L’hora de la política

Avui vaig encara més malament de temps que de costum. Ahir vaig assistir al Comitè Federal del PSOE i avui he volgut compartir amb els amics i amigues d’Iniciativa la cloenda de la seva 9a Assemblea i, com ja sabia, si no em dedico al diari intensivament dissabte i diumenge, em falta temps. Però és millora anar per feina que dedicar temps a queixar-me.

En primer lloc, i en reconeixement a tota la gent d’Iniciativa, us convido a llegir l’article de Jordi Guillot aparegut a Público amb el títol “Un nuevo espacio para la izquierda”. L’Assemblea d’ICV feia goig i pel que he anat seguint a través dels mitjans ha anat molt bé, amb debats vius però amb gran capacitat de síntesi i també amb una gran dosi de renovació. Joan Saura segueix al capdavant de la formació i Joan Herrera passa a ocupar la secretaria general. Jordi Guillot passa a ser un dels cinc vicepresidents i serà responsable de relacins institucionals, juntament amb el responsable d’organització, Lluís Moreno, Mercè Claramunt, Hortènsia Grau i Laia Ortiz, nova portaveu del partit. Jaume Bosch passarà a ser el president del grup parlamentari substituint Joan Saura i Dolors Camats serà la nova portaveu del grup d’ICV-EUiA. De la 9a assemblea en surt una Iniciativa més forta, que ha reafirmat el seu compromis amb el Govern d’Entesa.

Avui he de destacar de forma especial l’entrevista al President Montilla que li fan Joan Manuel Perdigó i Lluís Mauri en les pàgines d’El Periódico de Catalunya amb motiu del pas de l’equador de la legislatura. També podeu llegir al respecte l’anàlisi de Lluís Mauri publicat ahir i l’editorial d’El Periódico de Catalunya aparegut avui mateix. Coincidint amb el pas de l’equador s’ha conegut el baròmetre d’opinió pública del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat i també una enquesta realitzada per l’empresa GESOP publicada per El Periódico de Catalunya. Us convido a llegir l’anàlisi que fa d’aquesta darrera enquesta Àngels Pont, directora de l’estudi.

Seguint el fil del pas de l’equador de la legislatura, trobareu interessant les entrevistes a Ernest Maragall i Marina Geli a càrrec, respectivament, de Jordi Casavella i Àngels Gallardo, publicades a El Periódico de Catalunya.

Aquesta darrera setmana ha seguit produint-se molt soroll mediàtic al voltant de la ja llunyana trobada entre PSC i UDC. Segueixo sense entendre l’interès de CDC a subratllar el seu malestar i m’estimo més recollir la incitació que fa Carles Duarte a un clima de major diàleg entre els partits i la necessitat de fer front a les urgències del present. Entre els molts comentaris produïts al voltant de la trobada entre Duran i Montilla, ha destacat el de Jordi Pujol parlant de la “mala salut de ferro de CiU”. El Mundo, en un comentari d’opinió, considera que seria bo que s’aclarís una mica més el projecte de CiU. El cert és que es fa molt difícil un procés de clarificació política quan es vol vertebrar un projecte que pretén ser el punt de trobada de democristians, liberals, socialdemòcrates, autonomistes i sobiranistes. Diu el refrany “quien mucho abarca poco aprieta”. Això deu explicar com és que recentment CDC s’ha fixat com a objectiu reclutar 10.000 agents per a promoure el projecte de la Casa Gran quan fins ara pensavem que CDC tenia al menys 20.000 militants…

Acabo amb quatre flaixos. Al fil de la feliçment acabada polèmica sobre el contingut d’una informació publicada per The Economist, Albert Branchadell proposa examinar alguns dogmatismes. Llegiu la notícia de la inauguració a Dallas d’una oficina de promoció a l’exterior de la Generalitat Valenciana, que segur que no ha estat titllada de malbaratament de recursos per mitjans que constantment critiquen l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya. Podeu també trobar interessant l’article d’Enric Marín sobre l’actitud d’Esquerra davant la sentència del Tribunal Constitucional. Us pot interessar també la defensa que fa Xavier Marcé de la política de préstecs reitegrables pel foment de les indústries culturals. I finalment, i com sempre, us convido a llegir un article de Ferran Mascarell en el que segueix reflexionant sobre la necessitat de redefinir el catalanisme.

Pel que fa a la poítica espanyola crec que és imprescindible llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero davant del Comitè Federal del PSOE celebrat ahir. Molts són els comentaristes que han considerat altament positiva la presència d’Espanya a la Cimera de Washington. És el cas d’Antonio Papell i també de Joan Tapia que no dubta a assenyalar que en política exterior Zapatero guanya Aznar. En la meva opinió això explica en part l’entestament d’Aznar a seguir en primera línia el combat del seu partit contra Zapatero. En el patètic intent de negar l’evidència de que la foto de les Açores i el seguidisme de Bush practicat per Aznar va ser un error, està portant al PP a criticar absolutament tot el que fa Zapatero en matèria de política exterior. Així, si Moratinos aconsegueix que Barcelona sigui la seu permanent del secretariat de la Unió pel mediterrani, s’intenta desviar l’atenció cap als suposats favors que haurem de fer a França. Afortunadament no s’atreveixen a fer el mateix amb motiu de la detenció de Txeroki de la que parlaré després… També han intentat criticar que Espanya hagi regalat una cúpula obra de Miquel Barceló a la seu de Nacions Unides a Ginebra. Podeu llegir al respecte un article d’Elena Valenciano publicat a El País i, des d’una perspectiva més estrictament cultural, l’article de Llàtzer Moix publicat a La Vanguardia.

Sobre la crisi d’Izquierda Unida us convido a llegir l’editorial d’El País i l’article de Javier Pradera. Sobre el trist paper de Rajoy, podeu trobar de bon llegir l’article de Manolo Saco a Público. Per conèixer el candidat que disputa la Secretaria general de Comissions Obreres a José María Fidalgo podeu llegir l’entrevista que li fa Belén Carreño a les pàgines de Público a Ignacio Fernández Toxo. També trobareu interessant l’entrevista que li fan Mercè Beltran i Josep Corbella a La Vanguardia a Cristina Garmendia, Ministra de Ciència i Innovació, en la que parla de les universitats i del procés de Bolonya per constituir l’Espai Europeu d’Educació Superior.

En una interessant crònica Enric Juliana es fa ressó del debat que s’està produint en cercles econòmics gubernamentals sobre la necessitat de flexibilitzar els criteris de dèficit públic per impulsar un pla de reactivació econòmica i poder donar resposta a les demandes de Comunitats Autònomes i Ajuntaments. També considero molt rellevant la reflexió de fons sobre l’Espanya plural que desenvolupa Josep Vicent Boira en un interessant article publicat a La Vanguardia.

Sobre la renovació del Tribunal Constitucional Javier Pérez Royo ha tornat a escriure un article ben punyent. Són encara més rellevants les reflexions de fons sobre el paper del tribunal Constitucional d’Enric Fossas i Marc Carrillo. Aquest darrer article m’havia passat per alt i considero que seria molt bo que tots els magistrats del Tribunal haguessin tingut l’ocasió de llegir-lo i reflexionar-hi.

Com comentava abans aquesta setmana s’ha produït la detenció de Garikoitz Aspiazu, conegut com Txeroki, màxim responsable militar de la banda terrorista eta. Podeu llegir al respecte la crònica de Jorge A. Rodríguez i Aitor Guenaga publicada a El País, l’anàlisi d’Antoni Segura publicat a El Periódico de Catalunya, així com els editorials de La Vanguardia i El País.

Però com és lògic la situació econòmica segueix ocupant el centre de les nostres preocupacions. Des d’aquest punt de vista us vull recomanar que llegiu dos editorials consecutius del diari econòmic Cinco Días, “El déficit no es el fin, es el medio” i “Con recesión no se puede esperar“. Són molt congruents amb els articles de Josep Oliver, José Carlos Díez i José A. Herce. I tenen molt en comú amb els articles dels meus estimats amics Manuel Royes i Juan-José López Burniol, que assenyalen clarament el camí que hauríem de seguir per superar la crisi econòmica. Trobareu també molt interessant l’entrevista que li fa Mariano Guindal al suplement Dinero de La Vanguardia a Aurelio Martínez, president de l’Instituto de Crédito Oficial. Per cert, vaig conèixer l’Aurelio quan treballavem plegats al Gabinet de la Presidència del Govern a La Moncloa.

Ningú no dubta ja del paper rellevant que juga i jugarà la Xina en el nou ordre mundial, ni del seu potencial econòmic. És per això que vull destacar la crònica de Lluís Pellicer sobre l’interès que té el Port de Barcelona per esdevenir la porta de la Xina a la Mediterrània i l’editorial de La Vanguardia dedicat al Global China Business celebrat a Barcelona sota els auspicis de Casa Asia.

Qualsevol reflexió que fem sobre la situació econòmica espanyola no es pot separar de la situació de l’economia internacional sobre la que hem de seguir pensant i actuant, com ho està fent Zapatero. En aquest sentit, encara s’estan analitzant les conclusions de la Cimera de Washington. Al respecte podeu llegir la crònica d’Alejandro Bolaños, l’editorial de La Vanguardia i les anàlisis de Manuel Escudero, Joaquín Estefanía i Carmen Alcaide. Lluís Foix i Miguel Angel Aguilar ens descriuen el nou escenari en el que les potències emergents i Europa estan cridats a tenir un paper cada cop més rellevant. Ban Ki-Moon, secretari general de Nacions Unides, fa un recordatori de les tasques pendents fixades en els Objectius del Mil·lenni.

Una bona colla d’economistes s’estan convertint en els guies d’aquesta etapa crítica. I tenim la sort que es mullen setmanalment sobre la situació i les perspectives i que ho fan des de l’autoritat de no haver acceptat el dogma neoliberal. En aquest sentit trobareu imprescindibles les aportacions de Jeffrey D. Sachs, Paul Krugman i Thomas L. Friedman. L’editorial del suplement Negocios d’El País també ens recepta “Píldoras antidepresivas”. Joaquín Estefanía ens descriu l’impacte de la crisi a Amèrica Llatina i Timothy Garton Ash proclama que amb la crisi ja no hi ha orient i occident. No us perdeu tampoc l’entrevista que li fa Núria Peláez en el suplement Dinero de La Vanguardia al director de l’Organizació Mundial del Comerç, Pascal Lamy.

Els que seguíem la crisi del Partit Socialista francès no podíem imaginar el pitjor dels escenaris que és, precisament, el que s’ha produït: la divisió del partit en dos meitats difícilment conciliables. Unes desenes de vots han separat Martine Aubry de Ségolène Royal en un escrutini que els partidaris d’aquesta han contestat. Dimarts s’haurà de pronunciar al respecte el Consell Nacional del PS. Fins llavors, creuem els dits. Podeu llegir al respecte els articles de Josep Ramoneda, Lluís Bassets, Lluís Uría i José Antonio Sorolla. Lluís Uría evoca el paper unificador de François Hollande en el passat.

També segueix fent córrer molta tinta la victòria de Barack Obama que en aquests moments està dedicat a perfilar el seu equip, en el que comptarà amb les aportacions de moltes persones que van adquirir experiència en la presidència de Bill Clinton. Sembla també que Obama hauria triat Hillary Clinton com a futura Secretaria d’Estat. Podeu llegir la crònica de David Carr sobre l’ús que Obama i la seva campanya han fet de les xarxes socials a Internet, l’article de Bernard-Henry Lévy sobre les grans esperances desvetllades per Obama, l’article de Paul Kennedy sobre el retorn del “poder tou”, l’entrevista que li fa Silvia Roman a El Mundo a Joschka Fischer i l’article que publica Pasqual Maragall avui mateix a Público. Per cert, diumenge vinent a les 19.30 en el Palau de la Música es presenten les memòries de Pasqual Maragall que porten el títol “Oda inacabada”.

Per acabar us suggereixo la lectura de sis articles que aporten arguments al debat sobre el present i el futur de les nostres societats. Són articles de Federico Mayor Zaragoza (“Grandes crisis, grandes oportunidades”), Antonio Estella (“La hora de la socialdemocracia”), Justo Zambrana (¡Vuelta a Keynes!”), Daniel Innerarity (“¿Un mundo fuera de control?”), Francisco Aldecoa (“La refundación del capitalismo”) i Fernando Vallespín (“¡Bienvenidos a la neomodernidad!”). També us recomano l’article de Gonzalo López Alba sobre la democràcia formatejada que es fa ressó del llibre “Storytelling” de Christian Salmon, publicat per Península, que explica com es fabriquen històries que contribueixen a formatejar el nostre pensament. És, per cert, un llibre que em va regalar recentment Antoni Gutiérrez-Rubí i que encara no he pogut llegir.

“Perles” del programa Polònia emès el 20 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

LES PERLES
– Joan Puigcercós arriba al casament de Montilla-Mas-Duran-ZP esbufegant “joder, és que vinc corrents des de Ripoll!”

– Tomàs Molina, crescut, intentant fotre-li el lloc al Pellicer.

– Espe i Soraya [semblen noms de colobrot] porten Rajoy al matge perquè no el veuen bé. Les seves motivacions són ben diferents. Rajoy desperta amb la tècnica de la piloteta feta famosa a la pel·lícula Despertars. Llàstima que la pilotassa que li llença la Soraya el fa recaure. Ffffff.

EL PITJOR
– LʼERO del Papa. No fa gràcia ni el Papa, ni lʼERO, ni el representant de lʼObra ni re.

EL MILLOR – LA NOVETAT
– Arias Navarro en el making off de “Franco al huerto” [ha muerto].

SURREALISTA (tirant a dolentot)
– El discurs de Xuan Saura a lʼAssemblea dʼICV interromput per una mani de borjamaris. Però no he entès pq… El que mʼha agradat és el sistema de votació. La pregunta és “Vots a favor de tot?” Molt més simple que la majoria dʼassemblees que es fan i es desfan, no? I després es carrega lʼedifici? De debò que no he entès res…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Un creatiu publicitari presenta la nova campanya de publicitat del Govern a Montilla: “Això no funciona nen, esto se ha apagado, l’AVE que no arriba, tothom em vacil·la, el Montilla s’ho miraaaa… benvingut a la república bananera de Catalunya”. Al President no li acaba d’agradar “no sé, potser alguna cosa positiva, no?”. El creatiu ve preparat amb una cara B: “La Fira de Frankfurt, mira, la llei de l’habitatge, vale…” És l’spot més breu de la història. No és que s’hagi tallat, és que és així de curt.

DICCIONARI POLÍTIC
– Antenicido: Carregar-se llicències de la COPE. No nʼhauríem de dir Favor a la humanitat?

LA PICADA D’ULLET
– A partir dʼara les fotos dels espectadors per en Tomàs Molina es poden enviar a moooooltbonaniiiit@frescota.cat.

ZW 151 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.webislam.com/

Webislam és un projecte de Junta Islàmica, “una organització sense afany de lucre, en la qual cooperen, junt amb musulmans, persones d’altres confessions i creences, donant així testimoni pràctic del diàleg interreligiós i intercultural”. Es defineix com el portal islàmic de referència en llengua espanyola, tant per la quantitat i qualitat de la informació que ofereix com pel nombre d’accessos a la pàgina (uns 12 milions mensuals).

Des de la seva pàgina podem accedir a diferents apartats: Biblioteca d’estudis islàmics (amb referències a obres d’història, art, pensament, etc. de diversos autors); Dossiers que van des de temes com la Islamofòbia o el feminisme a un recorregut per diferents països; Notícies, actualitat o agenda, entre altres. Cal destacar el Directori, un servei que permet trobar organitzacions i recursos islàmics a Espanya i també arreu del món. WebIslam compta amb un ampli equip de col·laboradors que contribueixen a la realització dels continguts del portal, així com consultors de diferents organitzacions i institucions.

Altres referències per aprofundir en el tema serien Mundoarabe.org, que impulsa cursos diversos, mensuales i continus, o Saphirnews.com pàgina de referència a França. Recentment aquesta última i WebIslam han pres la iniciativa de crear la “Red Europea de Medios Islámicos (REMI)”, un web laic i musulmà per agrupar els principals mitjans de comunicació islàmics a Europa, on i offline.

ZV (Zona Vídeo). Beet.TV es va posar en marxa l’any 2006 de la mà d’Andy Plesser. Se centra en la ràpida aparició del vídeo online i el seu impacte en la indústria i la societat. Ofereix entrevistes amb executius d’empreses de tecnologia i de mitjans de comunicació com Google, Microsoft, The New York Times o Adobe, entre altres. Actualment, compta amb uns 800 vídeos disponibles.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 23 Novembre 2008, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.