El debat al Parlament i emocions diverses

L’actualitat política d’aquesta darrera setmana no ha proporcionat ni un moment de repòs ni tampoc d’avorriment. La celebració del debat d’orientació política general al Parlament, maniobres ultres al Tribunal Constitucional, manifestacions de menyspreu al Rei i utilització subsegüent de les mateixes pels adversaris de Catalunya, enèsima proposta d’Ibarretxe de celebrar un referèndum il·legal -aquest cop amb data, 25 d’octubre de 2008- i l’agreujament de la repressió a Birmània, ocuparan el meu Diari d’avui.

Comencem pel Debat al Parlament. Es fa relativament fàcil resumir-lo: el President Montilla presenta un balanç positiu de la gestió del govern i demostra que té molt clar els objectius a assolir els propers anys, Artur Mas exhibeix desconcert, el PP es radicalitza i la majoria que dóna suport al govern impulsa l’aprovació d’una resolució d’impuls a l’acció del govern demostrant solidesa i cohesió. Trobareu aquí la intervenció inicial del president de la Generalitat, la meva intervenció com a portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi i la resolució aprovada.

Podeu llegir el balanç del debat que fan, des de perspectives ben diferents però amb coincidències notables en les conclusions, David Miró (responsable a Catalunya del nou diari “Público“), Juan José López Burniol, Xavier Bru de Sala i Francisco Marhuenda. Podeu llegir també una crònica de Josep Tordera sobre la meva intervenció, que rep una crítica especialment favorable d’Antoni Puigverd a La Vanguardia. La recent deriva radical d’Artur Mas rep una crítica contundent de l’editorial d’El País. Sobre la pretensió d’Artur Mas de refundar el catalanisme, que vaig criticar durament en la meva intervenció, podeu llegir també sengles articles de José Antonio González Casanova i de Joaquim Nadal. En relació al debat sobre la crisi de les infraestructures i dels serveis públics és gairebé imprescindible llegir l’article d’Enric Colet publicat a El Periódico.

Per acabar amb els temes relatius a la política catalana, us encoratjo a llegir l’entrevista al President de la Generalitat que li fan Lluís Mauri i Joan Manuel Perdigó avui a les pàgines d’El Periódico i l’article de Jordi Hereu publicat ahir en el mateix diari.

També han fet molt soroll aquesta setmana la proposta d’uns centenars de joves contra la visita del rei a Girona que va culminar amb la crema d’unes fotografies del cap de l’Estat. No cal dir que es tracta d’uns fets lamentables. Uns fets condemnats de forma rotunda, per exemple, en aquest editorial de La Vanguardia, que adverteix sobre els riscos i la insensatesa d’una deriva radical.

També s’hi va referir el president de la Generalitat en el seu discurs al Parlament quan va afirmar “Una Catalunya respectuosa amb totes les institucions, amb tots els símbols i amb totes les lleis del nostre ordenament jurídic. Una Catalunya que no necessita cremar res per a fer-se sentir i per a fer-se valer”. Jo també en vaig parlar en la meva intervenció en aquests termes: “La majoria no podrà mai sentir-se identificada amb els que cremen símbols. En democràcia sols el respecte genera respecte. Les guerres de banderes mai no han portat al triomf dels ideals. Prou vegades hem vist trepitjats els nostres símbols i menyspreada la nostra llengua com per imitar aquestes actituds insensates”.

Aquests fets no sols no són representatius de la societat catalana ni aconsegueixen cap mena d’avenç sinó que, a més, són aprofitats pels adversaris de Catalunya i poden ser subjectes d’una resposta desproporcionada que no fa més que alimentar una espiral que sols serveix a alimentar als radicalismes i frenar el progrés de Catalunya i Espanya. Sols cal veure com es freguen les mans la gent del PP i els seus acòlits mediàtics. En aquest sentit, la resolució aprovada pel Parlament és clara: “El Parlament de Catalunya manifesta que l’esforç, la il·lusió i la responsabilitat han estat en bona mesura els factors determinants que han contribuït a forjar una societat catalana oberta, plural i tolerant. És per això, que el Parlament manifesta que el futur del poble català serà aquell que de manera democràtica, pacífica i constructiva es proposi. És en aquest sentit, que com a país que ha patit la persecució dels seus símbols nacionals, el Parlament fa una crida a respectar els símbols institucionals. I al mateix temps expressa la necessitat que la resposta a aquests fets de menyspreu per part de les instàncies judicials, mediàtiques i polítiques en cap cas pot ser desproporcionada. Catalunya té dret a establir el seu horitzó d’ambició col·lectiva sense distorsions que ens destorbin o serveixin d’excusa per limitar la tasca principal de reconstrucció i progrés nacional”. És de justícia assenyalar qe aquesta resolució va ser aprovada a partir d’una proposta de CiU, transaccionada amb els grups Socialistes-Ciutadans pel Canvi, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa.

Javier Pérez Royo va encara més lluny i manifesta que el veritable perill per a la Monarquia i la democràcia el representen els que volen donar una resposta de naturalesa penal a incidents de menyspreu institucional i simbòlic d’aquesta naturalesa.

Però la “campanada” de la setmana ha estat sens dubte l’anunci del lehendakari Ibarretxe de la celebració del referèndum -del que parla ja fa més de dos anys- el 25 d’octubre de 2008. El propi Ibarretxe ha dit que aquest anunci implica un diàleg i negociació prèvia amb el Govern d’Espanya. I Zapatero ja ha contestat que es pot parlar de tot però que el respecte a la llei i a la Constitució no són negociables. Aquí trobareu una crònica de Luis Rodríguez Aizpeolea a El País sobre aquest afer, l’editorial d’aquest mateix diari al respecte, un article de Patxi López avançant-se al que va ser la proposta d’Ibarretxe i un recull d’opinions d’experts constitucionalistes negant la constitucionalitat de la proposta.

Alguns, de forma malintencionada, han volgut posar en relació aquesta proposta amb l’aprovació per Parlament de Catalunya d’una resolució (per segona vegada, ja que amb motiu de la celebració del debat sobre el desplegament de l’Estat del passat mes de març ja es va produir una primera votació al respecte) per la que s’insta al govern a presentar un projecte de llei de consultes populars. Aquesta possibilitat es recull a l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el que s’estableix de forma explícita que aquesta competència de la Generalitat respecta el que disposa l’article 141.1.32 de la Constitució, que reserva a l’Estat la competència exclusiva per autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.

Si algú vol confondre aquestes dues qüestions pot intentar justificar-ho a partir de la proposta de Josep Lluís Carod Rovira d’anar cap a l’autodeterminació el 2014 o en el referèndum també reclamat per CiU en la proposta de resolució presentada al Registre del Parlament el 29 de març de 2007, en el que va ser la prova més evident del procés de radicalització d’Artur Mas i els seus, que avui han anat a carregar-se les piles a la festa del Partit Nacionalista Basc. Em temo que no serà precisament allà on hi trobaran la moderació perduda…

La proposta d’Ibarretxe ha agitat la política espanyola i dóna arguments al PP en el seu intent de retornar a un escenari de discussió monotemàtica sobre la unitat d’Espanya. Tot i aquest intent, les qüestions a debat en agenda són moltes. Per exemple, les propostes de política social del govern, de les que parla Ignacio Sánchez-Cuenca; la política d’habitatge, de la que parla Enrique Gil Calvo; o les conseqüències per a Espanya de les turbulències financeres internacionals, de les que parla Josep Oliver. Podeu llegir un anàlisi de l’estratègia electoral de Zapatero en aquest article de Gonzalo López Alba a “Público”.

En aquest context no ens ha de passar per alt l’ofensiva del sector ultra conservador del Tribunal Constitucional contra la seva Presidenta per trencar l’equilibri intern i l’equanimitat en el moment de resoldre els recursos d’inconstitucionalitat interposats contra l’Estatut. En aquest sentit cal recordar l’incident de recusació de Pablo Pérez Tremps i totes les maniobres que sols tenen com a objectiu la impugnació de l’Estatut decidida al carrer Gènova. Podeu llegir al respecte la crònica de Josep Maria Brunet publicada a La Vanguardia i l’editorial d’El País. No us hauríeu de perdre el reportatge i el perfil d’un dels magistrats ultraconservadors que publica avui el diari “Público”.

Finalment, Dominique Strauss-Kahn ha estat elegit Director-gerent del Fons Monetari Internacional substituint Rodrigo Rato, després de la seva deserció a mig mandat. Com sabeu els lectors del meu diari, DSK, com se’l coneix habitualment, ha estat dirigent del PS francès i el màxim exponent del seu corrent socialdemòcrata.

Per desgràcia la notícia internacional més rellevant de la setmana ha estat l’agreujament de la repressió militar a Birmània, podeu llegir al respecte l’editorial d’El País, l’article de Timothy Garton Ash al mateix diari, i la resolució aprovada ahir pel Consell Nacional del PSC.

Acabo parlant de renovació del socialisme democràtic. Ahir al Consell Nacional es va donar a conèixer el document del qual vaig presentar-vos l’índex el mes de gener. És un document pel debat que serà distribuït a les organitzacions del PSC. En el debat es podrà participar també a a través d’internet en una pàgina web que presentarem demà. Sobre aquestes qüestions també podreu trobar interessants les reflexions de Joan Subirats en un article publicat a El País.

A partir d’ara us convido a seguir setmanalment els resums del programa Polònia que fa la meva germana Núria a través del seu blog “Perles del Polònia“. Us ho recordaré cada setmana!

ZW núm. 97 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.blogslaconversacion.com/

El dijous, 18 d’octubre, tindrà lloc una nova edició de “Blogs. La Conversación”, en el marc de la celebració de les VII Jornades Internet NG, organitzades per la Càtedra Telefònica – UPM i que aquest any estan dedicades a l’evolució d’Internet en l’àmbit empresarial, sota el títol Enterprise 2.0.

En l’àmbit de l’empresa, es va desenvolupar també a Madrid, els passats 27 i 28 de setembre, la conferència Web 2.0.

“Blogs. La Conversación Madrid 2007” tractarà sobre com els blogs estan formant part d’una nova comunicació, quin està sent el seu impacte en la societat, en les relacions personals, l’educació o l’acció social. També es reflexionarà sobre la condició femenina de la bloguesfera i l’impacte de la conversa que està tenint lloc en ella, en àmbits com la política o el periodisme.

Els seus organitzadors pretenen que aquesta cita sigui un punt de trobada per a blocaires d’arreu del món, interessats en reflexionar conjuntament sobre aspectes diversos i conèixer la visió i aportacions dels diferents participants, a partir de les seves experiències concretes.

L’acte tindrà lloc a Madrid (Saló d’Actes de l’Edifici López Araujo- Edifici C- de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació (ETSIT), pertanyent a l’Universitat Politècnica). L’assistència és gratuïta i la inscripció es realitza a través del wiki de Blogs. La Conversación. Podeu consultar aquí la programació i la llista de participants definitiva.

Per acabar, comentar que dissabte, 20 de octubre, tindrà lloc a Barcelona la I Trobada de la Xarxa de Ciutadania per la Democràcia organitzada per Ciutadans pel Canvi i No Nos Resignamos (Madrid).

ZV (Zona Vídeo). Directa TV és una plataforma de televisió a Internet, especialitzada en continguts d’oci i entreteniment. El seu llançament va tenir lloc coincidint amb les passades Festes de Sant Fermí, sobre les quals va fer un complet seguimient, creant la primera sèrie documental específicament per a una televisió a Internet a Espanya. Els canals de música i la seva secció de vídeos més impactants han seguit en marxa després de les festes, ampliant progressivament la seva oferta.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 30 Setembre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a El debat al Parlament i emocions diverses.

Els comentaris estan tancats.