la seva gran capacitat negociadora, la seva solidesa jurídica i un enfocament federal de l’evolució de l’Estat de les Autonomies. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “Relevo en Justicia” i, sobretot, el perfil de Fran Caamaño que fa Natalia Junquera també al diari El País. Aquesta setmana també ha estat notícia la visita del Ministre d’Afers Exteriors Miguel Angel Moratinos a la Secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton. Llegiu al respecte l’editorial de La Vanguardia.

L’assassinat d’una jove a Sevilla ha obert un debat sobre la cadena perpètua i, més en general, sobre la necessitat d’endurir les penses. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “Dolor y populismo” i els articles de Issac Rosa “Dura lex” i Marc Carrillo “Cadena perpètua i Constitució”. Sobre aquest mateix cas també podeu llegir la crònica d’Angeles Lucas a El País recollint el criteri del Consell Audiovisual d’Andalusia segons el qual les televisions han vulnerat principis ètics en la informació sobre aquesta tragèdia. En la mateixa setmana s’ha conegut el veredicte d’innocència dictat per un jurat popular en un cas en què un jove mata amb 57 ganivetades a dos altres joves al·legant defensa pròpia davant un intent de violació. Llegiu al respecte el magnífic article de Maruja Torres “Salvar al Macho”.

El debat econòmic d’aquesta setmana s’ha centrat en dues grans qüestions, la celebració de la reunió de Berlín preparatòria de la propera cimera del G-20 a Londres i el debat sobre la situació del sistema financer. Sobre la primera qüestió podeu llegir els editorials d’El País “Agenda para el G-20” i La Vanguardia “El plan de Berlín” i els articles de Guillem Sans “Europa aboga por sancionar los paraísos fiscales” i Rafael Poch “Europa aboga por un mayor control de los mercados financieros”. Sobre la segona qüestió podeu llegir l’editorial d’El País “Palabras mayores” i la crònica de Claudi Pérez “Nacionalización o bancarrota”. Un debat que pren especial interès als Estats Units com podeu veure a la crònica de Marc Bassets a La Vanguardia. Podeu comprovar també com aquest debat s’està ja produint també al nostre país en les cròniques d’Íñigo de Barrón a El País i Manel Pérez a La Vanguardia.

Sobre la situació econòmica del nostre país us convido a llegir l’article d’Alfredo Pastor “Los tres frentes” en el que descriu els tres grans reptes de la política econòmica espanyola (mantenir l’economia en marxa, repartir de forma equitativa les pèrdues causades per la bombolla immobiliària i transformar el nostre model econòmic). Trobareu també molt interessant l’entrevista que li fan Íñigo de Barrón i Miguel Àngel Noceda a Aurelio Martínez, president de l’ICO, en les pàgines d’El País, l’editorial d’aquest mateix diari “La crisis pasa factura” i l’article de Joaquín Nieto “Hace falta una economía verde”.

Però no tot són males notícies. I no parlo només de l’Oscar que finalment i de forma merescuda va guanyar Penélope Cruz (vegeu la crònica de Gregorio Belinchón a El País). Parlo sobre tot de l’acord entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat per seguir aplicant la Disposició addicional tercera de l’Estatut sobre el volum de la inversió de l’Estat a Catalunya (4.800 milions d’euros), vegeu la crònica de Cristina Buesa a El Periódico de Catalunya, i l’editorial d’aquest mateix diari “Inversió i demagògia” criticant les injustificades crítiques d’alguns dirigents del PP a aquest acord, que han servit per deixar en ridícul les crítiques sobre una pretesa insuficiència d’inversió formulades per CiU.

Bones notícies són també les referides a les propostes per desbloquejar el projecte de l’estació de l’alta velocitat a La Sagrera, valorades positivament per l’editorial de La Vanguardia, el reconeixement del gran nivell que va adquirint progressivament la recerca en el nostre país, vegeu la crònica de Josep Corbella a La Vanguardia i l’editorial del mateix diari “Más ciencia y de calidad”, la bona marxa de les obres del primer aeroport de la Generalitat, el de Lleida-Alguaire (vegeu la crònica de Cristina Buesa i María Jesús Ibáñez a El Periódico de Catalunya) i els compromisos de fabricació de nous productes a Catalunya per part de Seat i Nissan comentats per Pedro Nueno en el seu article “Celebrando”.

Sobre les actuals dificultats que travessa la Unió Europea podeu llegir l’article de Timothy Garton Ash “Una Europa fraccionada”. us convido també a llegir (en francès) el Manifest aprovat pel PS francès de cara a les properes eleccions al Parlament europeu.

Als Estats Units tant el pla d’estímul econòmic com el discurs sobre l’estat de la unió del President Obama han estat generalment ben rebuts. Podeu llegir al respecte els articles de Lluís Bassets “La terapéutica de la palabra”, Fernando G. Basterra “El mus de Obama”, Vicenç Navarro “El estímulo económico de Obama” i Paul Krugman “Clima de cambio”, així com l’editorial d’El País “Las cuentas de Obama”.

Sobre la nova política exterior nord-americana podeu llegir els articles de Mateo Madridejos i Carlos Nadal que valoren la visita de Hillary Clinton a diversos països asiàtics, i l’editorial de La Vanguardia “La retirada de Iraq”.

Sobre qüestions relatives a la política internacional podeu trobar interessants els articles de Manuel de la Rocha i José Manuel Albares “España en un mundo en cambio”, Tomás Alcoverro “Damasco recupera su peso diplomático”, Isidre Ambrós “Japón se hunde en el marasmo”, Rafael Vilasanjuan “¿L’Iran és una amenaça?”, Mariano Marzo “Petronacionalismo”, l’editorial de La Vanguardia “Otro escenario ruso”, sobre la mateixa qüestió l’article de Xavier Batalla “La mano visible” i l’article d’Eugenio Bregolat “China: recursos del estado autoritario”.

La crisi econòmica que travessem provoca també debats de fons com els que es recullen en els articles de Gregorio Rodríguez Cabrero “La nueva frontera del estado del bienestar”, Lluís Foix “Crisi dels mercaders”, Josep Borrell “Una crisi de desigualtat”, Justo Zambrana “¿Qué salida a la crisis?”, Juan Ignacio Crespo “Preguntas en la niebla” i Hans Küng “La ética y Obama”.

Debats més específics de la política catalana són els que susciten els articles de Laia Bonet “Percentatges de lleialtat institucional”, Joan Barril “¿Pensar? ¿Què és això?” i Ernest Maragall “¿Y el derecho a decidir de la educación?”.

També és de notable interès la reflexió de Gianni Vattimo “¿Es la religión enemiga de la civilización?”.

Sobre els riscos d’un mal ús de les xarxes socials no us podeu perdre la crònica d’El Periódico de Catalunya “Acomiadada per criticar la seva feina a Facebook”. La gent ha de saber que els “Murs” de Facebook són públics (també el “De Mur a Mur”) i que de determinades coses és preferible parlar de tu a tu via correu electrònic.

Acabo amb la recomanació de llibres. La setmana passada us recomanava el llibre d’Antoni Segura “Euskadi. Crònica d’una desesperança”, publicat per L’Avenç. Podeu llegir al respecte l’entrevista que li fa a l’autor Joan Tapia a les pàgines d’El Periódico de Catalunya. Avui us convido a llegir el llibre de Toni Aira “Els spin doctors” publicat per Columna. En ell hi trobareu les claus per saber com mouen els fils els assessors dels líders polítics. I, amb veu baixa, perquè em sembla que encara no és a la venda, prepareu-vos pel nou llibre d’Enric Juliana que serà publicat per RBA. Sigui quin sigui el resultat de les eleccions d’aquest vespre, serà lectura obligada per Zapatero, Rajoy, Montilla, Mas, Ibarretxe, Chaves, Urkullu, Gallardón i tots aquells que vulguin jugar un paper important en la política espanyola dels propers anys.

“Perles” del programa Polònia emès el 26 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LA PERLA
– Puigcercós amenaça el Govern amb trencar el tripartit i Montilla amenaça Zapatero amb trencar amb el PSOE. Amb idèntics resultats, tots dos.

EL PITJOR
– Acebes fent de “niña galega” de Rajoy fent comentaris, tots dos, de gust més que dubtós.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Duran i Lleida a l’hospital llegint l’Hola. Va per tu, Antoniu. Atenció a l’advertiment de Mas, als peus del llit: “No és or tot el que lluu, democristià”

LA NOVETAT
– El ministre Bermejo, de monteria amb Garzón, i dos minuts més tard també debuta com a exministre Bermejo, és clar.

– Hilary Clinton, entre Espe i Maleni.

DICCIONARI POLÍTIC
– Bucle lingüístic: Carod: “un tallat sisplau”. Cambrer: “perdone?”. Carod: “un tallat sisplau”. Cambrer: “perdone?”. Carod: “un tallat sisplau”. Cambrer: “perdone?”… ad libitum.

LA PICADA D’ULLET
– Espe entusiasmada amb el trofeu de caça Bermejo: “Hay Liga Mariano, hay Liga”

SOM UNA CLONACIÓ
– Alícia Sánchez-Camacho, no deixa de fer campanya ni a la dutxa.

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
– “Si suen és que fa calor, si tremolen és que fa fred, i si suen i tremolen és que han agafat la peste bubònica”

ZW 163 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://exploradoreselectronicos.net/e4pedia/E3de

Encuentro de emprendedores y empresas sobre Democracia Económica” tindrà lloc a Madrid el pròxim 20 de març. Aquesta trobada està organitzada per e4 (“Exploradores Electrónicos”), del qual formen part David de Ugarte i Natalia Fernández de la “Sociedad de las Indias Electrónicas”, entre molts altres. David de Ugarte, un dels impulsors de la col·lecció Planta29 i autor de “El poder de las redes”, va publicar el post Hablemos de democracia económica on convidava a participar en una reflexió oberta, iniciada a partir del descobriment d’una sèrie d’oportunitats no molt conegudes, en el tractament legal dels grups cooperatius. La trobada compta ja amb més de 20 assistents confirmats que participaran en una jornada d’un dia, que tindrà diferents activitats complementàries. La inscripció encara és oberta.

També en el mes de març, el 26 i 27 al Palau de Fires i Congressos de Màlaga, se celebrarà e-STAS 2009, el Symposium de les Tecnologies per a l’Acció Social. Una cita per conèixer com les TIC poden avançar en el desenvolupament humà i la lluita contra la pobresa. Entre el seus objectius es troba el de donar continuïtat a allò que es va parlar a la Cimera Mundial de la Societat de la Informació d’una manera pràctica i demostrativa. Assistiran al voltant de 200 experts nacionals i internacionals vinculats al Tercer Sector i la Societat de la Informació. La inscripció és oberta fins el dia 15.

ZV (Zona Vídeo). Vídeoactivisme a partir de la campanya impulsada per Greenpeace “Yo soy antinuclear”. Fa unes setmanes es van donar a conèixer els vídeos guanyadors que expressen el seu rebuig a l’energia nuclear d’una manera original, atrevida i involucrant la major quantitat possible de persones.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Març 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.