Cap al Primer de Maig

Vagi per endavant que el proper cap de setmana no hi haurà diari, perquè aprofito uns dies per descansar. I el següent cap de setmana ja veuré com m’ho organitzo perquè hem quedat amb la Manuela d’anar a la Festa de la Rosa organitzada pels socialistes bascos.

Ahir mateix vaig estar a Madrid en el Comitè Federal del PSOE. De fet era la darrera reunió del mandat, que, precisament, tenia com a únic objectiu convocar el 37è Congrés Federal del PSOE que se celebrarà els propers dies 4, 5 i 6 de juliol. Per cert, en la convocatòria del Congrés Federal, la paraula “federal” surt 45 vegades (i és un document de vuit pàgines!).

Curiositats a banda, us convido a llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero així com la resolució aprovada pel Comitè Federal. Podeu llegir també l’article de José Blanco publicat al diari El País.

La desaforada reacció dels sectors més carques davant el nomenament de la nostra companya Carme Chacón com a Ministre de Defensa ha seguit motivant la publicació d’articles favorables a la presència de dones en llocs de responsabilitat política. Podeu llegir, per exemple, els articles de Juan José López Burniol, Juan Antonio Herrero Brasas i Montserrat Comas. Avui mateix, Lola Galán a El País, publica un reportatge sobre la nova Ministra encapçalat per una afirmació emfàtica “Sóc pacifista”. La designació de la Carme com a nova Ministra de Defensa ha coincidit en el temps amb la publicació d’un llibre de Narcís Serra sobre la reforma militar (“La transición militar”, editorial Debate). Podeu llegir al respecte les entrevistes que li fan Joan Tapia i Víctor-M. Amela.

Cal reconèixer, però, que el debat sobre el fet que hi hagi més dones que homes en el nou Govern d’Espanya s’ha vist eclipsat pel vodevil que s’està organitzant al PP al voltant de la continuïtat de Mariano Rajoy. Probablement el debat ja s’hauria acabat si no fos perquè El Mundo, la COPE i Libertad Digital estan jugant fort per tal que Rajoy no torni a ser el candidat del PP a la Presidència del Govern en les eleccions generals del 2012. Podeu llegir al respecte els editorials d’El Mundo del dia 21 i el d’avui mateix, i els articles d’Antonio Papell, Javier Pradera (dia 23), Antoni Puigverd, Javier Pérez Royo i Javier Pradera (dia 27).

També està despertant molta atenció el debat que s’està suscitant en l’interior del Partit Nacionalista Basc en la perspectiva de les properes eleccions al Parlament d’Euskadi que tindran lloc a la primavera de l’any vinent, si és que no s’avancen a aquesta tardor. Podeu llegir al respecte els articles de Manuel Rico i Luis Rodríguez Aizpeolea, l’editorial d’El País i l’entrevista que li fa avui mateix el diari Público a Patxi López, Secretari General del PSE-EE-PSOE.

Abans d’endinsar-nos en alguns dels debats que centren l’actualitat política a Catalunya, no em puc estar de recordar l’elecció del nou President de la Diputació de Barcelona. Aquí podeu llegir el discurs d’investidura d’Antoni Fogué i la crònica que li va dedicar el diari Público. I seguint amb els nomenaments, també podeu llegir la crònica de Lluís Mauri a El Periódico de Catalunya sobre el desbloqueig de l’elecció de la nova Directora General de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals i el perfil de Rosa Cullell publicat pel mateix diari.

Sobre política catalana hi ha dos documents que cal llegir de totes totes. Un és l’article de Rafael Pradas amb el títol “Emprenyats, però menys” publicat a El Periódico de Catalunya, en el que, entre d’altres coses diu: “Considero que polítics i periodistes podríem treure unes quantes ensenyances de l’episodi del català emprenyat: reconèixer, en primer lloc, que s’ha concedit més importància al nas, és a dir, a la intuïció, que a la sociologia, a l’especular sobre la traducció electoral del malestar. Dit d’una altra manera: no tots les empipades s’acaben en divorci. En segon lloc, s’ha de recordar, per si de cas, el fet inqüestionable de la pluralitat del catalanisme, reconeixent, sense cap mena de dubte, el PSC com a partit catalanista. Contràriament, les anàlisis seguiran sent fallides al partir d’una visió ‘resistencialista’, endògena, no contaminada, nostra, que no comparteixen la majoria dels ciutadans”. L’altre és l’entrevista que li va fer el diari El Punt al nostre company Daniel Fernández, Secretari general adjunt del grup Socialista al Congrés dels Diputats.

L’acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya per aprofitar aigua sobrant del mini-transvasament de l’Ebre cap a Tarragona per fer front a una eventual manca d’aigua de boca a la regió metropolitana de Barcelona que es podria produir a la tardor si segueix sense plore suficientment, ha seguit alimentant el debat. Cal dir que el PSOE ha tancat files en defensa de la proposta (molt polèmica a Aragó, la Comunitat Valenciana i Múrcia) i que la Ministra Espinosa ha aconseguit que el conjunt de Comunitats Autònomes no es mostrin bel·ligerants al respecte.

Us recomano la lectura dels articles d’Elviro Aranda i Felipe González, i la guia sobre la sequera confegida per Xabier Barrena a través de converses amb l’expert Pedro Arrojo. Tampoc no us haurien de passar per alt les informacions sobre la contaminació del Roine publicades per El Mundo i el comentari editorial que les acompanyava. Sembla mentida que CiU hi segueixi insistint tant i tant…

El debat Catalunya endins sobre aquesta qüestió ha estat qualificat de “neocarlí” per Joan B. Culla que afirma: “Ara bé, de tot aquest enorme embolic, la conseqüència que em sembla més preocupant, més descoratjadora, és el virulent revival, en moltes zones del país, d’un sentiment antic i profundament reaccionari: el victimisme comarcalista que es tradueix en fòbia contra Barcelona”. Culla arriba fins i tot a dir: “Es molt probable que els regants del Ter, els activistes de l’Ebre i les forces vives de l’alt Segre no hagin llegit Torras i Bages. Però, amb algunes de les seves actituds, estan reproduint els esquemes del reaccionarisme del segle XIX més ranci”. I, en efecte, sembla mentida que forces polítiques que proclamen a tort i dret el seu nacionalisme i el seu patriotisme abonin un enfrontament entre territoris que posa en risc el progrés del país i podria fins i tot esqueixar la nació. I després encara diran que a Madrid no se’ns respecta…

En paral·lel als debats polítics i territorials, estem assistint a una desacceleració econòmica que, aquesta sí, preocupa de veritat la ciutadania (cal tenir present que algun responsable polític català ha arribat a dir que Ministeris com el de Defensa i el de Treball i Immigració no s’ocupen de temes importants per Catalunya!). Sobre la situació econòmica us recomano els articles de Josep Oliver, Paul Samuelson i Pedro Solbes (aquest dos darrers extrets del suplement Negocios d’El País que enceta avui una nova etapa). Podeu llegir també un interessant article de Joaquín Estefanía sobre els problemes de Gordon Brown en la seva reorientació de la política econòmica britànica.

Vicenç Navarro fa temps que ens adverteix a tots plegats sobre l’escàs interès sobre els temes econòmics i socials. Veieu per exemple el seu article sobre una controvertida sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que possibilita de facto el dret d’una empresa estrangera a pagar als seus treballadors els salaris del seu lloc d’origen en comptes dels del seu lloc de treball. És una reflexió important de cara a la diada de l’u de maig. Com ho és també l’entrevista a Cándido Méndez publicada avui a La Vanguardia.

Us recomano també els articles de Juan Carlos Moreno (negant la teoria sobre una presumpta discriminació del castellà a Catalunya), de Larry Siedentop (afirmant la transcendental importància del laïcisme), de Josep Ramoneda (interrogant-se sobre el futur dels partits polítics) i de Jorge Marirrodriga (descrivint l’ascens de les esquerres a Amèrica del sud).

Per últim, us recomano que llegiu la nova Declaració de Principis de Partit Socialista francès que està impulsant un important debat de cara a la seva imprescindible renovació.

“Perles” del programa Polònia emès el 24 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
– Pluja d’idees de noms per al nou model de cotxe per al President de la Seat que el tenim una mica desorientat: Seat Osona amb propulsió de purins, Seat Cornellà amb mp3 d’Estopa incorporat, Seat Ronda de Dalt amb un claxon gegant, i el Seat Hernani amb motor d’explosió, aaaaalaaaa!

– Carod, Montilla i Maragall (Ernest) rebusquen en l’Estatut com si participessin en l’enyorat “El tiempo es oro”. Carod: “Ja ho tinc! Article 43: En cas de pollo nuclear, la culpa serà sempre de Madrid.” Oe, oe, oe oe. Però, ohhhhh no s’han llegit l’article 43-2: “però com que som un govern amic, se’ns permet a nosaltres que tranquil·litzem a la població, cágate lorito”

– Chacón amb la cúpula de l’Estat Major, que es posa als seus peus, vull dir ordres: “Sí, señor, chachi, señor.” Ella s’im-posa: “Yo puedo ser igual de cafre y casposa que todos vosotros, y os lo voy a demostrar….” i va al Congrés i monta un Tejerazo davant ZP i Bono…. extraordinari!!!!

EL MILLOR
– “Que fuerte, que fuerte, esta vez yo no sabía nada!!!” És el rei Juan Carlos mirant la tele el Tejerazo de la Chacón amb la Letizia (que ja només parla en català com acabada de sortir del Digui digui). Entra el seu profe de català i és el Pujol!!!!! I la Sofia, sense parar de saludar i dir gràcies???? I acaba recitant els Setze jutges!!!! I quan ja ningú la mira diu a càmera: “Tiene cojones que con esta familia quede yo como la tonta” No tinc paraules, plego, no sé com explicar el gag, haig de penjar el video. I reclamar que xapem el web de saveacebes i n’obrim una del club de fans de la Sofi Polaca.

EL PITJOR
– El Papa a l’estadi els Yankees de NY, i això que carregar-se l’esperit sant amb un cop de bat de bèisbol té la seva conya.

SOM UNA CLONACIÓ
– Daniel Sirera: “m’agrada quan guanyen els bons, James bons”

LA PICADA D’ULLET
– Espe al telèfon: “Que sí, Federico, que la cosa está fatal… y yo a ti, tontorrón”

ARXIU HISTÒRIC
– En el dia mundial de la llibertat de premsa, classe magistral del consell de redacció d’El Mundo. Lligant caps (o rumors o infàmies), es construeix el titular del dia sobre el judici de l’11-M: “El 11-M podría haber sido peor: Aznar y Boadella salvan a España del desastre por culpa de la conspiración de ZP y ETA contra Endesa”.

LA NOVETAT
– Soraya (espantada davant un Acebes delirant)

SURREALISTA
– Un hooligan del Manchester amb barret mexicà i el suggerent nom de Phillip Morris sota la Torre Mapfre de la Vila Olímpica dient que estava llegint tranquil·lament Baltasar Porcel a la Rambla quan van aparèixer uns exaltats amb roses a les solapes. Diu que ja s’ha llegit l’últim Ruiz Zafón i que, mmm, li va agradar més el primer.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
– El Papa ha anat als EUA a matisar la cita bíblica: “deixeu que els nens s’acostin a mi”

LA CANÇÓ [Lluís Llach, Amor particular]
Com t’ho podria dir
perquè et fos senzill
i ho puguis captar
Que sovint em sento deprimit
quan faltes
i sovint estic fins els collons
quan jugues
I penso que tens
més morro que esquena
si jo estic embaucat
tu acabat del tot
Ronaldinhooo
Ens parles de lessions
però et mous prou bé
a la pista de ball
i has omplert tan sovint
la buidor dels teus gooots
ah, per cert, ja que hi som t’ofereixo
una capsa de Vall Llach a bon preeeu
I quan somrius et fotria un meco als pinyus
Ves amb Berlusconi a Milà, sisplau
Ronaldinhooooo
Ronaldinhooooo
sí, què parles de molèsties
si ets tu qui ens molestes
Quin tio!
però què entens tu
per aixecar una copa?
necessites estopa
Mourinhooooo, vine sisplau
i fot un cop a taula
que tens més sang que Rijkaard
I al loroooooo

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL (+ estrella convidada)
PM: Pujol, va, que jo també hi vull anar. És que el tio s’emporta les Memòries del Churchill al lavabo i no surt fins que no se les acaba! [apareix un altre personatge amb batí i careta del crit de Munch] Aaaaagh, un psicòpata!!!
JP: No cola, Pasqual!
Joan Clos: Sóc jo!! Tachaaan
PM: Què hi fots tu aquí?
Joan Clos: Com que què hi foto? M’han retirat del Petazé i m’han enviat aquí, al piset dels jubilosos.
PM: Això ho has entès malament!
Joan Clos: No, que m’ho ha dit el Toni Solter.
PM: Doncs para de gravar. Tallem. [A Toni Soler] Ens vas posar el Pujol, el Zaplana… però em pots dir què ha fet aquest tio?
Toni Soler: Home, va ser alcalde de Barcelona.
PM: Ui sí, alcalde! que important!
Joan Clos: Escolta Buenafuente, si molesto em quedo.
Toni Soler: Bé, de moment vostè millor que calli. I vostè, sigui una mica més hospitalari, per un cop que ens visita algú!
PM: Algú no, és el Clos!
Toni Soler: Va prou, continuem!
PM: Va, posa’t aquí que acomiadaràs amb mi.
Joan Clos: Pasqual, haig d’anar al lavabo, que tinc acumulació de pipi a la bufona.
PM: Està ocupat….. però, ves, jo t’espero aquí, segona porta a l’esquerra. Catalans, catalanes, visca Catalunya! [aaaaaaaagh sentim cridar Pujol] He heeeeee que cabrooooon!

ZW núm. 126 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://personaldemocracy.com

L’edició anual de PdF (Personal Democracy Forum) tindrà lloc a Nova York el 23 i el 24 de juny. Amb l’eix central “Reiniciar el Sistema”, vol reflexionar sobre el paper de les noves tecnologies en l’àmbit de la política, “Technology is changing politics”. PdF és una conferencia anual i un espai, una comunitat, a Internet, que analitza la intersecció entre política i tecnologia. En aquesta ocasió, tractarà especialment el desenvolupament de les eleccions presidencials americanes, el procés de les primàries i les diferents iniciatives i estratègies impulsades des de la xarxa. També, en les diverses ponències, es parlarà de la influència de la tecnologia tant en els processos electorals i de participació ciutadana, com en la pròpia forma de governar o explorar nous escenaris per a la política. Alguns dels ponents convidats són Lawrence Lessig, Vint Cerf, Steven Clift o Joe Trippi, entre molts altres.

Per acabar, dues referències més: La nova edició dels Premis Webby (coneguts com els Oscar d’Internet) que ja té els seus nominats, d’entre els quals sortiran els guanyadors el pròxim 6 de maig. Els internautes poden votar el seu favorit que rebrà el Premi “People’s Voice”. I la celebració dissabte passat del “Primer Dia de la Visibilitat Lèsbica”, esdeveniment que s’emmarca dins de l’Any de la Visibilitat Lèsbica que la Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB) ha promogut per a aquest 2008.

ZV (Zona Vídeo). Slum TV va sorgir l’any 2006 en un “slum” (suburbi) a Kènia, on els seus habitants viuen sense cap dels serveis bàsics (aigua, llum…). Amb l’objectiu de documentar i mostrar aquesta realitat a través de la càmara, ofereix petits reportatges, en format telenotícies, que es projecten en sales obertes al públic.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 27 Abril 2008, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.