La VI Conferència Nacional del PSC

Escric l’entrada del Diari tornant de la VI Conferència Nacional del PSC celebrada a Girona. Dos dies d’intens debat sobre infraestructures, habitatge i convivència. Dos dies d’anàlisi seriós dels problemes i de propostes sòlides per entomar-los i resoldre’ls.

Quin contrast! Mentre d’altres s’encaparren en debats abstractes, posicions ambigües i derives radicals, nosaltres ens refermem en la necessitat de debats concrets, posicions clares i sentit comú al servei del país.

Quin contrast! Uns intentant dissimular la seva responsabilitat directa en la manca d’inversió pública de l’Estat en els darrers anys i nosaltres corregint aquesta tendència negativa en els anys 2006 i 2007 i, sobretot, assolint els acords Solbes-Castells que, en compliment d’allò que s’estableix en la Disposició addicional 3a del nou Estatut, ens proporcionaran uns 34.000 milions d’euros en inversió pública de l’Estat en els anys 2007-2013.

Quin contrast! Entre un dret a decidir que en boca d’Artur Mas no se sap ben bé que vol dir (o que amaga el que vol dir com argumenta Javier Pérez Royo en un interessant article) i el deure de fer coses, pensar projectes, treballar pel país i servir als ciutadans.

Cap al final de la Conferència, abans de la intervenció de Jordi Hereu i el discurs de José Montilla, he presentat la resolució política en una intervenció que recollia els set punts principals de la declaració.

1. Una exigència de redistribució de competències i recursos cap als Ajuntaments, com el nivell de govern que ha d’afrontar en primera línia els problemes que més preocupen la ciutadania.

2. La demanda que els tres nivells de govern actuïn de forma eficaç i coordinada, en la lògica d’un funcionament federal, per tal de poder entomar amb la màxima capacitat d’actuació els grans problemes de la nostra societat en l’inici del segle XXI.

3. Una valoració positiva del primer any del nou Govern de Catalunya presidit per José Montilla, amb 13 lleis aprovades, el rècord històric d’inversió per habitant recollit en els pressupostos per al 2008, 6875 funcionaris docents nous, 2752 professionals sanitaris nous, 1261 nous Mossos d’Esquadra, reducció de les llistes d’espera en un 8%, 130.000 noves targetes sanitàries, desplegament de la Policia de Catalunya al Baix Llobregat, Alt i Baix Penedès i Garraf, ajuts per la construcció de 53 noves biblioteques, augment del 43,7% del pressupost en R + D + i i del 43% en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per als Ajuntaments.

4. Plena disposició a col·laborar en l’elaboració i concertació dels Pactes Nacionals per a la Immigració, la Recerca i la Innovació i la nova Llei d’Educació de Catalunya. Les resolucions de la Conferència són aportacions de primer ordre a aquest esforç.

5. Suport exigent, compromès i apassionat al Govern Zapatero. Pel que ha fet i pel seu impuls a l’Espanya plural. Un suport que hem volgut subratllar avui amb motiu de la celebració avui a Madrid de l’acte públic de proclamació de José Luis Rodríguez Zapatero com a candidat socialista a la Presidència del Govern a les properes eleccions generals.

6. Suport a la negociació del nou sistema de finançament autonòmic. Perquè des de l’any passat Catalunya està en fals perquè Artur Mas va renunciar a una clàusula de revisió quinquennal en la negociació del sistema 2001-2006 i perquè ho diu el nou Estatut. Perquè ho reclamen els catalans, ho necessita el nostre país i ho exigeixen les polítiques que cal desenvolupar. Massa anys d’inversió insuficient ho posen de relleu. Després de llargs anys de potents polítiques de reequilibri territorial impulsades pel PSOE amb el nostre suport, i després de vuit anys de govern del PP amb el suport de CiU, que van servir sobretot a enfortir Madrid i la seva àrea d’influència, ara li toca a Catalunya. És de justícia. I tots els estudis demostren que això és així, ho ha dit Foment (vegeu aquí les dades), ho ha dit la Cambra de Comerç, ho han dit les Universitats, els sindicats, ho ha dit tothom. Ara li toca a Catalunya. Però que ningú no s’esveri. No trobaran en els socialistes actituds insolidàries ni un esperit d’enfrontament entre Comunitats. Trobaran, això sí, la legítima reclamació dels catalans, encapçalats pel seu govern que té l’obligació de defensar allà on calgui i davant de qui calgui els interessos de Catalunya.

7. El PSC surt amb més idees i amb més empenta d’aquesta 6a Conferència Nacional. Forts i units al servei de les persones. Forts i units al servei del país.

Podeu llegir dues entrevistes que m’han fet aquesta setmana publicades respectivament per La Vanguardia i El Punt i un llarg article d’opinió sobre el projecte del catalanisme federalista que em publica avui el diari Público. També us recomano la lectura de l’entrevista al President Montilla publicada avui per El País i l’article d’opinió publicat avui per José Zaragoza a La Vanguardia.

M’han resultat suggerents per diversos motius els següents articles: el d’Antonio Cerrillo sobre canvi climàtic, el de Claudi Pérez i Amanda Mars sobre l’eventual entrada de capital privat en la gestió de l’aeroport de Barcelona, el de Ernesto Ekáizer sobre les maniobres de Esperanza Aguirre per condicionar l’accionariat d’Iberia, el de Manel Pérez sobre les diverses visions del món empresarial català, el de Ramón Jáuregui sobre la crisi del PNB, el de Jordi Sánchez sobre la situació de l’educació a Catalunya i, molt especialment el de José María Ridao sobre “La izquierda sin crisis”.

Aquesta setmana es va produir la conferència d’Artur Mas en el que s’havia anunciat com acte de refundació del catalanisme. El cert és que no n’hi va a haver per tant. Podeu llegir al respecte els articles de Ferran Mascarell i Alex Masllorens. Es va parlar molt del dret a decidir però el cert és que no es va aclarir gaire què es volia dir (no era l’autodeterminació però sonava bé). Com deia abans, Javier Pérez Royo, en un interessant article explica que o bé no vol dir res o bé amaga una aposta independentista. El que sí va quedar clar, potser de forma un xic prematura ja que queden tres anys fins a les properes eleccions, és que Artur Mas vol tornar a ser candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat per tercer cop.

En tot cas la conferència d’Artur Mas mereix una anàlisi més aprofundida. Aquí teniu les meves conclusions: en un 80% les coses que diu les podem compartir una àmplia majoria dels catalans (importància de l’educació, les infraestructures, la política social, la sostenibilitat, el progrés econòmic, etc), en un 10% es tracta de revisar es posicions tradicionals mantingudes per Jordi Pujol (i aquí s’equivoca) i en el 10% que queda es dedica a fer propostes concretes que topen amb la legalitat democràtica espanyola (i que, de ser posades en pràctica, portarien a Catalunya a un nou cul de sac, com el del 6 d’octubre de 1934.

Anem a pams.

Mas pretén revisar la doctrina segons la qual és català qui viu i treballa a Catalunya i substituir-la per “una definició del tipus: és català qui se’n sent, o qui viu a Catalunya i ho vol ser. El sentiment de pertinença és més important que la condició administrativa de viure en un territori. I en qualsevol cas, la voluntat de ser català és l’element més determinant” (pàgina 8). És a dir, d’entre els ciutadans de Catalunya n’hi hauria de dos classes, els que són catalans i els que no ho són. Crec que és un absolut disbarat.

Segona afirmació categòrica “el catalanisme s’ha d’ocupar de l’ànima de la nació” (pàgina 14). Jo crec més aviat que el catalanisme s’ha de preocupar del benestar dels catalans i del progrés de Catalunya, no sigui que cercant l’ànima se’ns en vagi el sant al cel…

Tercera afirmació categòrica: “Catalunya com a nació, i els catalans com a poble i com a cultura, tenim dret a preservar, enfortir i projectar els valors de la nostra civilització i la nostra catalanitat. Els catalans hem de defensar aquest dret si volem que Catalunya no es converteixi simplement en una confederació d’ètnies diferents” (pàgina 15). Crec sincerament que això de la “confederació d’ètnies diferents” és un llenguatge propi de minories extremistes radicalitzades.

Mas manté la seva proposta d’oferir incentius als immigrants que facin un esforç real i positiu d’integració (Pàgina 16). No aclareix si serà un xec o una bonificació al supermercat o si ells tindran accés a coses que es vedaran a d’altres. En tot cas no em sembla una aportació gaire positiva a un debat més democràtic basat en els drets i els deures de les persones.

Capítol apart mereix la reflexió sobre la seva proposta en cas que una Sentència del Tribunal Constitucional alteri l’Estatut aprovat pels catalans. No seré jo qui minimitzi aquest risc ni qui digui que si es verifica no passaria res; no, crec que caldria una resposta política sòlida i contundent. Ara bé, no estic d’acord en la solució que Mas proposa quan diu que s’haurà de consultar als ciutadans sobre la Sentència o, si no fos possible, que la votés el Parlament de Catalunya,. De fet, crec que no seria bo que la resposta fos un enfrontament amb la legitimitat democràtica espanyola, cosa d’efectes nefastos per a Catalunya com ja va demostrar per sempre el trist episodi del 6 d’octubre de 1934. Sembla que Artur Mas minimitza aquest risc quan diu: “Prefereixo, de tota manera, que ens haguem de confrontar amb el marc legal que no pas amb la indiferència del poble català” (Pàgina 45). A mi tampoc no hem va satisfer el nivell de participació en el Referèndum de l’estatut, però no se m’acudiria com a remei portar a la societat catalana a un carreró sense sortida. Els polítics tenim la possibilitat de fer moltes coses però no crec que tinguem dret a perjudicar de forma conscient i pre,editada als nostres conciutadans.

De totes maneres, i suposo que per a mantenir una certa ambigüitat, Artur Mas es fa una mica enrere del que va significar la Declaració de Principis de la Refundació del Catalanisme aprovada per CDC l’octubre d’enguany. Allà, en el darrer punt de la declaració s’afirmava “El catalanisme ha de passar de la idea de regenerar Espanya a la prioritat de situar Catalunya al món, projectant arreu la seva condició de nació”. Ara, en canvi, de forma més matisada, Artur Mas proposa: “Allà on es buscava la regeneració d’Espanya, hem de situar, a més, Catalunya al món” (Pàgina 10). En la declaració de principis es passava d’una cosa a l’altra, ara es proposa fer les dues coses, aquest és el sentit del “a més”. Serà aquesta la petita concessió a Duran? En tot cas, amb ambigüitat o sense, el màxim responsable de l’operació de la refundació de CDC, Francesc Homs, ho té clar i afirma en una entrevista publicada pel setmanari “El Temps”: “El que proposem és més propi d’un moviment d’alliberament nacional”. Si ell ho diu no seré jo qui el desmenteixi. De fet, el propi Artur Mas ens ho confirma a la pàgina 5 del seu discurs quan diu: “Espanya havia perdut les seves colònies exteriors, però no estava disposada a perdre les seves ‘colònies interiors’”. Aquí és Artur Mas qui s’autoproclama líder anticolonialista.

De forma més realista, el propi Mas explica com Catalunya no ha pogut avançar més quan afirma en el seu discurs (pàgina 44): “Tanmateix, tots sabem que el poble de Catalunya vota d’una manera que dificulta tenir les majories prou clares per plantejar temes com el concert econòmic amb la força necessària”. És a dir, els catalans no ho volen prou, s’encaparren a votar partits que no són el seu…

En fi, repeteixo, en moltes coses del discurs s’hi pot estar d’acord, però n’hi ha algunes que, precisament per allunyar-se del terreny central que Jordi Pujol havia dominat al llarg de tants anys, poden generar el rebuig d’alguns sectors socials que fins ara s’havien sentit representats pel catalanisme pragmàtic de l’antiga CiU.

Ben aviat podreu trobar a les llibreries el llibre “Catalanisme federalista”, editat per la Fundació Rafael Campalans, que recull articles, conferències i intervencions parlamentàries meves sobre el projecte del catalanisme federal del PSC. Com a petit avenç podríeu llegir l’article que avui em publica el diari Público on parlo precisament del nostre projecte. Com a tast del llibre i per excitar la vostra curiositat, aquí sota trobareu una reproducció de la seva portada.

Un llibre que sí trobareu a les llibreries i la lectura del qual recomano especialment és l’obra “Necessitem governants” d’Àngel Pes, publicat per editorial Mina del Grup 62. Com a tast del llibre podeu llegir l’article “Debilitats i fortaleses de l’autogovern” que el seu autor publica en el número d’hivern que inicia la nova etapa de la revista de debat polític de la Fundació Rafael Campalans.

“Perles” del programa Polònia emès el 22 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Mas i Duran al camerino. Pujol li dóna uns “trankimazins” i fa callar a Duran que està atabalant l’estrella de la nit “Si no calles em presento jo a les eleccions.” Però lamentablement les pastilles tenen efectes secundaris i Mas s’està transformant en Pujol com si fos l’increïble Hulk.

– “Cariño ya estoy en casa….” Acebes enganxa la seva dona al llit amb un altre però sembla que no vol acceptar la realitat. Que estrany, no?? Ell el que vol saber es “¿Quién es el autor intelectual de este presunto caso de infidelidad? ¿Había testigos?”

– La pregunta del dia del Cuní: “Quan un explica una cosa i segueix i segueix, se’l pot fer callar? Es pot fer, callar, als que xerren massa? Matins.sí. Matins.no. Saludem a sa majestat el rei Joan Carles I. Sr. I, bon dia. Majestat, es pot fer callar algú?” El Rei prou que ho va intentar amb el Chávez, sense èxit. Cuní vol contrastar opinions amb en Chávez mateix. L’escena de Xile es repeteix i Cuní “no m’obliguin a fer ús de l’autoritat”: el famós prouprouprouprou es transforma en el nou rap de les discoteques protagonitzat per Cuní, Rahola, el Rei i Chávez: “prouprouprouprou, home, imperialista, prouprouprou, porquénotecallas”

– Maripau parla amb Josep Coní i amb el rei “Majestad, vol que fem una ballaruga?” No diu més que bajanades, però ho fa taaaaant bé!

EL MILLOR

– Nadal al volant de l’autobús alternatiu. Calla, que la guia és la inefable Maleni, que s’adreça al respectable: “En nombre del Ministerio de Fomento y de toda la tripulación le damos la bienvenida a este autobús con destino a Vilanova i la Geltrú. Durante el trayecto les proyectaremos la trilogía del Señor de los Anillos… Si caemos en un esvorang automáticamente se abrirá el compartimento superior… con este rosario para rezar a la virgen. Vámonoh, Joaquing!” Però l’autobús no engega, és clar, i els passatgers han de baixar i empènyer amb els crits d’ànim de la Maleni “Bon cop de fal!”. El passatge indignat [a la catalana, ja m’enteneu, o sigui, remugant por lo bajini] “Si fóssim a França, ja hauríem cremat l’autocar”. Ah, i m’ha encantat la brusa de lleopard de la Maleni.

EL PITJOR
– Manifestació de mestres: “Companys, que quedi molt clar, que tothom respecti els pronoms febles: els, les en, li, ho”

SURREALISTA
– Franco es queixa de l’intent de fer un nou himne: “con lo bonita que era en mi época “Franco, Franco, que tiene el culo blanco” i no sé com però això acaba en una versió digna del Neng.

KA FORT (versió moooolt light)
– La càmera oculta de l’afer del rei i Chávez: El rei està llegint un telepomter que li va indicant quan ha d’assenyalar amb el dit a Chávez o quan li ha de dir “por qué no te callas” i l’últim que es veu a la pantalleta és “La Infanta Elena está al teléfono.”

ARXIU HISTÒRIC
– El Papa a la turca [o com portés una turca, és clar], o sigui, amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
– Agh! Mateu Prados is back. S’ho fan a mitges, però Mateu no deixa posar-hi cullerada al Pellicer.

– “Si algun dia sóc Conseller d’Interior seria una pena, amb tot el bo que tinc a l’exterior.”

– Els Mossos han de ser raonables i no actuar si no és estrictament necessari. Uns antisistema el foten daltabaix per la finestra. “Perquè després no diguin que Saura no cau bé als okupes… “saurà” fet mal?”

LA IMATGE DE LA SETMANA
– L’alcalde veu enfundat en unes malles verdes per fer el gag de l’alcalde invisible en l’afer de Rodalies.

LA PICADA D’ULLET
– El President li ha agafat gustillu a l’humor. Va atavaiat tipus Eugenio. “He venido en Cercanías y ya se sabe, son menos de fiar que un cirujano ciego. Va un tren de Cercanías y choca con un camión que cruza la vía. El maquinista le dice al conductor del camión, no tenías que poner un trapito al final del camión?, y li diu, li diu al maquinista, titu, no has visto el camión y vas a ver el trapito? Qué bueno… Sabes como se suicidan las ninfómanas? Cómo? Tirándose al tren. Tranquilos, que los retrasos y el caos lo vamos a solucionar en un periquete la Maleni y yo. Eh, que el AVE está a punto de llegar. No os riais. Es verdazzz!!!”

LA CANÇÓ [Artur Sisa]

Aquesta és una gran nit, la nit catalanista,
perquè ja tinc la casa gran acabadeta de pintar
i tots els patriotes hi han d’entrar
pot entrar-hi en Maragall,
la Montse Tura, en Quim Nadal,
en Carretero i d’altra gent,
i fins i tot algun convergent
si algú hi sobra serà en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de les tristors en farem fum
que casa meva
mentre jo tingui la clau.

Bona nit, Mossèn Cinto, Guifré el Pilós,
en Patufet, el gol de’n Koeman, un panellet
en Joel Joan i d’altra gent
oh quina pena,
no hi ha en Duran

Oh benvinguts, passeu passeu
de la política en faré fum
i si la cosa no funciona
jo mateix apagaré el llum.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
– PM: Catalans, no vull anar de sobrat però… sóc un crac. La setmana passada vaig explicar que quan jo era alcalde, vaig pactar amb el Felipe que l’AVE arribés a Sevilla abans que a Barcelona per obtenir el suport per als Jocs. I ara és quan surt el típic que dirà que per culpa d’això, seguim sense AVE.
– JP: És que per culpa d’això, seguim sense AVE.
– PM: Potser sí, però vaig fer un pacte, i és va complir. I això és més del que poden dir molts polítics. Total, sóc un crack.
– JP: Jo, al 83, vaig pactar amb el González que podria tenir els mossos a canvi de donar suport a la Remedios Amaya a Eurovisión. Quién maneja mi barcaaaa… i al final va i quedar l’última així que, jugada rodona.
– PM: Ui sí, quina transcendència pel país!
– JP: Era només un exemple. Has de veure que jo he fet pactes amb gent molt important: Suárez, Tarradellas, Kohl, la Marta, el Nixon. L’any 66 vaig pactar que els americans submistrarien coca-cola gratis a les oficines de Banca Catalana a canvi que ells fossin els primers en anar a la lluna.
– PM: Ara t’has passat tres pobles, no cola.
– JP: Sí, i segur que hi ha proves, perquè el Nixon ho gravava tot.
– PM: Bé, és igual, la qüestió és que nosaltres feiem pactes i es complien, no com aquests pipiolos d’ara.
– JP: Com Mas, que pacta l’Estatut amb el ZP a canvi de ser President.
– PM: O el Montilla, que pacta amb ZP fotre’m fora i al final…. bé, al final vaig i marxo jo. Bé, és igual. Pujol, donem exemple i pactem. Jo dic “Visca Catalunya” i tu tries quin programa veiem. Visca Catalunya!
– JP: Vale, doncs, jo vull mirar “Un lloc per viure”.
– PM: Ja ho sabia, jo també.
– JP: Que ca… agh!

ZW núm. 105 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.icps.es/

En un context on s’aniran succeint diversos processos electorals en els propers mesos, resulta oportú citar alguns dels cursos i seminaris que tindran lloc ben aviat i que tracten sobre el desenvolupament de les campanyes electorals, el marketing i la comunicació política.

Màster en Marketing Polític, Estratègies i Comunicació Política. Curs 2007-2009. L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) desenvolupa una nova edició d’aquest Màster en el qual es desenvolupen cinc grans mòduls que contemplen: estratègies polítiques, enquestes, escenaris electorals, actors en la política, campanyes, política i imatge, organització de la comunicació, discurs polític, política i mitjans de comunicació… He tingut l’oportunitat de participar com a professor en les dues edicions anteriors i, en aquesta nova edició, desenvoluparé dues sessions sobre “Política i Mitjans de Comunicació” (abril i juny de 2008).

Aquest Màster s’ha convertit en punt de trobada d’una nova generació jove de consultors polítics. Molt motivats, preparats i amb un entusiasme contagiós per les noves idees, alguns han començat recentment els seus blocs sobre comunicació política, que ja són una referència a seguir. Entre ells destaquen: e-campany@, Estratega, Marc Pérez Serra, IdealPolitik, Socarrats però no vençuts

VI Seminari Internacional de Comunicació Política i Electoral. Madrid, 27 i 28 de novembre. Amb el títol “Piensa en las elecciones de 2008” se celebrarà aquest nou seminari organitzat per MAS Consulting Group (que impulsa el Curs Superior de Direcció de Campanyes Electorals) i la Universitat George Washington, juntament amb la Universitat Pontifícia Comillas. Entre els ponents convidats, destaca George Lakoff, professor de la Universitat de Berkeley i autor d’un dels llibres més referenciats en l’àmbit polític: “No pienses en un elefante”.

IX Diploma Internacional Disseny i Planificació de Campanyes Electorals. Madrid, de l’11 de gener a l’1 de març de 2008. L’Institut Universitari d’Investigació Ortega i Gasset organitza un programa de formació orientat a l’especialització en el disseny i la planificació de campanyes electorals. Dirigit a professionals, docents i investigadors interessats en formar-se com a assessors i consultors de comunicació política, a polítics, partits, organitzacions socials, assessors en marketing electoral de líders o moviments polítics, etc.

(ZV) Zona Vídeo. Cámara Abierta 2.0 és un nou programa de La2 TVE dedicat exclussivament a Internet i que compta amb la col·laboració dels espectadors, que poden enviar els seus propis vídeos amb informació diversa a la pàgina web del programa, o fins i tot tenir una càmara del programa durant un dia per explicar la seva pròpia experiència. També, els usuaris d’Internet que destaquin a la Xarxa pels seus blocs o per altres peculiaritats seran els protagonistes de les seccions “Locos por el blog” o “Personajes en Red”.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 25 Novembre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a La VI Conferència Nacional del PSC.

Els comentaris estan tancats.