Un PP molt tocat

Començo per comentar un sopar de germanor que tenir lloc ahir al vespre en el que ens vam reunir una cinquantena d’amics i amigues que fa 30 anys vam participar en la fundació de la Joventut Socialista de Catalunya. Gràcies a la tasca organitzadora de Miquel Àngel Barrabia, Fina Neira i Victòria Eugènia Martínez Fraile ens retrobàvem les velles i belles glòries de la JSC (amb aquest joc de paraules ens convocaven!). El cert és que ens ho vam passar d’allò més bé i que vam decidir fer-ho cada any. Això ens permetrà eixamplar la convocatòria (perquè vam constatar que ens havíem deixat molta gent a convocar) i també ens vàrem comprometre a anar cedint a la Fundació Rafael Campalans tots els papers que encara conservem (i que han sobreviscut als canvis de local de la JSC i també a la celebració dels diversos aniversaris que s’han fet -en els que sempre es perdia algun llençol-). A Facebook corren ja algunes fotos de l’esdeveniment i potser caldria incorporar-hi algunes d’històriques per constatar el pas del temps…

Precisament la Fundació Rafael Campalans va organitzar divendres a la sala d’actes de La Pedrera una jornada amb el títol “Noves idees en temps de crisi”. Espero que ben aviat al web de la Fundació s’hi trobaran les intervencions i els interessants materials proporcionats pels ponents. La Jornada va ser inaugurada pel Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat. Aquí trobareu la interessant intervenció de José Montilla, i podeu llegir les cròniques de Cristina Sen i Lluís Mauri fent-se ressò de la mateixa. El President Montilla va fer un especial èmfasi en la necessitat de garantir la cohesió social i la més àmplia profunda identificació amb el país referint-se al fenomen de la immigració més recent. En aquest procés té una especial importància el paper de la llengua catalana i, en aquest sentit, crec molt pertinent l’avís de Carles Duarte sobre la renovada ofensiva del PP que es presenta sobre la capciosa etiqueta de “defensa del castellà” (com si una de les tres llengües més importants del planeta estigués amenaçada…) Sobre la necessitat d’aprofundir i eixamplar el projecte polític del PSC trobareu interessant la crònica de Mayka Fernández sobre el procés de preparació de la Conferència Oberta decidida pel nostre darrer Congrés i que ha estat encomanada al company Raimon Obiols.

El procés de negociació del nou sistema de finançament està travessant les jornades més discretes i decisives. En aquest sentit podeu trobar interessant un article de Vicenç Navarro en el que defensa la necessitat d’un millor finançament de les Comunitats Autònomes en un context de crisi econòmica precisament pel fet de ser les màximes responsables del desenvolupament de les polítiques socials. Veieu també una crònica d’El Punt que recull unes declaracions del President Montilla en les que expressa la seva confiança en tancar un bon acord. Aquests dies el President Montilla ha lamentat que el procés negociador s’hagi allargat tant.  Dijous el Conseller Castells va pronunciar una interessant conferència en en acte organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans. Espero poder-vos oferir ben aviat el text de la seva intervenció. Us en podeu fer una idea llegint les cròniques d’Anna Serrano a El Punt i de Lluís Mauri a El Periódico de Catalunya.

Mentre escric el diari m’arriben notícies d’unes declaracions de Felip Puig demanant als diputats d’ERC i del PSC que no avalin un mal acord. Sembla mentida que a aquestes alçades encara no sàpiguen a CiU que un mal acord no és possible perquè, com ja ha quedat demostrat al llarg de molts mesos, el Govern de Catalunya no signarà un acord que no consideri bo, és a dir, que no subscriurà un acord que no compleixi amb l’Estatut, que no ens proporcioni un finançament just i que no acabi definitivament amb el mal acord signat entre CiU i PP l’any 2001, l’acord Mas-Zaplana. Aquell sí que va ser un mal acord perquè consagrava indefinidament uns mecanismes d’anivellament injustos per a Catalunya (que aportant més recursos per cap que la mitjana, rebia menys recursos per cap que la mitjana), no incorporava mecanismes d’actualització anual i de revisió quinquennal, i només va oferir un guany net de 251 milions d’euros el primer any de la seva aplicació. Que no es preocupi, doncs, Felip Puig. Nosaltres no farem com va fer CiU que, per pur interès partidista, va abandonar la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes.

Les declaracions de Felip Puig responen a la decisió ja presa per CDC de rebutjar un eventual acord sobre el nou sistema de finançament. No poden conèixer l’acord –perquè encara no s’hi ha arribat– però ja han decidit rebutjar-lo, per després poder reclamar el concert econòmic i dir que l’Estatut del 2006 ja no val. Aquesta és una prova més del seu canvi de projecte polític, que s’ha posat també en evidència amb l’arraconament dels sectors moderats de CDC i la designació de Ramon Tremosa com a candidat a les properes eleccions europees, en reconeixement a la seva posició contrària al projecte de Constitució Europea i a l’Estatut del 2006. Amb aquest gir radical CDC pretén disputar-li l’espai sobiranista a Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir al respecte els articles de Jordi Juan, Enric Company i Dolores García. Sobre la futura campanya europea podeu llegir l’article humorístic d’Iu Forn que porta el titol “Tremoqueras i Junquemosa”, jugant amb els cognoms dels candidats de CDC i ERC a les eleccions al Parlament Europeu.

És evident que existeix el risc d’una campanya europea centrada en el debat catalano-català que ens faci perdre perspectiva i eficàcia. La polèmica al voltant de les declaracions a Barcelona de l’actual President del Parlament Europeu així ho posa de manifest com ens adverteix el director en funcions de l’Avui Toni Cruanyes en el seu article “Cap a Europa, amb barretina”. També val la pena llegir el comentari de Raimon Obiols sobre les declaracions de Felip Puig en que aquest també es manifestava recentment contrari al projecte de Constitució europea. Aquest sí que és un debat rellevant!

Així com a CDC s’està perdent el rumb, on sí s’estan orientant molt bé les coses és a l’Ajuntament de Barcelona, malgrat les xocants notícies sobre la desmesurada duració del debat sobre la ubicació de la nova gossera. L’alcalde Hereu té les prioritats clares: la crisi econòmica, la regió metropolitana i les grans infraestructures que faran de Barcelona una plataforma de futur. Podeu comprovar-ho llegint la crònica publicada a La Vanguardia sobre la intervenció de Jordi Hereu en els esmorzars organitzats per Price Waterhouse Coopers, la crònica de Xavier Adell a El Periódico de Catalunya sobre la creació del consorci que unificarà les competències de l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, molt especialment, la magnífica notícia referida a la compra de Spanair per part d’empreses catalanes. Una compra impulsada, entre d’altres, pel consorci Turisme de Barcelona (que té com a president a Joan Gaspart i com a director general a Pere Duran), la societat Catalana d’Iniciatives (en la que l’Ajuntament té majoria i que té com a Vicepresident executiu a Rafael Suñol), la Cambra de Comerç presidida per Miquel Valls i la fundació Femcat presidida per Josep Mateu, que és també director general del RACC. Sobre aquesta darrera qüestió podeu llegir les cròniques de Glòria Ayuso a Público, Amanda Mars a El País i Lalo Agustina a La Vanguardia. Trobareu també interessant la reflexió al respecte d’Enric Hernández a El Periódico de Catalunya i l’editorial de La Vanguardia d’avui mateix.

Spanair forma part de Star Alliance, com la seva propietària fins ara, SAS (Sandinavian Airlines), i Lufthansa, de la que es rumoreja que té un gran interès en l’operació perquè li serviria per cobrir millor els seus enllaços amb Amèrica Llatina. Caldrà seguir amb atenció els moviments que faci la nova direcció de Spanair. I també caldrà activar la presència determinant de la Generalitat en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat que veurà més que duplicada la seva capacitat amb l’entrada en servei de la nova terminal abans d’acabar l’any. Un aeroport que hauria de tractar millor les companyies aèries que juguin fort la carta de Barcelona com a nus de comunicacions aèries europees i transoceàniques. Per tant, després del finançament, anirem per l’aeroport!

Però, sens dubte, la notícia de la setmana ha seguit essent la tenebrosa història d’espionatge a la Comunitat de Madrid, de lluita pel control de Caja Madrid i de lluita de poder en el PP. Podeu llegir al respecte els editorials d’El País “Espías autonómicos” (per cert, no sé perquè van posar ‘autonómicos’, haurien d’haver posat ‘madrileños’, no?), i La Vanguardia “La autoridad de Rajoy” (o, més ben dit, la manca d’autoritat del susodicho), els articles de Manolo Saco “La materia de la que está hecho el líder”, Jesús Maraña “Lo que se esconde detrás del ‘Aguirregate’”, Lluís Foix “Cainismo en la derecha”, Marco Schwartz “Un escándalo que afecta la salud de la democracia”, Francesc de Carreras “El PP y la derecha política” (que parla de l’absència de projecte polític clar del PP), José Antonio Vera -Director de Publicaciones de La Razón-  “Investigar hasta el final”, Suso de Toro “Madrid y fallas”, Enric Juliana “Operación Valquiria” (sobre l’ofensiva combinada d’Esperanza Aguirre i Rosa Díez contra Mariano Rajoy), Pepa Bueno “Una nova història d’espies”, l’editorial de La Vanguardia “La responsabilidad del PP”, l’article de Ramón Cotarelo “¿Cuestión de imagen? ¿Cuestión de estilo?”, l’editorial d’El País “Tácticas dilatorias”, l’imprescindible article de José Manuel Romero a El País d’avui “Las tres claves secretas del enredo”), l’article de Llàtzer Moix “Todo y nada” (sobre l’irreparable descrèdit d’Esperanza Aguirre), i els contundents articles a Público de El Gran Wyoming “Y todo por trincar” i Ignacio Escolar “Comunidad de Madrid: las sumas de todos”.

També val la pena que llegiu l’anàlisi de José Luis de Zárraga sobre el recent Publiscopio “Facturas de la crisis” en el que explica com el PP pateix una pèrdua més gran de vots en l’oposició que el PSOE en el govern. Aquestes dades són encara menys favorables pel PP en el recent sondeig publicat pel diari El País.

Finalment aquesta setmana s’ha produït la sentència del Tribunal Suprem sobre l’assignatura d’Educació per la Ciutadania. Una sentència que constitueix una veritable garrotada a la croada combinada de bisbes i ‘peperos’ contra aquesta assignatura. Mai no he sabut ben bé si quan els bisbes i els ‘peperos’ no volen educar per la ciutadania és que no volen educació o que no volen ciutadania o que no volen cap de les dues. Per cert, no recordo cap paraula dels bisbes contra la “Formación del Espíritu Nacional”. Llegiu al respecte l’article de Juan G. Bedoya “Los obispos, los grandes derrotados”, els editorials d’El Periódico de Catalunya “Revés del Suprem al PP i als bisbes” i El País “Sin objeción”, i els articles de Nativel Preciado “Contra el insulto”, Juan Carlos Escudier “Nada que objetar” i Ramón Cotarelo “Triunfo de la razón y el civismo”.

Sobre la imminent vaga dels jutges podeu llegir l’article de Silvia Giménez-Salinas “¿Una vaga és la solució?” i l’editorial d’El País “Tira y afloja judicial”. Per cert, els ciutadans que es vegin perjudicats per la vaga, podran reclamar davant la Justícia? Serà tan imparcial com per donar-los-hi la raó? Caldrà seguir el tema de prop.

Sobre l’eventual impugnació de les candidatures de l’esquerra abertzale trobareu interessants els articles de Kepa Aulestia “Enredo batasuno” i Javier Pradera “Listas de todos los colores”.

Lògicament la situació econòmica segueix acaparant la preocupació de ciutadans i responsables polítics. Trobareu d’interès les reflexions de Joaquín Estefanía en el seu article “Esquemas de la sociedad dual”, l’anunci de l’editorial d’El País “Recesión hasta 2011”, la denúncia dels paradisos fiscals de José Vidal-Beneyto al seu article “El arma del crimen”, la primera entrega d’Alfredo Pastor sobre el Plan E “¿Qué hay en el plan del gobierno (I)?”, la reflexió de Lluís Bassets sobre el desconcert evidenciat al World Economic Forum “La magnitud del desconcierto”, la crònica d’Andy Robinson al suplement Dinero de La Vanguardia sobre el Forum de Davos que porta el rotund títol “Giro hacia la socialdemocracia”, i en consonància amb això no pot estranyar ningú que Joaquín Estefanía parli de “FMI heterodoxo”. Malgrat la difícil situació que travessem, Moisés Naïm troba “Cinco razones para el optimismo”. Els que vulguin aprofundir en l’anàlisi de la situació econòmica actual poden trobar molt interessant el llibre de Paul Krugman “El retorno de la economía de la depresión y la crisis actual. Aquí podeu llegir la crítica d’aquest llibre feta per Justo Barranco al suplement Dinero de La Vanguardia.

La situació de crisi i les expectatives generades per la victòria d’Obama expliquen que es mantingui un gran interès sobre la nova administració nord-americana. Us convido a llegir l’editorial d’El País “Obama, de ‘verde’” i els articles de Gabriel Jackson “Obama, un futuro moderadamente positivo”, Manuel Castells “Obama, Keynes y Wall Street”, i Felipe González “Y en esto llegó Obama”.

Marc Bassets entrevista a La Vanguardia a la poetessa Elizabeth Alexander, autora del poema que ella mateixa va llegir en l’acte de presa de possessió del President Obama. Aquí el trobareu en versió original i aquí en la seva traducció al castellà.

El precari alto al foc a Gaza no atura les reflexions sobre el balanç de l’ofensiva militar d’Israel i les futures perspectives de pau. Podeu llegir al respecte els articles de José Ignacio González Faus “Israel”, Jordi García Petit “Les pors d’Israel”, Antonio Elorza “Más de 1000 muertos, ¿para qué?”, Marc Carrillo “La impunitat d’Israel” i Fawad A. Gerges “¿Diálogo con Hamás?”.

Per acabar us destaco una colla d’articles que toquen temes ben diversos que m’han interessat: l’article de Josep Ramoneda contra el pessimisme cultural, el de Ferran Sancho sobre les fal·làcies i evidències del procés de Bolonya, el de Joan Majó sobre les nostres carències den matèria d’innovació, el de Ferran Gallego sobre els motors de la transició espanyola (petit aperitiu del seu llibre sobre la qüestió), l’entrevista de François Musseau a Jaume Roures publicada per Libération, l’article de Miguel Mora sobre l’esmicolament de l’esquerra italiana (i el gran fiasco del Partito Democratico), el de Xavier Bru de Sala sobre la gran ventada que vam patir fa una setmana, la crònica de Patricia Rafael a Público sobre l’estudi de la Federación Estatal de Lesbianas, Gays y Transexuales sobre l’assetjament escolar que pateixen els homosexuals i l’entrevista de Blanca Torquemada a Stéphane Hessel a ABC sobre el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

I acabo felicitant a la que ben aviat serà la nova Primera Ministra d’Islàndia, la socialdemòcrata, Jóhanna Sigurdardóttir.

“Perles” del programa Polònia emès el 29 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

EL MILLOR
– Espe Cruise a “Missió impossible” enganxada in fraganti al despatx de Ruiz Gallardón amb Rajoy. I després de tocar el dos tan ràpidament com pot la pregunta és de Rajoy: “Bueno, Alberto, y de esto del espionaje, tienes alguna prueba concluyente?” I va el tio i diu “No, de momento nada”. Ja ho diu ella, ja… “Cambio y Rajoy, osea, cambio y corto”.

EL PITJOR
– El Tomàs Molina deixant-se fotografiar pel Meteosat… de què fan olor els núvols?… nois, què hem perdut el nord??

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– L’Eau de Socialiste, un parfum de PSC Cornellà-Paris, provoca “Pum chiqui guau guau” en el President Montilla. I fins i tot està disposat a contractar un Director General que NO és del PSC!!!

LA NOVETAT
– Els Pera (Joan i Roger). La imitació molt lograda, fallava el guió… com a la sèrie?

LA IMATGE DE LA SETMANA
– El Papi a Youtubi

DICCIONARI POLÍTIC
Any jubilar: Segons el President Montilla és lʼany en què molts capellans sʼhan de “jubilar” perquè ja els ha arribat lʼedat… ai, no em facis parlar!

LA CANÇÓ (Tots a vint, lʼhimne del Servei CatABBÀ de Trànsit. The dancing queen)

Ja nʼhi ha prou de contaminar
Tots plegats haurem de frenar
No posem la cinquena,
ni la quarta tampoc.
Segur que arribem tard.
Quina trempera tinc…
Amb cotxe tots a vint
És un “rollo”
però no morim
Tots a vint
per anar al “curro”
em llevo a les cinc!
És total!
Mola molt!
Quan tʼavança un cargol.
Mentrestant,
anem recaptant
si anem tots a vint

SURREALISTA (tirant a dolentot)
– El pobre Obama intentant fer un dels seus discursos messiànics i sense poder dir una paraula abans les masses enfervorides es posin a xillar…

ZW 159 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.unav.es/fcom/cicom/

El XXIII Congrés Internacional de Comunicació (CICOM) se celebrarà a Pamplona els dies 12 i 13 de febrer, a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra. El Congrés va sorgir com una trobada entre professionals de la comunicació i professors universitaris per a l’enriquiment de la pràctica periodística i l’estímul del diàleg acadèmic. Actualment, és una cita de referència internacional que ha comptat amb la
participació, entre altres, d’alumnes i professors de més de 40 universitats d’arreu del món.

Aquesta nova edició es desenvolupa en un context on el canvi digital ha d’estar al servei d’apropar persones, valors i cultures. El Congrés alternarà ponències, taules rodones i grups de treball, on es mostraran diferents visions sobre una mateixa matèria, exposades per professionals que habitualment tenen un paper protagonista
en el desenvolupament pràctic de les qüestions que es tracten.

En el programa d’aquest any, a més de José Luis Orihuela (autor, entre altres llibres, de La revolución de los blogs i coautor de Blogs. La conversación en internet que está revolucionando medios, empresas y ciudadanos), Francis Pisani, Mario Tascón o Alejando Piscitelli, intervindran ponents de diferents mitjans i institucions nacionals i internacionals. Des de la pàgina del Congrés es pot descarregar el formulari
d’inscripció
.

També al febrer s’iniciarà el primer Master en Comunicació Corporativa i Institucional Digital Web 2.0, organitzat per IPECC i la Universitat d’Alcalà (del 23 de febrer al 23 de novembre de 2009). El claustre de professors, dirigit per Javier Celaya, comptarà entre altres amb: César Calderón, Marc Cortés, Tíscar Lara, Miguel Orense Fuentes, Felipe Santos o Yolanda García. Més informació i inscripció.

ZV (Zona Vídeo). Espoiler TV, dedicada a la sèries de televisió. Permet trobar informació detallada: sinopsis, personatges principals, cadenes, subtítols…i, a la vegada, facilita la cerca creuada d’informació.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Febrer 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.