Les enquestes tensionen la campanya

Pels socialistes catalans es podria dir que la campanya de veritat va començar ahir, amb el míting celebrat a La Farga de L’Hospitalet. Amb Celestino Corbacho, José Montilla, Felipe González, Carme Chacón i José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser un acte impressionant que va reunir més de 10.000 persones i va començar a generar l’onada que ha de contrarestar el tsunami integrista impulsat pel PP. Aquí sota trobareu una foto del míting.

No tinc la transcripció del discurs del candidat socialista a la presidència del Govern d’Espanya. Però sí que us puc oferir la intervenció de Zapatero al míting socialista de Vistalegre i l’entrevista al president del Govern que divendres i dissabte li feia Enric Hernández a les pàgines d’El Periódico de Catalunya. També és molt interessant el reportatge sobre el candidat Zapatero que apareix avui a El País.

En tota contesa electoral es produeixen crítiques sobre el caràcter negatiu d’algunes campanyes i sobre el predomini del vot anti. No comparteixo aquestes crítiques quan es formulen amb caràcter absolut i generalitzat. Els partits –al menys el meu– es presenten a les eleccions amb propostes positives i programes molt complerts –tant que de vegades es fa feixuc llegir-los–. Veieu sinó el programa electoral del PSOE, el pròleg de Zapatero que l’encapçala i el programa electoral del PSC. Tampoc no comparteixo la condemna sobre el vot anti. Si ens haguéssim pogut estalviar els anys Aznar… El que és trist és trobar-se gent després d’unes eleccions dient “si hagués sabut que aquests guanyaven hagués anat a votar o hagués votat diferent”. Això sí que és trist. Perquè, en efecte, “no es lo mismo”, no és el mateix.

Tampoc no entenc els que critiquen la tensió en campanya. La tensió és mobilitzadora i crida a la participació, i unes eleccions amb baixa participació són mostra de democràcia de baixa intensitat. Per tant no es pot confondre la crispació amb la tensió. Aquí també hi ha una diferència entre el PP i els progressistes, no és el mateix provocar crispació a llarg de quatre anys per dificultar l’acció d’un govern, que tensionar una campanya electoral per promoure la participació.

És clar que les enquestes que s’han anat publicant recentment potser ajudaran a la creació d’un clima electoral mobilitzador. Per a molta gent, la percepció que el PP podria guanyar o que el PSOE podria guanyar pels pèls és un motiu de reflexió.

Especial preocupació i interès ha aixecat l’enquesta del CIS. Ens ho expliquen Carlos E. Cué i Anabel Díez a El País. La raó de l’interès és el prestigi del CIS del que ens en parla José Juan Toharia en el seu article. Cal tenir present que l’enquesta del CIS es basa en 18.221 entrevistes personals (no telefòniques) i, per tant, és una mostra més important que cap altra i empra una metodologia molt afinada. El treball de camp es va produir entre el 21 de gener i el 4 de febrer. En resum el CIS prediu un suport del 40,2% al PSOE i un 38,7% al PP, només un punt i mig de distància! En escons el CIS preveu que el PSOE n’obtindria de 158 a 163, mentre que el PP n’obtindria de 153 a 157. IU-ICV n’obtindria 5 o 6, CiU n’obtindria 10, el PNB n’obtindria 7 i ERC n’obtindria 6.

Els pronòstics de l’enquesta del CIS no són gaire diferents dels que han fet altres enquestes. Per exemple, l’enquesta d’Ipsos publicada el dia 12 pel diari Expansión (PSOE 41,1% i PP 39,8%, és a dir, només 1,3 punts de distància!).

Avui mateix es publiquen dues enquestes importants, la de l’Institut Noxa a La Vanguardia, que atorga un 43,1% al PSOE i un 39,1% al PP; 165 escons al PSOE i 152 al PP, reduint la diferència en escons que es va produir el 2004 (164 a 148), i la d’Obradoiro de Socioloxia a Público, que atorga un 42,6% al PSOE i un 40,1% al PP; 162 escons al PSOE i 160 al PP, només dos escons de diferència. Ufff! Jo ja fa quinze dies que vaig alertant sobre aquest risc. Una menor participació que el 2004 i una menor mobilització de l’electorat socialista podrien produir una amarga sorpresa.

A Catalunya, La Vanguardia atorga 23 escons al PSC, 10 a CiU, 7 al PP, 5 a ERC i 2 a ICV-EUiA. L’enquesta de Público atorga 24 escons al PSC, 9 a CiU, 8 al PP, 4 a ERC i 2 a ICV-EUiA. Fixeu-vos-hi bé que, tot i donar un bon resultat al PSC a Catalunya, la distància entre PSOE i PP a tota Espanya és molt minsa. Això demostra fins a quin punt és important el resultat que els socialistes obtinguem a Catalunya per tal de garantir la continuïtat de Zapatero i barrar el pas a la dreta extrema que dirigeix avui el PP.

Us recomano com sempre l’atenta lectura dels anàlisis dels responsables d’ambdues enquestes, Julián Santamaria i José Luis de Zárraga. I, al final, també com sempre, la clava Toni Batllori quan dibuixa dos partits que estan empatats però una significativament millor valoració d’un dels dos candidats. Trobareu els ninots aquí sota.

Com els aspectes econòmics prendran molt de relleu en la campanya, us recomano la lectura de l’entrevista a Pedro Solbes que avui li fan Manel Pérez i Mariano Guindal a La Vanguardia i l’article de Joaquín Almunia sobre la situació econòmica europea. és una dels temes en que al PP se li veu molt el llautó. Ens alerten sobre l’atur del mes de gener (8,4%), oblidant que quan ells governaven era de l’11%. Obliden també que ara treballen més de 20 milions de persones, mentre que quan ells governaven eren 17 milions i mig. Obliden que quan ells governaven hi havia dèficit, mentre que ara tenim un superàvit superior al 2%. Obliden que quan ells governaven el Fons de Reserva de la Seguretat Social era de 15.000 milions d’euros mentre que ara és de 51.000 milions d’euros. Obliden que ells van congelar el Salari Mínim Interprofessional mentre Zapatero l’ha fet pujar fins als 600 euros i s’ha compromès a aixecar-lo fins als 800 euros. Obliden que Zapatero ha pujat més les pensions en quatre anys que ells en vuit anys. O que ha invertit en infraestructures el doble que quan ells governaven. No és el mateix.

La campanya del PP ha seguit centrada en els temes clàssics de la dreta més extrema: immigració i seguretat. Volen provocar divisió, però sobretot volen que s’oblidi la seva gestió al respecte. ¿O és que no recorden que mentre governaven es van produir 257.441 expulsions d’immigrants irregulars, mentre el govern Zapatero n’ha impulsat 341.726? ¿O és que no recorden que mentre governaven es van detenir 221 persones vinculades a les màfies de la immigració il·legal mentre el govern Zapatero n’ha realitzat 1.821? ¿Com és possible que acusin a Zapatero d’haver fet un procés de regularització mentre ells en van impulsar cinc? ¿O que oblidin que acceptaven bitllets d’autobús com a documents acreditatius de residència? ¿Per què no diuen que amb la regularització de 700.000 immigrants que va fer Zapatero –regularitzant els immigrants il·legals que havia deixat entrar Aznar– hem assegurat el nostre creixement econòmic i hem pogut pagat les pensions d’un milió de persones? ¿Com és possible que ara defensin un contracte d’integració que quan va ser proposat l’any 2006 per Artur Mas van titllar de disbarat?

I parlant de seguretat, ¿Com és que no recorden que van retallar les plantilles dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en 10.000 membres? ¿És que no saben que avui n’hi ha 17.000 més que quan ells governaven? ¿Com és possible dir que el terrorisme està més fort que mai a Espanya si en aquesta legislatura s’han produït 4 morts per terrorisme i en l’anterior 235? El problema és que per no recordar no recorden ni que Mariano Rajoy va ser Ministre de l’Interior (2000-2002). Precisament en els anys en que es produïen les infraccions penals més greus (23.5 l’any 2000, 25.5 l’any 2001 i 25.6 l’any 2002 contra 22.3 el 2005, 21.7 el 2006 i 21.7 el 2007 –delictes per cada 1.000 habitants) i el màxim nombre d’homicidis i assassinats (3.09 l’any 2000, 3.13 el 2001 i 3.23 el 2002, contra 2.87 el 2005, 2.75 el 2006 i 2.49 el 2007 –homicidis i assassinats per cada 100.000 habitants) Per cert, també ho va ser d’Administracions Públiques, d’Educació i Cultura, Portaveu, Ministre de la Presidència i Vicepresident del Govern. És una llàstima que ningú no recordi res del que va fer. Llevat dels escandalosos comentaris sobre el Prestige “son como cuatro hilillos de plastilina”.

Sobre immigració us recomano que llegiu els articles de Jordi Sánchez, Lluís Foix, Josep Oliver, Enric González i Javier Pradera. Sobre els silencis i els oblits de Rajoy us recomano aquest article de Remei Margarit. I sobre el terrorisme i la campanya no us podeu perdre l’article de Joan Tapia.

Rajoy també s’ha embrancat en la defensa de la rebaixa de l’edat penal… als 12 anys! No importa que tant el 1995 i el 2000 el PP estigués a favor de la majoria d’edat penal als 18 anys, avui tot s’hi val per generar por i intentar esgarrapar vots al preu que sigui. Llegiu al respecte l’editorial d’El País i l’article de Joan Josep Queralt.

La campanya del PP també ha cercat exacerbar divisions sobre temes lingüístics. La política del PP, confessat pel propi Rajoy en l’entrevista que li va fer El Periódico de Catalunya, pot conduir a la segregació lingüística, és a dir, a la separació dels nens en aules distintes per motiu de llengua. Contra aquest intent no us podeu perdre un formidable article de Manuel Rivas.

També podeu trobar interessant l’article de Tomàs Delclós sobre el paper d’internet en la campanya electoral.

Aquesta setmana el President de la Generalitat ha anat a Madrid per explicar què n’espera del nou govern d’Espanya. Va resumir els objectius de Catalunya per a la propera etapa en un il·lustratiu decàleg: 1. Nou sistema de finançament. 2. Consorci entre l’Agència Tributària de Catalunya i l’Agència Estatal d’Administració Tributària. 3. Agilització dels traspassos de competències previstos a l’Estatut. 4. Aplicació rigorosa de l’Estatut en matèria d’inversions de l’Estat a Catalunya. 5. Traspàs de Rodalies i execució del Pla d’Inversions. 6. Nou model de gestió de l’aeroport de Barcelona. 7. Participació efectiva de les Comunitats Autònomes en la definició de les polítiques sectorials de l’estat. 8. Reforma del Senat d’orientació federal. 9. Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial. 10. Defensa i promoció per part de l’Estat de totes les llengües espanyoles. Crec que és molt important llegir íntegrament la intervenció del President Montilla a Madrid. La Vanguardia li va dedicar també un interessant editorial.

I mentre el president Montilla treballa per defensar els interessos de Catalunya, Artur Mas, com sempre, amb la seva obsessió de guanyar als despatxos de Moncloa allò que no va obtenir en el Parlament de Catalunya, la seva investidura com a President de la Generalitat. Mai una obsessió personal havia portat a l’exigència de subordinar la política catalana a la política espanyola! Ara ja sabem què vol dir per Artur Mas el dret a decidir: que Zapatero decideixi. Després de 30 anys acusant el PSC de sucursalisme, Artur Mas pretén convertir la presidència de la Generalitat en moneda de canvi. Llegiu al respecte els articles de Jordi Sánchez, Mar Jiménez i Toni Soler.

I mentre al Vaticà aclareixen (és un dir) que l’existència o no de l’infern depèn de l’opinió de cada Papa (qui sap si amb efectes retroactius…) la deriva integrista de part de la jerarquia catòlica espanyola, la seva immoderada apetència per recuperar poder temporal i la seva deshonesta intervenció en la campanya electoral segueixen fent córrer rius de tinta i han reobert el debat sobre l’aconfessionalitat de l’Estat i el caràcter laïc de les institucions. Podeu llegir al respecte els articles de José Antonio González Casanova, Enrique Gil Calvo, Juan Carlos Rodríguez Ibarra i Adolfo García Ortega.

Per acabar us recomano l’article d’Antonino Martínez Serendeses sobre l’esgotament del model d’AENA, l’article de Ricard Aymerich sobre els reptes de l’educació a Catalunya, l’article de Xavier Bru de Sala demanant canvis a TV3, la reflexió de Jordi García-Petit sobre nació i Estat, l’exigència de defensar la vigència l’Estatut de Carles Viver Pi-Sunyer, els articles sobre les tensions en el sistema sanitari de Carme Valls i Vicente Ortún i la reflexió de Felipe González sobre el paper de les dones en la societat del coneixement.

Com comprovareu avui no tinc temps ni esma per parlar de política internacional. Sens dubte la notícia és la declaració unilateral de la independència de Kosovo que s’acaba de produir i segueix viva l’atenció sobre les primàries del Partit Demòcrata i la preparació de les eleccions generals a Itàlia el proper mes d’abril. Sobre la política nordamericana us recomano un lloc web imprescindible Real Clear Politics.

Finalment no em puc estar de celebrar l’aparició de la nova edició actualitzada del llibre de Luis Moreno “La federalización de España. Poder político y territorio”, editat per Siglo XXI. La setmana vinent, quan ja tingui entre les mans el llibre “Una idea de Catalunya” promogut per Jordi Font i la Convenció pel Futur, i que compta amb una col·laboració meva, us en parlaré més extensament.

Com diumenge que ve ja estarem en campanya, i concretament jo seré a Reus, no sé com anirà l’actualització del Diari. Caldrà que esteu atents i atentes!

PD.: Tot i que ja li vaig fer arribar a través del nostre comú amic Josep Sánchez Lliure una abraçada, no vull oblidar enviar-li des d’aquí a Josep Antoni Duran Lleida un desig de ràpida reincorporació a la campanya!

“Perles” del programa Polònia emès el 14 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Comencen els pactes preelectorals! PSOE i PP pacten contra Soler i es manifesten “Sin no-sotros, no hay Po-lonia”. Les seves reivindicacions tenen fruit: cada partit aconsegueix que li deixen fer un gag. Els guionistes del PP (Acebes i Zaplana -vamos a edificar nuestros propios guiones-) apareixen amb un gag en què ZP i Chacón es dobleguen davant Carod -mi separatista preferido- i ETA. Els del PSOE (ZP i Chacón), amb una reunió al màxim nivell: Acebes, Zaplana, dos bisbes sense identificar, la veu dels supertacañones -Aznar- i…. el mismísimo Franco.

– Els candidats responen sobre la immigració. Chacón: no em faria res que el meu fill fos immigrant perquè són xaxis; Duran: a Catalunya no hi cabem tots, a menys que marxin els socialistes; Ridao s’embolica amb disposicions addicionals fins que ha de marxar corrents al lavabo ?(/*!!!; Nadal creu que han de tenir papers per posar-los al terra després de fregar, qué fuerte que fuerte; Herrera: si tots els immigrants em votessin podria arribar a ser president.

– Mani contra la impuntualitat. Avui salvo el gag perquè m’ha fet gràcia que només hi havia una persona (tots els altres arribaven tard, és clar).

EL MILLOR
– El PP i la immigració, tema central de la campanya. Sort que Rajoy té la proposta aquesta del contracte i vol demostrar als seus (Nadal, Aguirre i Sirera) els resultats amb en Mohamed. Mohamed arriba tard però Rajoy porta l’aigua al seu molí “Sí, llegas tarde, como todos los españoles, no hablas inglés, como todos los españoles, y crees que vamos a ganar la copa, un iluso, como todos los españoles”. I si li preguntes per Hamilton diu que és un maleït negre, o sigui, “racista, como todos los españoles”, i “un mileurista más, como todos los españoles”

EL PITJOR
– Montilla descendent directe de Jaume I segons un reportatge tipus Tomate d’un tal Aniol Jorquera [de què em sona aquest nom?]. Declaracions de Montilla: Jo ja sabia que descendia de Jaume I, descendeixo de Jaume I i vaig a Palau a peu, com explica el Llibre dels Feits (no paraules). Això tenia gràcia però l’aparició de la comtessa, Saura com a cap dels almogàvers, la conquesta dels carrers de l’Eixample i l’anunci del següent reportatge… Pilar Rahola descendent de Guifré el Pilós?

ARXIU HISTÒRIC
– La llei del vi: ZP i M. Teresa emborratxant-se i brindant per múltiples causes (el fracàs del procés de pau, perquè Bush no se li posa al telèfon, la mateixa llei del vi…). Sant Hilari, sant Hilariiiiii

SOM UNA CLONACIÓ
– Joan Herrera vs. Joan Herrera que té l’honestedat d’admetre que quan es va veure al Polònia per primera vegada es va morir de vergonya!

LA PICADA D’ULLET
– Maleni i la seva broma patètica: “El AVE llegará a Barcelona el 20 de febrero… de este año, eh… qué cómo oh habei quedao, oh ha pillao el tren?” A nosaltres no, a ella, que queda aixafada com als còmics i encara té esma d’aixecar-se i dir “Ni partía ni doblá, aplastá”

SURREALISTA
– Saura somia despert però Carod l’interromp amb les memòries del Fede a la mà i rememora les seves trapelleries. Vaya trio: Piqué, Federico i Saura contra la nuclear de Vandellós. L’atac provoca una fuga radiactiva i els seus efectes s’han vist després: Fede passa de l’extrema esquerra a l’extrema dreta, Piqué es fa un entusiasta de l’energia nuclear i el capitalisme i Saura…, doncs, …. nooooooooooooooo.

MALAGUANYAT
– Per curtas, la segona aparició de la Reina Sofia (què gran que ets) per rebre el rei en Jaume i la reina Violant, totes dues parlant igual, boníssim. Volem méeeeees

KA FORT
– Gorka, alias Churri sembla que està a la presó i que els seus familiars el van a veure. Però no, és al revés!!! Els empresonats són els familiars i només Gorka està al carrer: “No té preocupes, Churri, algún día te detendrán a ti también.”

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Ara és quan el Benjumea li diu al Peris…
PM: Vols callar! Ei, que si em gravo el Cor no és perquè me l’expliquis sinó per veure’l després!
JP: És que m’avorreixo perquè ja l’he vist.
PM: Doncs ves a donar menjar els coloms o a visitar obres, que n’hi ha moltes per aquí els voltants. Ai! Catalans, des de la nostra pacífica llar, estic seguint els capítols del Cor i em venen al cap molts dubtes.
JP: Doncs si vols jo te’ls contesto.
PM: Dubte número 1: si l’Adrià està mort, com és que surt cada dia al principi per dir el número del capítol? O és que el Peris va cada nit al cementiri a gravar una psicofonia?
JP: Perquè si un dia té el nas tapat, com ho fan perquè no es noti?
PM: Els morts no es constipen.
JP: Ah no, que no fa fred al Més Enllà? Doncs perquè enterren els morts vestits?
PM: Segon dubte: Perquè van marxar de Sant Andreu a Sants i ara han tornat? Perquè no van anar a un altre barri, no sé, al Carmel? Que tenien por dels esvorancs? Que no es volen ficar en política?
JP: Això és culpa dels socialistes.
PM: Això és culpa de la crosta nacionalista. Tercer dubte: Perquè fem eh, eh, eh, després de cada dubte, eh!?
JP: Doncs mira, diem Visca Catalunya i matem-ho aquí com faria qualsevol President que no tingués resposta.
PM: Visca Catalunya!
JP: Visca!
PM: Escolta, perquè quan agafes un carro del súper sempre hi ha una fulla d’ensiam allà, podrida, eh?


ZW núm. 117 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Premi Enrique Padrós al Millor Bloc polític espanyol

Las Ideas.es ha impulsat l’entrega d’un premi al millor bloc polític espanyol en homenatge a Enrique Padrós, qui va ser membre d’aquest col·lectiu, i que va morir recentment. Els processos de selecció i votació van començar fa uns dies escollint als finalistes entre dues categories:
– Millor bloc escrit per un polític en actiu.
– Millor bloc polític escrit per un “no professional” de la política.

A la primera categoria, els tres blocs seleccionats han estat: Iñaki Anasagasti, Patxi López i Guillermo Fernández Vara. I, a la segona: Becario en Moncloa, Enrique Meneses, El gran Wyoming i Antoni Gutiérrez Rubí.

El guanyador de cada una es donarà a conèixer el proper divendres 22 de febrer en un acte que tindrà lloc a l’Ajuntament de la Vila de Madrid a les 12.30h. Sort a tothom!

P.D. Vull agrair als membres del jurat i als col·laboradors de Las Ideas que han votat i/o suggerit el meu nom com un dels candidats per guanyar aquest premi, com Marc Vidal o José Antonio Donaire, entre altres. Estic agraït i sorprès. Ser finalista suposa un element de motivació addicional per seguir compartint les meves reflexions. No és falsa modèstia si us dic que crec, sincerament, que qualsevol dels altres finalistes (i molts altres blocs que podrien haver-ho estat, dintre i fora de Las Ideas) es mereixen més aquesta distinció. El veritable premi per a mi és la vostra lectura i confiança diàries. Gràcies.

ZV (Zona Vídeo). Eleccions ’08 a RTVE i YouTube. Fins al 28 de febrer, els ciutadans que ho desitgin poden pujar a aquest espai les seves preguntes, dirigides als diferents candidats, i votar per aquelles que considerin més interessants. A la selecció final es tindran en compte aquelles que hagin rebut més suport per part dels usuaris.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 Febrer 2008, in Campanya electoral, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Les enquestes tensionen la campanya.

Els comentaris estan tancats.