Debats oberts

Començo per recomanar-vos la lectura de la intervenció de José Montilla com a Primer secretari del PSC davant del Consell Nacional del partit celebrat ahir. La claredat de les seves posicions i la nostra cohesió interna contrasten i de molt amb la desorientació i divisió d’altres forces polítiques. El contingut d’aquest informe pot complementar-se amb la lectura de l’entrevista al president de la Generalitat publicada pel diari Expansión.

Probablement la millor notícia de la setmana ha estat la incorporació de 24 nous projectes de regeneració urbana a les subvencions previstes a la llei de barris. Aquest ambiciós projecte arriba enguany a emparar l’impuls de 70 projectes de millora urbana arreu de Catalunya des d’una perspectiva integral. Aquí podeu llegir el llistat dels projectes seleccionats enguany.

El rigor d’aquest projecte és el que els ciutadans esperen en el conjunt d’actuacions de les administracions. En obert contrast, no em puc estar de recollir el desànim i la indignació pel que ja hem de qualificar de “crisi de rodalies”. Ningú pot negar les greus deficiències del servei i el descontentament que genera. Certament, la manca d’inversions i un deficient manteniment al llarg dels vuit anys del govern del PP amb el suport de CiU expliquen en gran mesura el deteriorament del servei. I no és menys cert que la tensió que suposen les obres d’arribada del TGV a Barcelona augmenta exponencialment les incidències. Tampoc podem evitar accidents com el del descarrilament d’un Euromed, causat per un error humà imprevisible. Però això no resta cap dels inconvenients creats, no serveix de consol ni, a aquestes alçades, d’explicació. Estem davant d’una crisi que requereix l’actuació urgent, decidida i coordinada de l’administració de l’Estat i de la Generalitat. S’ha d’executar de forma urgent el pla de xoc acordat, s’han de produir les necessàries inversions i s’ha d’accelerar el procés de transferència de la gestió del servei. La propera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat prevista pel proper dia 17 ha d’aportar senyals inequívoques que estem ja en bon camí. Joaquim Nadal, en un entenimentat article publicat a La Vanguardia, descriu la situació i el procés per solucionar definitivament la crisi.

Aquesta setmana ha estat notícia també el lliurament al Parlament de les conclusions del grup d’experts anomenat pel Govern per elaborar propostes sobre la futura llei electoral de Catalunya. Aquí podeu llegir les 50 propostes dels experts.

El debat sobre l’abstenció i la desafecció ciutadana amb respecte de la política segueix. Com a mostra, podeu llegir l’article publicat per Jordi Sánchez a El País.

També he llegit amb interès l’article publicat per Enric Marín a El Periódico de Catalunya sobre el debat obert en el si d’Esquerra Republicana de Catalunya. Un debat que també es reflecteix en la conferència de Joan Puigcercós celebrada fa pocs dies, així com en la presentació i el contingut del llibre de Xavier Vendrell, les activitats al voltant del manifest d’Esquerra Independentista o el recent acte del grup Reagrupament, impulsat per Joan Carretero.

També en altres partits catalans s’estan desenvolupant processos de fort debat intern. A Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que ha celebrat un tumultuós Congrés aquest cap de setmana (que encara no ha acabat quan escric aquestes línies) on s’ha produït una censura a la gestió de la direcció encapçalada per Albert Rivera, una profunda divisió entre els que volen constituir d’immediat un partit d’àmbit espanyol confluint amb el grup que sembla que crearan Fernando Savater i Rosa Díez i els seguidors de Rivera que accentuen el caràcter de centre-esquerra no nacionalista de Ciutadans i mostren prevencions davant el projecte de la gent de ¡Basta ya!

També en el si de Convergència i Unió s’ha desfermat un debat que ara Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida malden per refredar. Les dues posicions són clares, mentre uns són molt refractaris a comprometre’s en el govern d’Espanya, altres en són fermament partidaris. Uns volen fixar molt clarament els límits de qualsevol negociació i els altres volen reservar-se totes les cartes pel moment de la veritat. Cap d’ells nega la possibilitat de pactar amb el PP, tot i que diuen que condicionarien aquest pacte a la retirada per part del PP del recurs davant del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Artur Mas insisteix que condicionaria un acord amb el PSOE a canvis polítics a Catalunya, mostrant així que s’ha convertit en el polític més sucursalista de la història. La meva previsió és que CiU arribarà a les eleccions generals unida, amagant les seves diferències, i farà de l’oportunisme polític la seva brúixola. Així, guiant-se tant sols per l’estricta defensa dels seus interessos partidistes, no es pot defensar l’interès de Catalunya. Per cert, com és possible que Artur Mas qualifiqui de “mangoneo” un acord entre partits per governar la Generalitat? No serà que sols accepta els procediments democràtics si li són favorables? Vull creure que no.

Entrant ja a comentar qüestions referides a la política espanyola, vull destacar dos articles publicats per Joaquín Estefanía a El País fent-se ressò de l’informe del filòsof Philip Pettit sobre la gestió del govern Zapatero del que us parlava la setmana passada. Estefanía observa amb preocupació la precarietat laboral i salarial a la que més endavant faig una més àmplia referència.

José María Ridao en un article publicat a El País diumenge passat alertava al president Zapatero sobre els riscos de “gobernar al pairo” . Per la seva banda, en el mateix diari, Alberto Oliart es mostrava indignat sobre algunes reaccions a les morts de sis soldats espanyols al Líban, on Espanya participa de la missió de pau acordada per Nacions Unides. Rosa Paz parla en el seu article publicat ahir a La Vanguardia, del debat sobre l’estat de la nació que se celebrarà la setmana vinent i el qualifica de “primer assalt” del combat de les properes eleccions generals. Enrique Gil Calvo en un article publicat a El País demana acceptar sense embuts el dissens en matèria de lluita antiterrorista entre Zapatero i Rajoy, una posició que comparteixo. José Yoldi ens recorda novament les “perles per a un collar d’insídies” que alguns han volgut penjar-nos a tots aprofitant el judici de l’11-M per abonar la tesi de la conspiració. No cal dir que han fracassat estrepitosament. Soledad Gallego-Díaz publica avui a El País un article sobre el terratrèmol provocat en el si del PP pel retorn precipitat a Espanya de Rodrigo Rato. Ella no creu que acabi passant gaire res en el PP, però, certament, ens costarà molt col·locar candidats espanyols a llocs de responsabilitat internacional si s’estén la brama que abandonem la feina a mig fer…

Hem celebrat també aquesta setmana l’acord al que han arribat les forces progressistes i d’esquerres per governar plegats els Consells Insulars i el Govern balear. La primera conseqüència d’aquest acord ha estat l’abandó de la política per part de Jaume Matas i la renúncia a ocupar el seu escó al Parlament balear de Maria de la Pau Janer.

Precisament Joan Tapia, en un valent article publicat a El Periódico de Catalunya, es fa ressò sobre un eventual acord a Navarra entre el PSN-PSOE i Na-Bai. Sense desconèixer les dificultats d’un acord d’aquestes característiques, Tapia recorda que l’èxit de Na-Bai és una derrota d’ETA, que Zapatero ha ajudat a que emergeixi un PNB més equilibrat que el d’Arzalluz, i que val la pena ser coherents amb el projecte de l’Espanya plural. Té tota la raó.

Abans deia que s’està produint un intens debat sobre la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris. Certament, la moderació salarial ha estat en la base de l’increment de competitivitat de l’economia espanyola en els darrers anys i ha estat decisiva pel creixement econòmic, base del nostre progrés social. La pregunta és si aquesta situació és sostenible en un moment en que moltes famílies tenen dificultats per arribar a fi de mes i per fer front a les hipoteques. Aquí teniu materials que il·lustren aquest debat: editorial de El País, crònica de El País, gràfic publicat per El País sobre increment salarial, cost de la vida i creació d’ocupació, entrevista a Vicenç Navarro, article de David Vegara i reportatge de Mayte Rius sobre l’impacte de les hipoteques en el suplement Dinero de La Vanguardia.

Cal seguir amb atenció el debat sobre la nova assignatura d’Educació per la ciutadania que està essent durament contestada per la jerarquia catòlica. Llegiu al respecte els articles de Reyes Mate i Santos Juliá publicats avui a El País

També prossegueix el debat sobre els acords del Consell Europeu que són el primer pas per desbloquejar el procés de construcció europea. Llegiu els articles de Joschka Fischer a El País, Josep Borrell a El Periódico i Carlos Nadal a La Vanguardia. Us recomano també la lectura de la nota informativa al respecte preparada per la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC.

També segueix desenvolupant el debat sobre la renovació de l’esquerra i el socialisme a França. Aquesta setmana us recomano la lectura de l’article de Thierry Pech publicat a Le Nouvel Observateur.

A casa nostra s’ha presentat públicament la Convenció pel Futur, iniciativa de debat obert impulsada per persones de l’àrea socialista que el PSC ha saludat amb entusiasme. Aquí trobareu el Manifest inicial de la Convenció.

Acabo. Divendres a la tarda vaig participar en una classe a la Universitat Ramon Llull sobre blocs i política. El professor era David Miró i ens havia convidat a Saül Gordillo (periodista, internauta, blocaire, expert en la blogosfera catalana, impulsor de Poliblocs i recentment nomenat director de l’Agència Catalana de Notícies), a Marc Roma, impulsor de l’Olla de Grills, i a mi. Ens ho vam passar d’allò més bé i Saül Gordillo va tenir l’amabilitat de regalar-me i dedicar-me el seu darrer llibre Nació.cat (editat per mina, Grup62) que explica fil per randa l’aventura per aconseguir el domini puntCAT. Una aventura a la que, modestament, vaig contribuir a instàncies d’Amadeu Abril, veritable pare de la criatura. Una criatura que no hagués arribat a néixer sense la complicitat de l’avui president de la Generalitat i llavors Ministre d’Indústria.

“Perles” del programa Polònia emès el 28 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Roda de premsa conjunta de Puigcercós i Castells sobre política econòmica. A Castells no se l’entén de res (balança fiscal, inputs inversors, expectatives, know-how…) així que Puigcercós el tradueix: que si volem un aeroport com Déu mana, que si l’Estatut se l’estan passant pel forru…

– ZP vs. Acebes simulant un combat de videojoc. Talante killer Sociata power contra Àcid bòric Santa Úrsula atac.

– L’Ajuntament freak de Cardapolls. L’alcalde socialista rep la visita del President Montilla i li explica que el seu és un tetrapartit. Integrants: l’alcalde + el líder del Partit d’Imitadors d’Elvis (ell mateix), el Grup d’Unitat Chewacka (ell mateix), Plataformas por Catalunya (una drag-queen) i el Partit Seriós de Catalunya (un pallasso) tots ells abillats per l’ocasió.

– Franco: “Cuando vuelva a invadir Barcelona, lo haré por San Juan, así con los petardos no me oyen, la gente baila al ritmo de la Boooooomba, consumen coca a espuertas, y hacen hogueras en homenaje a la Inquisición”

– De la Vega: “Cuanto peor nos van las cosas, más expectativas de voto tenemos!” Aquesta afirmació dóna idees a ZP i agafa el telèfon: “Oye, Joan, te verías de Vicepresidente?”

EL MILLOR

– Polònia en anglès!!! Maragall (Ernest) continua entusiasmat amb el model educatiu de Finlàndia i insisteix en la “TV in original version”. Per això, ara tots parlen en anglès (en catinglish, més aviat). Alguns exemples: Justa la fusta està subtitulat com Equiliquá, I have a trip és Tinc un tripi… El millor, Puigcercós acomiadant-se de Carod: “You fots el camp? What a pity, diguem-ne… I per quants many months?”

EL PITJOR

– Documentos TV. Iván i Arcadi buscant castellanoparlants desesperadament a Catalunya. Han trobat un exemplar i l’han sedat. Encara se l’entenen unes paraules: “Petimetre, paupérrimo, a la sazón…”

SURREALISTA

– El repte Terribas, l’entrevista del futur a Felip VII, rei d’Espanya el 2097, és fill de Leonor I i Cristian Urdaci. “Catalunya seguirà igual, en una àrea temàtica de Port Aventura”. La disfressa de Felip VII no és surrealista sinó directament ridícula.

KA FORT

– L’arribada d’una transferència, una, des de Madrid, ànima el cotarro al Consell de Govern… Montilla obra el sobre: “És sobre els aeroports. A partir d’ara la Generalitat podrà exigir que les bosses per bomitar (sic) estiguin en català: BOMITEU AQUÍ, ÀDHUC”

ARXIU HISTÒRIC

– Manuela i Montilla comencen a renovar els mobles del despatx presidencial (ull, abans que Maragall anuncii que no s’hi torna a presentar, eh) davant la sorpresa de Maragall “Què feu?” “És per la foguera de Sant Joan”. La Manuela per distreure’l li ensenya a ballar sevillanes: “Gafo la poma, la menjo i la tiro! Gafo la poma, la menjo i la tiro!”

LA PICADA D’ULLET

– M. PPau… sembla que Déu no l’ha cridat pels camins de la política. Els ànims al PP han quedat “per terra”, i tant a la inauguració d’una biblioteca balear, com signant exemplars del seu últim llibre, els edificis també queden, literalment, per terra.

LA CANÇÓ (poseu-hi música: Tens un amic en mi, de la pel·li Toy story)

[Mas] Tens un amic en mi
[Duran] Què dius, no m’ho crec
[Mas] Tens un amic en mi
[Duran] Sol estaria molt millor
[Mas] Què faria jo sense els d’Unió
[Duran] És interès
[Mas] No, que és convicció
[Mas] Tens un amic en mi
[Mas + Duran] Tens un amic en mi

[Carod] Tens un amic en mi
[Puigcercós] Tens un amic en mi
[Carod] Com li agrada treure pit
[Puigcercós] Ni se n’adona i li estic fent el llit
[Piqué] Amb tu manant, res va bé a Madrid
[Acebes] ¿Cómo?
[Piqué] Que hay un amigo en mi
[Acebes + Piqué] ¡Hay un amigo en mi!

[Montilla] Tens un amic en mi
[Montilla] Però ja n’hi ha prou de banalitzar
[Montilla] Poseu-vos firmes a treballar
[Rahola] Bon dia Josep
[Cuní] Bon dia a tu Pilar
[Rahola + Cuní] Tens un amic en mi

[Cuní] Prou, prou, prou, prou! Ja n’hi ha prou de tanta hipocresia
[Rahola] Home, Josep, que ho deia seriosament!

HOMENATGE TERRIBAS (EL MILLOR DE 1000, PER QUÈ?)

– Imatges captades per un videoaficionat de la seu de CiU. Duran i Mas discuteixen acaloradament (casualment, davant la finestra, com allò de l’edifici Windsor de Madrid). Duran estira dels cabells a Mas i oh, resulta que el tupè és fals i porta perruca! Mas s’emprenya encara més i tira Duran daltabaix de la finestra.

– Puigcercós intenta fer-nos creure que és el Carod, amb-sense bigoti, amb una corona d’espines al cap i intentant parlar amb la rrr, però no cola ni que intenti aixecar la Terribas d’anxeneta.

– La Terribas: “Connectem amb la Biblioteca de Sentmenat on s’havia de fer un acte chupi-guai. Chupi-guai? Ja deia jo que aquest becari era massa jove…” Gemma Ruiz parla a través de cartellets per no fer soroll. La Terribas es queixa a Soler que sempre la fa semblar agressiva… tot això amb les cadenes a la mà amb les que pensa rebre Tomàs Molina, és clar.

– Terribles entrevista alhora a Montserrat Tura, Lluís Llach i Carmen Sevilla!!!! Ella llença la pregunta i au, cada un a la seva bola… el kaos està servit.

Per mi ha faltat el més millor, el de l’entrevista interminable amb el Conseller Nadal ;)

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

– Catalans, avui us parlaré d’Europa… un moment! No canvieu de canal, seré breu. És que cada vegada que surt algú a la tele parlant del futur d’Europa la gent s’adorm. És com dir Flex zzzzzzz He heee, és broma. Jo volia parlar d’aquesta normativa que diu que els nens no podran tirar petards. A veure. Això va en contra de la nostra tradició de tirar petards per Sant Joan, o quan el Barça guanya algun títol…. bé aquesta tradició s’està perdent perquè ara els petards estan al camp. He heee, que cabrón. El tema és que els europeus volen que ens adaptem al que fan ells. Molt maco. I com hem de celebrar Sant Joan? Caçant guineus com els anglesos? Suïcidant-nos com els finlandesos? Perquè es comença prohibint els petards i s’acaba prohibint aparcar en doble fila. Això d’Europa és important, i hi hem de creure malgrat les contradiccions. Per això quan jo creï el Partit Demòcrata Europeu (mega badall) seguiré treballant per aconseguir una síntesi entre la identitat comuna i la identitat de l’Europa de les nacionzzzzzzzzzzzzzz. Visca Catalunya!

ZW núm. 91 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://eventoblog.com

Encara que amb una certa antelació, us apunto dues referències per anotar a la vostra agenda:

Evento Blog España (EBE 07) que celebra la seva segona edició i és la convocatòria nacional de blogs de referència a Espanya. Tindrà lloc el cap de setmana del 23, 24 i 25 de novembre de 2007 a Sevilla. El Congrés es basa en 4 eixos fonamentals: conferències, taules rodones i pràctiques, presentació de projectes, i ofertes d’oci. Podeu llegir aquí el text de presentació de l’esdeveniment i fer la inscripció seguint aquestes instruccions.

I Fundamentos Web 2007, que se celebrarà a Gijón uns dies abans, del 3 al 5 d’octubre. En la seva tercera edició, té com a objectiu oferir als assistents la possibilitat d’escoltar les opinions d’experts internacionals, que es reuniran per parlar del Web des d’una perspectiva tècnica i social, cobrint aspectes de gran interès per a la comunitat Web en el seu conjunt. La inscripció es realitza a través d’un formulari que trobareu aquí.

ZV (Zona Vídeo). Zatto, una plataforma de TV per Internet, que permet la connexió amb televisions de diferents països i que amplia la seva oferta de canals temàtics diàriament. Actualment ofereix set canals gratuïts entre els quals es troben: Antena 3, La Primera de TVE, La 2 o la Sexta…, amb una gran qualitat d’imatge.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Juliol 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Debats oberts.

Els comentaris estan tancats.