Enfortir Catalunya

Avui he d’anar molt de pressa, la Manuela em passarà a buscar a les 7 de la tarda per anar a la presentació de les memòries de Pasqual Maragall. Així, doncs, cal que m’afanyi! No sense deixar dit que ahir m’ho vaig passar d’allò més bé en la celebració del 30è aniversari de la Joventut Socialista de Catalunya. Va ser un motiu de retrobament amb molts companys i companyes que han esdevingut ja amics per sempre, i per mirar enrere amb orgull la història i els valors compartits.

Però, com deia, he d’anar per feina. La primera recomanació és obligada, merescuda i imprescindible: la conferència “Enfortir Catalunya” del President Montilla pronunciada amb motiu del pas de l’equador de la legislatura. Podeu llegir al respecte l’editorial de La Vanguardia, els articles de José Antich, Joan Tapia, Manuel Cuyàs, Joan Ferran i el que em va publicar el diari ABC. Per cert, hi ha gent que em pregunta com és que publico tants articles al diari ABC i la resposta és molt senzilla, tot i que no són remunerats, m’ho van demanar i m’asseguren una periodicitat quinzenal.

Per seguir amb qüestions relatives a la política catalana, us recomano la lectura d’un article del Conseller Huguet sobre la necessitat d’apostar per la innovació. Em va interessar molt un article d’Enric Company sobre la darrera assemblea d’Iniciativa per Catalunya Verds. Llegiu-lo perquè entre d’altres coses destaca les dificultats dels projectes polítics que no tenen una projecció clara a nivell estatal, europeu i internacional. Certament, tal com evoluciona el món, els projectes polítics sense projecció global tenen dificultats evidents. Quina resposta poden donar als grans problemes del món sense discutir-la i compartir-la amb forces polítiques europees i dels cinc continents? Direu que escombro cap a casa, doncs, sí. I ho aprofito per assenyalar que demà i demà passat se celebra a Madrid la reunió del Consell del Partit Socialista Europeu que aprovarà el Manifest amb el que tots els partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes ens presentarem a les eleccions europees de l’any vinent. També podeu trobar interessant la resolució “Una respuesta socialdemócrata global a la crisis financiera mundial” aprovada pel Consell de la Internacional Socialista celebrat a Mèxic els proppassats dies 17 i 18 de novembre.

Us recomano també que llegiu els articles de Carles Duarte i Miquel Roca. Per cert, Miquel Roca va aprofitar una entrevista a Catalunya Ràdio per mostrar la seva coincidència amb Josep Antoni Duran Lleida tant sobre la perspectiva d’un govern sociovergent, com sobre com cal abordar la sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Podeu veure el resum de les declaracions de Miquel Roca a la crònica del diari El Mundo.

Joan Manuel Perdigó fa un pronòstic a dos anys vista en un article publicat a El Periódico de Catalunya. A part de l’olfacte polític de Perdigó i la molta informació de la que disposa, suposo que es va inspirar en l’enquesta publicada pel seu diari i la feta pública pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya a les que vaig fer referència la setmana passada. Avui, La Vanguardia publica una enquesta que ofereix uns resultats diferents als d’aquells dos estudis. Segons l’enquesta de l’Instituto Noxa, CiU puja mentre PSC, ERC i ICV-EUiA retrocedeixen molt lleument. I, segons l’enquesta, Duran és el dirigent polític millor valorat, Mas seria preferit com a president, mentre que el president Montilla oferiria més confiança, obtenint també una valoració millor que la del seu govern. Com sempre recomano que llegiu l’anàlisi del sondeig fet pel president de l’Instituto Noxa, Julián Santamaría.

Per acabar amb les qüestions relatives a la política catalana, us convido a llegir la crònica d’Alfred Rexach sobre les memòries de Pasqual Maragall, l’article del propi Pasqual Maragall sobre la designació de Barcelona com a seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània i la crònica de Ferran Sales sobre la celebració a Barcelona d’una reunió de la Fundació Xina Europa Fòrum, que té com a objectiu promoure unes millors relacions entre Europa i la Xina.

El segon gran tema que voldria destacar és el Plan español para el estímulo de la economía y el empleo contingut en la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en el Congrés dels Diputats. Podeu llegir al respecte les cròniques de Raquel Díaz Quijano a Cinco Días, Mariano Guindal a La Vanguardia, Alejandro Bolaños a El País, Rosa Maria Sánchez a El Periódico de Catalunya i la vessant municipalista del pla subratllada per Francisco J. de Palacio també a El Periódico de Catalunya. També trobareu interessants els editorials al respecte d’El País i d’El Periódico de Catalunya.

Sobre altres aspectes relatius a la política econòmica espanyola us convido a llegir l’article de Joan Majó que porta el títol “Per què se’n vol anar Nissan?”, l’article de José Luis Leal defensant les polítiques adreçades a solucionar els problemes de liquiditat d’entitats financeres, famílies i empreses, l’article de Mariano Guindal sobre l’evolució positiva d’alguns indicadors econòmics, en especial la inflació i els tipus d’interès, i l’entrevista que li fa Miguel Angel Noceda a Carlos Arenillas, vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

En relació a la política espanyola vull destacar la polèmica desfermada pels continguts del Congrés de les Nuevas Generaciones del PP a Madrid que van comptar amb l’entusiasta suport d’Esperanza Aguirre i José María Aznar. Llegiu al respecte els articles d’Isaac Rosa i els de Miguel Angel Aguilar (“NN GG, sin complejos” i “El último Bush resulta socialista”). En aquest ambient de radicalització conservadora són d’agrair exigències de moderació com la que li fa l’editorial de La Vanguardia a Monseñor Rouco Varela. També a les pàgines de La Vanguardia Rosa Paz descriu la tensió entre moderació i crispació en la que es mou l’estratègia de Mariano Rajoy. He trobat molt interessant la crònica de Gonzalo López Alba a Público en la que contrasta el suport a Zapatero en les files del PSOE i les dificultats de Rajoy en el si del PP.

Considero molt interessant la reflexió que fa Joan Romero en el seu article “Aún lejos de un verdadero Estado federal”. Precisament Luis Rodríguez Aizpeolea en una crònica a El País informa que a La Moncloa s’han donat directrius als Ministeris per tal que evitin lesionar competències autonòmiques. Podeu llegir també l’article d’Inmaculada Montalbán sobre la violència de gènere, l’article de Gustavo Suárez Pertierra sobre la importància estratègica de la incorporació d’Espanya al G-20 i l’editorial de La Vanguardia sobre les dificultats econòmiques dels Ajuntaments.

Les accions reivindicatives d’estudiants universitaris han posat sobre la taula el debat sobre l’anomenat “procés de Bolonya”, és a dir, la construcció de l’espai Europeu d’Educació Superior. Podeu llegir al respecte l’editorial de La Vanguardia, la carta oberta a la comunitat universitària del Rector de la UAB, Lluís Ferrer, les esclaridores cròniques de Mercè Beltran i Jordi Casavella a La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, respectivament, i els articles de Salvador Cardús, Manuel Castells i Ferran Requejo. Per tancar aquest apartat aprofito per recomanar-vos la lectura de l’editorial de La Vanguardia, “La educación, cosa de todos”.

No podem deixar de seguir l’evolució de l’economia mundial. Per això us convido a llegir l’article de Joaquín Estefanía sobre la crisi del Citigroup i General Motors, l’editorial d’El País valorant positivament la reacció nordamericana i europea davant la recessió, l’article de Soledad Gallego en el que subratlla la responsabilitat dels polítics que no van reaccionar a temps davant l’imperiosa necessitat de regular millor el sistema financer, l’article de Joaquín Estefanía en el que adverteix contra l’eventualitat d’una crisi “triple zero” (tipus d’interès, inflació i creixement zero) i la crònica de José Manuel Garayoa sobre els diferents plans d’estímul econòmic adoptats pels governs europeus.

També convé subratllar els esforços d’Obama per afrontar la crisi econòmica rodejant-se d’un equip de primera. Llegiu al respecte les cròniques d’Antonio Caño i Sandro Pozzi, així com les recomanacions que li fan Paul Krugman i Thomas L. Friedman.

Finalment, el Consell Nacional del Partit Socialista francès va donar per bons els resultats de les eleccions primàries designant Martine Aubry com a Primera Secretaria que s’haria imposat a Ségolène Royal per un centenar de vots sobre un total de 135.000 vots (és a dir una diferència del 0,07%). Desitgem-li a Martine Aubry tota la sort del món i esperem que el sentit comú faci que Aubry i Royal treballin plegades per refer la unitat del partit i construir una alternativa sòlida a Nicolas Sarkozy. Us convido a llegir les reflexions més aviat pessimistes al respecte de Jean Daniel (en francès) i de Jean Marie Colombani.

Convé també seguir de prop els preparatius de l’SPD per a preparar les properes eleccions generals. En aquest sentit trobareu interessant l’entrevista que li fa Juan Gómez en les pàgines d’El País a Franz-Walter Steinmeier, ministre d’Exteriors i vice-canceller alemany i candidat de l’SPD a la Cancelleria.

Trobareu també interessants les reflexions de Xavier Batalla sobre el fracàs del procés de pau a l’Orient Mitjà que semblava obrir-se a partir de la cimera d’Annapolis, així com les reflexions de la Xina en el món global que ens proporcionen Timothy Garton Ash i Mateo Madridejos. L’atac terrorista als hotels de luxe a Mumbai obliga novament a reflexionar sobre el terrorisme islàmic, sobre les difícils relacions entre Índia i Pakistán i l’estabilitat del subcontinent asiàtic. Podeu llegir al respecte els articles de Fernando Reinares, Eva Borreguero i l’editorial de La Vanguardia.

Finalment us recomano la lectura de sis articles que mouen a la reflexió. es tracta d’articles d’Eugenio Trías a ABC (“Donde arrecia el peligro”), Suso de Toro a El País (“El capitalismo estaba ya muerto”), Pere Vilanova a Público (“La crisis y los entramados ocultos”), Juan-José López Burniol a El Periódico de Catalunya (“L’estrany cas de Josep Borrell”), Angel Rupérez a El País, i Marcos Peña al suplement Negocios d’El País (“Crítica de una crisis crítica”).

“Perles” del programa Polònia emès el 27 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

LES PERLES
– Losantos denuncia una nova aliança entre Carod i ETA. Com es diu el dirigent dʼETA detingut? Txeroki. I en quin cotxe sʼha vist en Carod el cap de setmana? Un Gran Cherokee (ETA, pero más). Pues ya le tienes!

EL PITJOR
– doncs mira, avui no.

EL MILLOR
– Els polítics de casa nostra assisteixen a lʼestrena de “Lʼestranya parella”, amb Paco Mas i Joan Duran. A lʼescena final, barallats com sempre, van a lʼadvocat a preparar el divorci. Peròoooooo el problema és repartir-se els béns, com la casa gran del catalanisme. El problema amb lʼOriol Pujol és que cap dels dos seʼl vol quedar! Reaccions a peu de micro: Marina Geli, decebuda, perquè lʼargument és el de sempre; Joan Herrera [sortint del teatre amb la bici], també, però ell ho troba entranyable, és clar.

SURREALISTA (tirant a dolentot)
– Joan Herrera dient que ell no és el ˮdelfíˮ de Saura però que sí que sap parlar lʼidioma dels dofins. I aprofita lʼavinentesa per counicar-los en dofinès que ha estat escollit secretari general del partit.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Pujol entra d’estranquis a Palau amb les contrasenyes de quan ell governava i amb un gràcil joc de peus sardanístic per dribla les proteccions. Un cop al despatx del President…. aquest el sorprèn quan anava a fer unes trucadetes gratis (diu que té un o dos fills a Sudamèrica i que la cosa li costa una pasta). En el fragor de la conversa, un altre intrús, Maragall, que ve a robar folis… el que deia, surrealista.

LA PICADA D’ULLET
– El retorn del President Maragall per promocionar la seva Oda inacabada. Ja ja i fent revenda dʼentrades per la presentació al Palau, ja ja.

LA CANÇÓ (de la 2a dona més influent dʼEuropa)
[Chacón] Jo sabia que això havia de passar
Vaig llançada cap a lʼèxit, està clar
Mireu-me bé,
sóc la Ministra
més txupiguai
dʼaquest Govern.
No era ningú
fa quatre dies
[ZP i de la Vega] ¡Lo que hay que ver!
¡Lo que hay que ver!
[Tots] Carme Carme Carme Carme Carme Chacón
[Chacón] Sóc la millor
[De la Vega] ¡Vaya bombón!
[Chacón] Ho diuen les enquestes
i el New York Times!
[ZP] Però al CIS
no os lo creáis.
De Ministra embarazada quedó bien,
con el uniforme y el pelo Pantene
[De la Vega] Se le han subido los humos
y nos querrá jubilar.
[ZP] ¡Menos mal que es catalana!
[Chacón] Però els generals
ja mʼho han perdonat!
[Tots] Carme Carme Carme Carme Carme Chacón
[Chacón] Sóc la millor
Sóc la millor
[ZP] Para de una… vez
de chulear
[Chacón] Sóc la millor
Sóc la millor

KA FORT
– Lʼúltima del crack dels pactes (Joan Saura): un matrimoni de conveniència amb una noia equatoriana, a canvi del postre del dinar (dʼavió!)…. canʼt belieeeeve!

POLONEWS
– Raquel Sans: “El Congrés dʼIniciativa sʼha clausurat sense que sʼhagin hagut de lamentar danys personals”

– Raquel Sans: “Televisió de Catalunya i Mònica Teribas desmenteixen que la Marató dʼenguany estigui dedicada a lʼEspanyol”

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
– Sol, solet [vineʼm a veure], sol, solet [vineʼm a veure que tinc…], fred!

LA IMATGE DE LA SETMANA – EL CAMEO

Tripartit oficial fent el pas de lʼEquador.

Tripartit substitut segons normativa Fets, no paraules.

LA IMATGE DE LA SETMANA – LA NOVETAT
– Torrrna la nostra Pilar Rahola de ros, per intentar convèncer Josep Cuní que entrevisti Juliàn Muñoz [haveu vist els pantalons?]

MALA LLET
– LʼArtur Mas “donant un cop de mà” als lavabos del Parlament a Montilla mentre aquest parla pel mòbil amb ZP del tema del finançament [y hasta aquí puedo leer]

ZW 152 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.transparency.org/

Transparency International és una iniciativa sorgida des de la societat civil l’any 93 amb l’objectiu de lluitar contra la corrupció arreu del món. Des de l’organització es qüestiona la inevitabilitat de la corrupció i, des dels seus inicis, ha desenvolupat un paper important en la millora de la vida de milions de persones, mitjançant la creació d’un ampli moviment social que lluita contra aquest tema.

Transparency International compta amb una xarxa mundial amb més de 90 capítols establerts a nivell local, nacional i internacional. A més de formació, es realitzen diferents accions i iniciatives per generar consciència i disminuir l’apatia i la tolerància envers la corrupció. A la seva pàgina es poden consultar diverses seccions d’interès: eines, publicacions o l’àrea multimèdia (amb documentals, anuncis…).

Actualment, col·lectius com Ciutadania activa promouen la Campanya Global Transparents.org: “Per una transparència responsable dels governs i dels bancs”, que compta amb un Manifest i un espai de recollida de signatures. Ciutadania activa és un col·lectiu obert a persones i entitats que volen implicar-se en una transformació responsable basada en la transparència.

En l’àmbit de la transparència, trobem referències diverses dins la pàgina del think tank global europeu FRIDE (Fundació per a les Relacions Internacionals i el Diàleg Exterior).

ZV (Zona Vídeo). ARSGAMES 2008 TV ha permès seguir tot el que ha anat succeint aquests dies a Madrid (del 27 al 29 de novembre), en el marc d’aquest congrés internacional centrat en aprofundir en el coneixement de l’impacte dels videojocs en tots els àmbits de la nostra vida, inclòs l’art contemporani.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 30 Novembre 2008, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.