A nou setmanes de les eleccions generals!

Reprenc el meu diari en aquest nou any 2008! Com fa quinze dies des de la darrera actualització, avui serà necessàriament més dens que de costum tot i que intentaré que el text no es faci feixuc sense estalviar cap enllaç a materials que considero interessants.

Començaré per recomanar alguns articles sobre les perspectives pel nou any. En aquest sentit considero imprescindibles l’article de David Hayes sobre “Diez problemas no resueltos en 2007” publicat a El País, el de Walter Laqueur “Predicciones para el 2008” publicat a La Vanguardia i les reflexions de Mikhaïl Gorbatxov recollides a El Periódico de Catalunya sota el títol “Continuem ancorats al segle XX”. Podeu trobar també interessants les reflexions sobre el canvi climàtic de Brian Fagan, sobre l’identitat europea de Tahar ben Jelloun, sobre la Xina de Mateo Madridejos i Eugenio Bregolat, sobre Afganistan i el futur de l’OTAN de Joschka Fischer, sobre la reedició de les polítiques “petroli per aliments” de Paul Kennedy, sobre l’esgotament del neoliberalisme de Mario Soares, sobre la democràcia d’opinió de Jacques Julliard (en extracte del seu llibre publicat a Le Nouvel Observateur), i l’entrevista de Milagros Pérez Oliva a Manuel Castells.

Però sens dubte quan tot just falten nou setmanes per a les eleccions generals, les perspectives electorals marquen l’agenda. En aquest sentit és d’obligada lectura l’entrevista a Carme Chacón realitzada per Jaume V. Aroca i Enric Juliana publicada avui a La Vanguardia. També podeu considerar interessant el meu article publicat al diari AVUI. De les moltes enquestes publicades suggereixo que doneu un cop d’ull a les principals conclusions de l’enquesta realitzada per l’Institut Noxa per a La Vanguardia (“PP y PSOE llegan casi empatados al último suspiro de la legislatura” i “La desmovilización de la izquierda devora la ventaja electoral del PSOE”). Considero imprescindible la lectura del personal i incisiu anàlisi del meu amic José Antonio Gómez Yáñez publicat a El País. Podeu també trobar interessants les reflexions de Francisco Bustelo, Javier Pradera, Joan Tapia, Joaquín Estefanía (sobre el vot econòmic) i José Luis de Zárraga (director de la macroenquesta publicada a Público). I us pot interessar la guia de Juanma Romero sobre la crisi interna que pateix Izquierda Unida.

Com sempre són els ninotaires els que ho expliquen de la forma més senzilla i punyent. Veieu per exemple el resum de l’enquesta de l’Institut Noxa realitzada per Toni Batllori a La Vanguardia:

Ningú no dubta de la influència que tindrà l’actual situació econòmica en la campanya. Per fer-vos una idea exacta del que ha passat, el que està passant i les perspectives de futur és imprescindible llegir la intervenció el President José Luis Rodríguez Zapatero a el Foro Nueva Economía (aquí trobareu un breu resum). Trobareu també molt interessants els editorials al respecte de La Vanguardia i El País. Des d’una perspectiva sindical és imprescindible llegir l’entrevista al Secretari General de la UGT, Cándido Méndez, a Público. Trobareu dues mirades ben objectives en els articles de Manel Pérez a La Vanguardia i Joaquín Estefanía a El País. M’ha agradat molt l’article d’Ignacio Muro que porta el títol “Eficacia económica y complejos de la izquierda” i són molt rellevants les reflexions sobre els salaris que fa Vicenç Navarro així com la proposta de la UGT de Catalunya de revisar l’horari laboral.
Sobre la campanya electoral planaran també els plantejaments neoconservadors dels sectors més reaccionaris de la jerarquia episcopal espanyola que té un gran predicament en l’actual direcció del PP. En aquest sentit han aparegut molts articles dignes de ser ressenyats, a començar pel contundent “Aquesta no és la nostra Església” publicat per Antoni Bassas a El Periódico de Catalunya. Podeu llegir també les aportacions d’Enric Hernández, Juan Luis Cebrián, José Manuel Fajardo, Josep Ramoneda, Joan Subirats, Gonzalo López Alba, l’article col·lectiu de tres associacions de dones i de famílies i el de José María Ridao. Però, com molt sovint, qui més l’encerta és Javier Pérez Royo que defensa la revisió dels acords Església-Estat espanyol negociats abans de l’aprovació de la Constitució.

I si els temes econòmics tindran gran importància en el debat preelectoral, a Catalunya es produeix un especial èmfasi en el tema de les infraestructures i la mobilitat. Podeu llegir en aquest sentit les reflexions del meu amic i Alcalde de Cornellà Antonio Balmón, dels col·legues José Luis López Bulla i Carles Navales, i del professor Antoni Segura publicat a El Punt. Per una visió objectiva sobre l’actual nivell inversor és imprescindible llegir l’article de Francesc Arroyo a El País.

Aquesta setmana mateix s’havia aixecat la polèmica sobre un eventual retard en l’adjudicació de les obres del traçat del Tren d’Alta Velocitat a través de la ciutat de Barcelona. Com sabeu es tracta del traçat acordat en el seu dia pels governs d’Espanya (PP), Catalunya (CiU) i Barcelona (PSC-ERC-ICV-EUiA); després alguns dels signants se n’han desdit oblidant les importants raons que van portar a escollir aquest traçat i no pas altre. L’Alcalde Jordi Hereu va demanar en termes emfàtics que no s’ajornés l’adjudicació i, finalment, aquesta es produirà la setmana vinent. El propi Alcalde se’n felicita en un article publicat avui a El Periódico. Suposo que ja ningú parlarà d’una pressumpta manca de lideratge de l’Alcalde de Barcelona, capaç d’exigir davant de Zapatero i de defensar el que considera bo per la ciutat encara que això impliqui enfrontar-se a la demagògia de molts. Us recomano la lectura dels articles de Mercè Sala i Salvador Rueda que ens recorden els arguments favorables al traçat acordat i disfan els temors causats pel túnel. No deixen de ser curioses les contradiccions de CiU al voltant d’aquesta qüestió si tenim en compte que no sols va acceptar l’actual traçat sinó que fins i tot havia previst la construcció de dos túnels (no sols un!) que travessaven la ciutat (com reconeixia fa ben poc Pere Macias) i que el nou actual que proposa Xavier Trias no evita la proximitat a la Sagrada Família que és l’únic argument que esgrimeixen per desdir-se del seu suport al traçat acordat.
La decisió de no ajornar més la decisió definitiva sobre el traçat ha estat posada en relació amb la manca d’acord sobre el traspàs de la gestió del servei de rodalies en la recentment celebrada reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Ningú no explica millor que Francesc Arroyo a El País les causes del desacord i les dificultats del traspàs (que CiU mai no va reclamar tot i que l’Estatut de 1979 habilitava el Govern de la Generalitat per demanar-ho). Estic absolutament d’acord amb el criteri del President de la Generalitat (“millor un desacord que un mal acord”). Les exigències de CiU d’anar amb presses no són congruents amb la seva pròpia experiència de govern; van trigar 23 anys a desenvolupar l’Estatut del 1979 i no se’l van acabar…

En qualsevol cas, la reunió de la Comissió Bilateral va donar resultats ben positius que trobareu relacionats en la nota de premsa del Govern de la Generalitat. Personalment valoro de forma molt positiva els acords en matèria d’immigració i d’inspecció de treball. L’acord preveu que la Generalitat podrà atorgar el permís inicial de treball per compte propi o aliè dels estrangers que desenvolupin la seva tasca a Catalunya. Així, Catalunya es converteix en la primera Comunitat de l’Estat que exerceix aquesta competència. La Generalitat rebrà i tramitarà les sol·licituds, valorarà les autoritzacions de treball i notificarà la seva obtenció o no. Aquesta autorització inicial anirà acompanyada de l’autorització de residència, atorgada per l’Estat. Així mateix, el govern de la Generalitat crearà l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, de la qual dependran directament els inspectors del govern de Catalunya. A través d’aquesta agència, la Generalitat exercirà les competències inspectores i sancionadores que li atorga l’Estatut en matèria de treball, que inclou la direcció de la Inspecció de Treball que comporta la dependència orgànica i funcional. D’aquesta manera, la Generalitat passarà a disposar dels seus propis inspectors. Aquesta Agència es consorciarà amb l’Estat, que és el competent en matèria d’inspecció de Seguretat Social, amb l’objectiu de garantir l’eficàcia i la coordinació entre ambdues administracions i evitar duplicitats en la funció inspectora. Aquí trobareu una nota del Departament de Treball que explica més en detall el que suposa aquest transcendental acord que farà de Catalunya la primera Comunitat Autònoma espanyola en exercir competències reals en matèria d’immigració. Mentre uns intenten crear alarma i temor, d’altres treballem per resoldre problemes.

Les dificultats inherents al desenvolupament estatutari no es resolen per art de màgia, ni el fet que els socialistes governem a Catalunya i Espanya ens estalvia algun desacord. La pròpia lògica del desenvolupament autonòmic genera inevitables tensions entre el Govern català i el Govern espanyol. Dit això és ben ridícul equiparar l’actitud i la pràctica del PSOE amb la del PP. Tothom sap que amb el PP no tindríem aquest Estatut (i de fet, encara malden per anul·lar-lo) i que el PSOE s’ha compromès no sols amb la seva aprovació sinó també amb el seu desplegament.

Aquesta és una qüestió que planarà també en la campanya electoral. Diversos articles examinen aquesta qüestió: Carles Duarte va escriure un article amb el títol “Pendents d’Espanya”, Jordi Sánchez preveu tensions entre PSC i PSOE a menys que es produeixin canvis importants i l’assumpció plena de l’ideal federalista per part de l’esquerra espanyola, i Enric Hernández parla de “La revolta dels federalistes ‘malcontents’”.

Sobre aquesta qüestió, avui El Periódico de Catalunya publica una primícia editorial del llibre de Juan-José López Burniol que es titula “España desde una esquina”. En aquesta obra l’autor arriba a la conclusió que el deteriorament de la relació entre Catalunya i Espanya fa imprescindible la reforma de la Constitució perquè els catalans, igual que els bascos, els gallecs i els navarresos puguin votar si desitgen la independència. Partidari que Catalunya segueixi formant part d’Espanya, l’autor advoca per un Estat federal i simètric. Podeu estar segurs que el llibre aixecarà polèmica, de la mateixa manera que podeu estar convençuts que està escrit des del rigor i l’apassionament que caracteritza l’amic López Burniol. Cal donar la benvinguda a aquesta obra que tindrà sens dubte la virtut d’alimentar el debat sobre el federalisme.

Per acabar de recomanar materials referits a la política catalana vull destacar l’opinió de Ferran Mascarell sobre la marxa de Manuel de Borja-Villel a dirigir el Centre d’Art Reina Sofía deixant la direcció del MACBA, l’important article d’Albert Branchadell sobre multilingüisme, el compromès article de Raimon Belenes sobre els problemes als hospitals públics i l’article de Vicenç Navarro que s’afegeix a la polèmica sobre l’orientació dels mitjans públics que depenen de la Generalitat.

Demà a les 19.30 al CCCB es presenta “BUCAREST. La memòria perduda”, un documental d’Albert Solé sobre el seu pare, Jordi Solé Tura. L’acte serà un homenatge a Jordi Solé Tura i comptarà també amb els parlaments de Pasqual Maragall, Joan Saura i el President Montilla. Avui mateix Jaume Bosch publica a El Periódico de Catalunya un article sobre en Jordi que val la pena llegir.

Acabo fent una breu referència a l’apassionant procés d’eleccions primàries als Estats Units. No cal dir que si jo fos ciutadà d’aquell país votaria demòcrata. Tampoc no amago que les meves simpaties estan amb Hillary Clinton per la seva experiència i solidesa, tot i que admiro el tarannà innovador de la candidatura de Barack Obama i la sensibilitat social demostrada per John Edwards. Després del triomf d’Obama a Iowa (llegiu el seu magnífic discurs d’aquella nit) tots els experts i les enquestes van donar-lo com a guanyador a New Hampshire. No va ser així, Hillary es va imposar a NH (com totes les enquestes anteriors a Iowa anunciaven). Certament el procés està obert i és apassionant seguir-lo. Us recomano que llegiu els articles de Manuel Castells (escrit entre Iowa i New Hampshire) sobre el canvi que representa Obama, Timothy Garton Ash (proposant un tàndem Hillary-Obama), Lluís Bassets (sobre el factor emocional de la campanya), Antoni Gutiérrez-Rubí (sobre la reacció de Hillary) i Xavier Mas de Xaxàs (subratllant la vessant d’entreteniment de la campanya). De la victòria demòcrata al novembre en podria sorgir el que reclama Joseph S. Nye, la recuperació d’un “poder intel·ligent”.

Us recomano sis llocs web per a seguir la cursa i les diferents estratègies i enquestes: Politico, Enquestes, L’estratega demòcrata, CNN, New York Times i Washington Post.

He deixat pel final la trist notícia de la mort del poeta Angel González. Pels que no el coneixíeu aquí teniu un enllaç per accedir a la seva obra. I us deixo amb un poema seu:

SONETO PARA CANTAR UNA AUSENCIA

Las horas pasan, pesan lentamente
vacías de ti, llenas de tu memoria.
Tu ausencia rompe el hilo de mi historia,
aísla como un foso este presente,

dejándome indefenso e inocente
entre la espada aguda de la gloria
de haberte amado ayer, y de la ilusoria
esperanza de amarte eternamente.

No dirijo mi vida, y el futuro
se presenta inseguro, turbio, incierto.
Me atengo sólo a ti, que no te tienes.

Me inclino sobre ti, endeble muro
de mis lamentaciones. roto, abierto,
hendido dique en el que me contienes.

“Perles” del programa Polònia emès el 10 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Sarkozy + Carla Bruni = José Montilla + Judit Mascó. El President enganya la model dient que vol que l’ajudi en una campanya contra l’anorèxia, però més aviat es tracta d’un atac bulímic d’enveja de la popularitat de Sarko per sortir a les portades de les revistes del cor.

– La Marina Geli, nova candidata a amant del Montilla, després del fracàs Mascó, controlant-li la pressió al president, una mica alterat amb tant de tomàquet. Ella és que és taaaaan mona “jo a la feina i al llit jugo a metges”.

EL MILLOR
– Ja fa dies que anem in crescendo, la parella de l’any és la de la rivalitat M. Teresa Fernández de la Vega-Carme Chacón. Mentre ZP es desfà davant la Chacón: “Tú no puedes cargar tanto peso, etc. Apoyaré al hijo de Carmen Chacón que apruebe el Parlamento de Catalunya…” M. Teresa la voldria… ejem… morta. La Carme ja ha tingut el seu primer desig: “Josse, tengo un antojo: vull 3000 pisos de protecció oficial a L’Hospitalet i sinó el meu fill sortirà amb una taca amb forma de barri de Bellvitge.” “Oye, Chaqui, te lo puedo prometer, pero de ahí a construirlos…”

EL PITJOR
– Mani d’actors per un conveni just. No m’acaben d’agradar les manis, del Polònia, vull dir, eh.

ARXIU HISTÒRIC
Duran flirteja amb ZP. “Qué te trae por aquí?” “Un ministerio”. Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per “un poco de pan con jamón”, etc, etc. “Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta”. “Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad… además vengo media hora antes y te friego”

LA PICADA D’ULLET
– El Rei es queixa dels regals que ja rebut: “siempre igual, calcetines y yates, calcetines y yates!”

LA NOVETAT
– Xavier Solé-Marín, les seves americanes impossibles i el seu ultraliberalisme: “Cal fotre un milió de tios al carrer. El que no pot ser és que la gent visqui bé i l’economia vagi malament.”

– La secre de Xuan Saura: “Xa ha arribat el Xuan Herrera.” Pobre Herrera, no el coneix ni el Saura: “Nooooo vull anar a Madrid, tothom passa de mi, ningú es creu que tingui més de 16 anys.” I fan anar a Madrid EN BICI!!!!! “Podré anar en pont aeri aquesta vegada?” L’Acebes li dóna 2 euros per un bocata, i Soler ha d’aclarir les coses: “No va d’indigent, va desenfadat.”

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Franco vestit de núvia,. Per què? Perquè yo lo valgo? No, per salvar el matrimoni, diu. I amb ram i tot, eh!

KA FORT
– Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia enquestada es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación…”

EL CAMEO
– Judit Mascó. Molt millor que la Bruni, on vas a parar!

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
– El dia 5 el Rei va celebrar els 70. A mi també m’agrada molt celebrar els 70 fever, night, fever night, feveeeeer

– Ja s’ha trobat una ruta alternativa pel Dakar: Vilanova-Sants (hi ha tota meva d’obstacles i és una zona subdesenvolupada)

LA CANÇÓ
Lluís Llach torna a cantar per conscienciar la gent sobre el drama de la sequera… i de pas, que acabi plovent. Aquí la teniu, la versió lliure de “Venim del nord, venim del sud”

No plou al nord, no plou al sud,
Ni terra endins, ni mar enllà.
Mira si és heavy la sequera
Que no ens podem ni dutxar.
Ni bullir aigua ni fer fregues,
Ni tan sols beure, ni rentar
Ai mare meva quina set
Per sort ens queda el meu vinet…

No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins ni mar enllà
Només sentir al Tomàs Molina
N’hi ha per posar-se a tremolar.
Diu que el pantà de Camarasa
S’hi podrà fer el París-Dakar
Per remullar-vos l’esquelet
Jo us ofereixo el meu vineeet…

No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins, ni mar enllà
Em cago en el canvi climàtic
I tots els que l’han provocat
Si se’n van a parir les vinyes,
Ja us dic que alguns em sentiran.
Abans que tot no faci un pet
Jo us ofereixo el meu vineeet!

LA VENJANÇA
– Duran s’entrevista amb el bisbe: “Coincideixo amb vostè que els Pastorets del Polònia van ser una ofensa.” Ara qui arriba és un líder islàmic de Catalunya ofès pel vídeo d’Unió. Duran diu que no els volien ofendre, que ells són “simpatitzants de l’Alcorà” i el bisbe encara flipa més: “vostè no era democristià?” Duran: “Sí, democristià que necessita vots”. Ui, no és cap líder islàmic sinó l’Oriol Pujol cobert amb un burka. I el següent és el President Pujol amb la mateixa idea esborrajada. Pobre Duran: “Convergents de la punyeta, fora del meu despatx”. El bisbe fuig, de Duran, i de Toni Soler: “Deixi’m, provocador!”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
[Al telèfon] Sí, no, sí, no, més avall, no, aquest de número 32. Ara deixa’m que tinc feina, Artur.
[A càmera] Catalans, perdó, estava ajudant al Mas a fer la candidatura. Ja hi torna a haver eleccions, quina maaaandra. I votar al Duran, quina maaaandra. Ara em trucaran perquè vagi a fer mítings a casals d’avis. És un pal això, perquè la gent gran són uns pesats, es repeteixen molt i sempre parlen d’ells mateixos. A mi no em passa mai això. Que si tomba, que si gira. Total, que els avis són uns pesats. Vull dir que la gent gran té una tendència a repetir-se. Que si tomba, que si gira, i només parlen d’ells. Jo no, jo sóc molt diferent, m’agrada parlar de coses diferents, perquè sóc una persona molt polièdrica. De ben petit, a l’escola alemanya tenia un professor… Quanta raó tenia, com el meu pare, que un dia, sortint de la missa del gall em va fer notar… ei, perquè poseu el Koniec si no he acabat?????

ZW núm. 111 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Al final hi trobareu el ZW 112.

En el context de les properes eleccions espanyoles de 2008 s’estan impulsant iniciatives diverses:

The Big President: Vols ser President? La Vanguardia busca president del Govern, un concurs online amb la col·laboració i el software de “The Big President S.L.” que s’iniciarà el pròxim 9 de gener. Els candidats hauran de registrar-se i validar la seva candidatura per poder iniciar la primera volta de proves d’un total de quatre. Des de l’inici, el públic votarà entre els participants quin és el seu candidat preferit a través de la pàgina web i de missatges sms. El concurs comptarà, també, amb la participació de l’Asociación Española de Consultores Políticos que atendrà els dubtes que puguin sorgir. Els tres finalistes mantindran un debat després del qual s’investirà president al candidat més votat en el transcurs de una gala final que se celebrarà el 9 de març coincidint amb les eleccions generals. El guanyador obtindrà 8.000 euros.

10 Preguntes. Un nou projecte online impulsat per Christian Rojo que pretén ser una trobada real entre la política espanyola i els ciutadans de cara a les properes generals. Iniciativa en la línia del fòrum americà de participació ciutadana 10Questions, impulsat per techPresident. El seu objectiu és recollir aquelles qüestions que interessen l’opinió pública i traslladar-les posteriorment a les principals forces polítiques per a que puguin facilitar les seves respostes. La mecànica és molt senzilla, només cal completar un formulari per donar-se d’alta i poder plantejar una pregunta concreta. En el blog oficial, a més, s’analitzarà la campanya de cadascun dels candidats a partir de la seva participació en els principals serveis associats al web 2.0: YouTube, Flickr, Facebook… realitzant una anàlisi dels resultats.

ZV (Zona Vídeo). Green TV és la televisió de Greenpeace que té com a objectiu apropar més el medi ambient a la societat, sensibilitzant sobre els problemes que afecten el planeta i fomentant l’acció a través d’Internet. La programació del canal (informatius, reportatges i documentals) s’actualitza mensualment.

ZW núm. 112

http://www.catosfera.net/

Els propers 25, 26 i 27 de gener tindran lloc les Jornades de la Catosfera “Edició 2008” al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers.

La primera gran trobada de blocaires, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0 organitzada a Catalunya, que pretén ser un lloc per a la reflexió i l’aprenentatge mutu, durant els tres dies en què es desenvoluparan les diferents activitats. A més de la blocosfera catalana en concret, s’analitzaran les iniciatives i el desenvolupament de la blocosfera a nivell general. En el programa, on encara s’hi estan incorporant activitats, es recull un ampli ventall de temes que van des dels codis ètics; els blocs i l’educació; els blocs i la política; els blocs i el periodisme ciutadà; els blocs i els negocis; les associacions i xarxes de blocs, etc. fins a tallers diversos. La llista de participants és excepcional i a la conferència inaugural i les diferents taules de debat obert podrem escoltar César Calderón, Marc Vidal, Juan Varela, Vicent Partal, Saül Gordillo, Genís Roca o Carlos Guadián entre d’altres.

Les jornades son gratuïtes i estan obertes al públic en general, només es requereix registrar-se en el bloc oficial que està enllaçat a la majoria de blocs i webs catalans.

El dia 25 de gener, també a Barcelona (al CitiLab-Cornellà), tindrà lloc la trobada Difondre les TIC a l’època 2.0: nous formats, nous interrogants i noves perspectives, organizada per l’Observatori per a la Cibersocietat. Aquesta trobada pretén “posar en qüestió tots els usos i potencialitats de la denominada web 2.0 entenent que, sota aquest concepte, pot dibuixar-se una concepció més plural i atractiva d’Internet.

ZV (Zona Vídeo). Medinalia, televisió i ràdio online, d’accés fàcil i gratuït, amb una de les bases de dades de canals més àmplia del món (1600 canals de televisió i més de 5000 emissores de ràdio).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 13 gener 2008, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a A nou setmanes de les eleccions generals!.

Els comentaris estan tancats.