Zapatero ha fet el que havia de fer

El trencament de l’alto el foc permanent declarat per eta a través de la comissió d’un atemptat terrorista que ha causat dues víctimes mortals em porta a fer una reflexió de conjunt sobre el tema.

No és sobrer dir que l’única responsable de l’atemptat de Barajas (i dels que puguin venir) és eta.

Tampoc s’ha d’amagar la indignació que ens produeix veure com alguns semblen alegrar-se de tornar a la situació anterior a la declaració d’alto el foc, és a dir, a una situació en la que eta segueix matant per intentar aconseguir els seus objectius.

És incomprensible com alguns no poden comprendre que la millor manera d’honorar les víctimes del terrorisme és evitar que n’hi hagi més. Fer-ho amb tots els mitjans que l’Estat de dret posa en mans del govern, i mostrant generositat envers els que decideixin abandonar la violència, sense cap cessió política. No hi ha un altre camí. I tampoc no hi han dreceres. eta porta gairebé 40 anys matant. I la pressió policial, judicial i política ha pogut afeblir-la però no ha pogut fins ara fer-la desaparèixer. Tant de bo ho hagués aconseguit. No tinc cap dubte que la fi d’eta es produirà tard o d’hora. eta està derrotada. Però encara pot fer molt de mal.

Zapatero ha fet bé d’explorar les possibilitats de diàleg per accelerar la fi del terrorisme. Era la seva obligació i tenia el suport del Congrés dels Diputats per fer-ho. I qualsevol govern decent farà bé de tornar-ho a intentar si es donen les condicions per fer-ho. Quines són aquestes condicions? Les que Zapatero va fixar: la certesa de la voluntat inequívoca d’eta d’abandonar la violència com a instrument per aconseguir els seus objectius. Lamentablement els fets demostren que en aquests moments aquesta voluntat no existeix.

No ens enganyem, eta és una banda terrorista. Un grup d’homes i dones organitzats i armats, fanàtics que volen aconseguir per la força uns objectius concrets i incapaços de situar-se en una realitat democràtica com la basca i l’espanyola en la que tot objectiu polític és legítim sempre que s’acceptin les regles del joc incloent-hi la possibilitat de canviar-les. Un grup que compta amb la comprensió (minvant) d’un segment de la societat basca. Mentre puguin, intentaran fer mal. Fins a la seva desaparició o fins que ells mateixos es convencin que en democràcia no hi ha lloc pels violents.

En aquest camí l’esquerra abertzale pot tenir un paper important. Poden ajudar a convèncer eta que la seva existència i les seves accions són un greu obstacle pels objectius polítics que diuen perseguir. Mai no aconseguiran que una majoria dels bascos facin costat a una colla de fanàtics que volen imposar per la força les seves idees. Ni tant sols la majoria dels independentistes creu que la independència justifiqui la mort d’una sola persona. Per a convèncer eta, l’esquerra abertzale ha de condemnar la violència. Si no ho fa, es condemna ella mateixa a la irrelevància política, com a mer apèndix subordinat als que usen les pistoles i les bombes. I un grup així no té cabuda en les institucions democràtiques, queda fora de joc de la política. Ho ha dit ben clar Josu Jon Imaz.

Quan escric aquestes línies eta no ha fet encara públic el comunicat que segueix els seus atemptats. Probablement intentaran fer responsable de l’atemptat al govern. I l’esquerra abertzale probablement seguirà dient que el procés de diàleg és més necessari que mai. Han de saber que així no aniran enlloc.

Convé en tot cas refer la unitat dels partits democràtics. Una unitat trencada pel Partit Popular, que portava mesos acusant el govern d’haver cedit al xantatge, quan l’atemptat d’eta els ha desmentit de la forma més rotunda. La seva posició és encara més indignant si tenim present quina va ser l’actitud del PSOE quan el PP governava, o quina va ser la gestió concreta de l’anterior treva d’eta per part del govern presidit per Aznar. No va ser Aznar qui va denominar eta Moviment Basc d’Alliberament Nacional? No es va produir l’apropament de 130 presos d’eta a presons basques?

Però als demòcrates no ens convé deixar-nos endur per la indignació, ni tampoc ens hem de deixar vèncer pel desànim, ni hem de perdre més temps del compte en picabaralles partidistes. Aquí trobareu alguns materials útils publicats per El País. Dues cròniques sobre la gestió de l’anterior treva per part del govern del PP publicades els dies 24 i 30 de juny del 2006, un estudi comparant els dos processos, un resum dels pactes antiterroristes signats fins avui i la cronologia d’aquest alto el foc trencat el 30 de desembre.

Crec que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va prendre una bona iniciativa de resposta immediata convocant cinc minuts de silenci en condemna de l’atemptat (vaig participar-hi a la Plaça de Sant Jaume) i m’ha semblat magnífica la convocatòria sindical d’una manifestació “per la pau i contra el terrorisme” el proper dia 13 a Madrid. Tant de bo la iniciativa s’estengui i tingui un gran èxit.

El President del Govern explicarà al Congrés dels Diputats els detalls del procés estroncat i marcarà el camí a seguir. Sols del PP depèn que el consens que mai no havia d’haver trencat es refaci.

Dijous passat es va produir la mort del cartellista Carles Fontserè als 90 anys. Lluitador fins al final, ens queda la seva obra al servei de la justícia social, com aquest cartell d’UGT que trobareu aquí sota.

No us perdeu l’article de Richard N. Haass publicat al Newsweek de data 8 de gener. Haass és el president del Council on Foreign Relations, important think-tank bipartidista dels Estats Units especialitzat en política internacional. En aquest article, el president del CFR defensa una revisió de dalt a baix de la política de Bush a l’Orient Mitjà. Sembla que les coses es mouen a Washington en la bona direcció. Alguna cosa hi ha tingut a veure la victòria demòcrata a les eleccions al novembre de la que ja us vaig parlar.

Acabo citant literalment una notícia tal com la publica avui El País en portada. Titular: “Unió y CDC reparten ante notario sus futuros cargos en Tarragona para evitar conflictos”. Les dues primeres frases són de traca: “El conflicto que supuso la nominación del candidato a la alcaldía de Tarragona para las próximas elecciones municipales ha llevado a la federación nacionalista a firmar ante notario la distribución de puestos en el Consell Comarcal y en la Diputación de Tarragona. La relación entre algunos dirigentes territoriales de Unió y de Convergència ha alcanzado tal grado de desconfianza que los pactos entre ambos partidos deben firmarse y depositarse ante notario”. No hi afegeixo cap comentari. No cal.

“Perles” del programa Polònia emès el 31 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

La idea era aquesta: una festa impossible de cap d’any a l’hotel nosequè que aplega tota la classe política i la resta de personatges de Polònia… tot va bé fins que troben a faltar algú: on és en Carod? És que potser algú l’ha volgut fer desaparèixer? Saura investiga, Mònica Terribas investiga però al final es descobreix el pastís, Carod estava amagat…. al pastís.

LES PERLES (per ordre d’aparició)

– L’arribada dels convidats com si fossin grans estrelles amb catifa vermella i tot.

– Lluís Llach animant la festa amb un ampli repertori: Com un arbre nu, La barbacoa, Un pont de mar blava…

– El President Maragall (avui, fent un gran esforç, ha canviat el pijama pel xandall) entestant-se a recordar que el programa és gravat. Un toc d’honestedat, tothom sap que els programes de cap d’any, excepte les campanades, són enllaunats (ara sembla que algunes franges horàries del 3/24 també ;)

– Mateu Prados definint Barcelona com la ciutat que no dorm…. ni deixa dormir.

– Adrià&Rusqui passant revista als cambrers que han de servir el sopar: “Compañía, presenten safates!”. En destaca un, Albert Rivera (en pilotes, naturalment). Rusquiarrecades de raïm.

– Mas comença a explicar un acudit a Montilla: “Saps aquell del tripartit que està en un avió…” Montilla l’interromp: És el que acaba amb Saura tirant-se en paracaigudes?…. doncs no és un chiste”.

– Carod li nega el canapè a Piqué: “Tu no, Josep, que ets un cadàver polític, i els cadàvers no mengen”

– Puigcercós preocupat: “No veig el Carod”. Piqué l’entén “A mi em passa el mateix, no el puc ni veure”

– Saura parafrasejant Fraga mentre atonyina un cambrer replicaire: “La calle es mía”.

– Mas ho té clar: “Aquests d’Esquerra no podeu deixar de fer el numeret ni la nit de cap d’any”

– Saura fa venir Terribas i els seus perquès: “Mònica, perquè no t’arribes a la festa?”

– El duet Acebes&Llach entonant L’Estaca !!!!!

– Franco congelat a la cambra frigorífica s’acosta a Saura: “Vol un polo? els fa la meva senyora, Carmen Polo”

– Amenaça als cuiners: “Què, traieu els canapès, o avisem el Santi Santamaría?”

– Carmen Sevilla amb el Papa retransmetent des de la Puerta del Sol: “Y doce…. Feliz Cumpleaños”

– Número musical final extraordinari amb coreografia inclosa: (poseu-hi la música de Jesucrist Superstar a tot drap)

[Puigcercós] Què hi fas aquí Carod, quina sorpresa més gran
[Montilla] Que aquesta sigui l’última que em fas aquest any
[Maragall] El tio mai aprèn que aquestes coses no es fan.
Quan va votar no a l’Estatut va ser un bon espant
[Piqué] El nou Govern d’Entesa segur que us surt malament
[Mas] Ja veureu com al 2007 sóc jo el President
[Mas] Sóc millor que tu
[Puigcercós-Montilla-Carod] No t’ho creus ni tu
[Carod] Això ja pot ser
[Montilla] No me la foteu
[Maragall] No em sabria greu
[Montilla] No me la foteu
[Carod] A mi no em mireu
[Montilla] No me la foteu
[Puigcercós] Ell serà una creu
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet (bis)
[Rusqui] 2007, 2007, [Adrià] Veniu al Bulli que lo es baratet
[Carmen Sevilla] 2007, 2007, [Papa] tutta la gente tindrà piu fe
[Franco] 2007, 2007, [Saura] jo vull sortir, m’estic posant verd
[Mateu Prados] 2007, 2007, [Tura] apunta’t ja a ING direct
[Felipe] 2007, [Letizia] 2007, [Rei] voy a esquiar a Baqueira Beret
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet
[Puigcercós] Oh yeah, per favor, oh yeah

I DESPRÉS… la selecció particular de Polònia de les perles de l’any.

GENER
– L’spot del President Maragall: “Catalunya és un desastre…. Com tu”
– Els prínceps fent les maletes per passar uns dies a Barcelona: “Letizia, has puesto las bambas? Ya sabes que en Catalunya se persigue el castellano…”. Letizia: “Tu serás castellano, pero yo soy asturiana”.

FEBRER
– Montilla havent de tornar toooots els regals dels punts estrella de La Caixa i havent de pagar els interessos endarrerits dels crèdits i les comissions del PSC perquè els senyors s’han enfadat amb això de l’OPA d’Endesa a Gas Natural.

MARÇ
– Mas i Duran rivalitzant per saber qui és més important comparant fotos d’ells amb alguns VIPS: Mas de calçotada amb Kofi Annan, Duran i Lleida parlant amb Mahoma…

ABRIL
– Macià al balcó de Palau: “Catalans, d’això que… si us va bé faríem això de la República, eh… vam dir que ho faríem i…”. Sona el telèfon: “Nena, no em destorbis que estic proclamant…. no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça”

MAIG
– Tercera emissió del gag de l’harakiri. El President dirigeix l’operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l’ordre “A la tres, i per Catalunya… un, dos i…..” “Un moment, un moment” [és Carod que es vol escaquejar] … però és massa tard, el conseller Saura ja s’ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s’han saltat el guió “us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l’escenari”, ja ja.

– Carod presoner de les bases del partit. Fins i tot els ha de consultar si pot o no pot fer un clau amb la dona…

JUNY
– Adrià&Mindundi a la cuina: Paella express amb cebetes de Sant Joan, ideal revetlles.

JULIOL
– Teletienda de Franco: El régimen de Franco. “Sólo requiere disciplina y mano dura… se basa en una sola idea: PROHIBIDO”. “Practica el régimen de Franco y podrás pasar el verano cara al sol. El régimen de Franco, para tener mejor facha”.

AGOST
– Acebes triant secretària. L’escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Frans d’Oleguer Presas.

SETEMBRE
– El duet Rajoy-Zaplana fent de hippies al Congrés contra la guerra del Líban i una embogida De la Vega tirant trets….

OCTUBRE
– L’entrevista a Joaquim Nadal o 24 h a TV3. Comença la Terribas i davant la pregunta “Ja saben amb qui pactaran si guanyen?” en Quim s’embolica com el mestre de les subordinades que és i xerra i xerra i xerra… durant la Terribas… i més enllà…. fins el Cuní al matí…. l’Om a la tarda…. i de nou amb la Terribas. La resposta acaba finalment amb un “ni punyetera idea”. Impressionant el desplegament del gag amb el Conseller assegut a la cadira de rodes, empès pels passadissos de TV3.

– La versió Acebes-Bruce Lee de l’anunci de TV:

VO: Open your mind… free the forms… like acid boric… a one, a page, a garra adenauer… touch me the pinga, dominga… and it becooomes very big… but from loosers to the river you will be… the king of the Kentucky Fried Chicken… and now the river is the eye… the acid boric, my friend.

VOS: Obre la ment… allibera’t de les formes… com l’àcid bòric… l’àcid bòric serveix per tot… elimina la pudor de peus… mata insectes… però si apareix a casa.. d’un etarra i al pis d’un islamista… pot ser la bomba… sigues àcid bòric, amic.

No t’adaptis a la realitat, sigues la realitat.

NOVEMBRE
– ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d’El Padrí al llit de Montilla “ai ai ai” [miola Montilla]…

– El President Montilla demana “Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d’aigua i caviar, i 300 gr. de cabòries”.

– L’estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s’ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l’estil de Julieta Venegas enmig d’un paseíllo de mocadors blancs:

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti….

Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar

S’han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..

Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m’ho mereixi
però no en dóna la gana… por esooooo

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti….

DESEMBRE
– El Rei eliminant els monstres de l’habitació de Leonor…. s’ha carregat un osset de peluix “es que cuando veo un oso me pongo ciego”. La Leti li diu que si vol caçar es dediqui a “cazar mariposas o setas, como los catalanes”. El gag acaba amb el Rei i el Príncep en una barraca de fira matxacant altres ossets de peluix (d’incògnit).

– El conte de Nadal …. hi havia una vegada un President de la Generalitat català de soca-rel que no s’atrevia a fer-ho públic als seus conciutadans. La gent es pensava que el seu origen era andalús i s’obligava a ell mateix i a la seva família a escoltar flamenc, a parlar un català nogensmenys espès, a sopar pescadit frit, a que la dona el rebi a casa amb un “Ya habei plegao?” i a saludar amb un Bona noch ….. però era així ? Nooo…. en realitat al nostre President a casa no li diuen Pepe sinó Pitu, no sopa pescadit frit sinó escudella, diu que frisa per veure la seva dona i que les guspires de la seva passió són visibles des dels cims de Canigó, a casa no escolten el Molinero sinó sardanes i la seva dona està farta de la situació: “Amor, com pots portar aquesta doble vida…. has de confessar que ets un català d’RH negatiu”. Però el President pateix pel seu país: “La societat no està preparada per tenir un President català”.

ZW núm. 67 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.eu2007.de

L’any 2007 comença amb la presidència alemanya de la Unió Europea. El futur del tractat constitucional, parlar amb una sola veu en política exterior i la recerca de solucions per a garantir el subministrament energètic i combatre el canvi climàtic són les tres prioritats de la presidència alemanya durant el primer semestre 2007.

El 2007 també ens depara una Europa amb 27 membres. Benvinguts Bulgària i Romania! A més, la zona euro incorpora a Eslovènia que passarà a estar formada per 13 estats. Si voleu conèixer més les dimensions i la nova realitat geopolítica (dos comissaris nous, més escons al Parlament Europeu…), econòmica, social i demogràfica de la nostra comunitat europea de 500 milions de ciutadans, no us perdeu l’informe elaborat per l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat)

El 2007 també commemorarem el 50è aniversari del Tractat de Roma que va iniciar el procés de construcció europeu. La Unió ha dissenyat, en el marc d’un concurs internacional per a dissenyadors joves, un logotip per a la celebració d’aquesta important fita amb versions per a les 23 llengües oficials de la UE.

Zona Vídeo. Tour Number 10 és un passeig virtual per la residència del Primer Ministre britànic Tony Blair que es pot visitar des de la pàgina oficial “10 Downing Street”. És una experiència interessant de transparència informativa de l’espai físic institucional…, encara lluny de l’ús innovador que fa el candidat conservador David Cameron del vídeo i de les noves tecnologies, des del seu WebCameron.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 7 gener 2007, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Zapatero ha fet el que havia de fer.

Els comentaris estan tancats.