El debat sobre Kosovo al Parlament

El debat sobre la situació de Kosovo es farà tard o d’hora al Parlament de Catalunya. El passat 29 de novembre els Grups parlamentaris de Convergència i Unió, Socialistes-Ciutadans pel canvi, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa varem formular la proposta de resolució que trobareu transcrita més avall de forma íntegra (tant l’exposició de motius com la part dispositiva).

La part dispositiva de la Proposta de Resolució deia:

“El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat:

a) Apel·lar a les parts implicades per tal que les Nacions Unides defineixin l’estatus jurídic definitiu de Kosovo, d’acord amb la voluntat del poble kosovar, garantint el respecte pels drets humans i els drets de les minories, tal com recullen les recomanacions de l’informe de l’enviat especial.

b) Manifestar la necessitat que la Unió Europea reconegui i integri, en un futur proper, el mapa polític resultant”.

No cal dir que era una Proposta que partia de la base que només Nacions Unides pot definir l’estatus jurídic definitiu de Kosovo, que havia de fer-ho d’acord amb la voluntat del poble kosovar, garantint el respecte pels drets humans i els drets de les minories, recollit en les recomanacions de l’Informe realitzat per Martti Ahtisaari. No es tractava, per tant, d’acceptar una declaració unilateral d’independència, que no s’havia produït en el moment de redactar la Proposta de Resolució. I quan es manifestava la necessitat que la Unió Europea reconegués i integrés, en un futur proper, el mapa polític resultant, s’estava parlant del mapa polític resultant a partir de les decisions de Nacions Unides. Ho dic per desfer possibles malentesos.

És evident que la situació avui és molt diferent a la que es plantejava quan es va aprovar el text d’aquesta Proposta de Resolució. Ni ha hagut acord entre les parts ni hi ha hagut cap resolució de Nacions Unides definint l’estatus jurídic definitiu de Kosovo. En canvi hi ha hagut una declaració unilateral d’independència, fora de la legalitat internacional, però que està essent reconeguda per diversos països, encapçalats pels Estats Units.

Val la pena llegir tota la Proposta de Resolució per fer-se una idea cabal del procés que ha portat fins a la declaració unilateral d’independència realitzada diumenge passat.

Proposta de resolució sobre l’estatus jurídic de Kosovo

Presentació: Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

A LA MESA DEL PARLAMENT

El grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que preveu l’article 145 del Reglament del Parlament, presenten la següent proposta de resolució:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Kosovo té actualment un estatus anòmal com a resultat de la Guerra de Kosovo (de març a juny de 1999). Encara que, formalment, sigui una província de la República de Sèrbia, l’administració és conduïda per les Nacions Unides sense la participació del govern Serbi (sota la resolució del Consell de Seguretat 1244 de 10 de juny de 1999).

El govern actual d’aquell territori és assumit per la Missió de Nacions Unides a Kosovo (UNMIK). La majoria de la població, en la seva major part albanesa, va declarar la independència de la República de Sèrbia l’any 1990, però aquest govern paral·lel només és reconegut internacionalment (2004) pel país veí, Albània.

El Kosovo modern ha existit com a entitat política o territorial des de 1945. Abans el territori havia estat governat completament o parcial pel Regne d’Itàlia, Albània, Sèrbia, Montenegro, l’Imperi Otomà, l’Imperi Bizantí, Bulgària, i l’Imperi Romà.

El 7 d’octubre de 2005 les Nacions Unides varen recomanar al Consell de Seguretat l’inici de converses per a assolir un acord sobre l’estatus definitiu de Kosovo, en base a l’informe elaborat per l’enviat especial de Kofi Annan. El 26 de gener de 2007, Martti Ahtisaari, enviat especial de les Nacions Unides per a Kosovo, i expresident finlandès, va donar a conèixer els detalls de la seva proposta per a un estatus definitiu per aquell territori.

Els punts principals del document estableixen un desplegament indefinit de les forces internacionals que garanteixin la seguretat, la tutela política de la Unió Europea mitjançant un representant, la potestat de Kosovo de firmar acords i de sol·licitar l’ingrés en organismes internacionals, la formació d’una força militar de 2.500 homes amb armament lleuger, la creació de municipis serbis amb àmplia autonomia i l’establiment de mesures per a la protecció del llegat històric i cultural serbi.

Malauradament, però, els dies passen i no s’ha assolit un acord internacional que doni resposta a les necessitats d’aquest territori, i que al mateix temps garanteixi la pau, l’estabilitat i el progrés dels Balcans en el marc del procés d’integració europea.

Actualment ens trobem en el mateix punt on érem al finalitzar, fa vuit anys, la guerra de Kosovo. La situació econòmica de Kosovo és molt delicada amb més del 70% d’atur i una asfixia econòmica molt important.

Sense un govern propi, Kosovo no podrà disposar del sistema polític ni de la seguretat jurídica necessària perquè l’economia funcioni. És urgent avançar en aquesta direcció.

Al mateix temps, s’estan produint dilacions voluntàries de la decisió per part de la Federació Russa i de la República de Sèrbia. Segons Moscou, les dues parts implicades, Sèrbia i Kosovo, haurien d’arribar a un acord, però sense fixar els terminis i sense que les decisions puguin prendre’s fora del Consell de Seguretat.

En aquest sentit, la posició russa suposa que no hi pot haver acord sense que Belgrad ho accepti; dit d’una altra manera, la situació podria allargar-se indefinidament.

És per tot això que, els grups parlamentaris sotasignats presenten la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat:

a) Apel·lar a les parts implicades per tal que les Nacions Unides defineixin l’estatus jurídic definitiu de Kosovo, d’acord amb la voluntat del poble kosovar, garantint el respecte pels drets humans i els drets de les minories, tal com recullen les recomanacions de l’informe de l’enviat especial.

b) Manifestar la necessitat que la Unió Europea reconegui i integri, en un futur proper, el mapa polític resultant.

Palau del Parlament, 29 de novembre de 2007

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on Dimarts 19 Febrer 2008, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a El debat sobre Kosovo al Parlament.

Els comentaris estan tancats.