Força, Pasqual!

Avui no parlaré de política en el meu Diari. Parlaré d’amistat i de coratge, perquè ahir Pasqual Maragall va fer públic que li ha estat diagnosticada la malaltia d’Alzheimer. Avui mateix el diari El Pais publica un article d’en Pasqual explicant-ho.

L’impacte de la notícia provoca una barreja de tristesa, indignació i solidaritat. I un renovat sentiment d’admiració per la persona: “Vam fer els Jocs i l’Estatut i ara aniré per l’Alzheimer”. Vaig gaudir dels Jocs, vaig poder ajudar en Pasqual amb l’Estatut i m’agradarà poder-ho fer amb l’Alzheimer.

El vaig conèixer fa 25 anys. Ho recordo avui com si ho estés veient. Era al 3er Congrés del PSC a Castelldefels. L’eslògan, “Mirant endavant”, l’escenari, vermell i blanc. En Pasqual portava uns pantalons vermells, de manera que de vegades només se’l veia de cintura cap amunt perquè el color dels pantalons es confonia amb el de l’escenari. Poc després, des de la Comissió Executiva del PSC de Barcelona, encapçalada per Antonio Santiburcio, vam donar ple suport al canvi en l’alcaldia de Barcelona perquè, en efecte, el desembre d’aquell any, Narcís Serra era nomenat Ministre de Defensa i abandonà l’Ajuntament. En Pasqual era un perfecte desconegut pel gran públic, el coneixíem en els ambients polítics i culturals i entre el funcionariat de l’Ajuntament però la seva tasca municipal no havia tingut projecció pública fins llavors. Recordo com li vam organitzar una marató pels districtes de la ciutat perquè prengués contacte directe amb els dirigents del teixit associatiu en uns sopars que s’allargaven fins la matinada. Des de llavors vaig seguir amb admiració la seva trajectòria. Recordo les increïbles i emocionants campanyes municipals, la campanya del 1999, la tasca parlamentària 1999-2003, la campanya del 2003 que em va tocar dirigir, la difícil negociació de l’Acord del Tinell en la que també vaig prendre part de forma especialment activa, i l’emoció del dia de la signatura de l’Acord que va fer possible el Govern catalanista i d’esquerres i la investidura de Pasqual Maragall. La formidable tasca de govern i l’elaboració, negociació i aprovació de l’Estatut que van sacsejar-nos al llarg de tres anys. Mai no podré agrair prou l’oportunitat d’haver pogut viure-ho des de dins al costat de Pasqual Maragall. Seria absurd no recordar també que hem tingut desacords. No sóc partidari de les falses unanimitats en política, ni tampoc dels amics que no són capaços de dir la veritat del que pensen. El primer desacord de Pasqual Maragall amb el PSC que recordo data de molt lluny, del 1987, quan el PSC va decidir no interposar recurs d’inconstitucionalitat contra l’equivocada i perversa decisió del Govern de CiU de dissoldre la Corporació Metropolitana de Barcelona; en Pasqual ho volia, però la majoria no el varem acompanyar. Els desacords no poden entelar de cap de les maneres una relació d’afecte ni tampoc el fet que Pasqual Maragall sigui la figura més destacada del socialisme català contemporani. Com ha dit el President Montilla, amb carnet o sense, Pasqual Maragall tindrà per sempre l’estima i l’afecte de la família socialista.

Avui, plantant cara a una malaltia cruel, s’ha fet encara més entranyable i pròxim pels catalans. Avui, més que mai, estem al seu costat, recordant també tots els afectats per aquesta malaltia, les seves famílies, els investigadors, metges i professionals sociosanitaris que col·laboren a combatre-la. I com a petit homenatge reprodueixo un cartell de Javier Mariscal que la Joventut Socialista va difondre en la campanya municipal de Pasqual Maragall del 1991. Així també recordem un crit útil pel dia d’avui i pels anys a venir: Força, Pasqual!

“Perles” del programa Polònia emès l’18 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Montilla torna de Frankfurt vestit de… tirolès? I ha portat un souvenir al Puigcercós: la novetat editorial En Teo es fa d’Esquerra. Ah, i una bona notícia: els d’Iberia ja no perden maletes. Mala notícia: els d’Iberia han perdut al Carod. Sembla que està a Kuala-Lumpur.

– Carod i Puigcercós es veuen abocats a treballar junts: “Si no estem junts no ens podem carregar en Carretero”, caram quina frase més difícil.

– Carod i Duran atacant el càtering de TVE abans del programa. El del PNB surt en una camilla, i ara li toca entrar a Carod. Ah, però és que resulta que no és el plató de “Tengo una pregunta para usted” sino el de “Mira quien baila”, amb Igartiburu i tot. El convidat és Serafín Zubiri que espera que entri la Raquel Revuelta i es troba amb el Carod, però p’alante, i a ballar!

– El lehendakari Ibarretxe molt perjudicat: el rep Toni Soler amb un aurresku impossible, al detector li fan treure els pantalons, i el fumiguen amb noséquè. Quan finalment entra al despatx de Zapatero el diàleg dura poc:
Lehendakari: “Lo del referendum que no, no?”
ZP: “No! Siguiente..”
Y ale, agur.

– Ferran Adrià a Toni Soler, amb el guió a la mà: “M’has fet baixar d’El Bulli amb la feinada que tinc per fer dues línies? I el ñu esferificat que he deixat al forn, què?” Però bé, els plats, també relacionats amb Frankfurt no tenen pèrdua: Milfulles, el boli que escriu amb ketchup, i uns llibrets de llom. La perla: com fer un punt de llibre amb un frankfurt? Doncs eso.

EL MILLOR
– El rei fa classes a Rajoy de discursos llegits per la tele, que ja té c… la cosa: “Queridos polacos, españoles todos. Os quiero decir como líder espiritual de la nación que, a pesar de Carod, amais a España. Por eso, polacos míos, en esta fecha tan señalada, la reina y yo os invitamos a colgar las banderas de España que no colgasteis en su momento (el viernes pasado). Si no tenéis bandera, cortáis por la mitad la seño, la señe, senyerrrasss. Ah, y si no las colgáis habrá que colgar otras cosas.”

EL PITJOR
– El Papa, un cop més, jugant a Un, dos, tres, picapareti???

SURREALISTA
– Rajoy té visita al despatx, el bisbe de València i la Presidenta de l’Associació de Mares d’Alumnes Catòlics. “Lo primero, quién es quién, para no meter la pata?” Rajoy vol explicar-los la seva campanya educativa “Somos España”. El bisbe porta pinganillu escoltant la COPE. Rajoy els ensenya el vídeo en què Acebes fa d’Espanya en un vídeo suposadament pedagògic. Amb Ceuta, Melilla, les Balears, Canàries… I també surt França, el Marroc…. un horror.

KA FORT
– Mani fatxa a Madrid el 12 d’octubre. A part dels típics d’estètica skin hi ha un parell de jutges del Constitucional, amb toga i tot.

ARXIU HISTÒRIC
– Jordi Sureny teoritza: “Colom era català”. El suposat descobriment d’Amèrica (res de senyeres… amb la bandera blaugrana, caram) i l’argumentació del perquè Colom era català: perquè treballava en dia festiu, perquè amb la importació del tomàquet s’inventà el pà amb tomàquet. Queden alguns dubtes… i si fos una dona?

POLONEWS
– Carod anuncia que l’any que ve Catalunya serà el país convidat a l’Aplec del Cargol de Lleida.

– Pellicer anuncia el govern de la República catalana del Barça: Laporta, president; Rikjaard, primer ministre; Etoo, ministre d’educació [segur?]; Ronaldinho, ministre de treball; Montilla, ministre d’esports; i Puyol, ministre de defensa.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– La preparació per la Biennal de Venècia [al 2009 o quan sigui]: al despatx de Mas hi ha un Warhol, un president Pujol warholat, i al despatx de Puigcercós hi ha un Munch, per si no ho sabíeu, el protagonista del crit és Carod.

LA PICADA D’ULLET
– Montilla fa una declaració solemne: “Si finalment podem anar a Venècia, i per evitar polèmiques innecessàries, anuncio que també hi aniran els pintors catalans que pintin en castellà.”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL [amb-sense President Pujol, avui]
– “Catalans, el tema d’avui és la Fira de Frankfurt. El titular: Hi vaig jo i és tot un èxit. De fet, des dels meus Jocs Olímpics que Catalunya no ha tingut tanta projecció exterior. Bé, el Jimmy Jam també ha fet coses, però no tant. Però també hi ha hagut polèmiques. Per exemple, saber si la barba de Porcel és real o postissa. És real, un dia darrere l’estand l’hi vaig estirar. De la fira em quedo amb dos detalls: l’exposició on hi havia un plafó dedicat al meu avi, he hee… que cabróon; i el discurs del Monzó, quan va dir allò d’una polla, xica, pica, mica, camacurta i becarica va tenir… Que aquí sí que hi va haver polèmica, perquè jo sempre havia dit [l’imita] ballarica. I el Monzó pellerica. Bé, és igual, tota la setmana discutint-ho. Jo al final li vaig dir que era igual, si la gallina era una mica marica, perquè l’important és defensar la cultura catalana. Per què els catalans discutim sempre, fins i tot quan tenim les coses de cara? Per què en comptes de parlar tant no llegim més llibres en català? Mira, jo aquesta nit predicaré amb l’exemple i en comptes de veure la tele llegiré Pandora al Congo, del Sánchez Piñol. No, espera, Cavall Fort, millor encara. Ai, avui a TV3 fan allò dels pisos, no? Ai, perdó, Visca Catalunya!”

ZW núm. 100 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

100 ZONA WEB!

Gràcies pel vostre interès i gràcies al Miquel Iceta per la seva confiança. Per celebrar el número 100 de ZW, us presento una selecció molt personal de 10 decàlegs (100 idees!) que em semblen fonamentals sobre política, comunicació, recursos, Web 2.0… Sempre m’ha agradat col·leccionar llistes, recomanacions, “decàlegs”… i em complau compartir amb vosaltres aquesta selecció que he recollit en els últims mesos. Decàlegs que han anat apareixent en blogs molt diferents, entre els quals es troba l’imprescindible Mangas Verdes. No són tots els que hi ha, ni hi ha tots els que són, ni sempre són un decàleg, però per mostra… aquí va el meu “top ten!”:

1. Per a consensuar una normativa de conducta bàsica entre els blocaires: el polèmic Codi de conducta per a blocaires del Tim O’Reilly.

2. Per a escriure bé un blog polític, o sobre altres temes: Decàleg del blocaire polític; Decàleg precari (i personal) per a blocaires i altres ocells de malviure.

3. Per estar segur abans de publicar definitivament un text en el blog: Coses que has de fer abans de pitjar el botó Publicar (en anglès), (en castellà); i per incrementar els comentaris en el teu diari: 10 maneres d’augmentar els comentaris en el teu blog.

4. Per a legitimar la tasca política en l’era 2.0 estimulant la participació ciutadana: Decàleg de conductes polítiques per a la participació ciutadana.

5. Per conèixer com es desenvoluparà el periodisme online: 10 obvietats sobre el futur de la premsa (en anglès).
6. Per saber quines conseqüències té l’era del vídeoblog en la política: La fin du “off” et les 10 changements pour les politiques avec le vidéo blogging (en francès).

7. Per conèixer les tendències d’Internet en el futur: 10 tendències de la pròxima Internet.

8. Per estar al dia sobre algunes de les eines que ofereix la Web 2.0: Les 10 millors aplicacions que s’han fet per a Twitter.

9. Per saber-ne més sobre els principis bàsics de grans corporacions com Google o Apple…: Els 10 manaments de Google (en anglès); 10 coses que podem aprendre d’Apple (en anglès).

10. Per mirar-s’ho amb sentit de l’humor: 12 símptomes i més de que ets “blogadicte”; 10 usos alternatius per als pòsits del cafè; 10 motius per a no tenir un telèfon mòbil.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 21 Octubre 2007, in Maragall. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Força, Pasqual!.

Els comentaris estan tancats.