Debat sobre rodalies i molt més

Aquesta setmana cal destacar el debat sobre la crisi creada el el sistema de rodalies per les incidències de les obres de l’arribada del Tren d’Alta Velocitat a Barcelona, després en parlaré.

Però vull que el primer enllaç del diari d’avui serveixi per descarregar-vos el discurs de José Luis Rodríguez Zapatero en la reunió del Comitè Federal del PSOE celebrada ahir. En aquest discurs hi trobareu una explicació coherent i contundent sobre el que ha suposat la gestió del govern socialista en la legislatura 2004-2008. És un text imprescindible com a material per a preparar el balanç de la legislatura i l’argumentari de la campanya electoral. El to contundent i optimista de Zapatero no el va portar a donar per guanyades les eleccions sinó que va fer èmfasi amb la necessitat de “suar la samarreta” per guanyar el març del 2008. També es va referir als problemes derivats de les obres de l’alta velocitat mostrant el seu convenciment sobre la nostra capacitat col·lectiva per resoldre’ls i per comptar ben aviat amb una xarxa ferroviària amb un magnífica alta velocitat i unes rodalies molt millors de les que Catalunya tenia abans que els socialistes tornéssim al govern d’Espanya l’any 2004.

El debat sobre la crisi de rodalies al Parlament va començar amb una intervenció del President Montilla en la que va explicar les raons de la crisi i la gestió del govern de Catalunya per afrontar-la i superar-la. També trobareu aquí la meva intervenció en la sessió de dimecres dia 14.

Certament els prejudicis que estan patint els usuaris i els veïns de la zona en obres són molt importants i hauran de ser rescabalats per això. La gratuïtat del servei alternatiu i la gratuïtat del servei de rodalies fins a l’arribada del Tren d’Alta Velocitat, són imprescindibles. I caldrà també cercar altres formes d’indemnitzar els damnificats. En qualsevol cas celebro que es comencin a sentir veus també interessades en el que podríem anomenar “indemnitzacions col·lectives”, és a dir, processos de millora de la xarxa dels que es beneficia tota la comunitat. En aquest sentit, la millora dels continguts del Pla de Xoc de Rodalies, i l’acceleració de la seva posta en marxa són elements a tenir presents.

No comparteixo en canvi els arguments que contraposen rodalies a alta velocitat. Crec que ambdós elements són imprescindibles per garantir el nostre progrés econòmic, la nostra competitivitat i el nostre benestar.

Els partits de l’oposició van incórrer en una hipocresia enorme quan van silenciar la seva responsabilitat en el retard en matèria d’inversions ferroviàries a Catalunya i també quan diuen que el govern de Catalunya no ha reaccionat bé davant la crisi (com de ràpid s’obliden les inauguracions de discoteques en dies de nevades que ho col·lapsaven tot o la descripció de la catàstrofe del Prestige en termes de “cuatro hilillos de plastilina”).

Divendres es van votar diverses propostes de resolució en les que es demanava la dimissió de la Ministra de Foment. Aquí trobareu la meva intervenció explicant el vot negatiu del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. De forma resumida les nostres dues raons van ser aquestes:

La primera raó és perquè creiem que no correspon al Parlament de Catalunya erigir-se en instància de control polític del Govern d’Espanya. Els governs sols responen davant la cambra que ha fet confiança als que els presideixen. Això no vol dir que des d’altres instàncies polítiques no es pugui exercir la crítica, però el que no es pot pretendre és que el Parlament de Catalunya s’apropiï d’una funció de control polític que no li correspon. I una exigència de dimissió és una clara funció de control polític. ¿Quina seria la nostra reacció si el Congrés dels Diputats o les Corts Valencianes exigissin la dimissió del conseller de Cultura de la Generalitat, posem per cas? ¿Per què el Parlament de Catalunya, almenys des del 1980, no ha reclamat mai la dimissió d’un ministre o d’un president del Govern d’Espanya? El Parlament mai no ha exigit la dimissió o el cessament d’un ministre, perquè no havia de fer-ho, perquè no pot fer-ho, perquè no està en el seu àmbit de competències fer-ho. Tampoc no ho han fet els successius governs de la Generalitat, no perquè no hagin mantingut de vegades una posició crítica o una forta disparitat de criteris respecte d’un ministre, sinó perquè el respecte i la lleialtat institucionals, l’eficàcia política i fins i tot el sentit comú així ho aconsellen. Ens ha sorprès moltíssim comprovar com cap dels grups de la cambra que plantegen avui la votació d’exigir la dimissió de la Ministra de Foment, cap ni un, no ha plantejat aquesta votació en el Congrés dels Diputats, que és on toca. Aquests grups tenen representació al Congrés. Alguns d’ells fins i tot tenen grup propi, però allà no han provocat una votació en el mateix sentit de la que avui ens porten aquí. És, com a mínim, sorprenent. Per tant, primera raó: en la nostra opinió, no correspon a la cambra catalana prendre l’acord d’exigir la dimissió d’un Ministre del Govern d’Espanya. I aquest argument val per a avui, per a demà i per a demà passat i l’altre, governi qui governi, aquí i allà. Més lluny ens portaria la reflexió sobre si enfortim o afeblim les institucions, sobre si les apropem o les allunyem de la ciutadania quan les forcem a prendre decisions que no estan en el marc de les seves competències i que, per tant, no tindran efecte pràctic. Això ens portaria molt lluny, perquè, evidentment, el nostre grup no vol resta valor a l’assumpció de responsabilitats polítiques. No estem dient això; estem dient que no s’ha de portar a una institució una decisió que no està en el seu àmbit de competència.

Segona raó. Ningú no dubta que estem davant d’una situació de col·lapse de les infraestructures ferroviàries, sobre la qual hi han responsabilitats evidents. Hi ha responsabilitats d’anteriors governs, i, per tant, dels que els donaven suport i també, lògicament, hi ha les responsabilitats de l’actual Govern d’Espanya, més importants, precisament, perquè els fets s’estan produint ara i aquí. Aquestes responsabilitats les ha assumit en primera persona el president del Govern d’Espanya, ho ha fet a peu d’obra i davant dels veïns i ho ha fet també davant del Congrés dels Diputats en un debat monogràfic. El president Zapatero ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a resoldre el problema creat i rescabalar els afectats. I en el marc de les seves competències ha decidit mantenir en el seu càrrec la Ministra de Foment. Nosaltres tenim la màxima confiança en el president del Govern d’Espanya. I creiem que és una confiança compartida també per molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Si el president Zapatero ha posat par davant de qualsevol altra consideració la solució als problemes creats, també ens té al costat per assolir aquest objectiu.

En un bitllet d’opinió publicat dissabte, Jordi Barbeta a La Vanguardia, donava força importància al primer dels nostres arguments.
Sobre altres qüestions relacionades amb la política catalana us recomano la lectura de l’article de Josep Ramoneda sobre algunes ficcions que la sustenten, l’article d’Oriol Bohigas sobre la cultura del no, l’entrevista a Antoni Castells publicada a El Periódico, la crítica a l’independentisme continguda en l’article de Lluís Maria de Puig publicat al lloc web de Nou Cicle, el meu article sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2008 publicat a ABC, i l’article d’Assumpta Roura publicat al Diario de León en el que alerta sobre la importància de l’advertiment del President Montilla sobre la necessitat d’atendre les necessitats catalanes sinó es vol que qualli un desafecte irreversible i mutu entre Catalunya i Espanya.

Pel seu especial interès us recomano que seguiu de prop el debat sobre la futura Llei d’educació de Catalunya impulsat pel Conseller Ernest Maragall. Aquí trobareu una primera presentació dels objectius de la llei en format powerpoint.
Ahir vam conèixer la trista notícia de la mort de Gregorio López Raimundo, històric dirigent del PSUC i un dels màxims referents de la lluita antifranquista i de la recuperació de la democràcia. Podeu llegir al respecte la crònica de Josep Maria Sòria a La Vanguardia, i els articles de Jordi Miralles, Xavier Folch i Andreu Mayayo.

En la política espanyola segueix la polèmica al voltant de les maniobres del PP per desestabilitzar el Tribunal Constitucional i forçar una sentència destructiva contra l’Estatut d’Autonomia. Si no fos un tema tant important el qualificaria sense embuts de vodevil. Per aclarir els darrers esdeveniments és imprescindible llegir les cròniques de Julio M. Lázaro i de Carlos E. Cué i J.M. Moreno a El País. És demolidor al respecte de les maniobres del PP, l’editorial d’El País que porta el significatiu títol “Doblegar al TC”. També fan de bon llegir els articles d’Enric Hernández, que es pregunta com un Tribunal en aquestes condicions pretén jutjar l’Estatut, i de Santos Juliá, que descriu l’estratègia de terra cremada practicada pel PP. Sobre les perspectives electorals de cara al 2008 cal llegir l’article de César Molinas que porta el significatiu títol de “El poder decisorio de la izquierda volátil”.

A València s’ha fet públic un nou informe sobre canvi climàtic impulsat pel IPCC (aviam si Rajoy i el seu cosí se n’assabenten d’un cop!). Podeu llegir al respecte l’article de Joschka Fischer a El País i la crònica d’Antonio Cerrillo publicada a La Vanguardia.

Sobre el futur de la política europea i el seu impacte a la política internacional heu de llegir la conferència de Javier Solana al Real Instituto Elcano. Pel seu interès he volgut recuperar la intervenció de Jordi Pujol davant la Knesset, una intervenció valenta d’un amic d’Israel que defensa davant del Parlament israelí la creació d’un estat palestí. Aquesta és una de les qüestions a debat en la propera cimera d’Annapolis. Podeu llegir al respecte els articles de Lluís Bassets i Walter Laqueur.

“Perles” del programa Polònia emès el 15 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Franco vestit de blanc i angelet. “Estoy intentando que me lleven a un buen monasterio, no olviden que tengo buenos amigos en la Conferencia episcopal… y de paso a ver si funciona la beatificacion exprés que se ve que la plaza de San Pedro estaba a tope el otro día. Y además todos esos mártires tienen mucho que agradecerme, que sin la guerra civil que les monté nada de nada…”

– Montilla es converteix a l’independentisme després de sentenciar “Tot va com el cul.” i surt al balcó de Palau a proclamar la independència de Catalunya. I qui l’atura? ZP? Albert Rivera? L’Iceta? Nooo, és Carod! “Què fas José?” Montilla:”Em dic Josep, aquí i a la Xina.” La intervenció de ZP, ara sí, es decisiva: “Peró qué haces? Si yo pierdo en marzo, me quedo en el paro, pero Joan Clos vuelve a Barcelona.”

EL MILLOR

Nadal i Montilla al despatx del ZP a veure què pillen per les infraestructures. ZP els dóna un bitllet de 20 € (i encara demana el canvi) per a les inversions del trienni. Mentre xerren, entren sense massa contemplacions un parell de tiarrus. ZP diu que són: “funcionarios del gobierno vasco que vienen a buscar su cupo”. Obren la caixa forta i s’incauten de tot de bitllets. Hilarant el conseller Nadal que ho pilla tot amb efectes retardats. Però el president Montilla està llançat, torna al despatx de ZP vestit de basc amb la consigna “Àdhuc la hostia, venimos a por el cupo.” A veure si fent-se passar per bascos pillem una mica més… però es veu que no.

EL(S) PITJOR(S)
– Jordi Hereu fa aturar una bici per portar les rodes baixes, per contaminació acústica, per mil tonteries. Total, que la noia baixa de la bici, i mentre parla amb Hereu i els urbans li roben i… no dóna per més la cosa.

– Terribas amb Artur Mas amb l’excusa que diuen que vol ser el Sarkozy català. “No, si és a Sarkozy que li agradaria ser l’Artur Mas francès.” No sé, és que no m’ha fet gràcia.

SURREALISTA
– Intentar fer un gag amb ZP i la confusió entre “las chicas del Chad” amb “las chicas del chat”.

KA FORT
– El Rei sopant a casa amb els Prínceps: “Qué asco de comida, dónde está el caviar iraní? Ya se ha acabado? Pero si me gasté toda la pasta de la multa de los d’El Jueves.” El Rei, amb un atac de sinceritat post-Chávez es deixa anar, amb perles com “Por fin me he librado de Marichalar.” “Por qué no te callas, Letizia, me gustaba más la Sanum.”

– Aznar a cal Jiménez Losantos que el fa trempar fent-li unes feinetes per sota la taula. Que fuerte, que fuerte.

ARXIU HISTÒRIC
– Esmorzar Mas-Laporta (el segon, el de després de les eleccions, quan ja no hi havia possibilitats de ser President). L’objectiu de l’esmorzar és veure si així menja alguna cosa decent…. i què dir de Duran sota la taula com un gos que espera les engrunes de l’amo…

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
– Piqué ocupa la presidència de Vueling després d’abandonar la política o, millor dit, després que la política l’abandonés a ell.

– Els números de l’Once: 1 i 1, once.

LA NOVETAT
– Chávez. Un encreuament entre Jaime Peñafiel i Santi Santamaria.

– Schuster. Formant parella artística amb Acebes. Que què tenen en comú? Ja sabeu, cap dels dos diu que han dit…

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Piqué vestit d’hostessa de Vueling i repartint cacauets.

LA PICADA D’ULLET
– Uns mossos irrompen en el despatx de Saura. Després de l’esglai aconsegueix articular paraula: “Estic molt ocupat, com sempre”.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
Catalans, la gent em copia. No sé si us en recordeu, però jo vaig ser el primer en fer callar de manera dràstica. “Voleu fer el favor de callar?” Sí, em copien: primer el Cuní amb allò de “Prou, prou, prou”. I ara el rei que li diu a l’Hugo Sánchez (Chávez) “Por qué no te callas?” Mira que es soso, no és el mateix preguntar “Por qué no te callas?” que “Voleu fer el favor de callar?” Al que li agrada parlar, no li pots fer una pregunta! Pero no és l’únic que m’han copiat. Cada vegada que hi ha grip tothom em copia la tos. O anar a la presó per motius polítics… jo ja ho vaig fer als anys 60, i ara l’Ibarretxe em vol copiar. [el rei en off: Por qué no te callas?] Ah sí, Visca Catalunya. Mira això també ho deia jo abans que ningú. D’això, chjee, koniec.

ZW núm. 104 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.las1001ideas.com

Aquest mes de novembre tenen lloc diferents esdeveniments vinculats a noves tecnologies, Internet, blocosfera, Web 2.0 i Administració Pública.

Associada a aquesta última, T-Systems i ProPolis impulsen una interessant iniciativa de participació ciutadana amb el nom de: “Las 1001 Ideas.com”. Una pàgina on proposar idees per millorar l’e-administració pública, per part de treballadors, ciutadans, empreses, gestors públics o privats… que s’aniran promocionant de manera similar al sistema de Menéame, on els internautes voten aquelles propostes que més els interessen. ProPolis s’ha compromès a fer arribar les 25 idees més votades al Ministeri d’Administracions Públiques (Direcció General de Modernització Administrativa).

També, aquest cap de setmana, se celebra a Madrid el Congrés de Webmasters 2007 que tractarà temes diversos com: posicionament en cercadors, promoció, legislació, usabilitat, disseny i programació, entre molts altres.

Una altra cita important, que apuntava en el Zona Web 91, serà “Evento Blog España (EBE 07)”, la segona edició del qual tindrà lloc a Sevilla els pròxims 23, 24 i 25 de novembre.

I, del 27 al 30, a Gijón s’inaugurarà la X edició de les Jornades sobre Tecnologies de la Informació per a la Modernització de les Administracions Públiques, TECNIMAP. Podeu consultar el programa complet que combinarà taules rodones, tallers i conferències amb les diferents presentacions comercials.

Per acabar i per saber més sobre els beneficis de la Web 2.0 en el context de l’Administració Pública, us recomano aquesta presentació en power point: Web 2.0 for eGovernment: Why and How? Carlos Guadián fa un resum de les idees principals a més d’oferir altres enllaços d’interès.

(ZV) Zona Vídeo. The Hub és un portal de vídeos, que funciona ja en sistema beta de prova, similar al conegut YouTube, on els usuaris poden pujar els vídeos i àudios que desitgin sempre que la temàtica sigui els Drets Humans. Permet publicar vídeos des de qualsevol tipus de suport, mòbils o càmares. Proporciona espais per a ONG, entre altres serveis, i possibilita la creació de grups de discussió i diferents perfils d’usuaris.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 18 Novembre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Debat sobre rodalies i molt més.

Els comentaris estan tancats.