Posem la directa!

Sí, sé que havia dit que potser no faria Diari avui, però no me n’he pogut estar, ho faig des de l’aeroport de Barajas tot esperant l’avió que m’ha de portar de tornada a Barcelona. Primer, perquè cal que llegiu amb atenció la conferència de Carme Chacón al Cercle d’Economia pronunciada dimecres passat amb el títol “L’optimisme de la raó”. Segon, perquè heu de riure amb les matrioshkes de Pepe Zaragoza (que ningú no s’enganyi, qui mana al PP és Aznar).

I també perquè amb la Conferència del PSOE que ha aprovat el programa electoral, posem la directa!

A la Conferència hem escoltat intervencions de Poul Nyrup Rasmussen, President del Partit dels Socialistes Europeus, que dimarts farà un acte públic a la seu central del PSC. També van intervenir José Blanco, María Teresa Fernández de la Vega, Manuel Chaves, Pedro Solbes, Carme Chacón, Juan Fernando López Aguilar i Jesús Caldera. La cloenda de la Conferència va anar a càrrec, lògicament, del President José Luis Rodríguez Zapatero.

Els debats en Comissió no van ser feixucs, cal tenir present que els ponents havien fet un esforç previ molt important per negociar i transaccionar més d’un miler d’esmenes. Quan hi hagi una versió definitiva del Programa electoral del PSOE posaré un enllaç perquè podeu accedir-hi.

A la Conferència es respirava un gran optimisme, moderat per les enquestes que segueixen assenyalant una victòria del PSOE amb un marge molt estret. Hi he pogut saludar molts companys i companyes del PSOE als que feia temps que no havia vist. Vaig visitar també l’espai reservat als blocaires, on hi havia entre d’altres una entusiàstica Jéssica Fillol que va promoure una foto en la que també sortim Eduardo Madina i jo mateix. Aquí hi trobareu totes les fotos de la Conferència realitzades pels blocaires i la notícia de l’experiència al Chesi Blog.

Com deia, a partir de la Conferència, que ha estat un èxit, posem la directa!

Us recomano una llista breu d’articles. Sobre la situació econòmica heu de llegir el de Sofía Rodríguez a El Periódico de Catalunya que porta el títol “Optimisme malgrat les turbulències”, el de Joseph Stiglitz alertant sobre una eventual “estanflació” causada per uns elevats tipus d’interès i també us resultarà interessant l’article de Nathan Gardels sobre les costures visibles de la globalització.

Sobre les relacions Església-Estat resulta útil el recordatori històric de Daniel Fernández (blog), Actualidad de José Canalejas. També us pot interessar l’article de l’advocat de María Teresa Fernández de la Vega que porta el títol de Libertad y verdad (obviamente sin ira), explicant el perquè de la demanda contra les falsetats que diuen d’ella els seus oponents del PP valencià.

És del tot acurada l’anàlisi de Javier Pradera sobre els errors de Rajoy al voltant de l’exclusió de Gallardón de les candidatures del PP, en un article que porta com a títol “Liderazgo y sentido común”. No us podeu perdre l’article de Josep Ramoneda en el que reflexiona sobre el pacte de la transició, al fil de la condemna d’Atutxa per part del Tribunal Suprem i la reacció del Lehendakari a la sentència. També us recomano la contundència amb que Manuel Castells proclama la realitat plurinacional espanyola.

Jordi Martí defensa el diàleg intercultural, Sami Naïr posa de relleu l’oportunisme i la incoherència de Sarkozy i Carlos Nadal denuncia la violència asimètrica israeliana.

Acabo amb una bona notícia: els Directors d’Institut aposten pel diàleg sobre la futura llei d’educació de Catalunya, vegeu l’Avui i El Periódico de Catalunya.

“Perles” del programa Polònia emès el 24 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Molt divertit veure Saura dividit entre el respecte al medi ambient o a la llei, i com li explotava el cap com a Mars Attacks!!!

– Oriol Pujol intenta fer que Duran no s’abraoni sobre el càrrec de Ministre a la primera de canvi per fer-se el dur i intentar esgarrapar més poder. I no hi ha manera: “Coi, Duran, dissimula una mica”

– Rajoy amb un toc de realisme: “Sí, sí, Pizarro es un fichaje, pero la prensa sólo habla de Gallardón”

– Hereu defensant la seguretat de la ciutat mentre uns manguis estan en plena feina.

EL MILLOR
– Peñafiel enganxa el Rei fent suposades coses lletges amb ZP. El gag era dolentíssim, però tinc una debilitat per Peñafiel “cuando lo explique en el Tomate no me van a creer”

EL PITJOR
– Lluís Llach a Silenci? Quina ocasió perduda d’haver callat, és clar.

ARXIU HISTÒRIC
– Puigcercós parla amb una periodista disposat a donar-li una exclusiva sobre la nova llei de catalanització dels ascensors… Sona el telèfon i és el President: “Montilla, are you talking to me?” I tant. És Montilla intentant convèncer Puigcercós que això de la llei no és una bona idea (els botons dels números podrien no entendre’s en català…) però veiem que és ell mateix qui pateix en carn pròpia la invasió de competències. Se li ha ficat al llit un sotssecretari que alberga pillar amb la primera dama. Ah, i d’això de la nova llei, res de res, és clar.

LA PICADA D’ULLET
– La mani contra els toros “La tortura no és cultura” acaba amb els manifestants evitant als mossos amb passis de torero.

LA NOVETAT
– Pizarro vestit de “chispas” antic.

LA CANÇÓ
Gallardón ho veu tot Grease… mentre Espe explica encantada a les seves amigues fent un té com va anar la mítica reunió del carrer Gènova…

[Gallardón] Esa bruja me tendió una trampa
[Espe] Yo tan sólo pensaba en España
[Gallardón] Y Mariano se dejó engañar
[Espe] Y Rajoy me dijo al llegar
“Este tío quiere mi sillón”
Y en ese momento llegó Gallardón

[Cor nois] Huele, huele, huele mal
Qué putada, qué putada
Esa era mi ocasión
[Cor noies] Qué gozada, qué gozada
Se acabó Gallardón

[Espe] Rajoy puede contar con mi abrazo
[Gallardón] Hasta que se pegue un morrazo
[Espe] Después seré la Thatcher hispana
[Gallardón] Yo podré jugar a petanca
Entre Espe, Rajoy y Aznar
No tengo ganas ni de votar

[Cor de noies] Huele, huele, huele bien!
Qué gozada, qué gozada
Pronto tú mandarás
[Cor de nois] Qué putada, qué putada
Y si ganan qué harás?

[Gallardón] Yo quería un partido de centro
[Espe] Él pensaba que él era el centro
[Gallardón] Y ya nadie apuesta por mi
[Espe] Ay que pena que se vaya así
El PP cambia para [Espe] Bien [Gallardón] Mal
Y oh, esto es un sueño [Espe] Genial [Gallardón] Fatal
Qué gozaaaaadaaa

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Pasqual, què soparàs?
PM: Catalans, aquest cap de setmana llegint el diari m’han cridat l’atenció dues coses. Primera, que el Felipe González vingui a Barcelona a fer campanya. Indignant. Aquest tio no s’havia jubilat?
JP: No suporto a aquests presidents que no saben passar a un discret segon pla i continuen fent intervencions públiques buscant protagonisme, oi?
PM: Oi. I la segona cosa que em va cridar l’atenció són els mots encreuats del Màrius Serra, aquest noi que li agrada tant jugar amb la llengua, catalana. Sabíeu que la poesia i la política estan molt lligades? Sabeu que podeu endevinar el futur gràcies a les paraules? Qui és l’enemic número 1 d’Estats Units? Bin Laden, de nom, Osama. Per tant, qui guanyarà les eleccions americanes? L’Obama, perquè rima amb Osama.
JP: Si l’enemic número 1 fos França guanyaria la Hillary Clinton, que tremoli en Sarkozy, que ja arriba la Hillary.
PM: Si l’enemic fos tot el món el President seria el Giuliani, perquè es barallaria amb tothom qui mani.
JP: Per tant a Catalunya hauria de manar Artur Mas, perquè d’enemics no en té pas.
PM: Ja està, escombrant cap a casa! El President hauria de ser en Montilla, perquè d’enemics no en té ni aquí ni a Sevilla. Pujol, Pujol, no siguis manipulador, que els teus arguments ja fan pudor!
JP: Des de Ponent fins a Llevant, Convergent sempre endavant.
PM: Ai, amic Convergent que semblaves intel·ligent, deixa’m dir-te amigablement que Montilla, President.
JP: Oh Maragall, Maragall, ets pitjor que un gargall, ves-te’n al carall.
PM: [al telèfon] Hola Soler. Què? Taller, és bona?
[Soler]: Va, que els de Boqueria volen començar. Digueu Visca Catalunya i prou de versos!
PM: En fi, catalans, catalanes…
JP: per tantes hores passades…
PM: Que el Soler no vol que rimem! Visca Catalunya!

ZW núm. 114 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Tres cites de referència vinculades al canvi climàtic, la sostenibilitat i el desenvolupament de polítiques específiques:

Canvi climàtic global i polítiques públiques locals és el títol de la conferència organitzada per Ecoperiódico.com que tindrà lloc a Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) aquest dimarts dia 29 de gener i a la qual m’han convidat per dur a terme la presentació.

La Convenció sobre Canvi Climàtic i Sostenibilitat que se celebrarà els dies 6, 7 i 8 de febrer a Albacete, organitzada pel Ministeri de Medi Ambient, el Govern de Castella-La Manxa, l’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya, la Universitat Castellano-Manxega i l’Associació de Joves Empresaris d’Albacete. A la trobada, es farà referència a les recents reunions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPPC) a València, el passat mes de novembre, i dels diferents governs de la Convenció de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic a Bali. També s’analitzaran l’aprovació de l’Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta i la posada en marxa de les estratègies regionals de les Comunitats Autònomes.

La Conferència Mundial sobre Desenvolupament de les Ciutats: Innovació democràtica i transformació social a ciutats en el segle XXI, que tindrà lloc del 13 al 16 de febrer a Porto Alegre, Brasil. Una jornada per a la reflexió i el coneixement de la diversitat d’iniciatives d’innovació democràtica i transformació social que estan sorgint en els últims anys i que s’estructurarà al voltant de quatre grans temes: 1) Dret a la Ciutat (Polítiques Locals sobre Drets i Responsabilitats dels Ciutadans); 2) Governança i Democràcia a Ciutats (Experiències Innovadores de Gestió i Participació Democràtica); 3) Desenvolupament Local a Ciutats; i 4) Sostenibilitat i Ciutat-Xarxa. Aquestes questions s’abordaran tenint en compte, també, qüestions transversals com la perspectiva de gènere, la pobresa, la joventut, la immigració o el medi ambient entre altres.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 27 gener 2008, in Campanya electoral, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Posem la directa!.

Els comentaris estan tancats.