La gran responsabilitat del PSC

Ahir vàrem celebrar la primera reunió del Consell Nacional del PSC després de les eleccions, va servir per analitzar a fons els resultats i les seves conseqüències i també per a convocar l’onzè Congrés del partit que se celebrarà a Barcelona els dies 18, 19 i 20 de juliol. Tal com s’encadenen els esdeveniments no és difícil constatar que en política no hi ha mai un moment tranquil o per descansar. Ahir teníem un motiu addicional d’alegria ja que el dia abans, divendres, El Periódico de Catalunya i TV3 havien concedit el guardó “Català de l’Any” a Pasqual Maragall.

En el decurs del Consell Nacional del PSC es van produir moltes intervencions però van ser especialment significatives les corresponents a l’informe polític presentat pel nostre Primer Secretari i, especialment, la seva intervenció després del torn de debat. En aquesta segona intervenció José Montilla es va pronunciar sobre la polèmica de l’aigua amb una gran rotunditat.

Amb la convocatòria del nostre 11è Congrés, el Consell Nacional del PSC va donar llum verda a la ponència marc que guiarà el debat dels socialistes catalans. A PSCTV podeu veure un vídeo amb una petita intervenció meva explicant aquesta ponència als mitjans de comunicació.

No us hauríeu de perdre reflexions públiques de diversos dirigents del PSC sobre els resultats electorals i la nova etapa política que s’està obrint. Us convido, doncs, a llegir les entrevistes a Antoni Castells (que es refereix de forma ben explícita a la imminent negociació del nou sistema de finançament), Daniel Fernández (recentment incorporat a la direcció del Grup parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats) i la que em va fer a mi el diari AVUI, i els articles de Daniel Fernández, Joan Ferran i el que em va publicar a mi mateix el diari ABC.

Encara són molts els articles d’opinió que s’estan publicant sobre el resultat electoral i les seves conseqüències. M’han semblat especialment rellevants els que us recomano a continuació: l’article d’Anton Costas en el que es pregunta si el magnífic resultat del PSC assenyala una nova hegemonia política a llarg termini; l’article d’Antoni Segura en el que subratlla el paper jugat pels electors més pragmàtics que donen el seu vot al partit que en cada moment millor respon a les seves exigències i neguits; l’article de Francisco Longo que no dubta a qualificar de “vot federal” la victoria socialista al País Basc i a Catalunya; l’article de Josep Maria Colomer que afirma rotundament que els catalans, salvant el PSOE, han salvat Espanya contra l’intent segregacionista del PP; l’article de Santos Juliá que apunta a un escenari de menor tensió identitària (personalment crec que potser sí baixarà la tensió identitària però no la tensió territorial, reflexionem si l’aclaparadora victòria del PP a Madrid, la Comunitat Valenciana i Múrcia no es deu a que ha aconseguit aparèixer com el més rotund defensor d’aquests territoris); l’article de María José Canel sobre campanyes electorals, publicitat i estratègia, i l’article de Felipe González que passa directament a assenyalar les prioritats polítiques de la legislatura que comença la setmana que ve.

Capítol apart mereixen les reflexions sobre les relacions entre el PSC i el PSOE, el govern de Catalunya i el govern d’Espanya i les pròpies relacions entre Catalunya i Espanya. Certament, els resultats electorals ens han situat no sols en el centre de l’escenari sinó exercint un fonamental i delicadíssim paper de ròtula. És imprescindible llegir al respecte l’article de Xavier Vidal-Folch que porta el significatiu títol “Ni más España, ni sólo Cataluña”; l’article de Joan Tapia que assenyala les dificultats de la nova etapa de relacions entre el PSC i el PSOE; l’article en el mateix sentit de Josep Ramoneda; i l’article d’Oriol Bartomeus amb el contundent títol “Hora de cobrar”.

Alguns articulistes fan reflexions en veu alta sobre el paper de CiU i, més en general, del nacionalisme en aquestes eleccions i les seves possibilitats de redreçament. Són reflexions que tenen un interès que va més enllà dels destinataris directes dels missatges ja que esdevenen claus d’interpretació per la reconfiguració d’un espai catalanista en el que el PSC ha estat cridat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a jugar un paper cabdal. Llegiu, doncs, amb atenció les reflexions de Jordi Sánchez, Antoni Puigverd i Carles Duarte. Aquest darrer abona per un major diàleg entre CiU i PSC, Joan Anton Maragall va més lluny apuntant directament a una entesa més estratègica.No cal dir que pels que mantenim l’opció estratègica per l’entesa entre les forces catalanistes d’esquerres és molt important el debat que s’està desenvolupant en el si d’Esquerra Republicana de Catalunya. Temps hi haurà per dedicar-hi alguna reflexió en el marc d’aquest diari.

També us pot interessar llegir la reflexió de Javier Pradera sobre el debat obert en el si del Partido Popular i l’article de Soledad Gallego-Díaz amb un títol que parla per si sol “Recordando a Imaz”.

Però no podem perdre de vista la situació econòmica que sens dubte centrarà també les preocupacions del nou govern d’Espanya. Vull recomanar-vos en aquest sentit els articles de Paul Krugman (que tot defensant la intervenció pública per rescatar el sistema financer dels Estats Units de les actuals turbulències adverteix sobre el risc de rescatar també els que ens han ficat en l’embolic), Josep Oliver (que assenyala que el més desitjable ara és substituir el consum i la construcció per la inversió i l’exportació) i Joaquín Estefanía (que defensa sense embuts la utilització del superàvit per estabilitzar l’economia a través de l’activació urgent del pla d’infraestructures, l’acceleració del nombre d’habitatges de protecció oficial a construir i la negociació perquè els segments amb dificultats puguin ampliar sense cost el termini de pagament de les seves hipoteques).

Us recomano també l’article de Jaume Graells sobre la futura llei d’Educació de Catalunya i l’article de José María Ruiz Soroa en el que demana una revisió a fons del poder judicial arribant fins i tot a demanar la supressió del Consejo General del Poder Judicial (raons no li’n falten).

Per acabar us recomano dos articles sobre temes de reflexió internacional: l’article de Josep Borrell alertant sobre la col·lisió de la crisi del desenvolupament i la crisi climàtica en un moment en que mor més gent del malnutrició que de sida, malària i tuberculosi juntes; i l’article de Xavier Batalla que posa de relleu una situació a molts països àrabs que no convida a l’optimisme, mentre les urnes semblen afavorir l’islamisme, la manca de democràcia estimula el terrorisme.

“Perles” del programa Polònia emès el 27 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES

– Els problemes de Carod: “M’estan fent bulling! Puigcercós i Ridao, l’altre dia al despatx em van fer la vaca i l’Huguet ho gravava amb el mòbil!”- Puigcercós vol que Carod li cedeixi el primer lloc a la cua del lavabo (perrr cert, el senyal del lavabo és un home amb barretina): “No era el moment de la generositat?”

– Els artistes revindiquen la contrapartida per haver recolzat ZP: Almodóvar proclama que “Serrat se pide el ministerio de agricultura porque está muy pesado con los viñedos”

– Cuní i Rahola exporten el seu model televisiu: Els matins = Las madrugás (Buenos días Andalusía, les habla Pepe, el conejo. Corridas.sí. Corridas.no) = Las mañanas (Buenos días, Madrí, desde el kilómetro cero. Si nuestro metro ya llega a Barcelona, por qué no ha de llegar a Santander?) = Las mañanoaks (La pregunta del día es: Se puede hacer un marmitako para 2 personas con sólo 800 kg de bacalao?)

EL MILLOR

– Rajoy pregant davant el difícil trànsit de parlar amb Acebes i fer-lo dimitir. Rajoy s’insinua però Acebes no pilla:

Rajoy: Hay gente que LLEVAIS mucho tiempo en primera línea y eso desgasta. Ya sabes adónde voy no?

Acebes: No te sigo Mariano.

Rajoy: Tienes que dimitir, dejarlo.

Acebes: Qué insinuas?

Rajoy: Ángel vete a casa. Rajoy ha de recórrer a recursos gràfics: “Tu, tu casa, irte.”, a una avioneta amb la pancarta “Acebes vete ya.”

Acebes: Te pareceré paranoico, pero creo que me estás intentando decir algo…

Al final, Acebes fa dir a Rajoy als periodistes allò que ell volia sentir: que plega (Rajoy), i el titular de l’endemà és, naturalment “Rajoy dimiteix”.

EL PITJOR

– El PSC (Montilla-Clos-Chacón) reivindicant el seu pes dins el govern i ZP impassible: “pero Carmen, si estás a punto de reventar!”. Després la cosa s’embolica amb la làmpara màgica d’Aladdín i els desitjos i tots tres coberts literalment de merda i Clos dient que estan “nadando en la abundancia.

LA PICADA D’ULLET

– Zaplana a la residència de polítics retirats, parla per telèfon: “No te preocupes Angelito, a malas te vienes aquí conmigo y a Mariano que le den.” Després comença un delirant diàleg amb Pujol en el qual aquest desplega el seu coneixement de la llaaaarga trajectòria zaplanista. Zaplana també és un crac: “Soy el primer presidente de la Xeneralitat que no habla catalán. Con dos cojones.” Pobre Pujol: “Pues eso no se lo digas a mi mujer que últimamente esto lo lleva fatal.”

SURREALISTA

– No ho he entès, això de la Marina Geli vomitant.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)

– A Catalunya hi ha menys aigua que al moble bar de Ronaldinho.

SOM UNA CLONACIÓ

– Marina Geli. Ha canviat l’actriu, oi?

ARXIU HISTÒRIC
– CiU declara la independència pressionat per ERC. La primera mesura seria demanar l’annexió amb Espanya. Que bo.
LA NOVETAT
– Soler debuta fent de Companys!
KA FORT
– NO m’ho puc creure, la promo del nou llibre de Ruiz-Zafón amb l’excusa d’un gag sobre la tala dels arbres que caldrà fer per imprimir els milions de llibres que caldran.
LA IMATGE DE LA SETMANA
– Macià i Companys precursors en la batalla entre Carod i Puigercós. I Puigercós encara es queixa: “Que hi ha places a Catalunya amb el vostre nom! No podem fer el ridícul així!”

LA CANÇÓ (Bonus track: El rap dels Cuní a la gala del català de l’any)

ZW núm. 122 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Blogbook, el llibre col·laboratiu de la bloguesfera

L’emprendedor Dioni Nespral va tenir la idea, fa uns mesos, d’impulsar la realització d’un llibre col·laboratiu (Blogbook) sobre la revolució social de les persones. El projecte va tenir una acollida molt favorable a la Xarxa i compta amb nombroses aportacions de diferents autors hispans que sumen el seu granet de sorra des de enfocaments diversos i molt interessants. El 26 de març es va fer la presentació oficial del llibre en el qual participen, entre altres blocaires de reconegut prestigi, amics i coneguts com: Juan Freire, amb “El crowdsourcing y los modelos abiertos en la era digital”; Juan Gigli, amb “¿Cómo vender Solidaridad? Un modelo de acción de Marketing Social”; César Calderón, amb “Buscando al ciudadano 2.0”; Jaime Estévez, amb “Ciudadanos 2.0: Construyendo espacios de participación local más allá del ciberespacio”. I, en l’últim capítol de “nanoblogging”: Rosa Jiménez Cano, Javier Celaya o Genís Roca, entre molts altres.

Per acabar, comentar que “Diálogos de la Comunicación” (la Revista de la Federación Latinoamericana de Facultades de Comunicación Social) dedica als blocs el seu número de Gener-Abril 2008. Amb una introducció d’Octavio Islas, i diversos articles i entrevistes a blocaires reconeguts que tracten sobre educació, periodisme, web 2.0, etc.

ZV (Zona Vídeo). Miro-Internet TV Blog ofereix milers de canals de vídeos gratuïts per Internet, d’una manera senzilla, explicant en aquest vídeo com es poden utilitzar els seus serveis.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 30 Març 2008, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a La gran responsabilitat del PSC.

Els comentaris estan tancats.