La victòria d’Obama

Aquesta setmana no hi ha dubte, la notícia més important és la gran victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials nord-americanes.

Després m’hi referiré amb més extensió però, per fer boca, us recordo els resultats. Obama guanya per 365 vots electorals (delegats dels Estats que voten al candidat) contra 162 obtinguts per Mc Cain. Falten encara 11 vots electorals per assignar, els corresponents a l’Estat de Missouri, on McCain està per davant amb un marge estretíssim. Destaquen especialment les victòries d’Obama a Virgínia, Carolina del Nord, Ohio, Florida, Indiana, Nevada, Colorado i New Mexico. En vot ciutadà l’avantatge d’Obama ha estat del 52.6% al 46.1%. Els demòcrates han obtingut 57 senadors (6+) i els republicans 40 (6-), falten assignar tres escons degut a diferències mínimes entre els candidats. I a la Cambra de representants, els demòcrates han obtingut 256 membres (20+) i els republicans 175 (-20), falten assignar 4 escons degut també a diferències mínimes entre els candidats. Després parlarem més a fons de la victòria d’Obama.

Però el cert és que aquesta setmana ens ha portat altres bones notícies que convé subratllar. La primera, la designació de la ciutat de Barcelona com a seu permanent del secretariat de la Unió per la Mediterrània. L’equip guanyador el formaven José Luis Rodríguez Zapatero, Jordi Hereu, Miguel Angel Moratinos, José Montilla, Diego López Garrido i Anna Terrón. Barcelona era ja la seu d’una institució espanyola com és la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i serà ara la seu d’una institució euromediterrània. Estem d’enhorabona! Podeu llegir al respecte la crònica de Beatriz Navarro a La Vanguardia, els editorials de l’AVUI, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, els articles de Rafael Pradas i Senén Florensa i l’entrevista que li fa Josep Garriga a Anna Terrón a El País.

Encara que no estigui de moda dir-ho, ho dic: gràcies, Zapatero. De la mateixa manera que crec que cal valorar molt positivament la iniciativa del president de la Generalitat d’agafar el toro per les banyes i anar a Paris a parlar del futur de Nissan. En un món de declaracions i gesticulacions, cada dia valoro més el treball tenaç i l’esforç. I també l’objectivitat de celebrar i agrair els exits quan es produeixen. Per cert, Zapatero i Montilla han acordat que l’acord del finançament es produirà abans d’acabar l’any. I així serà. Duran ho creu possible, Mas, no.

També hem tingut la molt bona notícia que Espanya estarà present a la cimera de Washington que ha de posar la primera pedra de la reforma del sistema financer internacional i de la coordinació de polítiques estatals de lluita contra la crisi. No hi ha dubte que estem davant d’un èxit històric que només ha estat possible gràcies a la tenacitat de Zapatero i la complicitat de Nicolas Sarkozy. Tampoc no cal oblidar l’ajuda de Gordon Brown, dels governs de la Unió Europea i l’opinió favorable a la presència espanyola expressada pels països llatinoamericans i la Xina.

Sobre la cimera de Washington i la presència espanyola podeu llegir l’article de Francesc Granell, l’editorial d’El País, i els articles de Jesús Maraña, Felipe González i Joseph Stiglitz. Els intents de desmerèixer la presència espanyola a la cimera o de treure-li importància a la pròpia reunió són ridículs. Només cal pensar què estarien dient ara els partits de l’oposició si Zapatero no hagués aconseguit l’objectiu que s’havia fixat i que fins ara Espanya no havia assolit ni durant els governs de Felipe González i José María Aznar. La polèmica esdevé patètica quan s’especula sobre les cessions que Espanya hauria fet a França.

En tot cas, caldrà seguir insistint sobre la necessitat d’enfortir el paper internacional de la Unió Europea i la necessitat d’activar la iniciativa política que retorna amb força després del fracàs del neoliberalisme salvatge que pretenia que la regulació i la política eren obstacles pel progrés econòmic i social. És l’hora de l’esquerra democràtica i dels que defensem la justícia i la reforma social. En aquest sentit podeu llegir els articles d’Antonio Papell, Felipe González, Luis Arroyo i l’editorial de La Vanguardia.

Però les bones notícies de la setmana no acaben aquí. El govern espanyol ha pres noves mesures per afrontar la crisi econòmica i en favor de les empreses i de les famílies. Llegiu al respecte l’article de J. Sérvulo González i l’editorial d’El País. Podeu llegir també l’article de Mariano Guindal a La Vanguardia i el recull del conjunt de mesures aprovades pel govern recollides en aquesta crònica apareguda al suplement Dinero de La Vanguardia. També aquesta setmana s’han seguit encadenant rebaixes de l’euríbor, com recull la crònica a El Periódico de Catalunya signada per M.J.B.

En tot cas segueixen acumulant-se les notícies referides a la presentació d’Expedients de Regulació d’Ocupació per part d’empreses que van motivar la manifestació convocada per UGT i Comissions Obreres en defensa de la indústria i l’ocupació catalanes a la que vaig assistir. Com ens recorda Joaquín Estefanía, l’atur és el gran enemic que cal combatre, i tot apunta a que seguirà creixent en els mesos a venir. També Carmen Alcaide crida a actuar per tal que l’actual desacceleració econòmica que anuncia una recessió no desemboqui en una depressió prolongada.

Com ja vaig anunciar la setmana passada l’actual crisi econòmica està erosionant la confiança en la política i en els governs. A Espanya l’erosió de la confiança en el govern no està essent capitalitzada per l’oposició perquè el PP no està oferint alternatives ni apareix com a força solvent. Sobre les enquestes recentment publicades us convido a llegir l’anàlisi de José Luis de Zárraga, director del Publiscopio realitzat per encàrrec del diari Público.

Uns breus flaixos sobre la política catalana abans d’entrar en el tema de la setmana. Us convido a llegir la intervenció de José Montilla en l’acte de celebració del 30 aniversari del PSC del Baix Llobregat. També trobareu interessants els articles de José María Fuster-Fabra i Joan Tapia que coincideixen a criticar la deriva radical de CDC. Per cert, és bastant sorprenent, per no dir patètic, l’intent d’Artur Mas d’equiparar-se als demòcrates nord-americans. Fa pocs mesos trobava la inspiració política en la figura de Nicolas Sarkozy… Ara diu que ell, com els demòcrates, guanyarà quan ho torni a intentar per tercer cop… oblidant que els demòcrates han guanyat a la tercera, canviant de candidat després de cada derrota… També és curiós que es vulgui equiparar a Obama que va esdevenir candidat en guanyar unes primàries, mentre Mas va arribar a ser candidat perquè així ho va decidir Jordi Pujol. En fi…

Ahir i avui s’ha celebrat la 5a Assemblea d’EUiA. Avui he assistir a la cloenda de l’Assemblea on he pogut saludar els amics Jordi Miralles, Joan Josep Nuet, Mercè Civit, Marià Pere, Ramón Luque i Fèlix Alonso. També hi era Isabel Ribas, amiga de fa anys, en la presidència de l’Assemblea. Hi he pogut saludar també Joan Ridao, d’ERC, Jordi Guillot, Francesc Baltasar, Màrius García i Salvador Milà, d’ICV, Eva Granados d’UGT, Joan Carles Gallego de Comissions Obreres i la meva companya de grup parlamentari, Rosa M. Ferrer que hi assistia com a representant de Ciutadans pel canvi. Sobre la 5a Assemblea d’EUiA podeu llegir les entrevistes que li han fet al seu Coordinador general, Jordi Miralles, a l’AVUI, Público, El País i La Vanguardia.

També us recomano que llegiu els articles de Ferran Mascarell (“Una cultura constituent”), Joan Ignasi Elena sobre l’eix diagonal, i Jordi Terrades sobre el PSC i les polítiques energètiques.

Torno ara a l’elecció de Barack Obama. I són molts els articles que he de recomanar-vos. A començar pel discurs de Barack Obama a Chicago la nit mateixa de les eleccions que va ser comentat per Antoni Gutiérrez en un article aparegut a Público. Per cert, he recuperat el discurs de Barack Obama a la Convenció Demòcrata del 2004 que va elegir John Kerry com a candidat. Va ser aquest discurs el que va llençar les expectatives de futur d’Obama i podreu comprovar una gran continuïtat en els temes i la forma d’enfocar-los. També val molt la pena llegir el discurs de John McCain acceptant la derrota de la forma més elegant que jo hagi mai vist. Aquí hi trobareu la declaració oficial del PSC i el meu article a ABC, “El cambio ha llegado”. També trobareu interessant l’anàlisi electoral d’urgència fet per Oriol Bartomeus.

Sobre la seva victòria aniran apareguent molts articles. Us en recomano tres, el de Karl Rove a The Wall Street Journal, que El Mundo va publicar en castellà, i des d’una perspectiva més política que de tècnica electoral, el de Carl M. Cannon a Reader’s Digest de tendència conservadora i, des d’una perspectiva progressista, el de Ryan Lizza a The New Yorker.

Per cert, us convido a visitar dos webs que confirmen que aquesta campanya marca un abans i un després des del punt de vista de la utilització de les noves tecnologies. La primera web és precisament la web del procés de transició, és a dir, el període que va des de l’elecció d’un nou president fins a la seva presa de possessió (inauguration day) que és el 20 de gener. Com veureu la gent és cridada a donar opinions i fins i tot a oferir-se com a col·laborador a la Casa Blanca. La segona és una iniciativa per tal de reconstruir el partit republicà després de la derrota. Val la pena veure-les i extreure’n alguna conclusió de cara a com millorar la feina política aquí.

En aquests moments, Obama està ja configurant el seu equip de govern. Els primers nomenaments han estat els dels integrants del propi equip de transició en el que figura de forma destacada John Podesta, darrer cap de gabinet de Bill Clinton (Chief of Staff, que és bastant més que el cap de gabinet típic que coneixem aquí). Podesta ha estat impulsor d’un potent think tank demòcrata, el Center for American Progress. I el primer nomenament de la nova Casa Blanca serà el de Rahm Emanuel com a Chief of Staff del President Obama. Emanuel ha estat membre de la direcció dels demòcrates a la Cambra de Representants i és conegut per la seva fermesa (duresa, en dirien alguns) i eficàcia, i ocupa una posició centrista dins del partit.

Sobre l’equip d’Obama podeu llegir la crònica de Xavier Mas de Xaxàs publicada a La Vanguardia. També us recomano l’article de Mónica C. Belaza publicat a El País sobre la futura primera dama i la crònica de Marc Bassets a La Vanguardia sobre l’exèrcit de voluntaris d’Obama que no serà desmantellat després de les eleccions.

Els dies abans de les eleccions molta gent aprofitava per acomiadar-se de George Bush i després per a saludar la victòria d’Obama. Llegiu al respecte l’editorial de La Vanguardia, o l’article de Joana Bonet al mateix diari, o els articles de Josep Ramoneda (“Esperando a Obama” i “Adiós a la rabia”, Pere Vilanova, Richard Holbrooke i Juan Luis Cebrián. El mateix dia 4 molta gent va voler anar a la Casa Blanca a dir-li adéu a Bush (també ho va fer Anna Balletbò que estava a Washington seguint la nit electoral). Prudentment, l’encara president va seguir la nit electoral al seu ranxo de Crawford a Texas.

Amb la victòria d’Obama es va desfermar l’entusiasme. Jo vaig estar a la nit electoral a la festa de la secció barcelonina dels Democrats Abroad i a la recepció organitzada per Todd Robinson, el cònsol d’Estats Units a Barcelona. Després vaig anar a casa per seguir la llarga nit a través de la televisió alternant cadenes d’aquí amb la CNN i FoxNews que, per cert, va ser la primera cadena en anunciar la definitiva victòria d’Obama a Ohio, i la cadena que es va avançar més cops a anunciar victòries a diferents Estats (a 16 Estats per ser exactes).

Portats per l’entusiasme podeu llegir l’editorial d’El País i els articles de Mateo Madridejos, Carlos Carnicero, Elena Valenciano, Javier Pradera (que ens recorda com el càstig que rebia Zapatero per haver-se allunyat de Bush pot tenir ara recompensa), Manuel Castells i, sobretot, l’hiperentusiasta Nicolás Sartorius.

Per a una visió potser més realista però no exempta d’admiració cap al nou President podeu llegir l’editorial de La Vanguardia i els articles de Xavier Bru de Sala, Joseph S. Nye (que ens recorda els límits del poder de la Casa Blanca), Francisco G. Basterra i Timothy Garton Ash.

He trobat molt interessants els articles en els que dos prominents demòcrates volen contribuir a fixar l’agenda d’Obama, es tracta de la carta oberta de Madeleine Albright, antiga Secretària d’Estat, i del Premi Nobel d’Economia Paul Krugman.

I no vull acabar la relació d’articles sense mencionar els de Manuel Vicent i Fabià Estapé que es deixen endur, respectivament, per la música i la història en el moment de valorar la victòria d’Obama.

Acabo molt breument amb sis recomanacions. Tres d’ells que demanen un esforç perquè l’Estat investigui crims antics: l’article de Luis Rodríguez Aizpeolea i M. Altozano sobre la desaparició de l’antic dirigent d’ETA ‘Pertur‘ i els articles de Josep Maria Soria i Pedro Vallín sobre l’assassinat d’Andreu Nin. La crònica de Lluís Uría sobre el debat intern al Partit Socialista francès que encara la rescta final cap al Congrés de Reims. L’article d’Antoni Gutiérrez a Cinco Días, (“De la abstención de los votantes al fraude fiscal”) i l’obituari de Josep Maria Socias Humbert signat per Joan de Sagarra a les pàgines de La Vanguardia.

ZW 149 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Després de l’elecció de Barack Obama com a president dels EEUU és el moment de fer un repàs a aquestes eleccions presidencials americanes. Molts són els experts, associacions i institucions que proposen diferents jornades per a reflexionar sobre la passada campanya electoral. Aquí van algunes propostes:

Las elecciones presidenciales americanas, a examen (dilluns, 10 de novembre, Madrid). Tarde de Continuidad organitzada per IESE-Universidad de Navarra, amb la col·laboració de l’Ambaixada dels Estats Units i l’ACOP.

Anàlisi dels resultats de les eleccions als EUA. Un nou enfocament en la política exterior? (dimarts, 18 de novembre, Barcelona). ACOP, aquesta vegada en col·laboració amb l’ICPS, l’Institut d’Estudis Nordamericans, El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i el Consulat dels Estats Units a Barcelona, organitza aquesta nova sessió.

VII Seminario Internacional de Comunicación Política y Electoral. Una Campaña para la Historia (dijous, 20 de novembre, Madrid). Mas Consulting Group i la Universitat George Washington dediquen el seu seminari a analitzar les eleccions americanes i intercanviar experiències amb destacats assessors del Partit Demòcrata i del Partit Republicà.

– “Després de l’elecció presidencial americana, mirades creuades sobre els reptes europeus durant la presidència francesa de la UE” dilluns, 17 de novembre, Barcelona) a l’Institut Francès de Barcelona, una análisi sobre els grans reptes que ha d’afrontar la Unió Europea en el context actual.

– Interessant resulta també l’entrevista a Noam Chomsky (del 13 de maig de 2008), que es pot visionar a través de la UPEC, i que tracta de la situació dels Estats Units a Europa i en el món.

En aquestes eleccions, les xarxes socials a Internet, conjutament amb les eines Web 2.0, han jugat un paper fonamental. Evento Blog España 2008 celebra la tercera edició, aquest cop a Sevilla, analitzant tot allò que succeeix en el web participatiu i consolidant-se com la convocatòria nacional de blocaires de referència.

ZV (Zona Vídeo). Universo.TV, un portal dedicat al món de la televisió, on a més de notícies relacionades amb el tema, es pot intervenir en el forum o participar a la seva pròpia wiki dedicada a la televisió.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 Novembre 2008, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.