Aniversari, balanç i mani

Començo el diari, tristament, amb la referència a l’atemptat de la banda terrorista eta que ha acabat amb la vida d’un agent de la Guàrdia Civil i ha ferit d’extrema gravetat a un altre membre d’aquest cos de seguretat. No cal dir que aquest vil atemptat sols pot merèixer la condemna unànime i la repulsa de tots els demòcrates, que és una nova ocasió per afirmar que l’únic destí d’eta és la seva derrota i desaparició, que la unitat dels demòcrates és tan necessària com sempre, que les víctimes ens tenen al seu costat i que tots fem pinya amb el govern per acabar amb la xacra de la violència terrorista. Dimarts hi haurà una concentració a Madrid per expressar tots aquests sentiments i totes aquestes conviccions. Us convido a llegir la crònica de Luis Rodríguez Aizpeolea sobre l’atemptat i els seus previsibles efectes.

El segon centre d’interès és la celebració del primer aniversari del govern Montilla. Per commemorar-ho us convido a llegir el balanç que va fer del seu primer any de govern en una conferència pronunciada dilluns passat pel president Montilla al Palau de la Generalitat i la presentació del president en aquest acte realitzada per Lluís Foix. Podeu llegir també l’entrevista del diari AVUI al President Montilla, l’article de Laia Bonet publicat a La Vanguardia, l’article d’Antonio Franco publicat a El Periódico de Catalunya on es compara el discurs de Montilla amb el discurs d’Artur Mas, l’article de David Miró al diari Público on es descriu el “montillisme” com a sinònim de “normalitat”, i una entrevista al President Montilla publicada fa vint dies al setmanari Tiempo. Si voleu aprofundir sobre l’acció d’aquest primer any de govern us podeu descarregar un exhaustiu informe preparat pel Consell Executiu de la Generalitat (3,6 M).

També entrem en el període de fer balanç dels quatre anys del govern socialista a Espanya. A tal efecte podeu llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en l’acte públic de la seva proclamació com a candidat a la reelecció en els propers comicis a celebrar el 9 de març de 2008 i un balanç d’aquests darrers quatre anys preparat pel Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals. Podeu llegir també un article de David Taguas sobre el creixement econòmic en aquest període i l’article de Felipe González a El País publicat amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la victòria socialista del 28 d’octubre de 1982.

Aquesta setmana hem conegut la bona notícia de la inadmissió per part del Tribunal Constitucional del maldestre i sectari intent del PP de recusar tres magistrats adduint com a motiu una falsa notícia publicada per El Mundo. Podeu llegir al respecte l’article publicat avui per Javier Pradera a El País.

Sobre la necessitat d’una reacció de l’esquerra espanyola davant l’hegemonia cultural pepera a Madrid podeu llegir l’article de Juan Trías Vejarano publicat a Público. No us hauríeu de perdre tampoc l’article d’Ignacio Escolar, director d’aquest mateix diari, sobre la necessitat de disputar al PP la interpretació de la idea d’Espanya.

Sens dubte, aquesta setmana serà recordada per la celebració a Barcelona d’una gran manifestació en defensa del dret a decidir sobre les infraestructures a Catalunya. Sense entrar en una estèril batalla de xifres (200.000 segons dades oficials i 700.000 segons els organitzadors), és obvi que la manifestació va evidenciar un significatiu estat de malestar entre la ciutadania de Catalunya a causa de la crisi de les infraestructures que travessa el nostre país. Una crisi amb tres causes objectives: massa anys d’insuficient inversió i manteniment, les incidències de les obres de l’Alta Velocitat en l’últim tram de la seva arribada a Barcelona, i la suspensió dels servei de rodalies al llarg de sis setmanes.

És evident que en la manifestació hi han confluït fonamentalment l’expressió de dues grans qüestions: el cabreig pels problemes causats als usuaris de rodalies i la reivindicació sobiranista-autodeterminista dels convocants (la Plataforma pel Dret a Decidir que, recordem-ho, va manifestar-se contrària, per considerar-lo insuficient, al nou Estatut). A la convocatòria s’hi van afegir diversos partits i plataformes ciutadanes però no els sindicats CC.OO. i UGT.

Els socialistes catalans no ens hem adherit a la convocatòria de la manifestació per dos motius fonamentals: el primer, perquè no coincidim amb la reivindicació sobiranista dels convocants i, el segon, perquè considerem incompatible fer-nos responsables davant la ciutadania i, al mateix temps, convocar una manifestació de protesta. Com volem prestigiar la política si ningú no es fa responsable de res i els que tenen responsabilitats de govern convoquen manifestacions com si el problema no tingués res a veure amb ells? Això no vol dir que nosaltres no estiguem també emprenyats a causa de la crisi de les infraestructures. Com va dir el president de la Generalitat, també estem cabrejats, i molt, encara que no ens haguem afegit a aquesta manifestació.

Coherents amb aquest plantejament ahir varem fer públic el comunicat que trobareu tot seguit:

“Refermem el nostre compromís amb el conjunt de la ciutadania de treballar per solucionar els problemes causats per la insuficient dotació d’infraestructures del nostre país i per les incidències causades per l’arribada de l’AVE a la ciutat de Barcelona”

“Subratllem la hipocresia que suposa la presència de CiU en aquesta manifestació”

“Amb motiu de la celebració de la manifestació sobre el dret a decidir sobre les infraestructures, el PSC vol manifestar el següent:

1. Reiterem el nostre profund respecte per les persones que han exercit el seu dret a manifestar-se lliurement.

2. Refermem el nostre compromís amb el conjunt de la ciutadania de treballar per solucionar els problemes causats per la insuficient dotació d’infraestructures del nostre país i per les incidències causades per l’arribada de l’AVE a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, celebrem l’acord entre els governs de Catalunya i Espanya que suposarà una inversió de 34.000 milions d’euros en set anys i el restabliment, avui mateix, de la normalitat del servei de Rodalies .

3. Afirmem novament el nostre compromís d’assolir l’any 2008 el traspàs de la gestió del servei de Rodalies, així com d’arbitrar la participació de la Generalitat en la decisió, planificació i execució de les grans obres públiques de l’Estat a Catalunya.

4. Subratllem la hipocresia que suposa la presència de CiU en aquesta manifestació, intentant que s’oblidi la seva responsabilitat de govern de 23 anys, el seu suport de 8 anys al govern del PP en el període en què es va aguditzar el dèficit d’infraestructures a Catalunya, i que mai no va demanar ni el traspàs de Rodalies ni va plantejar mai l’exigència que la Generalitat intervingués en la planificació de la gran obra pública de l’Estat a Catalunya”.

Sobre la manifestació i els seus efectes us recomano els articles de Manuela de Madre a Público, Xavier Bru de Sala a La Vanguardia i Soledad Gallego-Díaz a El País.

Per cert, no us hauríeu de perdre l’article d’Iu Forn publicat al diari Avui en el que ironitza sobre el “Dret a decidir pactar amb el PP” defensat per Artur Mas.

Per una reflexió més aprofundida sobre el malestar que provoca el deteriorament dels serveis públics és imprescindible llegir l’article de Joan Subirats publicat a El País i, també, la reivindicació de la “dignitat dels impostos” expressada per Joaquín Estefanía en un article publicat en aquest mateix diari.

Sobre la situació del sistema educatiu recomano llegir l’article de Jordi Nadal a El Periódico de Catalunya i l’entrevista a Ernest Maragall publicada a La Vanguardia. Podeu visitar també la pàgina web de la Generalitat dedicada a la futura Llei d’Educació de Catalunya.

Sobre la polèmica al voltant de les balances fiscals resulta del tot imprescindible llegir l’article de Marta Espasa publicat a El Periódico de Catalunya. Tant la polèmica sobre la publicació de les balances fiscals com sobre el malestar generat per la crisi de les infraestructures a Catalunya ha de servir per subratllar la importància de l’acord Solbes-Castells sobre l’aplicació de la Disposició addicional tercera del nou Estatut que obliga l’Estat a invertir al voltant de 34.000 milions d’euros a Catalunya en els propers set anys, així com, sobretot, la necessitat que el futur model de finançament, que, segons la previsió del nou Estatut caldrà concretar abans de l’agost de l’any vinent, posi remei a la situació actual en que Comunitats Autònomes com Catalunya que fan un notabilíssim esforç solidari vegin com Comunitats que no el fan poden permetre’s desenvolupar polítiques socials més ambicioses i tenen nivells d’inversió més alts que nosaltres. Aquest és precisament el sentit del que s’estableix en el punt 5 de l’article 206 del nou Estatut que diu: “L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament”.

Pel seu gran interès no us hauríeu de perdre l’entrevista que avui publica el diari El País a Isidre Fainé, President de ‘la Caixa’.

També considero molt encertada la reflexió de l’article de Llàtzer Moix publicat avui a La Vanguardia, que, tot i centrar-se en el món de la cultura, es pot aplicar també a molts altres àmbits.

Per analitzar els resultats de la cimera israelo-palestina d’Annapolis, convocada pels Estats Units i amb una important representació de tots els actors internacionals que incideixen en la crisi de l’Orient Mitjà, podeu llegir els articles de Joschka Fischer, Antonio Caño, Mateo Madridejos i Sami Naïr.

Per últim voldria recomanar-vos la lectura d’interessants reflexions sobre problemes de caràcter global en els articles de Joseph Stiglitz (sobre els errors dels organismes econòmics internacionals), de Paul Kennedy (sobre la conveniència del silenci i la discreció en les relacions internacionals) i de Timothy Garton Ash (sobre la relació entre creients i no creients en el segle XXI).

Acabo, anunciant-vos que molt probablement no actualitzaré el meu diari diumenge vinent.

“Perles” del programa Polònia emès el 29 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Un creatiu publicitari presenta la nova campanya de publicitat del Govern a Montilla: “Això no funciona nen, esto se ha apagado, l’AVE que no arriba, tothom em vacil·la, el Montilla s’ho miraaaa… benvingut a la república bananera de Catalunya”. Al President no li acaba d’agradar “no sé, potser alguna cosa positiva, no?”. El creatiu ve preparat amb una cara B: “La Fira de Frankfurt, mira, la llei de l’habitatge, vale…” És l’spot més breu de la història. No és que s’hagi tallat, és que és així de curt.

– Mas al telèfon amb Maragall amb Pujol de testimoni: “Sí, sí, tohom encantat amb la conferència.” Mas a Piqué: “Sí, gràcies, què vols carnets? Els que vulguis”. Nicolas: “Bon jour, ça va, ça va.”. Angela Merkel: “Guten morgen, tot dabuten.” Fins i tot truca el Ronaldinho: “La casa gran? Sí, t’hi farem un gimnàs i una discoteca.” Richard Nixon: “Yes, I remember you, the Watergate”. Pujol no pot més, s’aixeca i se’n va. Darrere la porta hi ha algú amagat que és qui està fent aquestes trucades entusiastes: el Trias!! Pujol: “Però home, el Nixon és mort, només gent viva!!!”

– Mas parla del dret a decidir. Li pregunten els periodistes: “a decidir què? L’autodeterminació?”. Mas: “No, a decidir que puguem decidir…”. Em sembla que el que no es decideix és ell.

– La nit al dia. Pujol va a la Terribas a presentar el primer volum de les seves memòries. Veiem un flashback dels interrogatoris a la presó. Pujol ja era “genio y figura” i engalta unes lliçons als policies de por… recordeu que ell ho sap TOT de TOTHOM. Extraordinari quan diu mirant a càmera: “I recordeu, catalans són aquells croissants que es fan i es mengen a Catalunya”. Mira que ho fa bé el Latre!!!

EL MILLOR
– Montilla demana a Nadal la persona adequada per controlar les obres de l’AVE. Nadal ha complert i ha fitxat un Director General. Montilla està content: “Espero que sigui una persona seriosa perquè ja portem massa mesos fent el pallasso”. I qui és, nogensmenys, el fitxatge???? El mateix Tortell Poltrona!!! Montilla pregunta: “Vostè té experiència de govern?” Toretell: “Home, és clar, em dic Poltrona” El gag té gràcia, tot i que sigui per fer propaganda del Circ Cric i de la puça Orzowei.

EL PITJOR
– Carod està preparant la llei de cultes i consulta amb un imam i un capellà: Tots dos tindran els seus beneficis, sempre que compleixen alguns requisits d’integració. El capellà pot argumentar que tenen a Torras i Bages i l’imam que el seu nebot és el Barça. Molt bo. Però no és això, Carod vol col·locar un vitrall amb la seva efigie a Santa Maria del Mar com si vos Sant Sebastià travessat per les fletxes i que es proclami que un dels apòstols era independentista. L’imam no ho té millor, estarà obligat a començar les pregàries amb aquest fragment “inèdit” de l’Alcorà: “Alaaah Carod”.

SURREALISTA
– Mani d’argentins…. amb quin objectiu? El lema és llarguíssim i necessitaria uns quants terapeutes per pillar-ho. Només recordo que tenia 5 línies i acabava dient “¡Ahora!”

KA FORT
– El mal gust del Pellicer amb nines inflables, pixarades a plató, etc.

ARXIU HISTÒRIC
– Arriba l’ecografia de Letizia. Abans d’obrir el sobre, tant el príncep com el Rei volen una altra nena per no haver de canviar la Constitució.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– El President Montilla fent de mim sense cap gràcia, és clar.

LA PICADA D’ULLET
– En el programa Silenci? entrevisten Ferran Adrià, from L’Hospitalet to the world. Pregunta: “El teu llibre preferit?” Resposta: “El de comptabilitat del Bulli”

LA CANÇÓ [Mariano Melendi]
Acebes i Rajoy a l’avió. Rajoy està cagat, té por a volar [influències de l’accident de l’helicòpter]. Acebes té la solució: “Hazte un Melendi”. Amb uns glopets d’alcohol de la petaca, Rajoy es va transformant en Melendi a mesura que li creixen les grenyes i que l’avió va fent piruetes. Per què? Perquè el comandant és Piqué i els té moltes ganes a aquests dos. Unes quantes vomitades de Rajoy després, aterren i comencen la cançó….

Se acerca la primavera
hermosa ocasión de ganar
y tu con esa borrachera
te pareces un poco a Aznar

Este año le pido al cielo
que no haya conspiración
aunque eso si lo niego
la más mínima mención

Rajoy, caminando por la vida
boicoteando al grupo Prisa
machando a Piqué
sin que nos de la risa
y es que en estas elecciones
ganaremos por cojones
y ya no habrá más bodas
de los maricones

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
– PM: Catalans, en èpoques com aquesta trobo una mica a faltar l’estar a primera línia de la política. Però ah, ja ho veuen [agh, és el Monegal!], ara estic en un altre nivell, sóc europeista. Per què si estigués aquí me n’aniria a la capital d’Espanya a dir-los 4 de fresques. Aquest [Pujol] i jo en teníem els collons pelats de fer això.
– JP: Què dius? És que quan fan el monòleg canvio de canal, jo.
– PM: Et deia que tu i jo hem fet molts discursos a Madrid.
– JP: S’aixeca esvalotat: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
– PM: El Pujol té un problema. No puc dir el nom de certa ciutat perquè s’excita.
– JP: Doncs no la diguis més!
– PM: El què, Madrid?
– JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!”
– PM: A mi m’agradaria fer com el Montilla que quan va anar allà se’l va veure diferent. Ara ve a les meves, és catalanista i fins i tot sembla independentista. Sembla aquell…
– JP: En Carod?
– PM: “Que cabroooon”
– PM: El tic del Maragall és que no puc dir el nom del Carod…
– PM: “Que cabroooon” Madrid
– JP: “Qui s’han cregut que som nosaltres!” Carod
– PM: “Que cabroooon”
[ad libitum]

ZW núm. 106 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.wikio.es/blogs/top

Wikio és un portal de continguts d’actualitat que cerca en els webs de premsa i en diferents blocs notícies d’interès general que s’actualitzen permanentment. Permet crear les teves pròpies pàgines d’actualitat classificant-les per pestanyes segons la temàtica, publicar articles, fer comentaris, votar, etc. Wikio va llençar fa uns mesos el seu Wikio Top 100 Blocs, un ranking de blocs que s’actualitza a prinicipis de cada mes i que facilita informació sobre quins són els blocs más influents a nivell general i en les diferents categories (Esports, Gastronomia, Cultura, Oci, Política, Literatura, Motor i Tecnologia). A l’apartat “¿Cómo se genera este ranking de Blogs?” trobareu informació detallada.

En el rànquing de la categoria Política hi ha llistats aquests blocs entre les 10 primeres referències: Arsenio Escolar; Iñaki Anasagasti; Cosas de la Diplomacia; Textos de Ortiz; Blog de Marc Vidal; Moscas en la Sopa; el cuaderno de Pepe Blanco; Preferiría no hacerlo; Luis Solana; Desde el exilio. Dintre de Wikio, podem accedir també al Top de discussions (sobre Cultura, Esports, Tecnologia, Política i Altres), on podem seguir l’actualitat sobre un tema determinat a partir de les discussions i comentaris que s’estan produint a la blocosfera.

Per acabar, mostrar-vos una proposta per personalitzar el vostre ordinador: “Boostid”, una coberta adhesiva distribuïda per Toplaptop amb múltiples dissenys i que permet personalitzar el portàtil de forma fàcil i ràpida.

(ZV) Zona Vídeo. Mogulus és una eina que permet la creació del nostre propi canal de televisió en base a vídeos de YouTube, vídeos propis i també intervencions nostres en directe o col·laborativament. Un exemple és CosasdelaDiplomacia.TV, un canal 24 hores, dintre del bloc de Francisco Polo, que ofereix reportatges i informació sobre drets humans i política internacional.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 2 Desembre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Aniversari, balanç i mani.

Els comentaris estan tancats.