La bronca es gira contra Rajoy

Mentre tancava l’edició del meu Diari de diumenge passat es va conèixer la notícia de la mort del magistrat del Tribunal Constitucional Roberto García Calvo. El mateix dilluns els mitjans de comunicació destacaven l’efecte d’aquesta defunció sobre el Tribunal -que ja estava en una situació de rellevant interinitat i precarietat- i sobre la pròpia tramitació de la sentència sobre els diversos recursos interposats contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El diari El Mundo titulava sense embuts: “La muerte de García Calvo despeja el camino del Estatut”. Jo crec que és molt prematur afirmar-ho, però similars plantejaments es recollien a les cròniques de Julio M. Lázaro a El País i de Josep M. Brunet a La Vanguardia, també podeu llegir al respecte sengles apunts del director de La Vanguardia, José Antich i de Javier Pradera a El País. Immediatament, els partits reclamàvem -com ja ho venim fent de fa temps- l’urgent renovació de l’Alt Tribunal, com podeu llegir-ho a la crònica de Sergi Picazo a El Punt. Javier Pérez Royo ens recordava els nefastos efectes de l’estratègia conservadora de bloquejar la renovació tant del Tribunal Constitucional com del Consejo General del Poder Judicial. La Vanguardia va fer un contundent editorial sobre el tema i, avui mateix, tant El País com La Vanguardia es fan ressò d’informacions que apunten a una voluntat d’accelerar la Sentència sobre els recursos interposats contra l’Estatut per part de l’Alt Tribunal.

Al llarg de la setmana, amb motiu del sopar celebrat a La Moncloa convocat per Zapatero i que va aplegar els Presidents socialistes de Comunitats Autònomes i també amb motiu de les sessions de control al Govern celebrades al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, s’ha seguit parlant sobre la negociació del nou sistema de finançament. En aquest sentit us recomano la lectura de la crònica d’El Mundo que reprodueix el meu advertiment de diumenge passat sobre la necessitat d’evitar els errors comesos en la negociació de l’Estatut, l’article de Josep M. Torrent que s’afegeix a les moltes veus que reclamen el suport al President de la Generalitat en el seu esforç per tal que sigui escrupolosament respectat allò que l’Estatut de Catalunya estableix pel que fa al finançament de la Generalitat (Josep Antoni Duran Lleida ho ha tornat a reclamar també de forma emfàtica), la crònica de Luis Calvo a Público en la que relata com el president Zapatero es va comprometre a respectar l’Estatut i mantenir el caràcter solidari del sistema de finançament al Congrés dels Diputats, i l’editorial de La Vanguardia celebrant la complicitat establerta en el Parlament de Catalunya entre el president de la Generalitat i el cap de l’oposició per treballar plegats en favor de l’èxit de la negociació.

També podeu llegir l’article de Jaume Viñas a Cinco Días en el que explica la proposta catalana a partir de referències als sistemes de finançament vigents a Alemanya i Canadà, l’article d’Isabel García Pagán a La Vanguardia en que es fa ressò d’un Informe de l’Institut d’Estudis Fiscals que avala la posició de la Generalitat favorable a una revisió en profunditat del fons de suficiència (que és el vigent mecanisme d’anivellament o solidaritat), l’article de Germà Bel que rebla el clau sobre la paradoxa que les Comunitats que més aporten acabin rebent menys recursos per càpita, l’article d’Enrique Gil Calvo que abona la revisió dels mecanismes de solidaritat i assenyala la distorsió que signifiquen els sistemes de concert econòmic, i l’article de Lluís Mauri sobre la conveniència que els socialistes trobin una posició comuna al respecte de la negociació del nou sistema de finançament.

No us hauríeu de perdre el fulleto “Nuevo modelo de financiación” editat pel PSC per tal de difondre els arguments en defensa de la posició catalana (arxiu pdf de 584K).

Tot seguit us recomano alguns articles interessants sobre la situació política catalana. Al fil del debat del finançament, Josep Ramoneda en el seu article “¿Adónde va Montilla?” descriu la situació de les relacions entre PSC i PSOE i la necessitat que Montilla acabi persuadint Zapatero si ningú no vol prendre mal. Narcís Serra explica en un article publicat a l’AVUI la seva visió sobre el futur de Catalunya. La Vanguardia editorialitza sobre la necessitat d’interconnectar les xarxes CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona ) i ATLL (Aigües Ter-Llobregat). En una interessat crònica Joan Foguet explica a El País les principals conclusions del baròmetre de primavera del Centre d’Estudis d’Opinió: “La crisi de la sequera augmenta la simpatia ciutadana envers el PSC”. En una crònica publicada avui mateix a La Vanguardia Iñaki Ellakuría ens presenta el secretari general de la Presidència de la Generalitat (i amic meu) Isaías Táboas; en paraules d’Ellakuría “mà dreta i ombra de Montilla al Govern”. També avui mateix Clara Blanchar es fa ressò d’una importantíssima iniciativa del Govern de la Generalitat que, en la meva opinió, no està rebent l’atenció que es mereix; es tracta del projecte de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), a partir del qual la Generalitat destina 18 milions d’euros a projectar 101 nous barris, afectant 1.639,6 hectàrees, construint 45.390 habitatges lliures i 47.829 habitatges socials. Josep Oliver escriu un article sobre la importància de l’escola en el procés d’integració dels immigrants i de lluita contra la xenofòbia. Carles Duarte escriu de forma ben oportuna un article sobre la Catalunya policèntrica, en la que tots els territoris tenen projectes de desenvolupament econòmic i social i en la que la solidaritat amb la regió metropolitana de Barcelona és garantia de prosperitat per a tothom. Margarita Rivière es congratula del paper dels ‘nous catalans’ en la renovació de Catalunya. Ernest Maragall explica el projecte de reforma del batxillerat nocturn en clau de drets i qualitat. Imma Mayol en una entrevista publicada al diari El Punt fa balanç d’un any de mandat municipal. Tot i que no comparteixo el seu diagnòstic, és significatiu l’article a El Temps d’Andreu Mas-Colell en el que especula sobre la sociovergència en tres escenaris ben diferents.

L’aspiració de sociovergència expressada per l’excnseller Mas-Colell té molt poc a veure amb l’evolució de CDC, més aviat orientada a constituir un front sobiranista. Certament, molts analistes estan manifestant la seva preocupació pel procés de radicalizació que tot sovint sembla apuntar-se a CDC, sigui en forma d’aspiració a un sistema de concert econòmic o de reivindicació autodeterminista. És obvi que aquestes reivindicacions són legítimes però també ho és que s’allunyen de la centralitat que habitualment havia ocupat CiU en l’espai polític català. Tant és així que La Vanguardia va publicar un editorial ben explícit amb el títol “Casa gran o petita”. També podria resultar útil que els estrategues de CDC llegissin l’article de Joan Tapia titulat “El miratge de la independència”.

Però sens dubte l’actualitat política de la setmana s’ha centrat de forma ben especial en la crisi del Partit Popular i les dificultats de Mariano Rajoy per afermar el seu lideratge. Primer va ser Esperanza Aguirre, després, més matissadament, Arístegui, després María San Gil, després comentaris de Mayor Oreja i Aznar, sornegueria de Rodrigo Rato, després l’abandó d’Ortega Lara, els dubtes de Juan Costa i l’espectacle de la manifestació autoconvocada davant de la seu del carrer Gènova. No sembla que el degoteig s’hagi acabat. Malgrat Rajoy sembla tenir lligada la victòria al seu congrés del juny (amb candidat alternatiu o sense), el seu lideratge està en qüestió.

Podeu començar amb la lectura dels editorials d’El Mundo: “¿Per què s’ha de quedar?”, “San Gil se’n va, Fraga i Rajoy segueixen”, “Un PP sense Ortega Lara i amb una cúpula en estat de paranoia”, “Rajoy té al seu abast demostrar si el problema està (o no) dins del PP”, “Rajoy sí o no, que decideixin les bases”. Per veure fins on arriba el caràcter destructiu i irreversible de l’ofensiva contra Rajoy (i no haver d’escoltar la COPE cada dia) podeu llegir l’article de Federico Jiménez Losantos “Sobra Rajoy”. Sembla clar que El Mundo, la COPE i Libertad Digital estan disposats a arribar on calgui per tal que qui dirigeixi el PP sigui teledirigit per ells. I avui Enric Juliana a La Vanguardia assenyala que el president de la conferència episcopal espanyola, Antonio María Rouco Varela, hauria donat carta blanca a la COPE perquè segueixi l’ofensiva contra Rajoy i qualsevol intent de moderació en el PP.

És evident que Rajoy està essent víctima del mateix tipus d’ofensiva que Zapatero va haver de suportar al llarg de la passada legislatura, amb la col·laboració inestimable del propi Rajoy. En paraules de Pepe Blanco, “està rebent dosis de la seva pròpia medecina”. Dit això, si llavors l’ofensiva contra Zapatero em semblava repugnant, també m’ho sembla ara l’ofensiva contra Rajoy. Encara és d’hora per valorar com acabarà. I tampoc no podem estar segurs si Rajoy anirà fins al final en la batalla per centrar el PP. Però del que sí que estic convençut és que Espanya mereix una dreta que no faci por, encara que això la fes més competitiva i, per tant, un rival més seriós pel PSOE. De tot això en parlo en l’article que em va publicar dijous el diari ABC.

Podeu llegir l’article de Germán Yanke que diu que potser de la crisi en surti un Rajoy més fort i capaç de fer ara la reflexió que no va fer amb motiu de la derrota al 2004, l’editorial d’El País “El torpedo San Gil”, l’article de Soledad Gallego en que analitza a fons el debat obert en el si del PP, l’article de Jesús Maraña “Cuando el monstruo se revuelve”, l’article d’Enric Juliana “El error de los federicos”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Estratègia de la tensió”, l’apunt de José Antich “Protesta frente a Génova”, i, molt rotund, l’editorial d’El País d’avui mateix “El monstruo ha vuelto”.

Aquesta setmana s’han produït importants detencions de dirigents d’eta i dels que podrien ser alguns dels seus enllaços amb l’esquerra abertzale. També s’ha produït, sense resultats, com ja s’esperava, la reunió entre Zapatero i Ibarretxe. Sobre aquestes qüestions i, més en general, sobre la complexa situació al País Basc podeu llegir l’editorial de La Vanguardia, l’article de Ramón Jáuregui “L’error fatal del lehendakari”, i l’article de Luis Rodríguez Aizpeolea “Això ja ho va advertir Imaz”. Podeu llegir també l’entrevista a Daniel Innerarity feta per Pedro Vallín a La Vanguardia digital (que té un interès que depassa de molt la qüestió basca) i l’entrevista a Patxi López publicada per Asier Díez Mon a Deia.

Sobre qüestions a debat en el terreny econòmic resulta imprescindible llegir la carta oberta de diversos antics presidents de la Unió Europea, diversos antics primers ministres, presidents del govern i ministres d’economia (entre ells Delors, Santer, Jospin, Alema, Schmidt, Rasmussen, Persson, Lipponen, Rocard) que porta com a títol “Les finances boges no han de governar-nos”, l’article de Joseph E. Stiglitz “El fracàs dels objectius d’inflació” i l’article de Josep Borrell sobre la crisi alimentària.

Sobre la situació de l’esquerra europea i el debat que s’està produint en el si del socialisme francès, us suggereixo la lectura del fragment del llibre-entrevista de Bertrand Deanoë amb Laurent Joffrin publicat a Le Nouvel Observateur, l’article de Laurent Joffrin “El reformisme no prohibeix el somni”, l’article de Marc Lazar publicat al diari italià La Repubblica “¿Per què l’esquerra s’ha divorciat de la societat?”, l’article de José Vidal Beneyto sobre el socialisme liberal (personalment crec que és més correcte anomenar-lo socialisme democràtic), l’article de Walter Oppenheimer “¡Que vénen els tories!” i l’article de Mario Soares “Regular la globalització”.

Sobre la situació a l’Orient Mitjà podeu llegir la crònica de Naiara Galarraga a El País sobre les converses de pau entre Israel i Síria, l’editorial de La Vanguardia “Síria, clau per a la pau”, i l’article de Sami Naïr “Bush i el miratge de la ‘pax americana’”.

Quan estem a poques setmanes de la conclusió del procés de les primàries del Partit Demòcrata i tot apunta a la nominació de Barack Obama com a candidat, us convido a llegir l’article d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “L’home que xiuxiuejava als electors”.

“Perles” del programa Polònia emès el 22 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
– La Terribas encara confon el seu despatx amb el plató de La nit al dia. Montilla hi ha anat per proposar-li un tema per a la Marató: la lluita contra el pessimisme [això mentre ella juga amb el fuet]. Montilla visualitza la jugada: el presentador serà Ramon Pellicer i la recaptació de 0 €. I els testimonis? Tristos, tristos. Causes objectives del seu pessimisme: un és militant d’ERC, soci del Barça, vivia al Carmel, després al passeig Maragall… en fi, un desastre. La sala de telèfons col·lapsada amb UNA SOLA TRUCADA perquè el Conseller Nadal s’enrotlla, home!

– Franco en contra de la renovació, i dels partits polítics en general. ˮLo único que no cambiaba nunca era… el menda.”

– Rajoy ˮalaportatˮ: ˮMe están embaucando a algunos de ustedes, así que al loro! que no estamos tan mal…” davant d’un auditori únic, el de la Soraya.

– Entrevista impossible Papa-Ferran Adrià. De primer, hopa de cabello di angelo. De segon, San Jacobo, i de postres: tocinillo de cielo. Il Messiah dei fogoni. Amb escenificació de la guerra dels fogons inclosa Santamaria <-> Adrià.

EL MILLOR
– El lehendakari Ibarretexe va a veure ZP a presentar-li un nou pla. ZP no està entusiasmat en repetir el mateix gag un cop rere l’altre així que… dit i fet, la secre posa la tele i ens col·loquen el mateix gag! Brillant.

EL PITJOR

– Mas accepta la renovació…. del vestuari. Ell va de Sala-Martín, Oriol Pujol s’ha de treure les patilles i ˮel pareˮ va de punki!!!

SURREALISTA
– Nou ús per la ja mítica canonada: el transvassament de manifestants d’Amposta a BCN,

SOM UNA CLONACIÓ
– Oriol Pujol, encantat de conèixer-se-li-u.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Tengo una pregunta para Rajoy: Rajoy segons abans de que comenci “Tengo una pregunta para usted” repassa mentalment la llista de preus i el mantra “a por ellos, oe”. Les preguntes són idiotes i les respostes, ni te cuento. Que si quina és la tecla per “seleccionar todo”, que si Ràcing-Hércules qué, que si les normes de circulació, que si els problemes de Jaimito, i el rellotge avança. El gran Lorenzo Milá té la solució. Les 50 preguntes que queden les faran totes a l’hora. I el gran Queco-Rajoy té el seu minut de glòria, amb un reguitzell de respostes inconnexes, però possiblement encertades que inclouen: “pasapalabra, al fondo a la izquierda, X, Chuck Norris, los Beatles, Pío XII, no puedorr, Falete, a medias… que alguien diga talleu és bona, por favoooooor”.

LA NOVETAT
– En Miquel Barroso Chacón: ˮDeixa de plorar, ar!” I la canastilla militar??? amb bolquers de camuflatge!!!
– Pelma Ortiz, ˮen baja resoluciónˮ i la veu distorsionada.

LA CANÇÓ [Lluís Llach-Chikilicuatre canta L’Estaca Chiki]

Porrera, Porrera!

L’estaca-chiki mola un colló
la ballen a la Mina i també a Mataró
Fes estaca-chiki a la Moreneta
Si veu una estaca es posa molt tonteta

La balla en Carod
la balla en Montilla
la balla la Tura movent la faldilla
la balla en Laporta calçotets en mà
mentre en Serrat canta el la-la-la

i l’estaca-chiki es balla així:

1. El bandoler
2. El Neofatxa
3. La Gallineta
4. El viatge a Itaca

Balla l’estaca-txiqui
Balla l’estaca-txiqui
Porrera, Porrera!

LA PICADA D’ULLET
– Som a la casa reial. Sona el timbre. Letizia: ˮDebe ser mi hermanaˮ. Felipe: ˮPelma?”. Letizia: ˮTelma, se llama Telmaˮ

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Estic molt emprenyat, així que no em toqueu la pera! On sóc? Sí a casa. I on és el Pujol? Al cine, a l’estrena de l’Indiana Jones! Que cabroooooooon! Tenia dues entrades per l’estrena i ha preferit anar-hi amb la Ferrusola en comptes d’anar-hi amb mi. És que jo sóc un superfan de l’Indiana Jones, de fet, sóc l’Indiana Jones de la política catalana. Ningú no em negarà que l’Estatut no va una mica com ˮLa última cruzadaˮ. Mira que us explicaré un secret. Ara tothom està que no caga amb la pel·lícula que ha fet el Woody Allen a Barcelona, que si surten les Rambles, que si surt el Park Güell. I què volen que surti, sinó? Bé, és igual. Quan jo era President li vaig demanar a l’Spielberg que fes un Indiana Jones a Catalunya. Es titulava ˮIndiana Jones en busca del 3% perdidoˮ. Jo feia d’amic de l’Indiana i hi havia un dolent que es deia… Arthur. Hi havia una escena boníssima en la qual l’Indiana es quedava penjat de l’aeri de Montserrat. I els convergents, vull dir els dolents, li anaven tirant bunyols de quaresma, secs! D’aquells que si et paren al cap et fan un trau. Llavors arribava jo [fa servir el cordó de la bata com de fuet] i el salvava. I érem dos herois de cabells blancs. Buenu, al final no es va fer per falta de finançament, com sempre, bé i perquè em van fer fora. Visca Catalunya i visca l’Indiana Jones.

ZW núm. 130 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Decàlegs III

En els Zona Web 100 i Zona Web 120 recollia una selecció de decàlegs sobre temes diversos. Aquí teniu una nova entrega:

– Sobre periodisme digital, diferents hipòtesis publicades a la revista de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universidad de Ciencias Aplicadas UPC de Llima, que recollia en en el seu bloc l’Ignacio Escolar: 10 hipòtesis sobre el periodisme digital

– Per aconseguir que els blocaires parlin de nosaltres, aquí teniu no 10 sino 16 consells, de la mà de Mangas Verdes: 16 consells per a que els blocaires parlin de tu

– Per fer més “Googleable” un web, aquests són els 10 manaments proposats per Google User Experience, i recollits a Baquia: 10 manaments de Google per al disseny (versió original en anglès)

– Per escriure un bloc, aquí teniu els interessants consells elaborats per l’Enrique Dans per a Expansión des de la seva pròpia experiència durant aquests anys: Decàleg del “blocaire” amb èxit

– Si el que voleu és tenir èxit en el context web 2.0, aquí van algunes idees proposades per Torsten Schwarz, de Marketing Börse (en l’àmbit empresarial) i que, des de e-Xaps, se suggereixen com a aplicables també a partits i candidats: 7 idees sobre com tenir èxit en la web 2.0

– I per estar al dia de les aplicacions més utilitzades, aquí va el top 10 a iniciativa de l’empresa Carsonified i que recull en en el seu bloc l’Héctor Milla: El top 10 de les aplicacions Web 2.0. O els consells de l’Eduard Corral per pujar un vídeo a YouTube: 10 tips per a penjar vídeos a YouTube

– Per acabar, Alianzo fa una reflexió sobre el que significa el concepte innovació i la diferència entre emprenedor i innovador: 10 punts per ser innovador

ZV (Zona Vídeo). Veoh és un revolucionari servei de TV per Internet que dóna la possibilitat als usuaris de descobrir, veure i personalitzar la seva experiència visual online. Amb una simple connexió de banda ampla, Veoh ofereix accés lliure a continguts de grans cadenes de cinema i TV (CBS, NBC, FOX, etc.), a produccions independents i a continguts generats pels propis usuaris. És fàcil d’utilitzar i ofereix una gran qualitat.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 25 Mai 2008, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.