CiU perd centralitat

Aquesta setmana l’actualitat política catalana ha estat marcada per la celebració al Parlament de Catalunya del debat sobre el desplegament de l’Estatut instat per CiU. El debat venia fortament condicionat per la polèmica que es va aixecar arrel de les declaracions del Vicesecretari de coordinació interna d’ERC, Xavier Vendrell, en les que oferia a Artur Mas la presidència de la Generalitat si aquest es comprometia a celebrar un referèndum d’autodeterminació.

Us convido a llegir la meva intervenció en el debat i també la intervenció de José Montilla davant del Consell Nacional del PSC celebrat ahir. En la crònica feta per El Periódico trobareu un resum de la meva intervenció al Parlament.

Veurem que consideràvem que aquest debat era prematur ja que se celebrava sols quatre mesos després d’iniciar el desplegament estatutari i, per tant, sense possibilitat real de fer-ne un balanç rigorós. El debat va posar de manifest que sols hi ha una estratègia de desenvolupament estatutari solvent que no és sinó la definida pel govern i que té el ple suport dels tres socis, com ho van demostrar les intervencions del President Montilla i el Conseller Saura. El debat, doncs, també va servir per posar de manifest que la majoria que dóna suport al Govern no té fissures. Però aquestes dues constatacions no amaguen d’altres elements remarcables sobre el debat i el context polític en què es va celebrar.

També caldria dir que CiU va intentar arrossegar ERC en una subhasta pel sobiranisme aprofitant les declaracions de Vendrell, que el propi Carod ha qualificat d’inoportunes. La qüestió és que CiU no se’n va sortir però, en canvi, en el seu esforç per seduir ERC va anar més enllà del que mai ha anat i, de forma clar, la seva posició s’ha descentrat en abraçar reivindicacions més pròpies de l’independentisme que de l’ambigüitat nacionalista que va caracteritzar el pujolisme.

Aquesta subhasta es posa clarament de manifest en les propostes de resolució presentades. Llegiu primer la proposta inicial de CiU que posava davant d’ERC l’ham de l’autodeterminació. Seguidament llegiu la proposta d’ERC, redactada amb tota la intenció que CiU no pogués seguir endavant amb la subhasta. I, finalment, llegiu la proposta que CiU va fer a ERC, abraçant per primer cop la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya se separi d’Espanya i esdevingui un Estat membre de la Unió Europea.

Aquí trobareu la crònica dels fets descrita per Francesc Bracero a La Vanguardia, Toni Sust i Josep Tordera a El Periódico, i Miquel Noguer a El País.

Per a molts resultarà xocant saber que el Parlament de Catalunya ja s’ha pronunciat favorablement al dret d’autodeterminació en quatre ocasions. Calia, doncs, que el tema es plantegés novament? Com diu Joan Ferran, hi ha partits que semblen guardar aquest dret al congelador i de tant en tant el treuen de la nevera per ficar-lo al microones per a comprovar el grau de nacionalisme d’uns i altres.

Aquest cop, si més no, s’ha produït un element de clarificació, l’exercici del dret d’autodeterminació que ERC i CiU plantegen té el sentit d’assolir la separació de Catalunya i Espanya, per tal que Catalunya esdevingui un Estat independent. Cal agrair la claredat, perquè ja no estem davant un plantejament de l’autodeterminació com a principi democràtic, que molts podríem compartir, sinó com a instrument per a exercir el dret a la secessió. En tot cas, sobta molt –i ho dic sobretot pels partidaris d’aquesta via, que n’hi ha, i que compten amb el meu respecte des de la discrepància- que CiU i ERC plantegin un tema tan seriós de forma estrictament oportunista.

En tot cas, ERC era i segueix essent un partit independentista. CiU sembla disposada a esdevenir també un partit independentista tot i que em sembla que una part molt significativa dels seus electors no ho sigui. Queda certificat, doncs, que la CDC de Mas vol trencar amb la trajectòria de la CiU de Pujol i Duran. Caldrà estar molt amatents a aquesta evolució.

Nosaltres creiem que plantejar aquestes qüestions de forma tant frívola i irresponsable no ajuda a afermar l’autogovern. I, d’altra banda, si considerem l’autodeterminació com a principi democràtic, el que cal és exigir a tothom respecte a la decisió dels catalans que encara no fa un any es van manifestar inequívocament a favor del nou Estatut. Es van autodeterminar, vaja. Correspon ara, per tant, defensar amb ungles i dents l’Estatut votat pels catalans i assegurar el seu desplegament.

Sobre el debat i el context polític en el que es va desenvolupar podeu trobar interessants els articles de Xavier Bru de Sala, Joan Manuel Perdigó, Joaquim Coello, Joan Tapia, David Miró, Josep Ramoneda, Pilar Rahola i els dos articles de Lluís Foix, un publicat el dia 27 i l’altre el dia 28. Per cert, Pilar Rahola parla de la faula de “la tortuga i l’escorpí” que jo sempre havia cregut que era “la granota i l’escorpí”. Afortunadament en aquest cas la tortuga seria el president Montilla i no hi ha dubte que la tortuga té la pell bastant més dura que la granota i pot resistir bastant millor les fiblades de l’escorpí…

No us hauríeu de perdre els editorials que sobre el debat van fer El País i El Periódico i els dos editorials de La Vanguardia al respecte, un el dia 28 i l’altre el dia 30.

Per cert, i des de la discrepància, m’ha interessat moltíssim la reflexió d’Enric Marín (ERC) publicada a El Periódico sobre la necessitat d’actualitzar l’estratègia sobiranista.

Del meu arxiu de papers sobre el procés negociador de l’Estatut, n’he recuperat un que pot tenir interès de cara al futur. És la proposta de “Pacto sobre transporte” feta pel PSOE i no acceptada per la part catalana perquè contemplava una presència majoritària dels representants de l’Estat en el consorci que havia de gestionar l’aeroport de Barcelona-El Prat. Alguns dèiem que caldria haver continuat la negociació per assegurar que no es poguessin prendre acords sense l’aquiescència de la Generalitat més que no pas centrar-nos solament en la majoria de seients en l’òrgan directiu del Consorci. En canvi, aquest pacte resolia satisfactòriament el tema dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i la qüestió de la gestió dels ports.

Aquí trobareu les resolucions del debat parlamentari sobre desplegament de l’Estatut. Com veureu es parla també dels aeroports. CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA ens varem poder posar d’acord en el tema dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. I PSC, ERC, PPC, ICV-EUiA ens varem posar d’acord en el tema de l’aeroport de Barcelona-El Prat. En aquest aspecte també, CiU segueix instal·lada en una posició demagògica.

Sobre el debat parlamentari va pesar moltíssim la perspectiva d’una sentència del Tribunal Constitucional que eventualment arribés a desvirtuar greument l’avenç de l’autogovern contingut en l’Estatut. Convé llegir les reflexions al respecte de Miquel Roca, Josep Maria Terricabras i Francisco J. Laporta.

L’estabilitat del Govern de la Generalitat s’ha posat de manifest també en l’aprovació divendres del projecte de Pressupostos per al 2007. Podeu visitar l’espai web de la Generalitat dedicat a explicar amb detall el seu contingut.

La situació política espanyola segueix marcada per l’estratègia de terra cremada practicada pel Partit Popular. Podeu llegir al respecte els articles de Javier Pradera, Santiago Carrillo, Ignacio Sánchez Cuenca, Antoni Segura i l’editorial d’El País sortint al pas de l’argumentari que el PP esgrimeix per justificar el boicot que ha declarat al Grup Prisa. Josep Ramoneda es nega a acceptar una visió apocalíptica de les coses i qualifica l’estratègia del PP de “soroll”. M’ha semblat interessant el Manifest promogut per la plataforma No Nos Resignamos i Ciutadans pel canvi, en defensa d’un clima polític menys crispat.

Menció apart mereix la derrota definitiva de les tesis de la conspiració segons les quals eta hauria estat al darrera dels atemptats de l’11-M. L’últim i més sonat episodi ha estat la negativa de l’antic director general de la Policia, Agustín Díaz de Mera que s’ha negat a revelar quina és la font que el va informar de l’existència d’un informe que vinculava eta amb l’atemptat. L’informe en qüestió no troba vincles rellevants entre islamistes i etarres però va servir de base a les teories de la conspiració finalment desmuntades. És rellevant saber que avui Díaz de Mera és Diputat al Parlament europeu elegit en les llistes de …. del Partit Popular, naturalment. Llegiu al respecte dos interessants articles d’Ernesto Ekáizer apareguts a El País els dies 30 i 31 de març.

“Perles” del programa Polònia emès el 22 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Franco: “Qué bien me lo paso en las manifestaciones. Lástima que lo he descubierto tarde. Por la calle con la bandera [la del pollastre], la de toda la vida, y esa nueva que llevan ahora. Como un desfile militar pero sin tanques… bueno, sin tanques de momento, que yo ya tengo alguna idea… lo único que me sabe mal es que las convoquen a la hora de Cine de Barrio…”

– La globalització ha arribat a la Generalitat. El SEAT Toledo es dirà SEAT Bratislava. Li diuen uns treballadors de SEAT al President. Montilla decideix cridar el Director General d’Indústria…. i és xinès. Això és la integració total. Montilla es defensa: “és que cobra molt menys i no es queixa… ah, i la Conselleria de Treball s’ha deslocalitzat al Marroc.” Montilla també proposa a Soler deslocalitzar Polònia a Pequín, però per sort no cola.

– El “sistema métrico popular” que s’aplica a la seu del PP: un foli són 213, un estornut són 10, 1 manifestant són 1.000, etc.

– Acebes s’està fent un gran embolic amb l’argumentari polític: “Si Navarra ha de poder escollir lliurement amb qui vol estar i no doblegar-se als desitjos d’ETA, vol dir això que s’ha de poder autodeterminar? Sort que Rajoy és a temps de fer-lo callar.”

– Adrià&Rusqui (filla predilecta de Sant Pol). Avui sabreu quin és l’ingredient secret de la Coca-Cola, un dels grans misteris de la humanitat: la Pepsi! (per això s’assemblen tant). Què doleeeeent.

– Felipe V amb el Conde-duque Zapatares. Hi ha un problema pq als catalans no els acabava d’agradar el seu decret de Nova Planta. I a sobre ve Pau Claris (antes Via Layetana) a protestar per l’excés d’hores de castellà…. deixant de banda els desajustaments cronològics el gag era bo!

EL MILLOR
– La brillant idea d’un jutge de l’Audiència per permetre que Batasuna es presenti a les eleccions sense crear alarma social: que en comptes de dir-se Batasuna es diguin Btsna, és a dir, pronunciant-ho rapidíssim perquè no s’entengui. I de propina, els imposa un nou vocabulari per als seus mítings:

ON DIU: Gora. HA DE DIR: Xistorra
ON DIU: Autodeterminación. S’HA DE FER: Dues picades de mans.
ON DIU: Lluita armada. HA DE DIR: El vino que tiene asunción.
ON DIU: ETA. S’HA DE FER: Ajupir-se tres cops seguits.

La mostra del míting d’Otegui segons les instruccions del jutge és delirant (i amb un punt Martes y 13)

EL PITJOR
– Fer de Mas un addicte de l’escena catalana després del seu pas per la Passió d’Esparreguera: de mexicà a Port Aventura, de mascota de l’Espanyol, de palmero a la Fira d’Abril…

KA FORT
– Imatges captades per un videoaficionat de la seu de CiU. Duran i Mas discuteixen acaloradament (casualment, davant la finestra, com allò de l’edifici Windsor de Madrid). Duran estira dels cabells a Mas i oh, resulta que el tupè és fals i porta perruca! Mas s’emprenya encara més i tira Duran daltabaix de la finestra.

SURREALISTA
– La trobada Llach-Papa on aquest mostra un graaaaan interès en anar a l’últim concert de Llach i aquest després de dir-li que no hi ha entrades intenta colocar-n’hi dues de la revenda.

ARXIU HISTÒRIC
– El gag del segon aniversari de l’arribada de ZP al Govern en què ZP desitjava que Carod i Maragall desapareguessin…. ui….. quasi!

L’ENQUESTA
– “La immigració”. El pijo: “El gran problema dels immigrants és que són un poco feos”. El políticament correcte, que al final no se sap què ha dit. El guarda de seguretat: “Jo no sóc immigrant, sóc de Cornellà”. L’argentí, que se sent “invadido por los inmigrantes”. La mare enrrollada…. uf me n’he cansat.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
– El dilema de l’aeroport està entre una línia low-cost i una altra que costa unou.

LA NOVETAT
– La parella Cuní-Melero amb tòpping de Rahola. Brillants les imitacions i felicitacions especials a l’equip de maquillatge (bé, a la Rahola li falta una mica d’epilady i de lluentons). Esteu d’acord en què aquesta incorporació és un gran encert? Matins.si, matins.no.

LA IMATGE DEL DIA (o de la dècada)
– El President Maragall vestit de fallera major.

EL CAMEO
– Pellicer buscant el plató d’informatius troba un Montilla molt entusiasmat amb el canvi que li regala un pernil. Pq? “Perquè te’l mereixes, i més que te’l mereixeràs quant més bé parlis del Govern”. El següent en felicitar-lo (pilotejar-lo, vull dir) és Puigcercós, i un altre pernil! I el tercer pernil ve de la mà de Piqué. I el quart ve de Mas “entre guapos ens hem de donar suport”, que hi afegeix una caixa de cerveses.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
– Catalans, potser em noteu alguna cosa estranya. Fixeu-vos-hi bé. Exacte. Vaig vestit de fallera. Quin flash, no? Qué cabróooon? Era com una dèria que tenia des de petit. I sortint d’aquí me’n vaig a una recepció amb ambaixadors. Direu, faràs el ridícul. No, perquè m’he posat corbata. M’he vestit així per fer la pilota al Govern valencià, que ha decidit tallar les emissions de TV3, com si fossin emissions de gas tòxic. Què faran els valencians que ens miren? Però si ara veiem cadenes de tots els països! L’altre dia buscant el 3/24 vaig pillar la tele del Marroc? Vaig pensar, on va la Bàrbara Arqué amb xilaba, i sense depilar? I si veiem la tele dels marroquins podem veure la tele dels veïns, no? Sobretot si parlem el mateix idioma, o semblant. Com a mínim, paella es diu igual. Així que, porfi, Govern valencià, deixeu que els valencians puguin seguir veient TV3. A canvi nosaltres us donarem… aigua. Va, i el castell de Montjuïc, no se’n parli més. Visca els Països…. valencians.

“Perles” del programa Polònia emès el 29 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– Els avis del casal de Verges són les primeres víctimes de la retirada de Llach, incapaç de moure fitxa al dòmino sense cantar…. Soler li pregunta “què faràs a partir d’ara Lluís?” Tot i més sobre el concert de comiat (el llibre, el DVD, el video-joc, sis hores d’entrevista al mes amb en Bassas…)

– La pugna entre Acebes i ZP per trobar un “regalet” que agradi al jutge [de l’11-M, s’entén]. L’estrella és un Mercedes descapotable negre, “el color le hace juego con la toga”.

– Cuní planteja la pregunta del dia: “Creieu que l’AVE hauria d’anar pel litoral? Matins.si, matins.no. Bé, si sou Mònica Terribas podeu posar matins.perque. Ha tingut molta gràcia l’embolic de Cuní amb la seva pròpia pregunta que naturalment no pot repetir perquè és enrevessada que no vegis.

– Franco: “Pero bueno, a quién se le ocurre devolverle el castillo de Montjuïc al Ayuntamiento, que no saben que es democrático? Esto es como entregarle la caña de pescar a la trucha!”

– Els empresaris catalans okupen les pistes de l’aeroport. La diferència amb la vaga de l’estiu passat és que aquest any AENA no ha suspès el tràfic aeri i se’ls ha carregat a tots.

– El lema del Govern imposat per Montilla: “El bon governant, parla poc i va tirant”.

– Adrià&Rusqui. Adrià rep a la seva cuina al proveïdor de la NASA i els seus invents per la nova temporada: un accelerador espectral crepuscular, un corpusculador posicional que fa ketchup i, sobretot, un millorador tèrmic integral que, convenientment aplicat al propi Adrià, el converteix en Rusqui!

EL MILLOR
– Autogag. Crisi de l’equip de guionistes de Polònia. Soler: “Ja sé que no hi ha maragallades, però home, no teniu idees??”. Salta la notícia: “Ja sabeu això d’Esquerra? Poseu la tele!” [El més fort és que es veu el tall real de la calçotada de Vendrell]. Oe, oe oe oe, oe, oe…. “ràpid, tots a escriure gags! Gràcies, Esquerra, amb tu els humoristes estem salvats” Com diu el Mateu Prados, “Esquerra s’ha tornat a superar”.

EL PITJOR
– El pare que porta els seus espermatozous a fer-se una hipoteca, perquè si s’espera a què facin 18 anys no seran a temps a pagar-la…

KA FORT
– El Mateu Prados proposa que qui vulgui ajudar a Losantos a pagar la indemnització de 60.000 € a Puigcercós i Carod marqui amb una creu la casella de l’església catòlica a la pròxima declaració de renda.

SURREALISTA
– M. Teresa va a veure ZP amb les últimes enquestes a la mà que acosten el PP a dos punts del PSOE…. tant s’hi acosten els del PP que ZP és Rajoy, Rajoy és ZP, ZP té cara de ZP però veu de Rajoy, i a l’inrevés…. M. Teresa és Acebes amb cara de M. Teresa…. ui quin embolic!

ARXIU HISTÒRIC
– El gag del príncep Felip demanant una assegurança pel cotxe i responent el qüestionari: “¿Trabajo: Artesano, trabajo mucho con las manos [saludant, vol dir]… Familiares a su cargo: No, al suyo!”

LA CANÇÓ (a ningú se li escapa que la música és la de Viatge a Itaca)

[Llach] Surto per fer el viatge cap a Itaca
els catalans esteu tots desolats
sé que ploreu per ma retirada
ara què escoltareu, si el Serrat no s’aguanta
I ara què pensareu sense el meu lideratge

[Acebes i Rajoy] Més lluny, ves-te’n molt més lluny
y no vuelvas más
a tocar la pera
Si no, pronto nos verás
ante un tribunal denunciando
o en la calle manifestando

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
– Sembla que al final Esquerra no canviarà de socis, però el seu dirigent Xavier Vendrell podria participar en el programa “Cambio radical” per millorar la seva imatge.

LA NOVETAT
– El personatge del conseller Castells (poc lograt, de fet). El que m’ha encantat és la idea que se li acut per fer diners…. trobar un patrocinador per la senyera davant l’astorament de Puigcercós. El patrocinador no triga a aparèixer… la Caixa, parlem?

LA PICADA D’ULLET
– Soler llegeix La Vanguardia [claro, claro] i arriba Montilla dient que ell sempre llegeix els diaris abans de decidir res. Bé, l’horòscop, més aviat. Però hi ha trampa. La versió de l’horòscop que li llegeix Soler s’assembla sospitosament a la “desafortunada” expressió de Toni Bolaño a Jordi Barbeta…

EL CAMEO
– El Conseller Tresserras se’n surt molt bé. Es cola en una reunió de Govern i davant la sorpresa de Soler li diu “Home, és que a vegades costa diferenciar el Govern de Polònia del de debò”. I encara, deixa pasmat a un Soler molt pilota quan li diu: “No em faci la pilota, no serà que vol demanar-me una subvencioneta o una cosa d’aquestes, no?”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
– Catalans, què divertit això d’Esquerra, el referèndum, amb Mas i tot. Si fins em va trucar Montilla desesperat… bé, d’aquella manera que es desespera ell [l’imita] “escucha, Pasqual, estic nogensmenys”… El tio no està acostumat als imprevistos, penseu que té una agenda amb tot apuntat, reunions, projectes, les bronques que ha de fotre als nens (als conselleres, vull dir)…. ja està bé que tingui algun marrón, així es divertirà una mica. Aquest Montilla fa cara d’avorrit, pensava jo, i se’m va acudir fer-li una brometa, i vaig trucar al Vendrell, que és molt amic meu des que el vaig fer conseller i al cap de 25 dies el vaig fer petar. I li vaig dir, per què no dius que Esquerra es planteja pactar amb Mas? Ara direu, què cabróoooon! Doncs sí, però el Montilla també em va fer una brometa un dia i aquí estic. Doncs ara, que pringui una mica, què collons! Visca Catalunya.

ZW núm. 79 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.bottup.com/

El protagonisme dels ciutadans en l’era Web 2.0 es fa evident també en els nous mitjans de comunicació que sorgeixen a la xarxa. Bottup.com es defineix com un mitjà de comunicació online, on els usuaris (Periodistes Ciutadans), a més d’informar-se, exerceixen de periodistes donant a conèixer aquelles notícies que l’ interessen i establint una xarxa social que interactua, permetent contactar directament amb altres usuaris per elaborar notícies de manera conjunta, compartir projectes, etc.

En aquesta línia existeixen altres iniciatives com l’americana Newsvine.com o el portal coreà OhmyNews (el sisè mitjà amb més influència a Corea, que basa els seus continguts en les informacions rebudes de nombrosos ciutadans).

Si del que es tracta és de promocionar continguts ja existents en l’àmbit de la bloguesfera, a més del conegut Menéame (en les seves versions idiomàtiques Digg o Chuza) ha sorgit una nova eina: PromotingBlogs. El seu objectiu és oferir un espai als bloggers per publicar els seus diaris i, a la vegada, promocionar les seves notícies per a que es coneguin i puguin augmentar així les visites, a més de poder llegir les notícies més interessants de la bloguesfera (segons els votants).

De blogs i ciutadans tractaven també les 2ª Jornadas “Blog + Ciudadanía” que finalitzen avui a València, organitzades per la Red de Blogs Socialistas i l’Organització Sectorial de Participació Ciutadana del PSOE. A principis de maig, tindran lloc a Segòvia unes Jornades sobre bloguesfera i la ciutadania digital de les quals podreu obtenir informació aquí: Jornadas eSeg 2007.

ZV (Zona Vídeo). Fooooo un nou buscador de vídeos a Internet que prioritza la cerca per tags o paraules clau i és capaç d’indexar més de 23 milions de vídeos de diferent procedència: YouTube, MySpace, Google Video, Stickam, Dailymotion, etc. Es pot accedir en espanyol, anglès o japonès.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Abril 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a CiU perd centralitat.

Els comentaris estan tancats.