Des de Tarragona, el post número 300!

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Tarragona la XXI Escola d’Hivern del PSC. Estic acabant d’escriure el Diari mentre sento la música que dóna la benvinguda a Maria Teresa Fernández de la Vega, Vicepresidenta del Govern i amiga. Aixeca passions i molt de respecte per la seva feina, la seva convicció i la seva coherència. Zapatero no podia haver elegit millor número dos.

Trobareu molt material d’utilitat en la meva conferència a l’Escola (on, entre d’altres coses, parlo dels fonaments del nostre projecte polític i comento les peripècies del Tribunal Constitucional i les perspectives del nostre Estatut) i en les paraules d’inauguració de José Montilla com a Primer Secretari del PSC. Espero que l’any vinent inauguri l’Escola en Pep Fèlix Ballesteros com a nou Alcalde socialista de la ciutat.

Avui no us podeu perdre l’entrevista al President de la Generalitat publicada a El Punt. I, com a divertiment, us convido a visitar el podcast del meu Diari, el trobareu a la columna dreta de www.iceta.cat, l’aniré actualitzant de tant en tant.

He de dir que encara no he paït la presència del PP en la concentració contra la decisió del Tribunal Suprem de rebaixar la condemna a De Juana Chaos. Ara diuen que la concentració era contra una eventual decisió del govern de rebaixar-la encara més, però la sol·licitud de permís de manifestació al·ludia de forma directa a la decisió judicial del Tribunal Suprem. Encara recordo com criticava el PP la concentració convocada pel PNB en suport del Lehendakari Ibarretxe a les portes del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. Li deien de tot. Ara són ells els que critiquen decisions judicials i, el que és pitjor, ho fan per condicionar l’actuació de la justícia en el futur. Qui més ha pressionat per tal que el PP s’afegís a la convocatòria de l’Associació de Víctimes del Terrorisme ha estat Angel Acebes. Quina poca memòria! Com és possible que Acebes hagi oblidat quantes reduccions de pena a terroristes d’eta va impulsar des del govern del PP. Afortunadament ens ho recorda Miguel Angel Aguilar en un article publicat a El País que portava un títol manllevat del cinema “La lista de Acebes”, en comptes de “La lista de Schindler”. Sobre la utilització de la lluita antiterrorista com a element de desgast del govern Zapatero, hauríeu de llegir l’anàlisi que en fa Javier Pradera en el seu article d’avui publicat a El País.

Els intents del PP de manipular la justícia han de rebre una resposta contundent. Confio que el nou Ministre de Justícia sabrà donar-la. Ha demostrat ja que sap com respondre els atacs de la dreta al Congrés dels Diputats. Ara correspon donar una adequada resposta institucional que, entre d’altres coses, passa per reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial.

El PP no és capaç ni de respectar la mort d’una militar de l’exèrcit espanyol que participava en la missió de pau de Nacions Unides a l’Afganistan. El PP critica que se l’hagi distingit amb l’Ordre del Mèrit Militar amb distintiu groc (corresponent a missions humanitàries) i no amb el distintiu vermell (corresponent a actes de guerra). Ara entenc per què volien enviar soldats espanyols a l’Iraq, al PP li agraden les medalles amb distintiu vermell.

Enrique Gil Calvo en un valent article parla de “La política del resentimiento” protagonitzada pel PP. Destaco també un altre article de Gil Calvo publicat a El País on denuncia els intents de distorsionar el judici de l’atemptat de l’11-M. Intents de distorsió protagonitzats, com no podia ser d’una altra manera, pel PP i els seus aliats mediàtics.

També m’ha escandalitzat aquesta setmana la Sentència del Tribunal Constitucional que avala l’acomiadament d’una professora de religió pel fet d’haver-se separat del seu marit. Acceptant la sentència, com no pot ser d’altra manera, és obvi que el Concordat (acord entre el Regne d’Espanya i l’Estat vaticà de l’any 1979) que li dóna justificació legal ha de ser revisat. Ho demana la Lliga per la laïcitat, la Plataforma ciudadana por una sociedad laica, el lloc web concordato.org i també ho fa Pilar Rahola en el seu article titulat “Todos apóstatas”.

Us recomano la lectura dels articles d’Alain Touraine sobre la immigració i de Celestino Corbacho sobre l’habitatge.

Aquesta setmana ha hagut més problemes a Renfe. En els vuit anys de govern del PP amb el suport de CiU no s’hi van fer les inversions necessàries ni el manteniment exigible. Això, juntament amb les obres del Tren d’Alta Velocitat estan generant massa problemes. Els responsables s’han disculpat i afirmen que en dos mesos s’hauran resolt tots els problemes, entre d’altres coses perquè el Govern d’Espanya s’ha compromès ja a fer les inversions necessàries. Dit això, entenc la indignació dels usuaris.

També aquesta setmana s’ha parlat molt de l’aeroport de Barcelona-El Prat, de la gestió de la nova terminal (les obres de la qual s’acabaran l’any que ve) i de la capacitat de la Generalitat per participar de forma determinant en la gestió de l’aeroport. Com diu el president de la Generalitat ara se’n parla perquè ara s’hi està treballant, mentre en els vuit anys de govern del PP amb el suport de CiU sols es parlava de la terminal T-4… de Barajas. L’ú de març vindrà el president Zapatero a visitar les obres amb el president de la Generalitat i per definir la posició conjunta sobre aquests problemes. Per fer-vos una idea del debat podeu llegir aquest article de Germà Bel (un dels màxims experts en la matèria i antic diputat socialista al Congrés) publicat avui a El Periódico.

Per seguir les eleccions presidencials franceses podeu visitar els llocs web de Le Monde, Libération, Le Nouvel Observateur, Ségolène Royal, Nicolas Sarkozy, i election-politique.

Per seguir el debat progressista a nivell internacional us recomano avui quatre llocs web: La République des Idées, Open Democracy, Caffe Europa i Center for American Progress.

“Perles” del programa Polònia emès el 22 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– L’antic Comissari Setvalls d’Interior s’ha transformat en el Director general Setvalls de Justícia, i com que continua tenint cura de la Consellera Tura li instal·la la seva pantalleta predilecta per veure què passa a les presons. Sembla que una cel·la està buida, el pres s’ha escapat i el Saura s’hi presenta immediatadament. Tura s’enrabia pel seu afany de protagonisme i…. prem el botó “Tancant portes”.

– Escatològic: Saura es pregunta “què li passa al Carod, abans ha montat un pollo…. bé, no literalment, però… ” Soler “home, ja m’ho imagino…” El que està clar és que està enfadat i necessita mimitus. El President Maragall i el Conseller Saura, com un sol home, exclamen: “Caroood, Caroood, comment tu t’appelle, je m’appelle Carod.”

– Carod a l’Índia disfressat de Teresa de Calcuta n’ha feta una de bona, repartir carn de vedella a una escola de nens orfes. La culpa és del seu assessor, és clar: “No em va dir vostè que els agradaven molt les vaques?”. Per acabar-ho d’arreglar es tira a sobre del president perquè creu que algú l’està apuntant al front i es desencadena un atac nuclear contra Catalunya.

– [llegir a càmera lenta] E l C o n s e l l e r N a d a l i n a u g u r a u n a U V I s e n s e d e m o r a …. el problema és que Nadal s’enrotlla massa i hi ha un malalt darrere seu que necessita urgentment que s’acabi d’inaugurar la maleïda UVI per no palmar-la. Sort de la metgessa que decideix actuar i ataca Nadal amb el desfibrilador per accelerar-lo!

– Rajoy visita Poblet i un monjo compareix davant els micròfons: “La visita ha anat molt bé. S’ha entrevistat amb tots els monjos menys amb mi, que m’ha recusat. Ah, i hem comès l’error d’ensenyar-li l’orgue [sona de fons l’himne nacional]. Jo crec que Nostrusenyor ens posa a prova”.

– Adrià&Rusqui (també hi ha un cameo de Bono d’U2 per afegir el toc de globalització). Els dos cuiners amenacen amb separar-se i Adrià demana la custòdia compartida de la Thermomix. El plat és “Globalització de paella amb cocció aleatòria” per al qual fan falta una quantitat ingent d’ingredients: “Tranki Ruski que crido a Telepitta”. El repartidor Aladdin, apareix tot seguit amb la seva catifeta màgica: “És que té el magatzem aquí mateix, Al-ladín”. La paella (plat) no es fa amb una paella (estri), sinó amb una ruleta, perquè que et surti bé depèn de la sort: “Facin paella, senyors.”

– L’inspector de la SGAE es presenta al despatx de Rajoy i Acebes per cobrar per els drets d’ús de l’himne nacional (a la mani, al mòbil, al timbre de la porta…). Total, que han de pagar una fortuna i Rajoy, Acebes i Espe es queden en pilotes… tapats, això sí, amb la bandera espanyola.

EL MILLOR
– no sé, pffffff, va a ser que no.

EL PITJOR
– El Consell Executiu rep una revista inesperada: “Bon àdhuc, baby. No sóc el Montilla, vinc del futur… sóc Montillator i he vingut a buscar una persona molt important pel futur de Catalunya… els raigs infrarrojos els repassen a tots, però…. Carod, tu ets l’escollit…. hauràs de morir per Catalunya, t’has de tirar per la finestra”. L’excusa és que si Carod es tira per la finestra, hi haurà una cadena d’esdeveniments que portaran a la independència de Catalunya i així es podrà canviar el futur que vaticina Montillator, que el català s’ha perdut, que Chupa-Chups té més competències que la Generalitat i altres lindeses… no recordo com però al final qui es tira és… “Sóc en Puigcercator i vinc de Ripoll, per favor”

– Es reprèn el diàleg amb els abertzales. Otegi i un agent del CNI, que en realitat és un noi que vol lligar, però després resulta que el del CNI també, en fi un embolic pelín lamentable.

KA FORT
– En el dia del 23-F, Franco preocupat per la “democratització” d’Aznar: “Vaya con Aznar, desde cuándo han hecho falta motivos para montar una guerra? otra cosa es que te busques una excusa para disimular, pero no te puedes echar atrás”.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
– Aquests dies s’està celebrant el judici de l’11-M, i quan dic que se celebra vull dir s’està fent, no que sigui una festa [el principal acusat voleu dir que no s’assembla molt a Acebes intentant fer colar la seva versió sobre l’autoria d’ETA?].

– A Andalusia només han votat un 36% dels “censats”, els “insensats” eren al carnaval de Cadis. On hi ha hagut menys participació és a Lepe (Huelva), perquè creuen que el nou estatut és un “chiste”.

LA CANÇÓ (poseu-hi música índia d’anunci de coneguda marca de refrescants i afegiu-hi coreografia dansa del ventre;)

Carod, encara vestit de Teresa de Calcuta, orgullossíssim de “la institució que vicerepresento”:

[Carod] Sóc vicepresident
Sóc vicepresident
és un càrrec potent
Sóc vicepresident
Oh pita pita eh

[President i Ministre indis + assessor català] Sigues prudent,
vicepresident

[Carod] Oh perquè
em senta malament
què hi ha sobtadament
si no ningú escaient
l’alarma pita eh

[cor] l’alarma pita eh

LA IMATGE DEL DIA
– El Príncep Felip vestit de Lluís XVI per anar a la neu: “abriga que no veas”

– Acebes amb els calçotets de la bandera espanyola

L’ENQUESTA
– Et pots comprar un pis? El pijo diu que si un cubata són 10 euros i els pagues, doncs ja està. L’argentí diu que el bloc de pisos emula l’alçada del penis. El guarda de seguretat diu que ell coneix molt bé el mercat perquè el té sota de casa. El venedor pretén fer-li creure que la situació del pis és molt bona però ell diu que amb el germà depressiu i la sogra que es punxa…

LA PICADA D’ULLET
– Carod emulant el numeret Eto’o: “Al Polònia hi ha dos grups, i hi ha un company que diu que hem de pensar en el grup, jo sempre he assajat amb el grup. El que és de mala persona és dir que jo m’he negat a fer un gag, el Carod sempre assaja, a mi el que m’importa és el que passa del vestuari cap endins.”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
– Catalans, ja tenim aquí en Rajoy visitant les 41 comarques catalanes. Eh, que ni l’Espinàs les ha visitades totes. A peu per tal, a peu per qual… No sap la feinada que se li ha girat. Jo per això volia crear les vegueries. 7 vegueries es visiten molt més ràpid que 41 comarques. En un pim-pam ho tens fets…. he, he, què cabroooon. Però que vol fer aquest home? Al final acabarà ballant sardanes amb aromes de Montserrat i jugant al dòmino al crit de Jo poso el doble pitu. El primer que ha fet és visitar Poblet, amb aquell silenci… tot el contrari de la seu del PP, que només se senten crits i discursos malsonants. I així no m’estranya que hagi anat de pet a Santa Maria de Poblet. Jo també hi vaig anar fa uns anys i els vaig demanar el vot. Me’l van concedir, sí, però el de silenci. Mutis. Cremallera. I al final no em van votar. No sé si també li han donat el vot de silenci a Rajoy. Vaig a trucar per saber-ho. Surt el Monestir de Poblet a les pàgines amarilles?

ZW núm. 74 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.goodstorm.com

El merchandising, la comunicació a través de l’objecte d’una idea, un valor, o un missatge és una tècnica imprescindible per l’activisme polític. És el cas de GoodStorm, als EE.UU, que ho entenen molt bé amb les seves originals samarretes (dels Estudiants de la Universitat Northern Kentucky; els models de WordPress o les de temàtica més filantròpica) i la seva proposta de disseny i comercialització.

En política, la comunicació a través de l’objecte, pot generar relacions d’empatia, i sentiments positius que romanguin a la memòria, associant un missatge positiu a un candidat o partit concret. Alguns dels principals candidats a les presidencials de 2008 ho tenen molt present i mostren la seva oferta a les seves pàgines oficials o en webs específics: Store.BarackObama, Hillary Clinton for President’08, Campaign Store, o John Edwards for President 2008 Campaign Store, entre altres, on es poden adquirir enganxines, xapes o samarretes. Fora dels site oficials, una de les últimes novetats amb més èxit ha estat el llançament de la col·lecció de Mattel: Barbie Candidats, amb un model “Ken” de Barack Obama i una “Barbie” Hillary Clinton al preu de 55 dòlars cadascun. A Amazon, per exemple, es poden adquirir des de fa temps els ninos dels presidents i primeres dames dels EE.UU.

A Espanya, fa una mica més d’un any, PP i PSOE obrien les seves botigues on line oferint productes diversos fonamentalment amb la marca del partit, encara molt lluny del merchandising centrat en campanyes o valors. La Tienda Popular ofereix des de productes clàssics com poden ser corbates o mocadors de senyora, a productes més tecnològics com les ulleres mp3 o l’escalfa tasses USB. En total unes 22 referències que es poden consultar dintre de la pàgina general del partit. El PSOE, per la seva banda, té un web específic, Tu Tienda PSOE, on els productes es classifiquen per categories segons siguin: Tèxtil, Jocs, Congressos, Varis, Mítings o Decoració. També des de la pàgina web del PSC trobem La Botiga del PSC,amb productes bàsics per donar servei a les agrupacions, productes per a “mobilitzacions”,…

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, una nova proposta per visionar canals de TV a Internet de forma gratuïta: Free Internet TV, amb més de 2.300 estacions de televisió “una guia independent de contingut online disponible a Internet. Aquest espai està dissenyat per permetre els usuaris de computadores personals, i altres equips electrònics consumidors, trobar i accedir de manera més fàcil a contingut multimèdia a la xarxa”. Amb una àmplia oferta de canals de TV en espanyol.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 25 Febrer 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Des de Tarragona, el post número 300!.

Els comentaris estan tancats.