El PP vol eleccions

Quan l’actualitat desborda de temes, convé començar pel més important. I aquesta setmana el més important ha estat la conferència del President Montilla amb motiu dels cent primers dies de govern. És absolutament imprescindible llegir la intervenció del President que no sols fa balanç sinó que assenyala les línies principals del Pla de Govern que s’aprovarà dimarts vinent i els seus compromisos per a la legislatura. La intervenció del President està farcida d’elements que defineixen el seu estil, com per exemple quan va dir “Seria positiu que tots ens comprometéssim a no alterar innecessàriament, desmesuradament, els estats d’ànim col·lectius, amb finalitats partidàries, ni en el desencís ni en la crispació”, i va reblar el clau dient: “Cal fer política amb el cor i governar amb el cap. Deixem els budells pels altres”. O quan va afirmar: “M’estimo més deu competències que vint recursos”. També va fixar doctrina com qui no vol la cosa quan va dir: “Tenim un repte important al davant nostre: exigir ser respectats, allà, com a part de l’Estat. I admetre, aquí, que en som part” i “No guanya en les negociacions qui més crida sinó qui les juga amb més convicció, amb més intel·ligència i més perseverança”. Va ser una conferència molt important que dóna pistes sobre el pensament del President i la seva determinació de cara a la feina en els anys que vindran. Insisteixo en la conveniència de llegir-la i guardar-la. També queda clar el que proposa el President en l’entrevista que avui publica El Periódico de Catalunya.

Davant d’això, el desconcert i la negativitat d’Artur Mas es van posar en patètica evidència, quan parlava de 100 dies de renúncies. Ell sí que ha passat 100 dies de renúncia (a ser President) i sols el planyo de pensar els molt dies de renúncia que té al davant… Està tant desconcertat que acusa al govern de no defensar l’autogovern i l’ataca quan planteja recursos davant del Tribunal Constitucional. Està tant desconcertat que en plena batalla del PP contra tothom diu que hauríem de mirar cap a un altre cantó. Després de fer el ridícul anant al notari, ara vol tenir la porta oberta a futurs pactes amb el PP. D’aquí el poc crèdit que mereixen les seves declaracions presentant-se com l’única garantia per a l’autogovern.

Sobre els 100 dies de govern podeu llegir l’article de Joan Tapia publicat a El Periódico de Catalunya.

Ahir i avui he estat a la 3a Convenció municipal del PSC en la que s’ha aprovat el Manifest programa per a les properes eleccions municipals del 27 de maig. La setmana vinent trobareu al diari els documents i els discursos. Com a tast, hauríeu de llegir una interessant intervenció de Jordi Hereu a la Fundació Rafael Campalans.

Però no em puc estar d’assenyalar l’evident contrast entre un partit, el nostre, preocupat per donar resposta als problemes de la gent, i un altre partit, el PP, sols preocupat per donar problemes al govern d’Espanya i generar un immens maldecap a tothom.

Dirigents cridant fins a l’afonia, himnes patriòtics, velles banderes guardades en naftalina, pancartes que destil·len odi, insults barroers i desfilades que sols busquen intimidar els adversaris polítics, a què em recorda tot plegat? Però cal agrair al PP la claredat. Finalment ja han dit què volen de veritat: eleccions anticipades i fer caure Zapatero. El problema ja no són les víctimes, eta, De Juana o l’11-M. I ja ho va dir el President del Govern: “después de las manifestaciones, ya vendrán las elecciones”. Doncs, això. Ja vindran les eleccions. I els ciutadans hauran d’elegir. Voldran que torni al govern un partit que va intentar enganyar-nos sobre l’autoria de l’atemptat de l’11-M? De fet alguns dirigents del PP encara estan convençuts que eta hi està al darrera. Confiaríem en una gent que encara pensés que la terra és plana? Voldran els ciutadans que governi un partit que sols accepta els resultats electorals si guanya les eleccions? Voldran els ciutadans que governi un partit que pensa que tots els altres són antiespanyols? Voldran els ciutadans que la política del proper govern es dicti des dels micròfons d’una emissora extremista? Per ser més exactes, l’emissora d’aquell que diu que li agrada més l’aliga imperial que la corona a l’escut d’Espanya. Voldran els ciutadans que governi un partit segrestat per l’extrema dreta? Estic convençut que no. Doncs això, ja vindran les eleccions. (Podeu escoltar aquest trosset dit de viva veu al meu podcast a la columna dreta de www.iceta.cat)

Sobre l’amalgama en la que el PP basa la seva estratègia són molts els articles a retenir. Aquí en teniu uns quants. Sobre el tema De Juana, podeu llegir l’article de Carles Pastor a El Periódico de Catalunya o el que em va publicar el diari ABC en la seva edició catalana. Sobre l’estratègia de la crispació podeu llegir l’article que Jordi Sánchez va publicar a El Periódico, o els anàlisis de Francisco Bustelo, Javier Pérez Royo i Javier Pradera publicats a El País, o l’article de Patxi López publicat en aquest mateix diari. Sobre com el judici de l’11-M ha deixat al descobert les mentides del PP i les teories conspiratives que apuntaven cap a eta podeu llegir els articles de Josep Maria Brunet a La Vanguardia, de Marco Schwartz a El Periódico i d’Antonio Martínez i José Manuel Romero a El País. Joan Tapia a El Periódico assenyala que en la batalla del Tribunal Constitucional, el govern Zapatero ha anat “amb el lliri a la mà”. Davant de tot això no és estrany que una persona tant equànime com Lluís Foix hagi publicat a La Vanguardia un article amb el títol “Una España que me asusta”. Tampoc es tranquil·litzador l’article de Manuel Vicent publicat a El País que explica per què ens crida tant l’atenció la presència de banderes feixistes en les manifestacions del PP-AVT.

Definint-se sobre tots aquests temes destaquen els editorials d‘El País: “El juicio del 11-M”, “Impropio de una democracia europea”, “La devaluación de las instituciones”, i “Proceso de intenciones”.

Amb motiu de la celebració del 8 de març, dia de la dona treballadora, Daniel Innerarity va publicar una interessant reflexió a El País.

La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’acomiadament d’una professora de religió a causa de la seva separació i de la posterior relació sentimental amb un altre home ha seguit donant peu al debat sobre l’oportunitat de revisar els Acords entre Espanya i la Santa Seu. Podeu llegir al respecte l’article de Marc Carrillo publicat a El País, i un interessant editorial d’aquest mateix diari amb el títol “Nada es intocable”.

Sobre la polèmica lingüística a l’escola podeu llegir un ponderat article de Joan Badia publicat a l’Avui.

Sobre un eventual creixement del nacionalisme econòmic podeu llegir l’anàlisi que en fa Josep Ramoneda a El País.

Finalment, us recomano la lectura dels tres articles d’Antón Costas sobre el problema de l’habitatge publicats a El País (La rebelión ‘mileurista’, ¿Falla el mercado o fracasan las políticas? i ¿Derecho a la vivienda: uso o propiedad?)

“Perles” del programa Polònia emès el 8 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Acebes la nova estrella de l’anunci de l’emissora iCOPE “La vieja forma de escuchar la radio.”

– Piqué i Carod discuteixen sobre l’apassionant tema, el millor peix es menja a Cambrils o Vilanova? Estan en un cafè i han de passar-se al castellà perquè el cambrer no els entén. Entra Mas deprimit i parlant de la “trista Catalunya montillera”. També li costa fer a entendre al cambrer que vol un “cafè”. Ha d’acabar canviant a “café”. Carod pronostica que el català desapareixerà d’aquí a… 20 segons. I, efectivameeeent, però els que canvien són ells, que ara parlen en castellà i el cambrer en català. Més munició per la Gabancho? Ànims, Pueyo.

– El Govern Montilla ja porta 100 dies de rodatge i els personatges de Polònia fan les seves pròpies valoracions amb el joc de la frase maleïda, el de construir una frase a base d’anar afegint, cadascun d’ells, una paraula que cal anar memoritzant. Montilla (Maragall) és (Papa) un (Adrià) president (ZP) dolent (Mas) i (Piqué) segrestat (Otegui) per (Juan Carlos) Roviretxe (Acebes) i (Príncep) separatistes (Rajoy) brillants (Carod) però (Maragall) també (Papa) sosos (Adrià) i (Mas) piiiiiiiiiiii, el que la caga és ZP que s’ha oblidat de la paraula “també”. Ohhhhhhhh

– Franco: “Es cierto que están volviendo los grupos musicales de toda la vida? Génesis, Eagles (águilas imperiales… con aquella canción mítica sobre la cárcel California), los Police (ya era hora, con tan bonito nombre). Aquí no echo en falta la música, sobre todo desde que Lauren Postigo está por aquí…”

– Augment de la corrupció urbanística als ajuntaments. A la constructora Guix hi ha una reunió al més alt nivell, candidats Figueró presenta el seu nou catàleg de possibles alcaldes per a les municipals. “Amb candidats Figueró, què fàcil és la requalificació”. Sembla que el Sr. Guix va quedar encantat amb la comanda dels altres anys. En el catàleg hi ha de tot, CiU, PP, ERC, IC… però al final el Sr. Guix es queda un assortit amb una mica de tot per tenir les “requalificacions garantides”.

– Rajoy sorprèn Acebes al llit amb una morenassa mentre escolta Jiménez Losantos. Diu que ho fa perquè el seu programa prometia “Ayudas a los que quieren tener hijos.”

– El Bulli ple fins dalt i el maître de vacances… Adrià ataca a una parella “No lo poden fer… venir al Bulli sense reserva”. Davant seu hi ha 38.682 persones. El 2.154 és un romà (de l’Imperi Romà, vull dir). Quan només els falten 200 per davant, la parella ja ha criat.

– El rei Juan Carlos amb la premsa del cor. “Maria, pon-me con Isabel… no la Gemio no, mi prima, la reina de Inglaterra… sí, busca por “s” de segunda… Isabel, reina, congratulations por el Oscar…. ah, que no eras tu, era una actriz? Vaya, pues nada, recuerdos a Camilla”.

EL MILLOR
– L’evolució dels militants d’ERC a través d’un grupet d’amics que es troben en un bar. El 1992 la prioritat ha de ser la independència i els militants tenen pinta hippy. El 1999 ja estan en un restaurant i la preocupació és la de millorar el finançament del país i dels militants, amb pinta modernillos i poques ganes de cridar independència. El 2007 el restaurant és de disseny i la prioritat és mantenir-se en el Govern perquè el partit necessita diners i la pinta és la d’alt càrrec del Govern que fa callar a un grup de joves de la taula del costat que reclama la independència.

EL PITJOR
– El Papa navega per Internet amb un ratolí de St Pancraç. Ha trobat un tron d’or amb mp3 inclòs i se’l vol comprar quan… l’interromp el cobrador de l’SGAE que vol cobrar drets per les pregàries (per això Déu viu com Déu, diu). Queden en pilotes ell i l’acòlit coberts només per la bandera vaticana.

KA FORT
– Otegui parla per telèfon amb ZP mentre empeny la cadira de rodes de De Juana: “Bueno ya sabes nuestras reivindicaciones: Navarra, autodeterminación y una espalda de cordero para Iñaki… oye, tu hablas con quien quieras, pero lo importante era salvarle la vida, no?” (llàstima que amb l’entusiasme de la conversa, deixa anar la cadira i De Juana se’n va carrer avall fins a estimbar-se…. justícia poètica?)

LA IMATGE DEL DIA
– Les imatges cedides per la televisió cubana de Castro saltant i ballant.

LA PICADA D’ULLET
– Carod a Mas: “Estic preocupat. Hem de fer avançar el català.” Mas: “Amb Montilla segur que avança, cada dia s’inventa una paraula nova…”

ARXIU HISTÒRIC
– Documentos FAES ens demostra que Catalunya NO és una nació. Com? Desmitificant al mateix Guifré el Pelós “De nació res de res, l’única nació és Espanya”.

EL GAG TRANSVERSAL
– Montilla fa el seu propi balanç en conferència de premsa. Sembla que ens pensa explicar CADA UN d’aquests 100 dies: El primer dia tothom em felicitava, el segon dia vaig anar al super perquè sóc una persona humil, el dia 3 vaig tenir una reunió de govern i em vaig quedar fritu, el dia 4 va ser molt àdhuc…

– El President Montilla continua… el dia 63 se’m va morir el ficus, i no li vaig dir al Saura… el dia 64 vaig anar a fer-me unes fotos per renovar-me el carnet, el 65 vaig menjar fideus amb l’Iceta i vaig exclamar cabòries! posant-me les mans al cap…

– Montilla va pel 97, vaig entendre l’acudit que m’havien explicat el dia 76, el dia 98 “anteahir” vaig trucar al lampista, el dia 99 també va ser molt “àdhuc”. El dia 100, avui, estic aquí. Més preguntes? El pati de butaques està clapat. Suposo que en l’ànim de tots està saber quins plans tinc… el dia 101 “mañan”…

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
– Catalans, és divertit això de jugar a la frase maleïda. Feia temps que no hi jugava, jo era més del cavall fort, del pica-paret, del teto… bé al teto no, i a la piragua tampoc (lo mismo que el teto pero debajo del agua). Què cabróoon. Ha estat bé recuperar el joc, jo en sóc un expert, n’he dit tantes de frases maleïdes. Allò de “vostè té un problema, i es diu 3%”. O quan vaig dir allò de “s’ha de deixar reposar el souflé”. La meva dona em va fotre crits, on vas posant aquestes comparacions? A veure si es pensaran que no cuino bé. Llavors vaig canviar: “Tota la vaselina que sigui necessària”. Una altra frase maleïda. La Diana va dir on vas posant aquesta comparació, a veure si es pensaran que jo no… no deixeu que continuï abans no en digui una altra… Visca Catalunya.

ZW núm. 76 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://congreso.ojobuscador.com

Aquests dies han tingut lloc diferents esdeveniments vinculats a les noves tecnologies, al periodisme digital i a les ciutats digitals. Un d’ells, el congrés OJObuscador 2.0 (dijous 8 i divendres 9 de març) centrat en les tecnologies de cerca, el posicionament orgànic, el màrqueting online i altres temàtiques interessants. En el programa d’aquest any s’han ofert sessions específiques sobre cercadors a la xarxa, cercadors en blogs, usabilitat, software lliure, webspam, posicionament i recuperació d’informació a Internet, etc. a diferents nivells d’aprofundiment en el tema, per poder respondre així als perfils dels usuaris. (Ask, Technorati, Yahoo!, Google, Windows Live, Nielsen/NetRatings… han estat algunes de les iniciatives representades per diferents ponents).

En un altre àmbit temàtic, els passats 1 i 2 de març va tenir lloc a Osca el “8 Congreso de Periodismo Digital” amb un interessant programa de temes i participants que podeu consultar aquí, a més de descarregar el Llibre electrònic de les comunicacions (versió pdf).

També a Osca, avui 11 de març, finalitzen les “Jornadas Ciudad Digital”, promogudes per l’Organització Sectorial per al Desenvolupament de la Societat de la Informació del PSOE. Un dels seus objectius ha estat impulsar el debat sobre les polítiques socials relacionades amb les Noves Tecnologies. Aquí podeu consultar el programa i la informació relacionada. La Jornada ha comptat amb la participació de blocaires de referència com Carlos Guadián o José Antonio Martínez Soler, entre d’altres.

ZV (Zona Vídeo). Coincidint avui amb el tercer aniversari dels atemptats de l’11M, faig referència a Datadiar TV, una iniciativa molt interessant vinculada a serveis jurídics que, des de la seva pàgina de TV a Internet, ha estat oferint aquests dies la retransmissió en directe del judici per aquests atemptats. Aquest fet ha estat recollit per alguns mitjans internacionals com The New York Times que apuntava el contrast entre la llibertat i accessibilitat de qualsevol ciutadà online a aquestes sessions amb només un clic, a través de la pròpia pàgina o de YouTube, mentre, en l’àmbit off line, les forces de l’Estat mantenien unes fortes mesures de seguretat.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 11 Març 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a El PP vol eleccions.

Els comentaris estan tancats.