La fluixa memòria del PP

M’aixeco amb la notícia de la mort de Josep Maria Huertas Clavería, militant del periodisme, com bé assenyala Jaume Guillamet en la necrològica publicada avui al diari El País. En Josep Maria Huertas conviccions i compromís cívic, professional i polític, anaven de la mà. El trobarem a faltar, però tota una generació de periodistes, la gent que d’ells n’hagi après l’ofici i els que els llegim, el recordarem tot sovint.

Ahir vaig assistir a la reunió del Comité Federal del PSOE, no us heu de perdre la intervenció que hi va fer José Luis Rodríguez Zapatero.

Tot i que són molts els temes sobre els que gira l’actualitat política, no hi ha més remei que parar atenció en la reacció del PP a la decisió de fer complir Iñaki De Juana Chaos la seva condemna per un delicte d’amenaces en règim de presó atenuada. Em faig creus (podeu escoltar de viva veu la meva opinió al podcast a la columna dreta del Diari) davant la reacció del PP. Com és possible que hagin convertit De Juana en mite, quan ni eta ni l’esquerra abertzale no ho havien fet?

La indecència política del PP no coneix límits. Ara diuen que convocaran noves manifestacions a causa de la decisió de no convertir De Juana Chaos en un màrtir. Una decisió en aplicació estricta de la llei i complint totes les condicions exigibles. Cal recordar que De Juana no està en llibertat, segueix en presó, presó atenuada en un centre hospitalari. Cal recordar que De Juana no estava complint la pena pels 25 assassinats que va cometre. Aquesta condemna la va complir ja. Ara estava en presó per un delicte d’amenaces i ja havia complert més de la meitat de la pena. Cal recordar que el PP va aplicar mesures que van afavorir terroristes d’eta amb molta freqüència i cap explicació. Moltes d’elles amb motiu de l’anterior treva d’eta. El propi De Juana, sota el govern del PP va ser traslladat des de Melilla a una presó de la península. I el PP li va reduir la condemna perquè havia escrit una novel·la (crítica, per cert, amb el règim penitenciari). Cal que recordem que el PP prenia aquest tipus de decisions amb Ortega Lara segrestat? Cal que recordem que un d’aquests terroristes excarcerats pel PP, dos anys després assassinava un regidor socialista al País Basc? Pel PP tot s’hi val per acabar amb Zapatero i el govern socialista. Volen dividir la societat i provocar una fractura social. Han donat pretextes de mobilització a l’extrema dreta, que es manifesta amb banderes franquistes. Però això no és el més greu. El més greu és que el PP encara no ha acceptat el resultat de les eleccions. És incapaç d’acceptar que uns altres governen i que és al govern al que correspon dirigir la política antiterrorista. Van perdre les eleccions mentint i pensen tornar-les a guanyar mentint. No aprenen. Caldrà donar-los-hi una nova lliçó de democràcia a les urnes. Fins que n’aprenguin.

Podeu llegir una nota breu que sintetitza els arguments del govern sobre aquesta polèmica i també la llista de terroristes d’eta que van veure dràsticament escurçades les seves condemnes per decisió dels governs del PP.

El judici pels atemptats de l’11-M segueix el seu curs, demostrant que d’aquest tema sí se’n traurà l’aigua clara, desmuntant totes les teories conspiratives que no tenien altre sentit que exculpar el PP de mentir als espanyols. La broma sobre la pretesa participació d’eta en l’atemptat ha quedat desmuntada per sempre. I això em fa pensar que tot el que està fent el PP en aquests mesos no té altre sentit que intentar evitar que la ciutadania no recordi el que va passar ni els hi demani comptes. De passada, intenten que els casos de corrupció que s’amunteguen a la taula de Rajoy puguin passar desapercebuts. Si algú pensa que els escarafalls del PP tenen a veure amb les víctimes del terrorisme s’equivoca.

Sobre l’estratègia del Partit Popular no us podeu perdre el magnífic article de Ferran Mascarell, i els anàlisis fets per Javier Pérez Royo i Javier Pradera.

Diumenge passat us recomanava l’article de Germà Bel sobre la polèmica sobre l’aeroport de Barcelona publicat a El Periódico de Catalunya. El dia següent, en el mateix diari, Pablo Olmeda, defensava una solució diferent: la presència de diverses línies aèries o d’aliances de línies aèries a la nova terminal.

Tant en el tema de rodalies de RENFE com en el de l’aeroport, el Govern de Catalunya està complint amb la seva obligació: assegurar les inversions necessàries i començar en negociar en un cas (RENFE) el traspàs i en l’altre (aeroports) la constitució d’un consorci per assegurar que la Generalitat tingui un paper determinant en la gestió d’aquestes infraestructures. L’oposició (CiU i PP) volen oblidar que l’arrel dels problemes de rodalies rau en la manca d’inversions i un deficient manteniment en els seus anys de govern i que, en el cas de l’aeroport, la prioritat del govern del PP amb el suport de CiU va ser Barajas i no El Prat. Ara volen exigir al President Montilla que hagi fet en 100 dies de govern el que ells no van fer en vuit anys. Se’ls veu el llautó.

Sobre aquestes qüestions podeu llegir l’entrevista que em publica avui el diari Regió 7. Una entrevista, per cert, feta divendres amb motiu de la meva visita a Berga per inaugurar el local del PSC del Berguedà, en presència de l’alcalde Ramon Camps (president del PSC del Berguedà) i de la diputada al Parlament Judit Carrera (Primera secretaria del PSC del Berguedà).

Per una reflexió més de fons sobre l’agenda política catalana podeu llegir els articles de Josep Maria Vallès i José Luis López Bulla.

L’acomiadament d’una professora de religió pel fet d’haver-se separat del seu marit iniciant una altra convivència en parella i la Sentència del Tribunal Constitucional que diu que els acords amb la Santa Seu avalen l’acomiadament, han reobert el debat sobre la necessitat de revisar aquests acords. Podeu llegir al respecte els articles de Dionisio Llamazares, Javier Pradera i Fernando Savater.

He trobat molt interessant l’article signat per Federico Mayor Zaragoza, Shlomo Ben Ami i Sami Nair sobre la pau al Pròxim Orient.

Per últim, i perquè veieu que el debat sobre la renovació dels projectes d’esquerres es produeix arreu, us convido a llegir el document amb els eixos de la discussió que està fent en aquests moments el Partit Socialdemòcrata alemany, que porta el títol “SPD: La fuerza de la renovación. Justicia social para el siglo XXI”.

“Perles” del programa Polònia emès l’ú de març, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Zaplana és capaç de qualsevol cosa per combatre la falta de sòl urbanitzable… un paleta li està construint a sobre! “Hombre, es que además no hay que pagar comisiones a nadie”.

– Puigcercós parla amb una periodista disposat a donar-li una exclusiva sobre la nova llei de catalanització dels ascensors… Sona el telèfon i és el President: “Montilla, are you talking to me?” I tant. És Montilla intentant convèncer Puigcercós que això de la llei no és una bona idea (els botons dels números podrien no entendre’s en català…) però veiem que és ell mateix qui pateix en carn pròpia la invasió de competències. Se li ha ficat al llit un subsecretari que alberga pillar amb la primera dama. Ah, i d’això de la nova llei, res de res, és clar.

– Primeres converses per a la fusió entre catòlics i anglicans. El Papa: “Salutazione Mr. Sexshop, vull dir Bishop. L’única soluzione e la fusione. Le Orientali ens passin le mani per la cari. Hindús e islàmics s’han fusionati”. Esculls: el matrimoni, que les processons vagin per l’esquerra, el whisky en comptes del vi, l’obediència a la reina… la negoziazione acaba en el món del fútbol. Unbelievable.

– Franco: “He leído en La Razón que la ley de la dependencia invade competencias de Catalunya. Hombre, a mi todo lo que sea invadir Catalunya…, y mucho mejor con una ley de la dependencia que con una de in-dependencia”.

– Adrià&Ruski reben la visita sorpresa d’un inspector de la Guia Michelin mentre Adrià prepara la seva conferència “Patata, present i futur”. La confusió estava cantada, l’inspector era de Pneumàtics Michelin i els seus esforços per agradar, enervants.

– El Rei convoca els Prínceps d’Astúries. “Vamos a fundar un partido político. Quiero ir a los mitines, besar abuelitas…. y ya tengo el nombre, PMI, Partido Monárquico Institucional (No hay quien se resista al PMI, somos la leche). El Príncep recondueix la situació: “Oye, papá, es que si pierdes, te quedas sin curro”.

– ZP parlant de la “reducción de pena” o de pene? el que és veritablement de pena és el gag.

– La passió del PP per les manis. Tota la família Acebes té el mateix mentó fugitiu. Madame Acebes convenç Acebes que en comptes de tanta manifestació ha de deixar temps “per fer allò que més els agrada”, anar a missa…. “menos manifestación y más espiritualidad”

EL MILLOR
– Losantos fent de Buenafuente i Acebes fent de Neng de Ávila: “Eres el puto amo, neng. Vengo de la manifa contra ZP… En el 11-M había 2 rayas de investigación pero ahora sólo hay 1”. La cançó del Neng és l’himne d’Espanya en versió màquina.

EL PITJOR (podeu substituir aquest per molts dels que apareixen sota l’epígraf Perles)
– Penós gag sobre com treballa Llach la seva inspiració… al wàter.

KA FORT
– Nova versió castissa de les Cartes des d’Iwo Jima. En comptes de Clint Eastwood hi ha Acebes, Rajoy i Zaplana amb la bandera espanyola preconstitucional, “la de las manifestaciones”, diu Acebes.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
– Convulsió al govern de l’Iran, que no és el mateix que del-iran-t.

LA NOVETAT
– Arxiu Històric de Polònia. El gag sobre com e.on va fer fracassar l’OPA de Gas Natural. És un gag emès ara fa un any, i el tema encara porta cua… Són adivins, oi? “Montilla havent de tornar toooots els regals dels punts estrella de La Caixa i havent de pagar els interessos endarrerits dels crèdits i les comissions del PSC perquè els senyors s’han enfadat amb això de l’OPA d’Endesa a Gas Natural.”

LA IMATGE DEL DIA
– Otegi s’acosta a Espanya. El veiem en un cartell “Por el dialogoak” amb barret cordovès i clavell a l’orella.

LA PICADA D’ULLET
– Al pis de Llach hi ha una diana amb uns dards que apunten directament a… el retrat de Serrat.

EL GAG TRANSVERSAL
– Deliri de ZP, M. Teresa, el Papa, Montilla, Soler, etc.. Tots acoquinats amb l’aparició d’un fantasma vestit de nina. Hi ha qui diu que és el fantasma d’El joc del segle (sí, aquell concurs del Puyal que ningú va arribar a entendre). La solució, en el monòleg del President Maragall.

EL CAMEO
– Conseller Huguet, no Conseller de Joguet. El Lenin de Manresa. Serà ell el fantasma? “No, el que passa és que de vegades els d’Esquerra fem por a alguna gent”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
– Catalans, què mireu? Sí, sí, el fantasma era jo. No vull dir que jo sigui un fantasma, jo el que dic ho faig. Si em deixen, és clar, i si me’n recordo, i si no m’hi repenjo. O a vegades dic una cosa i la fa un altre. Per exemple el Fòrum. Pobre Clos. Què cabroooon. M’he passejat pel plató de Polònia perquè no es pensin tots aquests que es poden lliurar de mi. Rollo, Los Otros. Ja sé que n’hi ha que m’enyoren, “Con el Maragall vivíamos mejor”. Jo sí que defensava els drets de Catalunya. No com aquests d’ara, que tot el dia estan llepant-li el cul a Zapatero. Aquests d’ara de seguida s’espanten. Els falta coratge i va-len-ti-a. Ups, un altre fantasma…. A mi, els Mossos d’Esquadra!!! Collons Diana quin susto m’has fotut. Ah, i visca Catalunya.

ZW núm. 75 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://polc.ipdi.org/

Els pròxims 15 i 16 de març tindrà lloc la 14ª edició de Politics Online Conference. Promoguda per Politics Online, compta amb el suport de l’Institute for Politics, Democracy & the Internet que acull l’esdeveniment a la seva seu de la Universitat George Washington. Aquesta conferència s’ha anat consolidant com una trobada de referència per als professionals de la política online a Amèrica i arreu del món. A la pàgina oficial, podeu consultar el programa, el perfil dels ponents que participaran i fer seguiment del que es va comentant en el Blog de la conferència.

En el marc de la conferència s’atorguen anualment, per part de l’IPDI, els premis Golden Dot Awards que reconeixen les millors iniciatives vinculades a la política online (el polític online de l’any, la millor campanya política local o estatal, la millor web d’un candidat federal o local, el millor blog, la millor campanya de màrqueting viral, el millor vídeoblog, etc.).

Un altre dels premis amb més reconeixement entre els professionals dedicats a la política són els Pollie Awards, promoguts per l’American Association of Political Consultants que va celebrar la seva 16ª Conferència els passats 20 i 22 de febrer a Miami, Florida. Podeu consultar aquí la llista de premiats que van veure reconeguda la seva tasca professional en aquest àmbit. Els consultors polítics tenen cada cop més pes en el desenvolupament de les estratègies i, en conseqüència, un major reconeixement a la seva tasca. A nivell internacional, a més de les referències citades, trobem la International Association of Political Consultants o l’Asociación Latinoamericana de Consultores Políticos (ALACOP). A Europa, comptem amb l’European Association of Political Consultants, EAPC, entre altres.

ZV (Zona Vídeo). YouChoose’08, serà un nou espai de lluita electoral pels candidats demòcrates i republicans a les presidencials de 2008. YouTube ofereix aquest “canal” amb l’ambició de convertir-se en la referència de la “videocampanya” nord-americana. John Edwards, ho ha vist abans que ningú i ha estat el primer, fins i tot va anunciar la seva candidatura en YouTube. Però el fenomen Barack Obama el guanya en audiència.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 4 Març 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a La fluixa memòria del PP.

Els comentaris estan tancats.