Zapatero assumeix tota la responsabilitat

La declaració de Pasqual Maragall anunciant que li ha estat diagnosticat un principi de la malaltia d’Alzheimer ha recollit moltíssimes mostres de reconeixement i solidaritat. De totes elles, precisament per la seva sinceritat i caràcter personal, en destaco l’article de Rosa Cullell publicat a El Periódico de Catalunya.

Aquesta setmana es va commemorar amb un acte al Palau de la Generalitat el 30 aniversari del retorn del President Josep Tarradellas i, per tant, del restabliment de la Generalitat de Catalunya. S’ha dit en moltes ocasions, i amb tota la raó, que es tracta de l’únic element de veritable ruptura en la transició pactada del 1977, l’únic reconeixement de legitimitat a una institució vigent en l’època de la República. En l’acte de Palau es va produir una magnífica intervenció del President Montilla. Us convido a llegir també un article de Raimon Obiols sobre els principis de l’actuació política del President Tarradellas i un altre de Carles Sentís, que va acompanyar Tarradellas en el seu històric viatge a Madrid per negociar amb Suárez, recordant elements de la glossa que en va fer en el decurs de la seva intervenció en l’acte institucional.

Però, sens dubte, l’element que està centrant el debat públic en les darreres setmanes i que ho seguirà fent les setmanes a venir és la crisi de les obres de l’arribada a Barcelona del Tren de Gran Velocitat (TGV) i el seu impacte sobre les línies de Rodalies i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La fase aguda de la crisi es va iniciar el dissabte dia 20 d’octubre quan les obres del TGV van malmetre un túnel dels FGC i es va decidir interrompre aquest servei i el de Rodalies. RENFE, la Generalitat i els Ajuntaments van posar en marxa mecanismes alternatius de transport que estan pal·liant en part el perjudici causat pel fiasco de les obres del TGV. De forma immediata el president de la Generalitat va assenyalar les prioritats a partir d’aquell moment: en primer lloc, assegurar la seguretat dels usuaris i dels treballadors; en segon lloc, restablir de la forma més ràpida possible el servei de Rodalies; i en tercer lloc -i l’ordre és aquest i no pas altre-, culminar les obres de l’arribada del TGV a Sants. Avui mateix, el president Zapatero, en el decurs d’una visita a les obres, ha assumit tota la responsabilitat pels incidents ocorreguts, ha demanat excuses als ciutadans i ha fet seves les prioritats assenyalades pel president Montilla. Dimecres vinent, el president Zapatero compareix al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre aquests incidents, el retràs de les obres i els perjudicis ocasionats als usuaris dels serveis de Rodalies i dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Perquè us podeu fer una idea precisa de l’impacte que aquests fets estan causant en els creadors d’opinió, us convido a llegir els editorials d’El País i de La Vanguardia al respecte, així com els articles de David Miró, Manuel Castells i Joan Tapia. He fet una tria de pocs materials i els he elegit precisament d’entre els que no són en absolut sospitosos de voler aprofitar un problema com aquest per erosionar el govern Zapatero. Tampoc he triat cap declaració de dirigents de CiU o del PP que són en part responsables del que passa, tant pel que fa al retard en l’arribada del TGV a Barcelona, com en la tria del traçat, com del retard en les inversions i els dèficits de manteniment de Rodalies.

Un dels elements a resoldre de cara al futur és la capacitat de la Generalitat per incidir directament en les grans obres públiques de l’Estat a Catalunya, especialment en l’inici d’un llarg període en que, gràcies al nou Estatut, aquesta inversió serà important per rescabalar-nos d’anteriors períodes que van ser especialment gasius per a Catalunya. L’esquema podria ser semblant a l’utilitzat amb èxit amb motiu de l’execució de les obres al voltant de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, quan es va constituir l’empresa HOLSA -presidida pel recordat Santiago Roldán-. A aquesta possibilitat se’n fa referència en un article de Joaquim Coello i en l’entrevista a Joaquim Nadal publicada avui mateix pel diari El País.

Un altre aspecte de l’actualitat política que m’ha preocupat especialment aquesta setmana és la iniciativa del PP de recusar tres magistrats més del Tribunal Constitucional per bloquejar-lo de forma definitiva i d’acord als seus interessos que passen per l’anul·lació de l’Estatut de Catalunya i de les lleis impugnades pel PP que amplien els drets civils i els drets de les dones. Aquesta iniciativa s’afegeix al bloqueig de la necessària renovació del Consell General del Poder Judicial també decidit pel PP. Podeu llegir al respecte, els editorials d’El País i La Vanguardia, així com dos articles de Javier Pérez Royo, publicats respectivament a El Periódico de Catalunya i El País. Per cert, aprofito aquesta avinentesa per felicitar el professor Pérez Royo a qui ha estat justament concedit el XIV Premi Blanquerna atorgat per la Generalitat “per la seva rellevant activitat en el camp del dret constitucional i per la seva lectura oberta, evolutiva i adaptada a la realitat plural espanyola de la Constitució de 1978”. El Premi li serà lliurat pel President de la Generalitat el proper dia 7 de novembre a Madrid.

No sé com subratllar prou la gravetat de l’actuació del PP intentant bloquejar el poder judicial i el màxim arbitratge constitucional. Si un dels elements dels cops d’Estat és el de perjudicar greument o interrompre el normal funcionament de les institucions democràtiques, la deriva del PP té elements que apunten clarament en aquesta direcció. El problema no és només que el PP no hagi acceptat el resultat de les eleccions del 2004, sinó que vol distorsionar el funcionament institucional fins que pugui tornar a governar. Espero que el Tribunal Constitucional sàpiga afrontar aquest desafiament però la única resposta a aquesta ofensiva reaccionària del PP només pot venir de les urnes, d’una clara i neta victòria de Zapatero l’any que ve.

És el que va passar amb els intents involucionistes que es van produir des del 1977 al 1982, només la victòria clara del PSOE en les eleccions del 28 d’octubre del 1982 va permetre acabar definitivament amb els sectors que volien fer marxa enrere. Avui hem commemorat aquesta victòria amb un acte a la seu central del PSC. Per recordar aquesta fita històrica podeu llegir els articles de Javier Pradera, Joaquín Estefanía i Txiki Benegas.

Parlant de memòria històrica, us recomano la lectura de la intervenció de Josep Maria Balcells en el debat d’aprovació de la Llei de Memòria Històrica al Parlament de Catalunya.

Davant de la imminència de la sentència també convé fer memòria del judici sobre els atemptats de l’11-M, com ho fa Ernesto Ekáizer en aquest article publicat a El País.

També són diversos els comentaristes que s’estan referint a la deriva radical de CDC. Com a mostra us convido a llegir l’article d’Alfons Quintà aparegut al diari Avui i la crònica de Josep Garriga publicada avui a El País. En aquesta crònica es posa de relleu que els actuals màxims dirigents de CDC són partidaris de l’autodeterminació i la independència de Catalunya. Lògicament aquesta posició augmenta les tensions internes en el si de CiU, incomoda a sectors més moderats de la pròpia CDC i pot tenir conseqüències electorals des del moment en que CiU renuncia a la trajectòria dels anys 80 i 90 que permetia recollir suport de sectors autonomistes i sobiranistes alhora.

Per un debat rigorós sobre el present i el futur de Catalunya i les esquerres catalanes, resulta d’imprescindible lectura l’entrevista a Raimon Obiols publicada el dia 22 pel diari El Punt. Més centrat sobre la qüestió federal considero important l’article de Carme Valls-Llobet publicat el dia 16 a Público. De caire més conjuntural podeu llegir l’article que em va publicar el diari ABC el dia 24. Podeu trobar interessant aquest article d’Albert Branchadell sobre el cas Peri Rossi. Aquesta setmana s’ha fet públic el Baròmetre d’opinió política d’octubre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

Si voleu seguir el procés de primàries i de debat intern en el si d’Izquierda Unida, aquí trobareu els llocs web de Gaspar Llamazares i de la seva oponent Marga Sanz.

Finalment, a la cimera europea de Lisboa es va assolir un acord sobre el nou Tractat de Reforma de la Unió Europea, que vol substituir la non nata Constitució europea. Aquí hi trobareu els textos i una primera valoració d’urgència continguda en l’article de Francisco Aldecoa publicat a El País. Celebrades les eleccions a Polònia, podeu llegir el balanç que en fa Josep Borrell a les pàgines d’El Periódico.

Acabo recomanant-vos la lectura de la intervenció d’Antonio Franco en rebre el premi Antonio Asensio de periodisme, la intervenció d’Amos Oz en rebre el Premio Príncipe de Asturias de las Letras, i el manifest de la campanya contra les agressions racistes impulsada per SOS Racisme amb motiu de l’agressió d’una jove equatoriana.

“Perles” del programa Polònia emès el 25 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– La supernanny ha entrat a Palau i ha creat un racó de pensar… en Montilla hi envia Carod per l’afer de la no-Biennal de Venècia, i allí ja hi ha altres consellers entremaliats (Tura, Saura i Castells). Mentre s’expliquen l’un a l’altre què han fet, entra el mateix Montilla, però no en plan supernanny, sinó perquè a ell també l’han castigat…. en ZP.

– La Terribas llegint un titular del Kyoto Times en japonès. Era una xorrada el gag, però ella s’ho val.

– La recepta de Ferran Adrià i Santi Santamaria: “Peus de porc amb vambes i reducció de cordons” … pinggggg.

– Nou vídeo de Rajoy dirigit per Woody Acebes: “Cuando sea presidente, no voy a permitir el cambio climático. Mi primo y yo vamos a impedir que nos cambien el clima, nuestro clima es nuestro y de nadie más.”

– Rajoy renyant a Toni Soler perquè incompleix la llei de la memòria històrica si no retira els símbols franquista, en el cas que ens ocupa, el mateix personatge de Franco!

EL MILLOR
– El Premi Ondas al millor programa d’entreteniment i el gag del president Maragall, molt delicat i entranyable, efectiu i amb el punt crític de mala llet necessari, fent un antigag sobre la seva malaltia que em va recordar l’antidiscurs de Monzó a Frankfurt. Comença el President Montilla dient a Toni Soler: “Quines cabòries amb els àdhucs del Maragall, eh” [Hi pot haver un resum millor que aquest?]. Soler: “Sí, porto tota la setmana donant-hi voltes, és un tema delicat per un humorista.” Montilla: “Eh, un respecte per en Maragall, eh!”. Soler: “Quan dic humorista em refereixo a mi! Hem de ser delicats, mirar de no ofendre ningú…”. Irromp Maragall: “Ningú… com jo! Però home, si quan no surto jo això sembla un funeral de tercera!”. Soler: “Segui, segui, que vostè està malalt”. Maragall: “Que no estic malalt, ves a la porra!”. Carod s’apunta a l’hagiografia: “Estic al teu costat… ets un gran polític”. Maragall: “Tu el que ets és un pilota, com en Mas i en Zapatero… estic per presentar-me a les eleccions a veure si em voten. Us deixo que vaig a preparar-me el monòleg final”. Soler: “Em quedo parat, Maragall és un lluitador infatigable”. Carod: “Sí, un almogàver”.

EL PITJOR
– La traducció simultània sense eufemismes de les declaracions de Fernando Alonso després de perdre el campionat del món… i no per res, sinó perquè no suporto a l’Alonso ni tot el tema fatxa-pijo de la Formula 1 en general.

SURREALISTA
– Franco a favor de la llei de la memòria “para que no se olviden las atrocidades de mi régimen… claro que sí, que uno tiene su trayectoria”

KA FORT
– Nova edició de “Caçadors de simbolets”. ZP i Montilla a la caça de sim-bolets franquistes (que s’han d’arrencar, no tallar, ja, ja). El més comú és el Plaquis habitatus franquistis, el més verinós l’Aguiluchus Capitanis Generalus, i, el més gros….. Samaranch!

ARXIU HISTÒRIC
– La reunió a l’Ajuntament amb un representant dels antisistema… ni cap ni peus la negociació de pati de col·legi, però és que al final resulta que el perla és fill d’un dels dos de l’Ajuntament i li acaba donant diners perquè es presenti dutxat a dinar a casa els macarrons de diumenge…

LA NOVETAT
– Boris Izaguirre. Costa distingir l’original de la còpia. Diu que ell també vol anar convidat a Frankfurt.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Els morros pintats i recautxutats de ZP mirant el seu lamentable vídeo de la Z. Siguem seriosos, zizplau!
– Carod vestit de trabucaire per potenciar el seu perfil de patriota.

LA PICADA D’ULLET
– Segueix la preparació de la Biennal de Venècia: al despatx del President hi ha un Miró convenientment tunejat de PSC.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, fa uns dies que tothom parla de mi. Per cert, moltes gràcies per les mostres de suport. Ah, i a partir d’ara canya a l’Alzheimer.
JP: Molt bé, Pasqual.
PM: Jo i tots, eh!. Però no he vingut a parlar d’això perquè no m’agrada el protagonisme.
JP: [riu]
PM: Jo he estat un exemple de discreció i sobrietat. Però l’altre dia se’m va escapar de dir que ja no tinc carnet del PSC. Mira, se’m va escapar, tu. Em sap greu però ara ja està dit. Total, que estic lliure… i disponible.
JP: No et sap greu després de tant de temps?
PM: Com??? Però si aquests del PSC són una colla de desgraciats! Que m’han deixat tirat!
JP: Però hi ha gent de molta vàlua i han fet coses bones…
PM: La culpa és del Zapatero, i del PSOE. Estic fart dels polítics espanyols. Mira, et dic una cosa. Si el Partit Democràtic Europeu no funciona, m’apunto a Convergència.
JP: Aquesta casa de barrets? Fes-me cas, aquí només hi ha l’Artur Mas i quatre jovenets que no saben fer la O amb un canuto.
PM: Però si Convergència és el pal de paller del catalanisme!
JP: Va, va! Si fins i tot el meu fill remena les cireres!
PM: Realment el país en mans de quatre immadurs…
JP: No queda sentit d’estat.
PM: Què et sembla si…
JP i PM: Fem un partit polític!!
PM: Que cabróoooon. Partit de Convergència.
JP: No, Convergència Socialista.
PM: Bé, el nom és igual. L’important és que jo seré el líder.
JP: No, no, a mi em toca primer.
PM: Per ordre alfabètic, Maragall amb “m” va abans que Pujol amb “p”.

ZW núm. 101 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Global Forum “Shaping The Future” 2007

Els pròxims dies 5 i 6 de novembre tindrà lloc a Venècia (Fondazione Giorgio Cini) una nova edició del Global Forum, impulsada per Items International, una organització dedicada a les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació amb seu a París. Aquest esdeveniment internacional de caràcter anual, està dedicat a aquells aspectes de l’economia, la política i la societat que influeixen en el desenvolupament exitós de la Societat de la Informació. En aquesta ocasió, compta amb un partner especial: l’organització World Summit Award que cada any reconeix amb els seus premis els millors productors d’e-contingut. Aquest any la cerimònia oficial d’entrega de premis tindrà lloc el dia 5 de novembre en una gala emmarcada en la celebració del Global Forum.

El lema escollit aquest any és “Shaping the Future” (“Construint el Futur”) i el seu objectiu serà reflexionar sobre la forma en què la convergència digital de plataformes i canals, en l’era 2.0, pot ajudar a desenvolupar una veritable Societat del Coneixement, multimèdia i col·laborativa; els canvis que es produeixen en la societat de les tecnologies mòbils (el futur del treball en el segle XXI, noves iniciatives governamentals, ciutats digitals, etc.), amb la idea de potenciar la creació de xarxes col·laboratives a escala mundial que generin i fomentin iniciatives internacionals.

Podeu consultar el programa (en versió pdf).

(ZV) Zona Vídeo. Common Craft realitza, en aquest context Web 2.0, uns vídeos tutorials curts que anomenen papersworks i que expliquen de manera senzilla i ingeniosa conceptes com: Wikis, RSS, Social Bookmarking, etc. Molt recomanables.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 28 Octubre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Zapatero assumeix tota la responsabilitat.

Els comentaris estan tancats.