eta no ha de condicionar-nos

La setmana ha estat moguda. A començar, lamentablement i inevitable, per l’anunci de l’organització terrorista eta sobre la represa de la seva activitat criminal. El PP, malgrat alguns intents de camuflar-ho, segueix instal·lat en l’estratègia d’utilitzar la lluita antiterrorista com a element de desgast del govern i això dificulta enormement la unitat dels demòcrates, més necessària que mai en moments com aquests. Demà es produeix una entrevista entre Mariano Rajoy i el President del Govern. El cert és que ningú té cap esperança en que serveixi perquè el PP retorni al consens que, recordem-ho, mantenen la resta de forces polítiques (PSOE, PSC, CiU, ERC, PNB, IU, ICV-EUiA, BNG, Coalició Canària, EA, Nafarroa Bai, CHA, PAR). Mentre esperem el resultat d’aquesta entrevista, podeu llegir la reflexió al respecte de Javier Pérez Royo.

Ahir es va celebrar la reunió del Comitè Federal del PSOE que va mostrar el seu suport unànime al govern en la lluita antiterrorista i va valorar el resultat de les recents eleccions municipals i autonòmiques. És imprescindible que llegiu la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero. Podeu llegir també la meva intervenció en nom de la Delegació del PSC. Sobre una valoració general de la política espanyola no us podeu perdre l’entrevista a Teresa Fernández de la Vega publicada avui a La Vanguardia. Sobre la necessitat d’enfortir encara més les polítiques socials cal llegir l’article de Vicenç Navarro publicat a El País.

Lògicament al llarg de la setmana ha prosseguit el debat sobre el resultat de les eleccions i comencen a sortir anàlisis i opinions més solvents sobre el fenomen de l’abstenció. Vull en aquest sentit destacar l’article publicat per Antoni Gutiérrez-Rubí a Cinco Días (en el seu web el trobareu amb els enllaços als interessants documents als que fa referència), l’opinió de Ferran Sáez publicada a l’AVUI, l’aportació autocrítica de Salvador Milà (que no és sols d’aplicació a la seva força política), i el comentari que vaig fer dijous en el meu diari. Un comentari que es pot resumir dient: cal treballar més i millor. Treballar perquè els que han votat segueixin votant en veure que els partits compleixen amb els seus compromisos. Treballar per renovar els partits perquè els que s’abstenen puguin retrobar allò que potser troben a faltar. En el diari transcrivia el guió de debat del PSC i ja he començat a rebre suggeriments! En tot cas, el debat sobre l’abstenció prosseguirà en altres llocs, per exemple, en la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).

Sobre aspectes més concrets podeu llegir l’anàlisi de David Miró sobre la posició d’ERC i la decisió de Jordi Portabella de passar a l’oposició, la reflexió de fons sobre l’eufòria pepera que fa Suso de Toro, la reivindicació de la política local i del paper dels electes locals que fa Albert Om, el comentari sobre l’”efecte Madrid” que fa Daniel Fernández en el seu diari, i els dubtes de David González sobre aquesta falsa recepta màgica de fer automàticament alcalde el cap de la llista més votada. Per cert, m’ha sobtat la discrepància al respecte d’aquest tema entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida. No són massa les discrepàncies públiques entre els dos màxims dirigents de CiU? Quina és l’autoritat real de Mas en la Federació nacionalista? La diferent posició d’un i altre sobre el paper de CiU després de les eleccions generals no incrementarà el ja significatiu desconcert polític de la Federació nacionalista?

També ha estat molt decebedora la incapacitat d’Artur Mas –al menys fins ara- per evitar el pacte del seu partit amb la xenòfoba “Plataforma per Catalunya” a El Vendrell. Demà la Comissió Executiva del PSC farà una nova proposta per intentar evitar-ho.

Per cert, tal com assenyalava ahir José Luis Rodríguez Zapatero, és sorprenent que ningú no s’hagi plantejat com és possible que el PP vulgui presentar-se com el partit que millor pot vertebrar Espanya si no aconseguirà ni cinc Alcaldies al País Basc (amb 251 municipis) ni cinc Alcaldies a Catalunya (amb 946 municipis). No és un tema menor.

Avui es produeix la primera volta de les eleccions legislatives a França. Totes les enquestes apunten a una nova victòria del partit de Nicolas Sarkozy, la consolidació del Partit Socialista com a única força d’oposició capaç de contrapesar l’hegemonia de la dreta, i uns pobles resultats del Partit Demòcrata (MoDem) de Bayrou. Podeu llegir el Manifest del PS francès per aquestes eleccions. El debat sobre les darreres eleccions presidencials i la necessària renovació del socialisme francès i de l’esquerra segueix ben viu. Us suggereixo la lectura d’aquest article de Sami Naïr publicat a El País, de l’aportació de Daniel Cohen al debat obert per Le Nouvel Observateur, la segona entrega de la reflexió de Dominique Strauss-Kahn a aquest mateix setmanari, i la reflexió de Raimon Obiols en el seu blog.

Sobre el futur d’Europa no us hauríeu de perdre els articles de Joschka Fischer i Josep Ramoneda publicats a El País. Sobre les relacions de la Unió Europea amb Rússia és imprescindible llegir l’article de Josep Borrell publicat a El Periódico de Catalunya. Trobareu especialment colpidor l’anàlisi de Jean Daniel amb motiu del 40 aniversari de la guerra dels sis dies a l’Orient mitjà, i tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió de Miguel Angel Aguilar publicada a El País sobre el rebombori creat al voltant de la visita de la Secretària d’Estat nordamericana Condoleeza Rice a Madrid.

“Perles” del programa Polònia emès el 7 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Els aduladors de Mas no són assessors a l’ús, sinó ex alts càrrecs de l’Ajuntament de Tarragona.

– La Consellera Tura entusiasmada amb el triomf municipal “som els putus amus”, però el President Montilla està preocupat perquè “hem perdut 200.000 votus, que són muchus, i també han baixat els militants” així que hi ha problemes per cobrir els càrrecs. A la Diputació de Barcelona diu que ho ha solucionat provisionalment “són bons romanesos, i bons funcionaris”, i a la Paeria hi ha uns dummies sobrants de la SEAT! La solució està…. en els ex alts càrrecs de Tarragona??? En el President Maragall per cobrir el Consell Comarcal del Garraf???

– Els Saura surten a sopar. En Xuan torna a tenir una cosa a dir que no sap com plantejar i s’estableix un autèntic diàleg per a besugs: “Imma, no pots repetir” “Sí que puc, tinc gana!” “Però és que hem d’obrir un període de reflexió” “Doncs jo ho tinc tot reflexionat, jo vull estar amb tu” “Però és que hi ha altres persones implicades” “Una altra dona?” El gag culmina amb el mític orgasme fingit de “Quan en Harry va trobar la Sally”.

– El repte Terribas, l’entrevista a l’inrevés. A partir de les respostes de Rajoy, ha d’encertar la pregunta corresponent. I és clar, les encerta tooootes excepte…. la preocupació per un tema vergonyós i dolorós. No, no és la situació de De Juana, sinó les seves morenes. Ohhhhhh.

– El Papa-Rocky es prepara durament per aguantar la confessió de…. Acebes. “Yo soy un buen cristiano de Àvila pero resulta que un buen 11 de marzo…. bla bla bla…. ha sido ETA…. bla bla bla….”

– Delirant la confusió del Ministre Clos entre la línia ADSL i la de LSD. Sembla que a ZP no li fa res el canvi…

– Es reforcen les mesures de seguretat al despatx de Rajoy amb un vidre antibales. I com se’n comprova l’eficàcia? Comunicant a Acebes que ell no serà el núm. 2 sinó Gallardón.

EL MILLOR

– Cuní&Rahola. Rahola versus “una nodrida rrrepresentació” de votants de Plataforma per Catalunya. Extraordinari. És que no és un gag inventat, és que és una autèntica reproducció del que va passar!!! Inoblidable la Rahola i el Cuní embogit cridant “Prou! Prou! Aquí quan jo dic prou és prou!” Publicitat, per favor! “Voleu que rebenti el decorat? Matins.si, matins.no!

EL PITJOR

– ZP vomitant cada cop que sent les paraules “Sebastián” o “Madrid”.

KA FORT

– Carod-Rovira esperant que toquin les 8 per plegar…. poca fenya, no? O és que la fenya no passa pel seu despatx? I a sobre, Portabella li ha robat la corona d’espines ;)

ARXIU HISTÒRIC (Operación Bikini)

– Teletienda: El règim de Franco! “Qué pasa con esos kilos de más que arruinan nuestra imagen racial española? El régimen de Franco sólo requiere disciplina y mano dura… se basa en una sola idea: PROHIBIDO! Practica el régimen de Franco y podrás pasar el verano cara al sol. El régimen de Franco, para tener mejor facha“.

LA NOVETAT

– El President Benach com a hostessa d’avió al Parlament.

LA PICADA D’ULLET

– Carod a Maragall: “Pasqual, has sentit això de que ETA ha trencat la treva? Però tu tranquil, ara mateix me’n vaig a Perpinyà i ho soluciono”

LA IMATGE DEL DIA

– Sens dubte, el Ministre Clos disfressat de “chulapo” madrileny.

LA CANÇÓ (perdó, l’himne espanyol)

[MONTILLA] Àdhuc, Espanya

[CAROD] on Catalunya aporta

[MAS] el 18 per cent

[DURAN] del producte interior bruuut.

[MARAGALL] I als Jocs Olímpics

[PORTABELLA] qui guanya més medalles

[CAROD] són els catalans

[CUNÍ] Que no poden triar

la selecció on volen jugaaaaar.

[RAHOLA] En conclusió

[MONTILLA] si no fos per nosaltres

[CAROD] I el nostre esforç fiscal

[MAS] Espanya estaria fatal.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

– Catalans, ja he plegat….Calla, calla, que he de ser fidel als meus principis i tornar a començar… Europeus, ara sí (és que vaig de líder europeu), ja he plegat del capdavant del Partit dels Socialistes de Catalunya. És per això que tinc la mà embenada. I algun graciós dirà que en això de marxar a la francesa hi tinc la mà trencada. Però no. Tampoc és que me l’hagi enganxada amb la tapa del wàter, perquè no la baixo mai, he heee, que cabrón. Resulta que tinc una tendinitis de tant fer adéu Adióooos, qué làstima però adióssss, de tant estrényer la mà per acomiadar-me, i sobretot de tant escriure cartes. Vaig escriure una carta als meus amics, segur que la vau llegir a La Vanguardia. He escrit una carta al Carod que sortirà al Punt. He escrit una carta al Saura i la Mayol, que sortirà al National Geographic. A qui més? Ah, sí. He escrit una carta al Prodi, que surt al Corriere de la sera. Una al Josu Jon Imaz que surt al Gara. Una a l’Artur Mas que surt al Man, i una carta a l’Ibarra que publicaré als prospectes de les medicines. Ah, sí, i una al Zapatero, que li he donat al Sebastián perquè li doni. He, he, què cabróooon. Però crec que no li arribarà mai. Total, tornant a la mà, que el metge m’ha dit que he d’estar 15 dies de repòs. I estic per dir-li al Montilla que em deixi estar de President. Descans assegurat. He, heeee. Per sort tinc una secretària i li puc dictar les cartes. Mira, vaig a escriure’n més, ara m’ha agafat el gustillu. Europeus, visca Catalunya!


ZW núm 88. Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ekoos.org/

Ekoos.org és un espai de trobada, informació i participació per a periodistes. Una xarxa online de fonts d’informació especialitzades que ha posat en marxa la Fundación Chandra junt amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquest portal és posar en contacte els periodistes amb els diferents col·lectius socials (immigrants, ONG, cooperants, moviments socials, experts…). Es pretén impulsar la informació de caràcter social, de manera que periodistes de tot el món puguin realitzar consultes que arribaran de manera automàtica a totes les fonts registrades segons el tema que es tracti. Ekoos.org facilita també recursos i materials, com aquestes guies d’estil.

D’altra banda, la Fundación Bip Bip impulsa diferents projectes en xarxa dirigits, en aquest cas, a Organitzacions no lucratives. Un d’ells són les Jornades gratuïtes Formanet” amb l’objectiu de familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies i conèixer a fons algunes de les eines que podem trobar a Internet per aplicar-les en el dia a dia.

En el 2006, el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales organitzava la quarta edició de les Jornadas Net.es4: “Participación social y democracia a través de las Nuevas Tecnologías de la Información de la Comunicación (eParticipación Social/ eDemocracia)” sobre diferents aspectes relacionats amb la incorporació, l’ús i la influència de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) en l’àmbit del Tercer Sector social i del voluntariat. Aquí podreu visualitzar algunes de les presentacions en format power point.

ZV (Zona Vídeo). VIMOZ és una iniciativa impulsada per un grup de vídeobloguers que té com a objectiu compartir informació, opinions i recursos al voltant del vídeoblog. S’organitzen reunions informals, al mateix temps i a diferents ciutats, on es pot participar de manera gratuïta i col·laborativa. El projecte s’organitza a través de un wiki i de la comunitat de vídeobloguers en espanyol. Podeu llegir més informació sobre aquest i altres temes en aquest interessant post de Juan Freire: Comunidades de aprendizaje para la Web 2.0.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 10 Juny 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a eta no ha de condicionar-nos.

Els comentaris estan tancats.