Després de la cimera

Demano excuses per endavant: avui vaig molt de bòlit i potser trobareu a faltar algun tema o la correcció d’algun text. És la vida! I com és la vida, aprofito també per desitjar-vos unes bones festes i un magnífic 2009!

Començo per on començava l’apunt del meu diari de la setmana anterior. Podeu llegir el text “L’hora de la veritat” i veureu com és encara d’actualitat. Finalment, els socialistes catalans vàrem decidir votar favorablement els pressupostos i el President de la Generalitat va desencallar ahir la negociació del nou sistema del finançament en una cimera bilateral a La Moncloa. Avui, tot i que encara hi ha qüestions importants pendents, està més clara que mai la perspectiva d’arribar a un bon acord abans d’acabar l’any.

Podeu llegir la Declaració del PSC explicant el vot favorable als pressupostos generals de l’Estat per al 2009, l’argumentari distribuït als responsables del PSC, un interessant article de Sixte Moral, diputat del PSC al Congrés, i l’article que em va publicar el diari ABC dijous passat.

Podeu llegir les opinions al respecte de Josep Ramoneda i Gonzalo López Alba, així com la crònica de la cimera d’ahir que fan avui a El País Luis Rodríguez Aizpeolea i Serafí del Arco.

Convergència i Unió sembla preparar-se ja per rebutjar un acord que desconeix. Sols així tenen sentit les declaracions d’Artur Mas i d’altres dirigents de CiU. Potser no s’ha dit prou que una de les dificultats de l’acord és que no només ha de respectar l’Estatut –cosa que òbviament farà– sinó que ha de servir precisament per rescabalar la Generalitat dels estralls causats pel sistema vigent fruit del desastrós acord al que van arribar l’any 2001 Artur Mas i el govern del PP. ¿Com pot donar lliçons de res algú que va acceptar un acord com a definitiu sense incloure cap clàusula d’actualització o de revisió? ¿Quants disbarats haurà de dir Artur Mas per explicar que rebutja un acord que acabarà produint un rendiment de cinc a deu vegades superior al que ell mateix va obtenir fa 7 anys? ¿Com explica Artur Mas que tots els dirigents del PP ja hagin saltat al coll de Zapatero acusant-lo de fer un “vestit a mida de Catalunya, discriminatori i intolerable”, com acaba de dir aquesta mateixa tarda Esperanza Aguirre?

La discreció i les tensions que envolten la negociació són grans i caldrà esperar al final per conèixer el resultat i els detalls de l’acord. El president Montilla ja ha deixat clar que no subscriurà un acord que no respecti l’Estatut i que no respongui als interessos de Catalunya. Si, com esperem, l’acord finalment es produeix, serà un bon acord, respectuós de l’Estatut, i respondrà als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Per una valoració més general de la situació política catalana podeu llegir la intervenció de José Montilla com a Primer secretari del PSC en la cloenda de la Jornada interparlamentària que varem celebrar divendres. Us recomano també la lectura de l’article de Ferran Mascarell “Catalanisme i capital” així com l’article de Lidia Santos “Por qué es constitucional el Estatuto”. En relació amb aquesta darrera qüestió és també rellevant la reflexió de Francisco J. Laporta “La rigidez constitucional y otras perversiones”.

Vull destacar la signatura divendres del Pacte Nacional per a la Immigració. Recordeu que el President de la Generalitat va oferir en el debat d’investidura quatre grans pactes (habitatge, recerca, immigració i infraestructures). Ja se n’han subscrit tres (en dos d’ells amb la participació del principal partit de l’oposició. Us recomano que visiteu la web del Pacte Nacional per a la Immigració i que llegiu la intervenció del President Montilla en l’acte de signatura del Pacte, l’entrevista de Josep Gisbert i Pere S. Gimferrer a la Consellera Carme Capdevila publicada avui a La Vanguardia, i els articles de Joan Subirats i Jordi Sánchez.

En relació a la política espanyola us convido a llegir la crònica de Manuel V. Gómez sobre el Congrés de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, que ha guanyat per 28 vots Ignacio Fernández Toxo, així com l’editorial d’El País sobre aquesta qüestió. Us convido també a llegir la reflexió d’Antoni Puigverd sobre l’excés de radicalisme en la política espanyola, l’article de Josep Ramoneda sobre “Los principios del PP”, així com l’article de José Andrés Torres Mora reivindicant la tasca dels diputats i diputades i, en general, de la política.

També trobareu d’interès l’entrevista que li fa avui Manel Manchón a Celestino Corbacho a les pàgines d’El Periódico de Catalunya, els articles de Ramón Jáuregui, Javier Pradera i Florencio Domínguez sobre la lluita antiterrorista i l’actitud del PP que torna a trencar el consens amb inacceptables excuses.

Us poden interessar també els articles de Gonzalo López Alba sobre l’autonomia que reclama Patxi López per arribar a pactes a Euskadi, Miguel González sobre l’afer dels vols de la CIA, Javier Pérez Royo sobre les relacions Església-Estat i l’entrevista de Patricia Rafael a Vicky Claeys a Público sobre el debat sobre la nova regulació de l’interrupció voluntària de l’embaràs.

La situació econòmica i les respostes a la crisi segueixen centrant l’agenda política. Aquesta setmana la gran notícia ha estat la decisió de la Reserva Federal nord-americana de baixar els tipus d’interès fins a gairebé el 0%. Llegiu al respecte la crònica de Sandro Pozzi a El País, l’article de Angel Ubide, i els editorials de La Vanguardia i El País.

Aquesta decisió ha atiat el debat sobre el risc de deflació. Podeu llegir al respecte l’editorial de Cinco Días i l’article de Manuel Sanchís Marco. També hi ha dubtes sobre si aquesta decisió ja ha privat de tot marge de maniobra les autoritats nord-americanes. Llegiu al respecte els articles de Fernando G. Basterra i José Manuel Garayoa.

Considero d’imprescindible lectura les reflexions econòmiques de Jordi Sevilla, Alfred Pastor, David Vegara (en la seva intervenció al Fòrum Tribuna Barcelona organitzat per El Periódico de Catalunya), Josep Oliver i Miguel Angel Fernández Ordóñez entrevistat avui a El País per Íñigo de Barrón, M. Jiménez i Miguel Angel Noceda.

Trobareu també interessants els articles de Fernando Vallespín “Exorcismos neoliberales”, Carmen Alcaide “Es urgente ayudar a las pymes” i Mario Armero “Audacia contra crisis”.

Aquesta setmana s’ha conegut un immens frau, una estafa “piramidal”, comesa per un –fins ara– prestigiós assessor financer. Una estafa que ha posat novament en evidència les deficients regulacions del sistema financer i una gairebé nul·la capacitat de supervisió per part de les autoritats nord-americanes. Llegiu, per exemple, l’article de Sandro Pozzi “¿Pero dónde estaba el supervisor?”.

Aquesta setmana ens ha arribat la magnífica notícia del Parlament Europeu que ha frenat la directiva de les 65 hores gràcies a la formidable tasca desenvolupada pel nostre company eurodiputat Alejandro Cercas a qui vull felicitar des d’aquí. Podeu llegir al respecte la crònica d’Andreu Missé a El País. També trobareu interessants els articles de Josep Borrell “Entre Brusel·les i Poznan”, Pasqual Maragall “Los Estados Unidos de Europa, reinventados” i Paul Krugman “La insensible guerra europea”, sobre la resistència d’Angela Merkel que està frenant el pla de rescat europeu.

Sobre política internacional us recomano la lectura dels articles del Ministre Miguel Angel Moratinos “Derechos humanos, la utopía del siglo XXI”, Pere Vilanova “Aniversaris a Israel i Palestina” i Pilar Rahola “El zapatazo”, sobre el gest que ha il·lustrat el final de la presidència de George W. Bush.

Aquesta setmana s’ha commemorat a la República Popular Xina el 3oè aniversari de les reformes que els han portat al que ells anomenen “economia socialista de mercat”. Llegiu respecte d’això i respecte del paper transcendental de Xina en aquests moments els articles de Lluís Bassets, Thomas L. Friedman i Timothy Garton Ash i la crònica d’Isidre Ambrós a La Vanguardia.

Finalment, us recomano la lectura de cinc articles que apunten rellevants qüestions a debat. Són els articles de Pedro Altares “Progres apolillados y de pacotilla”, Joan Subirats “Las ciudades y los vecinos frente a la crisis”, Félix Ovejero “¿Crisis de la economía o de los economistas?”, Fabià Estapé “Al regresar de Bretton Woods” i Carlos Nadal “¿Crisis cíclica o fractura?”.

“Perles” del programa Polònia emès el 18 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

EL MILLOR
– Moncloa cafè, amb M. Teresa, Chacón, Moratinos i Solbes comentant els possibles acomiadaments a la seva pròpia empresa. Solbes treu ferro, com sempre: “pero a nosotros –los importantes– no nos tocará, verdad? Será Sebastián, o la pardilla esa de igualdad”.

EL PITJOR
– La visita tipus “treva-trampa” de Losantos a Rajoy per felicitar-li “els Nadals”. El gag no se salva ni amb la visita de lʼEspe disfressada de bruixa.

SURREALISTA
– “Multiplicati, multiplicati”, crida el Papa assajant el miracle dels pans i els peixos per acabar amb la crisi…

ARXIU HISTÒRIC
(fa un any…)
– El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.

LA PICADA D’ULLET
– Extraordinari el personatge de Tardà que supera, amb escreix lʼoriginal (“La vall dʼAran és lluuuuuuuny”). Carod el vol calladet però: “així no serem mai un país normal amb ambaixadesˮ. [Crec que al Tardà li pega pixar-se de riure en veureʼs]

KA FORT
– ZP conspira amb Chacón per fer signar Montilla EL QUE SIGUI i ella “Mi alma de catalana sufre… pero ya se me ha pasado!”

POLONEWS
– Raquel Sans: “Les enquestes donen com a guanyador Xavier Trias a lʼalcaldia de Barcelona, el PSC estudia presentar Narcís Serra per renovar la seva imatge”

– Ramon Pellicer: “Si la mesura de circular a 40 per hora funciona, Saura es planteja afegir-hi que circulin marxa enrera o fins i tot amb tres roooodeeees”

LA NOVETAT
– Manuel Fraga, “ponderando nacionalistas”

– Miguel Ángel Moratinos, clavadet

– Boris Izaguirre, representant dels homosexuals llatinoamericans, felicita al Papa per la Missa del Gall [pronunciïʼs gai]

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
– Tomàs Molina ara chiquiteja!!!!: “Molt bona nirrrr”. I ara sí, la previsió: “pluja, calamarssa, calamarssa, calamarssss a la romana”

LA CANÇÓ (Carod i Tardà, parella de claqué)

[Carod] Si volem ser en el govern
i no tornar a lʼoposició
no podem dir…
[Tardà] Mori el Borbó!

[Carod] Si, malgrat tot, no hi pots fer més
i ho has de dir perquè ets així,
no cridis molt…
[Tardà] Mori el Borbó!
[Carod] Jo abans també feia animalades
i algunes van ser bastant sonades
[Tardà] Perpinyà!
[Carod] Però he canviat, he madurat
i a Esquerra ja només hi queda un capgròs
[Tardà] el Puigcercós!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– El nou invent nadalenc dʼICV, el tió sostenible que caga “merda de debò, com nosaltres”

MALA LLET
– Saura: “que fills de p. aquests que no pensen com nosaltres”

DICCIONARI POLÍTIC
– És català tothom qui viu i treballa a Catalunya, no? Per això el President ens saluda així: “Catalans, catalanes, catwoman”.

ZW 155 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

New America Media

És la primera i més gran agència de col·laboració nacional per promoure més de 2.000 organitzacions ètniques de notícies. Més de 51 milions de persones poden connectar-se entre elles, amb els seus països d’origen i d’Amèrica a través dels mitjans ètnics, un dels sectors de creixement més ràpid del periodisme d’Amèrica. Fundada l’any 1996 per Pacific News Service, News America Media té la seva seu a Califòrnia, amb oficines a Nova York i Washington DC. Entre els seus objectius prinicipals es troba el de facilitar un canal per a que s’escolti la veu dels col·lectius marginats, de les minories ètniques, immigrants, joves, gent gran – en el discurs nacional. Ofereix informació general, notícies d’actualitat, actes, campanyes, un directori d’organitzacions, etc. A més, compta amb una secció en espanyol, amb una selecció d’articles, cròniques i resums noticiosos en espanyol per als col·laboradors i mitjans.

Per acabar, desitjar-vos unes bones festes, recordant que encara hi sou a temps per participar en la 2ª edició del concurs “1 año en 1 post” que premia el millor relat que expliqui, amb menys de 365 paraules, el que ha significat aquest 2008 que és a punt de finalitzar.

ZV (Zona Vídeo). Literaria.TV, un nou canal temàtic de televisió online dedicat íntegrament al món de la literatura en castellà. Un plataforma independent que té com a objectiu divulgar informació i oferir opinions professionals no només sobre les obres i els seus autors sino també sobre editorials, llibreries, presentacions, congressos i actes literaris.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 21 Desembre 2008, in Finançament. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.