Ecos de la Diada

Avui, Festa de la Rosa a Gavà. Moltíssima gent, molt activa, animada i optimista. Excel·lent ambient pels discursos que s’han produït. Jordi Hereu, orgullós del que som i del que hem fet en aquests 30 anys, i conscient de l’enorme responsabilitat que recau sobre nosaltres. Convençut que sabrem vèncer els reptes. Carme Chacón, feliç. Feliç de poder treballar en un projecte en el que creu intensament, apassionadament. Canviar les coses per millorar la vida de molts. Ella és realment la Zapatera. José Montilla, el Primer Secretari conscient que, per damunt de tot, és el President de la Generalitat. Sap on va, sap què vol, sap que necessita Catalunya. I es dedica plenament a aconseguir-ho. Aquí teniu el text de la seva intervenció. I Zapatero, eufòric. Amb ganes d’explicar el que s’ha fet: progrés econòmic, creació de llocs de treball, polítiques socials, ampliació de drets i una política internacional basada en els valors de pau i llibertat. Parla de salari mínim, de pensions baixes que s’apugen el doble de la mitja, de beques, de la llei d’igualtat, de la llei de la dependència, de l’atenció bucodental. Parla de Catalunya i Espanya. Una Catalunya optimista i amb empenta en una Espanya moderna i acollidora. Denuncia els que recullen vots atiant l’odi i l’enfrontament, allà i aquí. Conscient de les dificultats conjunturals demana disculpes pels errors comesos, però es referma en tots i cadascun dels seus compromisos. L’Estatut es va aprovar i ara es desplegarà en plenitud. Catalunya recuperarà el temps perdut en infraestructures i manteniment de rodalies. L’aeroport seguirà creixent en importància. La Generalitat gestionarà el servei de rodalies. El TGV arribarà a Barcelona abans de Nadal. Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma en tenir relligades les seves capitals de província per alta velocitat i la que relligarà Espanya amb França per TGV. Espanya serà el país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat i amb el creixement més fort en autovies. Atraparem els països europeus amb polítiques socials més avançades. Tots els avenços s’han aconseguit malgrat o contra la dreta. Per això el PP perdrà les properes eleccions generals. Com us deia, eufòric. Sense necessitat de criticar Rajoy. Que jo recordi ni tant sols l’ha citat. Jo, al menys, li he dedicat un article a l’ABC fa uns dies…

Però aquesta ha estat la setmana de la Diada. D’ella en destaco sis intervencions:

1. Missatge institucional del President de la Generalitat
2. Glossa dels Presidents Pujol i Maragall a càrrec de Joan Rigol, expresident del Parlament
3. Intervenció del President Pujol en rebre la medalla d’or de la Generalitat
4. Intervenció del President Maragall en rebre la medalla d’or de la Generalitat
5. Intervenció del President Montilla en lliurar als Presidents Pujol i Maragall la medalla d’or de la Generalitat
6. Intervenció del President Montilla en la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Madrid

Però, certament, ha estat una diada estranya. Així la qualificava en un interessant article Antoni Segura. J.B. Culla parlava de Diada peculiar. Lluís Foix i Pilar Rahola consideraven excessiu el protagonisme dels Presidents Pujol i Maragall, als que també retreien un canvi massa brusc de posició. Miquel Caminal denunciava en un article valent i compromès que l’espiral nacionalista no és ni un bon camí per a les esquerres ni un instrument per resoldre els problemes de la gent. El seu article començava dient: “A más nacionalismo menos ideas y soluciones sobre los problemas reales de la sociedad”. De la desconcertada efervescència de l’espai sobiranista se’n feia ressò Toni Soler. I Vicenç Villatoro va considerar necessari escriure un article per recordar en què consisteix el catalanisme. Diu Villatoro que catalanisme és la combinació de defensa de la identitat col·lectiva, del progrés del país i de l’autogovern. Personalment dedueixo de l’article que el catalanisme no cal refundar-lo ja que les bases fundacionals segueixen essent vigents, que és il·lusori pensar que un únic projecte polític pot expressar-lo i que negar que hi ha diferents interpretacions del catalanisme és absurd i no porta enlloc. Tampoc no seria un bon servei al catalanisme tancar-lo en el carreró sense sortida de la via autodeterminista com assenyala encertadament Javier Pérez Royo.

Potser sí que la Diada d’enguany ha estat un xic estranya. Però no podem oblidar que la immensa majoria dels catalans la viu de forma ben diferent als que escridassen tots els partits mentre desfilem davant l’estàtua de Rafael de Casanova. També és bo remarcar que fa anys que la gent d’ERC són titllats de “botiflers” al Fossar de les Moreres. Hi ha infinitat d’exemples que demostren que la radicalització, lluny de mobilitzar majories, sols aconsegueix acontentar minories. Potser la Diada és un miratge del país que alguns somien, però no és un mirall del país real. I fer política pensant sols en els que es mobilitzen per la Diada és un greu error.

Considero també un error la radicalització que sembla contagiar alguns sectors de CDC que influeixen de forma determinant sobre Artur Mas. La radicalització allunyarà CDC de l’espai central del catalanisme que fins ara havia ocupat. Molts a CiU enyoren els moments feliços en que Jordi Pujol era capaç de relligar en un projecte polític moderat a àmplies majories amb diversos nivells de reivindicació nacional. El camí de la radicalitat no relligarà majories sinó que pot fins i tot trencar la Federació nacionalista. La radicalització que Mas sembla abraçar comportarà greus problemes a CiU; als socialistes catalans ens tocarà de garantir que la radicalització de CDC no perjudiqui el país.

Aquesta setmana també hem conegut la renúncia de Josu Jon Imaz a presentar-se a la reelecció com a President de l’Euskadi Buru Batzar del Partit Nacionalista Basc. Podeu llegir aquí la seva carta de comiat, així com l’article que va obrir la caixa dels trons al PNB quan Imaz va reafirmar-se en que la celebració d’una consulta popular per a canviar el marc polític ha de produir-se en total absència de violència. Per comprovar la coherència d’Imaz us convido també a llegir els seus articles “Bases comunes frente al terror”, “Más allá de la encuesta del desayuno” i “Radicalidad frente a pragmatismo”, que ja havien estat recollits en el meu diari. Aquí trobareu un article d’Emilio Alfaro en el que podeu trobar claus per interpretar la decisió de Josu Jon Imaz.

La renúncia d’Imaz sembla haver inspirat a Josep Antoni Duran Lleida a reclamar un aclariment sobre l’evolució del projecte d’Artur Mas i a congelar de moment la designació de Duran com a candidat de CiU a les eleccions generals. Llegiu el final de la carta setmanal de Duran a la militància d’Unió del 14 de setembre: “M’he llegit, d’altra banda, la carta que ell ha escrit explicant el perquè de la seva renúncia. Impecable! És una carta molt sucosa, que m’ha fet reflexionar molt i voldria destacar-ne quatre notes especials. La primera, sobre el respecte que expressa envers els graus i diversos sentiments de pertinença que hi ha al País Basc, la necessitat que convisquin mútuament i que ho facin amb acords amplis que garanteixin la unitat i no la divisió de la societat.”

“La segona nota és referent al seu sacrifici personal per garantir la unitat del partit i la tàcita però entenedora invitació a d’altres perquè facin el mateix. La tercera, amb relació a la necessitat d’actualitzar el llenguatge del nacionalisme basc, tot recordant que avui conceptes com estat-nació, sobirania, independència tenen un sentit molt distint del que tenien fa unes dècades. I finalment la quarta nota té a veure amb el lideratge dels partits. Imaz afirma que ‘un partit no pot portar endavant una modernització necessària en un context de competició pel discurs. La reflexió serena –afegeix- exigeix lideratges no qüestionats i partits units i sòlids’.”

“Catalunya necessita també modernitzar-se, però no ho farà en el context de competició que ara viu, i molt em temo que la decisió d’Imaz encara aportarà més elements de competició a l’hora de formular un discurs per al nostre país. I passant del país als partits, a Catalunya necessitem lideratges forts, sòlids, no qüestionats permanentment i que quan es qüestionen, sobretot si es fa per motius o capricis personals, és cert que d’entrada el que cal fer és tenir paciència, molta paciència… Tanta com en calgui. Però si arriba un moment que ja no pot més, cal deixar-ho per buscar un altre lideratge amb el desig que el deixin treballar en pau.”

En fi, crec que el nacionalisme català està molt desorientat i que el lideratge de Mas està en qüestió. La fugida endavant de la casa comuna del catalanisme ha estat llegida per molts en clau de radicalització. Potser a CiU es pensen que el futur passa per disputar-li a ERC la primacia en el camp del sobiranisme. Sols cal recordar que el 29 de març de 2007 el grup parlamentari de CiU va entrar al Registre del Parlament la següent proposta de resolució: “El Parlament de Catalunya: 1.- Davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional declari nuls alguns articles de l’Estatut vigent o simplement en declari una interpretació restrictiva, que seria del tot contrària al contingut de les al·legacions dels lletrats de la Cambra catalana. 2.- Davant d’aquesta eventualitat, el Parlament de Catalunya manifesta la necessitat de contemplar sense excepció totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d’autogovern de Catalunya, inclusa l’exercici efectiu en referèndum del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, d’acord amb les reiterades resolucions d’aquest Parlament, per poder fer efectiu el dret democràtic a decidir sobre la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea. 3.- I per aquests motius, insta al Govern de la Generalitat a emprendre les actuacions necessàries per tal de facilitar i promoure el reconeixement del dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat, establert a l’article 4.2 de l’Estatut d’Autonomia”.

D’aquí a dues setmanes el Parlament celebra el Debat d’Orientació Política General. Tornarà CiU a intentar una operació d’aquestes característiques?

Reitero que aquest procés de radicalització sols pot perjudicar l’estabilitat interna de la Federació nacionalista, l’allunya de la centralitat política i perjudica les expectatives electorals de Duran. Un Duran que vol esperar al definitiu aclariment de la posició d’Artur Mas anunciada pel 20 de novembre. No sé si CiU es pot permetre esperar tant. Afortunadament, el govern de Catalunya seguirà treballant i les dificultats de CiU no poden, ara per ara, perjudicar al país.

Acabo amb la recomanació d’un article de Timothy Garton Ash sobre l’amenaça jihadista a Europa i l’entrevista al Primer Ministre portuguès José Socrates que publica avui el diari El País.

Aquí sota trobareu una tanca de precampanya de Gordon Brown, que juga amb el personatge de ficció Flash Gordon. “Not flash, just Gordon” significa un compromís amb la política rigorosa, lluny de tota pirotècnia o joc de llums. El “Fets, no paraules” de Montilla, vaja.

“Perles” del programa Polònia emès el 13 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

Per fi ha arribat Sant Tornem-hi, i amb la nova temporada, estrenem bloc:

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Reunió Mas-Montilla després del caos de les infraestructures a l’estiu. Montilla acusa els homes de Mas de provocar l’apagada, els problemes de Rodalies, de l’AP7, el tauró de Tarragona…. i fins dels incendis de Grècia [és que Mas va encomanar la tasca a Trias per fotre el Saura, però li va dir que provoqués un incendi a Gràcia, no a Grècia]

– Carod rep al Dalai Lama. Ell encantat, dient que Catalunya comparteix els mateixos ideals sobiranistes del Tibet. Un monjo del monestir del Garraf comença a fer-li preguntes: que digui un número, un color… són proves que l’assenyalen indiscutiblement com la reencarnació del Hulai Lama. Carod???? Can’t believe!!! El Dalai Lama li diu que vagi al Tíbet per fer-hi de líder, i és clar, la idea li entusiasma. Ja el veiem amb l’hàbit taronja fent un discurs per televisió: “Tibetans….”. A l’altra banda de la tele, hi ha Puigcercós –qui sinó?– “a ningú se li escapa que vam tenir una idea espectacular, oi? El Carod al Tibet i jo aquí, controlant-ho tot. Té [al monjo del Garraf], una subvenció perquè pugueu treure un discu raru dels vostres, amb les lletres en català, com al programa de la Nina.”

– Alcalde Hereu: “Vull fer una CRIDA a la calma quant a les obres de l’AVE. Ja no passarà per sota la Sagrada Família, sinó per sobre.” Comor?

– Rajoy assaja amb Acebes com fotre fora Piqué acusant-lo de ser l’únic responsable dels mals resultats del PP a Catalunya. Hi ha diverses possibilitats: estil Matías Prats “Piqué se va pero continuará el pique”, rollu hip-hop “coge tus bártulos”, rollu L’hora dels adéus, rollu baralla de l’Oest, rollu acudit caspós militar… Però Piqué el que té és ganes de marxar ja. És que no vol ni despedir-se de Soler “amb tots els bons moments que ha passat aquí…” Vols dir? Pqiué viu en un flashback els millors moments amb Rajoy, Acebes, Espe-luznant ;)

– Cuní i Rahola. “Bon dia i bona hora. Una temporada més amb vostès i em comprometo a no aixecar la veu ni picar la taula. Avui parlarem assenyadament sobre violència i joventut.” Un skinhead amb un bat de beisbol i tirants de bandera espanyola, i un okupa “amb la respectiva flauta” fan tremolar la promesa. Cuni se’n surt: crits i cops no, però pistola immobilitzadora sí!!!!

EL MILLOR
– El missatge de la Diada del President de la Generalitat en transcripció fonètica: “Catalanes i catalanus, avui és l’11 de setembre i commemorem l’aniversari d’una gran cabòria, l’11 de setembre. Hi va haver un abans i un àdhuc d’aquell dia tan fatídic. Nogensmneys, van perdre la vida molts homes i donuts de forma innocent. La història ens ha ensenyat que amb la violència no se va enlloc. Avui vull tenir un rècord, record, molt especial per tots aquells que van donar la vida l’11 de setembre. Especialment, els bomberus. No devia ser fàcil atravessar Nova York en cotxe, perquè hi havia molt de polvu, encara que portin sirena. Un dels moments més cruels va ser la caiguda de la segona torre. Allò va ser tremebundu. I sí, va ser a les 17 i 14, com l’hora del te. Quina mala llet, també. Quina lliçó hem d’esprémer de tot això? Oju amb el Bin Laden. Però no oblidem que avui i aquí és festa. Salut per tothom i Visca Catalunya. Repit, visc a Catalunya.” Això ha sigut al segon intent d’enregistrar-ho, perquè en el primer hi ha hagut interferències vàries: primer de llum, i després de so, no hi ha generador sense soroll, és clar… El President s’emprenya: “Bolaño, el generador!!!” I no oblidem que el guió d’aquest discurs l’havia escrit Carod, però el President n’ha fet una versió lliure, fixeu-vos que 1714 s’ha convertit en les 17 i 14, ja jaaa.

EL PITJOR
– Polònia s’arrisca a un segrest del programa i ensenya la princesa Letizia sense marca del bikini. El que sí es veu [literalment] que en té és el rei. No pot ser…

LA NOVETAT
– Carles Latre / Ramon Pellicer, nou presentador del Polonews.

– Daniel Sirera i els del PP entusiasmats davant la idea de portar les flors i rebre a canvi uns quants ous. I a qui distingim entre els cridaners?? Al mateix Piqué cridant “Peperus de merda”… ja deia jo que estava molt calladet…

– Magdalena Álvarez, arribant tard a la cita amb ZP i Toni Soler i provocant tot tipus de curtcircuits, caigudes de tensió i mobiliari… ZP a Soler: “Cuidado que es un poco gafe”. El Conseller Nadal: “Alsa aquí, ha vingut la Maleni i no hem avisat els serveis d’emergència!” Ella s’està carregant el plató acabat d’estrenar i ZP ha d’anar repartint bitllets per compensar les pèrdues. I la pregunta és: venen eleccions, també, a Polònia?

– Justo Molinero, el rei de la publicitat: “Jamones el carro: si veo una paletilla voy y la agarro” “Lampistería Aguado, dame un martillo y échate a un lado.” Li fa una entrevista surrealista al Papa, trufada d’anuncis, com sempre. Però el Papa contraataca amb “Rosari Roncalli, i a volare,” la Quinta Sanclimenti i la Bíblia en fascicles.

ARXIU HISTÒRIC

– ZP i la immigració. De la Vega alerta sobre l’arribada de 19.000 subsaharians a Canàries. Què dir? Ella, llesta, proposa el llançament d’un nou col·leccionable: “Construye tu propio cayuco. Esta semana, gratis, el cubo de agua potable para 80 personas. Los primeros 19.000 compradores recibirán un inmigrante ilegal de tamaño real.”

LA CANÇÓ (Lluís Llach mix)

[VIATGE A ITACA]

Quan surts per fer el viatge en Rodalies
et pot passar que el camí sigui llarg
que el tren no pari a totes les parades
que entris a un túnel que tothom ignorava
i allà t’hi pots quedar fins que no arribi l’AVE

[QUE TINGUEM SORT]

Si vas al Prat
porta tenda per si has de fer nit
i a l’AP7 tindràs temps de fer-hi molts amics
Que tinguis sort
i no et passis tot el putu estiu, aquí
Si vols un bull
que el colmadu no estigui tancat
perquè potser s’ha quedat sense electricitat
Que tinguem sort
i puguem tot i el generador, clapar.

[EL BANDOLER]

No em poseu el generador aquí a casa
que fa un soroll de cal Déu
prefereixo una batucada.
No el poseu
us demano per ma mare
el trindreu fins el febrer, pietat, pietat.

[L’ESTACA]

El tren arriba sempre tard
els nous petges són molt cars
quin desesperu, Zapateru
més promeses per variar
Si tu t’indignes pels avions
i t’emprenyes pels apagons
tingues paciència
que nosaltres mai se’ns inflen els collons!

LA PICADA D’ULLET

– Montilla li ensenya a Mas unes imatges de Felip Puig manipulant un generador i li pregunta si sap qui és. Mas diu que no el coneix i mentrestant… canta el gall, com Sant Pere!!! Boníssim.

POLONEWS
– Bona nit, sóc Ramon Pellicer, i no ho dic per presumit. Sóc el més ràpid canviant de càmera.

– Els incendis han deixat mig país en ruïnes i això, a Grècia, és bo pel turisme.

– A Madrid s’oposen a l’amistós Catalunya-Estats Units. Ells sí que volen un estat unit. Sembla que sortiran a jugar a l’atac, sort que l’Oleguer té a punt els còctel-molotov.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, ja hi tornem a ser. Setembre, tornem les escoles, els embussos, el Polònia… que de les 3 coses no sé quina és la pitjor. A mi ja em va bé, perquè les vacances són un conyàs. Tot el dia a la piscina, a Rupià, avorrit, sense fer res. A Barcelona era un festival: els trens, l’apagón… I jo allà, perdent-m’ho. L’únic que pots fer allà és tirar-te en bomba a la piscina per mullar la Diana. Que com a maragallada és fluixeta. He, heeee, que cabróooon. A més, jo havia de venir per la Diada. Jo volia fer pont, però clar, com que em volien donar la medalla. Ja ho veureu al programa que ve. Ja ens anirem veient. Respecte al Polònia, tot més o menys igual. Em sap greu pel Piqué. Jo li tenia un cert carinyu. Però és llei de vida, a mi també em van fer fora i vaig saber acceptar el meu paper secundari. Qui sap, potser el nano aquest, el Sirera, encara és més divertit, li diuen l’Acebes català. En fi, catalans. Esperant que sigui un any tan mogut com l’anterior, sobretot perquè jo ja no mano, acabem com sempre. Visca Catalunya!

“TOMES” FALSES
– Carod vestit de lama tunejant Els Segadors: “Endarrera aquests xinesos” “Que tremoli el Japó”, “Bon cop de yak” i altres Perles.

ZW núm. 95 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.acuerdopais.com

Durant els propers mesos, tindran lloc diferents processos electorals a Llatinoamèrica. Aquí teniu una selecció de referències que ens ofereixen informació i anàlisis d’interès de la mà d’experts, acadèmics, etc.

Les primeres cites amb les urnes:

Equador. El 30 de Setembre se celebren eleccions en aquest país. Des de “Acuerdo de País”, el president de la República, Rafael Correa, proposa participar activament en la construcció de la “Asamblea Constituyente” per Internet, tal com diu en el vídeo que apareix en el seu blog.

Argentina Elections 2007. El 28 d’octubre s’escollirà a les urnes el nou president o presidenta. Aquest portal pretén profunditzar en el debat públic sobre el règim electoral, analitzant les pròximes eleccions presidencials. Ofereix una completa informació dirigida als ciutadans i també a periodistes i a experts en temes electorals: una guia informativa general, entrevistes, articles i anàlisis d’opinió, seguiment dels candidats, entre els quals es troba Cristina Fernández, i dels partits, etc.

Més informació d’àmbit general sobre política i e-govern a:

E-lecciones.net un portal iberoamericà ens ofereix, a més del calendari electoral, referències d’interès sobre màrqueting polític i l’ús d’Internet a la política. A la seva pàgina podem trobar notícies i articles d’opinió, un butlletí electrònic (Politired), una plataforma blog dirigida a periodistes i/o analistes polítics i curiositats com la Galeria Electoral que recull fotos dels cartells i materials publicitaris associats a diferents campanyes electorals.

Directorio del Estado. El portal del gobierno electrónico, on podem realitzar cerques temàtiques, més a prop del concepte “e-govern”. Aquest és el primer cercador i directori de tots els governs iberoamericans.

Per acabar, una altra referència que he comentat en alguna ocasió: l’enquesta anual d’opinió pública Latinobarómetro. L’estudi es realitza a 18 països de Llatinoamèrica, de la mà d’aquesta corporació, recollint les opinions i actituds, d’uns 400 milions d’habitants. Ha comptat amb la col·laboració de l’UE (en la línia de desenvolupament del seu Eurobaròmetre) o del CIS amb el qual ha realitzat algun estudi comparatiu adaptat a la realitat espanyola.

ZV (Zona Vídeo). Freetube és una iniciativa més de televisió per cable d’accés gratuït a Internet, que ofereix una àmplia oferta de canals temàtics: notícies, música, esports, etc. La majoria dels canals són en anglès i es poden veure directament des d’Internet, sense necessitat d’instal·lar cap software. Fent doble clic sobre l’emissió en directe es visualitzen a pantalla completa.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 16 Setembre 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Ecos de la Diada.

Els comentaris estan tancats.