Responsabilitat

Avui vull començar pel procés de renovació de les estructures territorials del PSC. Com no fan gaire soroll, no són notícia… Però el cert és que la renovació del socialisme català es va produint de forma alhora gradual i permanent. Ho reflecteix Neus Tomàs en aquesta crònica publicada a El Periódico de Catalunya. En una conversa telefònica que varem mantenir ahir al vespre Pepe Zaragoza em comunicava feliç que tot havia anat molt bé. Jo, per la meva banda, havia anat a Solsona, per celebrar el segon aniversari del PSC del Solsonès. Si algú li hagués a Joan Reventós que els socialistes hauríem avançat tant en aquesta comarca no s’ho hagués cregut (participem en el govern municipal dels municipis on hi viuen el 75% dels solsonins i les solsonines). El cert és que el PSC és un projecte en expansió i en un procés constant de millora i renovació. Ens en sentim legítimament orgullosos. Per cert, no deixeu de visitar el lloc web del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, situat a Solsona, que és el lloc on vàrem celebrar l’acte polític. Així podreu comprovar la vitalitat de la comarca del Solsonès i la seva projecció de futur.

El President Montilla, en la seva qualitat de Primer secretari del Partit, va ser present als Congressos del PSC del Camp de Tarragona i de les Comarques de Lleida. Clicant sobre el nom de les Federacions hi trobareu les seves intervencions amb el seu anàlisi de la situació política i econòmica i assenyalant les prioritats del nostre partit en els mesos a venir.

José Montilla va aprofitar per explicar la nostra posició contrària a les esmenes a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat presentats pel govern Zapatero. Algú es pot confondre si pensa que la setmana vinent s’aproven els pressupostos generals de l’Estat. No és així. La setmana vinent s’inicia el seu tràmit parlamentari votant les esmenes a la totalitat. Si aquestes esmenes tiressin endavant el projecte seria retornat al govern obrint-se un període de forta inestabilitat política que, a més, actuaria de forma negativa sobre una situació de gran incertesa econòmica. L’aprovació dels pressupostos es produirà el mes de desembre, després dels corresponents debats d’esmenes al Congrés i al Senat. Votarem en contra de l’esmenes a la totalitat, doncs, per convenciment i per responsabilitat. Per convenciment que aquest govern i aquests pressupostos són els que millor serveixen l’interès de Catalunya i Espanya, els que millor ens preparen per afrontar la crisi econòmica, i els que millor garanteixen la continuïtat de les polítiques socials. El projecte de pressupostos, a més, contempla ja l’aplicació per a l’any 2009 del compromís d’inversió de l’Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició addicional tercera de l’Estatut, que suposa per a l’any que ve 4.626 milions d’euros.

Per tant, tot i que encara no s’ha arribat a un acord sobre finançament, creiem que afavorir la derrota del Govern Zapatero davant del PP no serveix l’interès dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Fa quinze dies el Parlament de Catalunya aprovava una resolució per emmarcar el procés de negociació del nou finançament. Quin sentit tindria fer caure el govern amb el que tenim el mandat estatutari i parlamentari de negociar? Certament, també votarem en contra de les esmenes de devolució dels Pressupostos generals de l’Estat per un elemental sentit de responsabilitat. La responsabilitat de no afegir incertesa a una ja prou difícil situació econòmica. La responsabilitat a la que feia referència l’editorial de La Vanguardia del passat dia 13 i la mateixa responsabilitat amb la que els socialistes actuarem en totes les institucions en les que estem presents, tal i com ahir va anunciar Zapatero després de la reunió del Consell Territorial del PSOE i com els socialistes catalans acordarem demà amb tota probabilitat en la reunió de la Comissió Executiva del PSC.

Hi ha certa polèmica al voltant de quina ha estat l’actitud de CiU al respecte del debat pressupostari a Madrid. Fins al punt que Zapatero, en una entrevista publicada avui al diari Público, afirma sentir-se defraudat per l’actitud de CiU “que en esta coyuntura económica ha dejado de ser ese partido constructivo de la responsabilidad”. Com se sap, CiU té 10 vots decisius al Congrés dels Diputats. I, per ara, només han servit per incrementar el poder negociador del Partit Nacionalista Basc i del Bloc Nacionalista Gallec. Aquest sembla el sentit de la Galeuscat d’Artur Mas, aixecar el nivell reivindicatiu perquè altres Comunitats s’enduguin el rendiment de la negociació. Com en efecte així ha estat en la negociació entre el Govern d’Espanya, PNB i BNG. És evident que la decisió de comprometre’s més en la governabilitat espanyola és difícil per CiU en aquesta etapa en que està a l’oposició a Catalunya. Però molta gent es pregunta quin sentit té que CiU renunciï a fer valdre els seus vots al Congrés dels Diputats en un moment tan transcendental des del punt de vista polític i econòmic. S’ho pregunta també Carles Duarte en l’article “Pactes a contracor” publicat a El Periódico de Catalunya, tot considerant els arguments a favor i en contra. La qüestió és: no faria millor CiU abstenint-se en la votació de les esmenes a la totalitat i mantenir intacta la seva capacitat negociadora a partir de les esmenes parcials?

Certament a CiU ben segur no tothom veu les coses de la mateixa manera. Aquest cap de setmana s’ha celebrat amb èxit el 24è Congrés d’Unió Democràtica de Catalunya que ha confirmat la línia política i el lideratge de Josep Antoni Duran Lleida. Podeu llegir al respecte l’editorial de La Vanguardia sobre “El perfil propi d’Unió”, la crònica de Lluís Mauri i Neus Tomàs a El Periódico de Catalunya, i l’article de Toni Bolaño a La Razón, que apunta a les dificultats que té Duran per treure el màxim rendiment del pes de CiU a Madrid a causa de les restriccions imposades per Artur Mas.

També han estat notícia les discrepàncies entre els governs de Catalunya i Espanya sobre l’aplicació de la llei de la dependència. Per fer-nos una idea prou aproximada de la qüestió cal tenir present que la Generalitat gastarà enguany uns 500 milions d’euros en prestacions i serveis derivats de l’aplicació d’aquesta llei mentre l’Administració General de l’Estat en dedicarà 130. L’objectiu inicial de la llei era promoure un pagament a terços entre usuaris, Comunitats Autònomes i Administració General de l’Estat, mentre que avui grosso modo, els usuaris aporten un 12%, l’Estat el 20% i la Generalitat un 68%. Les causes d’aquesta distorsió són variades. Per exemple, l’import de les pensions fa difícil pensar que els usuaris estiguin en condicions d’augmentar significativament les seves aportacions. Tampoc eren correctes les previsions de la Memòria econòmica de la Llei que preveia que el 2008 hi hauria a Catalunya unes 36.000 persones compreses en el grau III de dependència, mentre que a finals de juliol ja se n’havien avaluat 46.000. També han quedat curtes les previsions dels costos de prestació dels serveis. Cal, doncs, revisar els mecanismes de finançament de la llei i, probablement, incloure’ls en el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes.

Acabo amb quatre flaixos d’interès. La polèmica aixecada per manipulació històrica que es va produir amb motiu de l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, quan es va pretendre presentar la manifestació de febrer de 1976 com una manifestació independentista quan era una manifestació en favor de l’amnistia. Llegiu al respecte l’imprescindible article d’Andreu Mayayo. Us recomano també la lectura de l’article de Jaume Graells sobre la proposta d’avaluar els alumnes al final de la Primària i l’article d’Enric Marín que porta el títol “Esquerra i ‘montillisme’”.

La política espanyola ha girat bàsicament al voltant dels esforços per fer front a la crisi. L’editorial d’El País del dia 14 d’octubre subratllava la coincidència de plantejaments del govern espanyol amb els realitzats per Gordon Brown que, com veurem després, ha emergit com a líder mundial per la seva manera d’enfrontar la crisi financera britànica i de liderar també la resposta europea i internacional. Joan Tapia es fa precisament ressò d’aquesta coincidència entre els plantejaments de Brown i Zapatero. Finalment Rajoy es va haver de rendir davant l’evidència que les propostes de Zapatero no podien ser desqualificades com “ayudar a sus amiguetes” ja que es corresponien amb les que han acabant prenent tots els països desenvolupats. Veieu al respecte la crònica de Luis Rodríguez Aizpeolea i Carlos E. Cué i l’editorial d’El País. Jo vaig criticar la posició de fons de Rajoy sobre aquesta qüestió en un article publicat a ABC.

Tot i que com assenyalaven Luis Rodríguez Aizpeolea i Carlos E. Cué en una altra crònica a El País, Zapatero pensava abordar aquesta qüestió, la cimera amb Rajoy a La Moncloa no va servir, però, per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional, que ha topat amb el frau de llei perpetrat pel PP en utilitzar de forma sectària la capacitat de proposta de noms per part de les Comunitats Autònomes. Es dóna la circumstància que, com assenyala una crònica de Juanma Romero a Público, un dels dos únics candidats proposats pel PP (que en podria haver proposat com a mínim una dotzena) ni tant sols compleix amb els requeriments assenyalats.

Una altra font de conflictes per Rajoy: la desavinença entre UPN i PP, precisament a causa de la posició de la primera en la votació de les esmenes a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat, amenaça la unitat de la dreta navarresa. Veieu al respecte l’article de Javier Pradera.

La banca espanyola pensa acollir-se al pla dissenyat pel govern espanyol com explica aquesta crònica d’Íñigo Barrón. Com a mostra de la posició dels banquers espanyols podeu trobar altament interessant la intervenció d’Emilio Botín, president de Banco de Santander, a la Conferència de Banca Internacional. Per cert, trobareu magnífica l’entrevista a Luis Angel Rojo, governador del Banc d’Espanya del 1992 al 2001 i avui Conseller independent del Banco de Santander. L’editorial d’El País d’avui mateix assenyala la tasca urgent de normalitzar el crèdit cap a les empreses. Finalment, no us perdeu la gran entrevista que li fan avui Ignacio Escolar, Amparo Estrada y Marco Schwartz al President Zapatero al diari Público.

Però de fet la setmana va començar amb la bona notícia de l’acord europeu per impulsar una acció coordinada per fer front a la crisi financera. Una acció coordinada que tothom coincideix a assenyalar que segueix l’estela fixada per Gordon Brown en aquest article publicat a The Times (que trobareu en la versó castellana publicada per El Economista). Lluís Uría a La Vanguardia i Andreu Missé i C. Galindo a El País descriuen els eixos fonamentals del pla europeu. Rafael Ramos explica com el govern britànic ha pres el control dels grans bancs en aplicació estricta de la doctrina Brown. Els editorials d’El País i La Vanguardia expressen el seu respectiu suport al pla. Paul Krugman, nomenat aquesta setmana Premi Nobel d’economia, es lloat per Joan Tapia i presta el seu suport als plantejaments de Gordon Brown que, segons Walter Oppenheimer, ha ressuscitat políticamente gràcies a la crisi global.

Trobareu força interessant l’entrevista que li fa Beatriz Navarro a Joaquín Almunia per a La Vanguardia. Andreu Missé explica com Europa proposa reformar les finances globals i les mesures que prendrà la Unió Europea per a protegir l’ocupació i la indústria. Bernardo de Miguel a Cinco Días explica que Europa proposa una supervisió multilateral dels grans bancs i Beatriz P. Galdón també a Cinco Días es fa ressò de la baixa de l’euríbor (que Luis A. Rojo demana que segueixi baixant, amén). La Vanguardia editorialitza sobre el fet que Europa fructifiqui precisament en moments de crisi.

La crisi financera global i els esforços per a fer-hi front està despertant un interessant debat que cal seguir de prop. Llegiu per exemple els articles d’Enrique Gil Calvo sobre el reflux del mercat, d’Antonio Gutiérrez Vergara sobre el creixement dels damnificats reals, d’Antonio Papell sobre la necessitat de supeditar l’economia a la política, de Robert B. Zoellick sobre la modernització del multilateralisme i els mercats, de Manuel Castells sobre la necessitat d’invertir més en la vida que en la borsa, de Thomas Friedman explicant per què es tan important el com s’afronta la crisi, de Michel Wieviorka sobre la necessitat de redescobrir l’Estat social, de Paul Krugman afirmant que és l’hora de la política fiscal, i de Carlos Nadal sobre la necessitat d’anar al fons del problema i refundar el capitalisme. Trobareu molt interessants també les entrevistes a George Soros, Joseph Stiglitz i Alain Minc.

Ens acostem a tota màquina a les eleccions presidencials nordamericanes del proper 4 de novembre (com cada quatre anys el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, tal com estableix la Constitució dels Estats Units). Cada dia tenim més enquestes, més notícies, més anuncis televisius o distribuïts per la xarxa, més comentaris. Només cal seguir Real Clear Politics o PoliticsHome. També hi haurà qui vulgui seguir el tracking diari de Gallup. O el bloc de Lluís Bassets (pare de’n Marc Bassets de qui recomano un magnífi article més endavant). Aquí trobareu les dues entrades dedicades al darrer debat Obama-McCain, Duelo bajo el sol i A la desesperada. Les perspectives són enormement positives per Barack Obama, que va guanyar clarament el tercer i darrer debat amb John McCain, que es va presentar especialment agressiu, tot i que convé no cantar victòria abans d’hora com el mateix Obama repeteix una i altra vegada. Avui mateix Obama ha obtingut un nou suport de gran impacte, Colin Powell! No cal dir que estic dedicant mitja hora diària a seguir el procés. Avui us convido a llegir el magnífic article de Marc Bassets “Raça o classe?”, l’entrevista d’Eusebio Val a George Lakoff i l’article de Joaquín Estefanía sobre les tesis de Paul Krugman sobre les eleccions i la política nordamericana.

Hem d’agrair Sami Naïr el seu suport a la candidatura de Barcelona com a seu de la Unió Euromediterrània impulsada per Sarkozy, repte especialment difícil. També la ciutat de Barcelona segueix teixint aliances amb altres ciutats, com el lobby de vuit ciutats que impulsa el compromís de França amb l’alta velocitat.

Trobareu també interessant la carta oberta de Paolo Flores d’Arcais al Cardenal Rouco Varela, la crònica de Juan Gómez sobre com l’SPD afrontarà les properes eleccions generals a la República Federal Alemanya i la meva intervenció en un col·loqui sobre la Societat xarxa amb Josu Jon Imaz i Antoni Gutiérrez Rubí.

Acabo amb algunes recomanacions culturals. Tres llibres. El de Lluís Bassets sobre com la presidència Bush ha destruït l’ordre internacional, “La oca del señor Bush” editat per Península (podeu llegir un elogi del llibre a un article de Sami Naïr), el darrer llibre traduït al castella de George Lakoff, “Puntos de reflexión. Manual del progresista” editat per Península (podeu llegir una ressenya de Manolo Rico), i Cartas desde la ausencia de Emma Riverola, publicat per Seix Barral, podeu llegir la crònica de Carles López a El Periódico de Catalunya d’un acte de presentació que va comptar amb la presència de Joan Barril.

I l’obra d’una amiga meva, Carme Solé Vendrell. Divendres acabava l’exposició al Col·legi de Periodistes d’uns quadres pintats sobre pàgines de diaris, lligant el contingut de la informació a la il·lustració superposada. Aquí sota en trobareu dos. No sé si els diaris que de forma involuntària són la base de la creació ens regalaran algun dia làmines amb les pintures de la Carme. Però n’estic convençut que molts lectors ho agrairien.


“Perles” del programa Polònia emès el 16 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

LES PERLES
– El Rei es presenta al despatx de la Chacón perquè vol provar lʼúltim eurofighter dʼaquests del “coñazo” del desfile, però ella no seʼn refia: “Usted es experto en cazas?” El Rei: “300 cadáveres de oso pardo lo atestiguan”. I ala, tots dos en plan “Top gun”.

– En Pujol plega i ha de recollir el despatx….. pobre, si encara no ha acabat de tancar la porta que lʼOriol ha muntat una bona festa! i deia que ell no sabia que lʼArtur el volia fora…
– El Ferran Adrià busca el gourmet desaparegut que ens va tenir entretinguts [i encara no entenc perquè] aquest estiu. Però ell ja sap com evitar que es torni a escapar ningú sense pagar… implantant els comensals una ˮmicroxipˮ de patata.

EL PITJOR
– La Teletienda trampa que es munten ZP i Solbes per pillar pasta dels contribuents. Aaaaaala!

EL MILLOR
– Soraya Palin vs. la Thatcher de Lavapiés “Hola, perdedores”

LA VENJANÇA
– El Papa emprenyat amb Pujol perquè el vol fer fora de la feina, ossea, del Polònia. I Pujol sʼhi torna: “Impostor, fals profeta!”

KA FORT
– Com que és lʼaniversari dels Mossos aquests ho celebren convidant un conductor pringat amb una copeta de cava, amb la qual el tio sʼanima, els Mossos sʼemprenyen, i lʼacaben atunyinant i multant i esbroncant… aaaaaala!

LA NOVETAT
– Helena Rakosnik, que parla iguaaaaaaal que el seu marit
– Ana Hernández, que parla iguaaaaaaal que el seu marit

LA PICADA D’ULLET
– Rajoy: “En el desfile me lo pasé chupi.”

POLONEWS
– Raquel Sans: “Moment de parlar de política catalana” I va i tots dos es posen nassos de pallasso…. ala!

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Mani fatxa a Madrid el 12 d’octubre. A part dels típics d’estètica skin hi ha un parell de jutges del Constitucional, amb toga i tot.

ZW 146 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://netes5.blogspot.com/

Els propers 23 i 24 d’octubre tindran lloc a Madrid les Jornades Net.es 5Accessibilitat i noves tecnologies a la societat xarxa. El paper de la societat civil“, organitzades pel Ministerio de Educación, Política Social y Deporte i en col·laboració amb CECA (Confederación Española de Cajas de Ahorros). Les jornades tractaran de com les entitats d’acció social i voluntariat afronten el repte de l’accessibilitat des d’una doble perspectiva: la necessitat de contribuir a la reducció de la “clivella digital” en els col·lectius més vulnerables i el fet d’aprofitar el potencial de les tecnologies per potenciar l’autonomia de les persones, la integració social, laboral, etc.
Net.es.5 seran inaugurades per la Secretària d’Estat de Política Social, Famílies i Atenció a la Dependència i a la Discapacitat, Sra. Amparo Valcarce i comptarà, entre altres, amb les intervencions de: Javier Bustamante, David Cierco, Manuel Gimeno, May Escobar, Yolanda Rueda, Marisol García o Ismael Peña.

Hi haurà també un espai per a l’intercanvi i la difusió d’experiències i iniciatives innovadores per avançar en la construcció d’una societat més inclusiva per a tothom a través de les TICs. En el bloc podeu consultar tota la informació bàsica sobre el programa, les edicions anteriors o com inscriure’s (les jornades són gratuïtes). També teniu un enllaç a diversos documents d’interès: Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad y Protocolo Facultativo; Cuando la tecnología es una carrera de obstáculos (Francesco Manetto).

ZV (Zona Vídeo). Notofilmfest.com, VI Festival de curtmetratges a Internet. Aquest festival va ser creat l’any 2000 per Notodo.com, una empresa amb vocació d’idear i desenvolupar diversos projectes culturals a Internet. En el web trobareu les bases del concurs, els guanyadors i les pel·lícules de les edicions anteriors. Compta també amb un espai específic a MySpace.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 19 Octubre 2008, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.