Vull parlar -i que es parli- del meu llibre!

Avui és també un d’aquells dies que no saps com ni per on començar. I també d’aquells dies en que sents que et falta temps per dir tot el que has de dir fer amb la suficient força i claredat. Però allà va.

En primer lloc vull aprofitar per felicitar des d’aquí Jordi Petit i Yves Bohic que es van casar ahir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Els vaig poder acompanyar en una magnífica celebració presidida per l’Alcalde Jordi Hereu. Vam poder escoltar al piano l’Over the rainbow de Judy Garland i La Vie en rose, la meravellosa veu de Maria del Mar Bonet cantant L’ocell negre (L’aigle noir de la cantant francesa Barbara) i l’Escola de Gospel tancant la cerimònia amb un vibrant “Oh Happy day”. Vam emocionar-nos en escoltar Antonio Guirado amic de’n Jordi i la germana de l’Yves que va aprofitar per reconèixer la importància de la reforma impulsada pel Govern d’Espanya que permetia celebrar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Ho anava dient també Marta Tatjer: “Quant s’ha trigat a fer possible una cosa tan senzilla com que dues persones que s’estimen puguin casar-se!”. La boda de’n Jordi ha estat una mica la boda de tots i totes. Pocs com ell han lluitat tant per la igualtat de drets de gais, lesbianes i transsexuals, i per les persones afectades pel VIH-SIDA. En veure’l feliç amb l’Yves, rodejat d’amics, amigues i les respectives famílies, vaig emocionar-me també recordant els que no han viscut per veure-ho.

També feliç ha estat l’elecció de Jordi Serrano com a nou Rector de la Universitat Progressista de Catalunya, a proposta del seu primer Rector, Vicenç Navarro que ha patrocinat el relleu. Reconeixement a en Vicenç i desig d’encert per en Jordi!

He estat aquests dies recordant la celebrada frase de Francisco Umbral en un programa de televisió “¡He venido aquí a hablar de mi libro!” pensant en les dificultats que de vegades tenen els autors perquè es parli de les seves obres. Ho he comprovat amb motiu de la presentació del meu llibre “Catalanisme federalista” que es va produir dimecres dia 12 a la sala d’Actes del Palau de la Virreina en presència d’Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, editora del llibre, Rafael Jorba, periodista, i el President Montilla. Aquí sota trobareu una foto de l’acte.

Podeu llegir els discursos de Rafael Jorba i el president Montilla, així com la meva intervenció en l’acte. No cal que us digui que us recomano també la lectura del llibre i, per incentivar-la, us ofereixo un petit tast en forma d’article. També podeu llegir les cròniques d’Alfred Rexach a La Vanguardia i Leonor Mayor a El Mundo.

En la meva intervenció vaig fer referència a un article de Maria Dolores García publicat a La Vanguardia en que deia que el 70% dels catalans no se senten identificats en el discurs sobiranista-independentista i, per tant, se sentien oblidats pels que haurien de representar-los. Precisament el nostre discurs polític va adreçat a aquesta gran majoria.

També a La Vanguardia es va publicar un editorial en el que es fixaven “Els reptes del PSC”. Hi estic força d’acord.

Sobre qüestions que tenen a veure amb el debat identitari no us hauríeu de perdre l’article de Salvador Milà en el que diu que per a Catalunya, Espanya és tant el problema com la solució, i la polèmica generada per Jofre Bardagí, integrant del grup de rock català Glaucs, en el que deia que no li agrada veure banderes als seus concerts.

La manifestació sobre el dret a decidir sobre les infraestructures encara porta cua. Us recomano vivament que llegiu al respecte els articles de Josep Ramoneda i Joan Coscubiela.

No hi ha dubte que la polèmica que més polseguera ha aixecat aquesta setmana s’ha desfermat arrel d’una entrevista a Joan Ferran publicada a El Periódico de Catalunya en el que denunciava un biaix nacionalista en els mitjans de comunicació de titularitat pública que depenen de la Generalitat. De forma insòlita, el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va intentar censurar les paraules de Joan Ferran que, no es pot oblidar, no sols és Diputat al Parlament –i la CCMA és un organisme que emana del Parlament– sinó que és el portaveu socialista a la Comissió de control parlamentari de la CCMA. Aquesta censura no va tirar endavant malgrat el suport dels Consellers triats a proposta de CDC i d’ERC perquè hi van votar en contra els Consellers triats a proposta del PSC, del PPC i d’ICV-EUiA i perquè el President de torn del Consell d’Administració, Josep M. Vila d’Abadal –triat a proposta d’UDC– s’hi va abstenir considerant que el Consell d’Administració de la CCMA no s’havia de pronunciar en un tema com aquest. Com a portaveu del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi vaig demanar al president del Parlament que emparés la lliure expressió i la funció de control de Joan Ferran. Ernest Benach, tot i discrepar profundament de les opinions de Joan Ferran, ens va donar la raó i ha iniciat el procediment d’empara.

Podeu llegir al respecte les opinions d’Enric Hernández, David Pérez –una opinió que subscric de dalt a baix–, Josep Maria Balcells i la de Josep López de Lerma que planteja les coses des d’un punt de vista molt singular i interessant.

M’han sobtat molt les declaracions d’alguns exponents de CiU al respecte perquè han volgut erigir-se, ells, en garants de la independència de la CCMA, oblidant com la controlaven de forma fèrria quan ells governaven (recordeu l’episodi de Miquel Puig –Director de la Corporació i militant de CiU– forçat a dimitir pel Govern o l’escàndol d’un estudi per avaluar l’orientació ideològica dels professionals dels mitjans contractat també pel govern de CiU). Sols cal llegir l’opinió que li mereixen els mitjans de comunicació a David Madí, responsable d’aquesta qüestió en la direcció de CDC, tal com ell mateix escriu en la pàgina 37 del seu recent llibre “Democràcia a sang freda”: “Va ser llavors que vaig començar a tractar amb el món de la comunicació. Dels mitjans, em va sorprendre el fet de ser capaç de transmetre el que tu vols, la frivolitat de la professió i la capacitat de fer córrer rumors i notícies falses. No només perquè n’he fet córrer quan m’ha convingut, sinó perquè els he patit. El gran descobriment va ser que el negoci dels mitjans no és la informació, sinó la influència”.

La meva opinió sobre tot plegat es pot resumir en tres punts: 1) Respecte total i absolut a la llibertat d’expressió i a la independència dels mitjans de comunicació de titularitat pública. 2) Respecte total i absolut a la funció crítica dels Diputats. 3) Necessitat de garantir efectivament una visió plural de Catalunya en els mitjans de comunicació de titularitat pública, impedint que qualsevol visió parcial del país monopolitzi l’orientació dels mitjans i polaritzi els programes que generen opinió.

Una altra qüestió que ha centrat l’atenció informativa de la setmana ha estat el “veto” del Senat als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2008. Un “veto” presentat per CiU que ha obtingut el suport del PP i d’ERC. Afortunadament el Congrés dels Diputats aixecarà aquest “veto” la setmana vinent (si no fos així, Catalunya perdria 670 milions d’euros, perquè quedarien automàticament prorrogats els pressupostos de l’any passat). No vull ni pensar-hi!

En tot cas, Catalunya ja ha perdut els 18,7 milions d’euros que s’havien incorporat com a esmenes del Senat als Pressupostos, que finançaven els següents projectes i obres: variant de La Seu d’Urgell en la N-260, variant de Valls en l’A-27, Estació de L’Aldea, pas superior a la línia Barcelona- Ripoll a Seva, conveni de l’Ajuntament de Sallent i l’Agència Catalana de l’Aigua, tram final de la via verda del Baix Ebre, Museu del Vi de Vilafranca del Penedès –1 milió d’euros–, Casa del Poble de Blanes, Escola de Música de Matadepera –un milió i mig d’euros–, Festival Castell de Peralada, Festival Jardins de Cap Roig, Auditori de l’Amistat Obrera de Premià de Mar, construcció del teatre de Sant Feliu de Pallerols, construcció del Teatre de Vic –2 milions d’euros–, restauració del Castell de Figueres, Edifici Can Ramis de Sant Celoni, restauració del monestir de Vallbona de les Monges, restauració del Castell de Montsoriu, rehabilitació del recinte Rogelio Rojo a Masquefa, rehabilitació d’una taula medieval a Palau de Plegamans, projecte IDIBAPS de l’Hospital Clínic de Barcelona –1 milió d’euros–, reforma de barris de Barcelona –5 milions d’euros–, rehabilitació del mercat de Molins de Rei –2 milions d’euros–, i reforma dels barris de Vic –1 milió d’euros–.

Com és possible que grups polítics catalans hagin votat de manera que perjudica de forma tant notable els nostres interessos? Com és possible que ho hagin fet sols per demostrar que el PSOE no té majoria? Com pot ser que la seva única excusa és que els 670 milions d’euros no es perdran perquè el Congrés revocarà el veto? Si ho veuen positiu perquè no hi donen suport? Encara hi són a temps. Malauradament els 18,7 milions d’euros que havien de finançar els projectes i les obres abans esmentats, aquests sí que s’hauran perdut i caldrà esperar, com a mínim, fins al 2009. Que ho expliquin als llocs afectats!

Us recomano la lectura del discurs de José Luis Rodríguez Zapatero en el Forum Mediambiental organitzat pel PSOE, així com l’article de Julio Carabaña sobre l’informe PISA sobre la qualitat del sistema educatiu, l’article de Belén Barreiro sobre la importància del centre per a guanyar les eleccions (que respon a l’article que ja us vaig recomanar sobre el vot de l’esquerra difusa), l’article de Soledad Gallego sobre el fet que el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi acceptat a tràmit la denúncia de Batasuna contra la sentència que l’ha il·legalitzat, l’entrevista que li fa avui el diari El País a Jordi Hereu, i dos articles de Josep Borrell, un sobre la Rússia de Putin i l’altre sobre la crítica situació del continent africà.

Avui hem celebrat la sessió del Consell Nacional del PSC que ha elegit per pràctica unanimitat Carme Chacón com a cap de llista del PSC per a les properes eleccions generals. Ha estat una sessió emocionant que després ha estat seguida per un acte públic que ha comptat amb la intervenció del nostre Primer Secretari José Montilla i el discurs de la Carme. Lamentablement a hores d’ara no us puc oferir el discurs de la Carme corregit (perquè ha anat introduint variacions sobre el que portava preparat). Però sí podeu anar al lloc web del PSC on hi trobareu un vídeo de la Carme explicant com està vivint aquests dies intensos (s’ha casat abans d’ahir!) En tot cas el discurs de la Carme era tant important pel contingut com per les emocions que suscitava. Sobre la política de les emocions no us podeu perdre l’article d’Antoni Gutiérrez-Rubí en el primer número de la nova etapa de la revista publicada per la Fundació Rafael Campalans.

Finalment, aprofito per celebrar la signatura del nou Tractat de Lisboa. Us convido a llegir la crònica d’Andreu Missé sobre el seu contingut, la declaració oficial del PSC sobre la signatura del Tractat de Lisboa, i l’editorial de La Vanguardia sobre la designació de Felipe González com a President del Comitè de Savis que ha d’elaborar un informe sobre el futur d’Europa. També us recomano dos enllaços als textos aprovats: la versió del nou Tractat de Lisboa preparada pel Real Instituto Elcano i el text aprovat el 2000 de la Carta de Drets Fonamentals.

“Perles” del programa Polònia emès el 6 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí) Després d’aquest trobareu el del dia 13.

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Els Presidents Maragall i Pujol al sofà preparats per veure el Polònia [com fem tots, corrents, corrents per acabar la feina] i riiiiiiiing, el telèfon. Pujol: “Sempre han de trucar quan comença el Polònia.” [ah, a ells també?] Però la trucada no és per cap dels dos. Fins avui no sabíem que a la residència d’ex hi havia un tercer inquilí: Bono!!! Al telèfon hi ha Zapatero que li ofereix la presidència del Congrés [que Déu ens empari…]. Pujol: “No ha trucat ningú preguntant per mi?”

– El vídeo promocional del Govern espanyol que ha preparat la vice sembla que acaba de fer el pes a ZP (serà perquè ell no hi surt). En canvi, el que prepara la Chacón sembla que sí que li mola (serà perquè comença amb la frase “El Gobierno español encabezado por el Jóse”) Quin bon rollu entre les duesssssss…. però sens dubte, el vídeo guanyador de la setmana és que acaba fent el Soler (rendit davant l’argument incontestable del Supercatalunyipastarrufimillonoso i que, després d’uns quants embolics, comença així: “2500 € per cada soldat iraquià gai que es casi”)

– El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”

EL MILLOR
– Montilla comptant els assistents a la mani de l’1-D amb Nadal i Tura (lligats a la cadira perquè no s’escapin). Montilla diu que si hi ha molta gent és perquè al menys la meitat estan fent les compres de Nadal. Tura la clava: “vaja, doncs es veu que aquest any es regalaran moltes estelades”

EL PITJOR
– La mani d’artistes que intenta hipnotitzar el Conseller de Cultura perquè els doni més subvencions.

SURREALISTA
– Pujol entra d’estranquis a Palau amb les contrasenyes de quan ell governava i amb un gràcil joc de peus sardanístic per dribla les proteccions. Un cop al despatx del President…. aquest el sorprèn quan anava a fer unes trucadetes gratis (diu que té un o dos fills a Sudamèrica i que la cosa li costa una pasta). En el fragor de la conversa, un altre intrús, Maragall, que ve a robar folis… el que deia, surrealista.

KA FORT
– Acebes rep un Sirera (o Cereza, o Ciruela) molt deprimit al seu despatx tipus Calimero “nadie me quiere” i amb una pregunta per resoldre: a qui posar de cap de llista per Barcelona a les Generals. Acebes l’anima: “No te preocupes, aunque pusiérais a una mierda pinchada en un palo tendría más votos que Xusep Piqué”. I sembla que té èxit a les enquestes el tal Mierdapinchadaenunpalo… Merdapunxadaenunpal a Catalunya, que aconsegueix el seu minut de glòria entrevistada a la Terribas amb Sirera i Acebes fent de ventrílocs. L’èxit és tal que a can ZP li busquen un homònim (Bola de Mocs) per desesperació de l’entusiasta Chacón, a ERC presenten Tifarada amb Mosques i Caca de Vaca a CiU. Ara que la Merdapunxadaunpal també acaba, com molts al Parlament europeu. Qué fuerte, qué fuerte

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Franco ha canviat el seu cavall habitual per l’estatueta del premi Ondas. MOLT BO!! “Con el veto que sufrí cuando gobernaba y ahora me dan el Ondas por cuatro gracietas que hago.”

LA PICADA D’ULLET
– Toni Soler arreglant-se per anar a recollir l’Ondas. Però està preocupat: “M’ha sortit una crosta. Serà nacionalista?” Després de visionar els delirants discursos de recollida del premi de tots els personatges, apareix Maragall amb una mica de resquemor per no haver pujat ell també a recollir el premit.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
– PM: Catalans, des de la tranquil·litat de casa, quan es pot [Pujol l’interromp constantment des de la cuina preguntant per les galetes], me’n faig creus de com ha canviat Europa des que jo estudiava. I ara la feina és meva per aprendre els nous països: què se n’ha fet de la Unió Soviètica, o de Txecoslovàquia, o de Iugoslàvia? Ara tenim països per parar un tren, sempre i quan no sigui un tren de Rodalies, que aquestes es paren solts. Ara tenim Lituània, Estònia, Eslovàquia… [Pujol va cridant de tant en tant Prússia! Prússia!] en fi, que sembla que els amos d’Europa siguin les agències de viatges. Avui li he dit al Prodi que en comptes del Partit Democràtic Europeu féssim una agència de viatges. Es podria dir Prodi-Gall. Ai, no, que sembla el nom d’una rostisseria. En fi, que es busca nom. La proposta està a l’aire. Catalans, visca Catalunya!
– JP: Prússia! Prússia! Ah, ets aquí [un nou convidat de la resi, un gosset]

“Perles” del programa Polònia emès el 13 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– La Ministra Maleni va a Bellvitge a comprar loteria “con la de desgracias que han pasado seguro que toca”. Els periodistes pregunten què farà amb els diners si li toca i la deixa anar “lo de todo el mundo, tapar agujeros”.

– El magatzem on viu Franco es va omplint i omplint de relíquies franquistes i Franco es pregunta per què: “ah, por la ley de la memoria? Es que no me acordaba.”

– El Conseller Maragall parla de l’informe Pisa al Parlament, i els diputats semblen uns adolescents d’institut (més de l’habitual, s’entén)

– Silenci entrevista al President Montilla: “Un hobby que l’apassioni?” “Callar.” “Un lema?” “Muts i a la jaula”

EL MILLOR (i el més currat)
– Cuní & Rahola en blanc i negre. Els Matins en sèpia i lletra de pel·lícula muda. La pregunta del dia és “Ha d’arribar el metro a la plaça Lesseps?” Metro.si. Metro.no Podeu enviar ja els vostres telegrames. El Cuní encara en té una altra de pregunta: “Vist el resultat, han de mantenir el dret a vot les dones?” La Rahola (moníssima) diu que sí, mentre es deixi el dinar preparat i la roba a punt pel marit. Ja jaaaaaa. I la tercera pregunta és: “Hem de reformar ja l’estatut del 32?” Companys.si o NoésaixòCompanysnoésaixò.no.

EL PITJOR
– El Papa jugant amb una Wii tunejada Pontifici 4.0. Papi vs. Iman: “Amen over”

ARXIU HISTÒRIC
– El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans…. i uns magnífics lots de Nadal l’esperen sobre la taula. “Com? és que Sala Martín t’ha ensenyat com estalviar?” Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial… només així s’explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar…

LA PICADA D’ULLET
– Continua el debat sobre la crosta. El President es queixa: “Nosaltres aquí manant i TV3 a la seva bola!”

LA CANÇÓ [Yo soy aquel]
– Bono dirigeix el dinar familiar com si fos l’hemicicle. I com que casa la filla amb un fill de de Raphael, aquest ve a fer el cafè i a cantar, és clar

[Bono] Yo soy aquel que de hablar nunca se agota
Yo soy aquél que dice España con la jota
Y el que se espera y el que se siente
Aquél que va a presidir el Parlamentoooo
Ya estoy aquí, aquí para callarte
ya estoy aquí, aquí para escucharte

[Raphael] Ya estoy aquí, aquí para decirte que en el PSOE soy el mejoooor
Tú eres aquél que odia a los nacionalistas
Tú eres aquél cuyo padre es falangista
Yo soy pepero pero te quiero
Aquél que tiene un suegro excéntrico
Y estoy aquí, aquí para ayudarte
Ya estoy aquí, aquí para adorarte
Ya estoy aquí, aquí para decirte
Es el mejoooooor
Españoooool
Es el mejoooooor
Españoooool

LA NOVETAT
– L’Oriol Pujol Ferrusola i les seves patilles (més feina pel Queco) que riu molt les gràcies de Mas.
– Nicolas Sarkozy, sense cap semblança ni gràcia.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, us n’heu adonat que des de l’existència de l’euro no es troben mai diners per terra? Ara vas pel carrer i excepte quatre retacos que ho veuen tot no trobes mai cap euro a terra. Com a molt una moneda de cèntim.
JP: Això significa que la gent no té diners i per això no els perd.
PM: Això vol dir que quan governàveu els convergents vosaltres tiràveu els diners per terra. Això era xauxa i el país un desgavell.
JP: Això vol dir que quan governàveu vosaltres, el tripartit, collàveu tant la gent que no tenien diners.
PM: Això vol dir que durant el vostre govern convergent, el país anava tan malament que el comerç fabricava pantalons amb forats a les butxaques. I ho perdíeu tot.
JP: Però si durant el vostre govern tripartit es van posar de moda els pantalons estripats!
PM: Perdona, perdona, però no et posis amb els nostres pantalons perquè amb el vostre govern convergent els portàveu fins aquí dalt, a les aixelles. Que et descordaves la bragueta per pixar i l’únic que hi trobaves era el melic!
JP: Perdona, perdona, perdona, però al vostre govern tripartit els pantalons anaven aquí baix i els joves sembla que portin la tova tot el dia.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, però al vostre govern convergent qui portava els pantalons era la Marta. Que cabrrrrroooooon!
JP: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona [ai que li cauen els pantalons…] però al vostre govern tripartit els pantalons…. no en porteu de pantalons, perquè són 3 pantalons que us calen.
PM: Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, però… aquests pantalons no són meus?
JP: Sí, és que els meus estan estesos…
PM: Que cabroooonnnnn! Catalans, que no ens baixin els pantalons. I Visca Catalunya.

ZW núms. 107 i 108 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

ZONA WEB Núm. 107

http://www.web2summit.com/

Una nova compilació de recursos d’interès (llibres, articles i altres enllaços) que he anat llegint i que em semblen molt suggerents al voltant del concepte Web 2.0. Arrel de la celebració, el passat mes d’octubre a San Francisco, de la Conferència Web 2.0 Summit s’han generat una sèrie de continguts interessants. Es van desenvolupar diverses ponències que es poden consultar a la pàgina oficial junt amb els vídeos de les sessions. La pàgina web del Centro de Análisis de la Sociedad de la Información y las Telecomunicaciones (Enter) ha fet, també, una selecció d’articles que analitzen els temes més importants que es van tractar a la conferència, així com l’opinió dels blocaires respecte a aquest esdeveniment. Per una altra banda, en Genís Roca en el seu post “¿Aún no tienes un libro 2.0?” recull diversos llibres de referència, entre els quals destacaria el seu “Web 2.0” (juntament amb l’Antonio Fumero) i “Web 2.0 – El usuario, el nuevo rey de Internet”, de l’Ismael Nafría i als quals afegiria “El poder de las redes (Manual ilustrado para personas, colectivos y empresas abocados al ciberactivismo)” del David de Ugarte.

(ZV) Zona Vídeo. Kaltura és una eina més, senzilla i col·laborativa, per editar vídeos online. A partir dels privilegis definits prèviament, els usuaris que intervenen en la seva elaboració poden afegir fotos, efectes, transicions, etc. Un cop hem editat el nostre vídeo, qualsevol usuari que ho desitgi podrà interactuar amb ell.

ZONA WEB Núm. 108

http://www.leweb3.com/

Els passats 11 i 12 de desembre va tenir lloc a París la quarta edició de la conferència Les Blogs amb el títol “LeWeb 3”. L’esdeveniment, impulsat per Loïc Le Meur, es va poder seguir en directe a través d’Internet. El primer dia, un dels temes més interessants va ser “Web 2.0: el lado oscuro”, que va iniciar un ampli debat sobre el futur d’Internet on van participar, entre altres, Dan Rose de Facebook, Chris Alden de SixApart (els creadors del popular servei de blocs Movable Type) o Evan Williams de Twitter/Obvious. Podeu consultar el programa complet i la llista amb el perfil de tots els participants, més de 1.800.

També, dimecres 12, es va presentar a Madrid la campanya “Me gusta Internet, seguro que sí”, impulsada per la “Asociación de Usuarios de Internet” i Inteco, amb el suport de l’Ajuntament de Madrid, Telefònica, La Caixa o El Corte Inglés, entre altres. El projecte té com objectiu generar confiança en l’ús d’Internet a través de la participació de les xarxes socials d’usuaris, empreses i administracions en una iniciativa molt novedosa.

ZV (Zona Vídeo). TheOne Minutes és una fundació belga que impulsa concursos internacionals, festivals, exhibicions… a partir de vídeos que duren exactament 1 minut. L’entrega de premis del concurs del 2007 va tenir lloc entre els dies 8 i 11 de novembre. I en el 2008 celebrarà el concurs olímpic One Minutes a Beijing. Ja es poden fer les inscripcions.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 16 Desembre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Vull parlar -i que es parli- del meu llibre!.

Els comentaris estan tancats.