Impasse al País Basc?

Després del llarg pont i amb la perspectiva de les festes de Nadal i cap d’any he de reconèixer que em costa de tornar a agafar el ritme. I no precisament per manca de temes. Allà van.

Avui, el primer, imprescindible, llegiu l’entrevista al President Montilla publicada a La Vanguardia. És com diu el seu director, José Antich, un autèntic full de ruta.

Divendres el President va comparèixer davant de la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament per donar comptes de l’estructura i composició del seu Govern. Podeu llegir la meva intervenció en nom del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi.

Sobre la nova etapa que s’obre en la política catalana trobareu interessant l’article d’Enric Marín publicat a El Periódico i l’article de Vicenç Navarro publicat a El País. Per cert, a El País Catalunya i em consta que l’autor hagués preferit que es publiqués a El País Espanya, perquè l’article pogués ser llegit per aquells als que principalment es volia adreçar…

A CiU la ressaca postelectoral no ha fet més que començar. Primer va ser Trias qui va dir que ell no hagués fet el DVD ni hagués anat a cal notari, i anunciant que la seva campanya no la portaria David Madí. Després hem anat coneixent les discrepàncies entre CDC i UDC, que ja no sols es dirimeixen en la intimitat sinó que arriben amb cruesa als mitjans. UDC no vol un projecte polític sols basat en una il·lusòria casa comuna del catalanisme (però no havíem quedat que el catalanisme era patrimoni de tots?) i està farta que es consideri que l’opinió de CDC és l’opinió de CiU (Duran dixit). Tothom diu que aguantaran com podran fins a les eleccions municipals i que després… ja es veurà.

Però avui volia dedicar la part més important del diari a fer-me ressò sobre temes europeus. Per obrir boca, llegiu l’entrevista a Josep Borrell publicada a El País.

Els dies 7 i 8 de desembre es va celebrar a Porto el 7è Congrés del Partit dels Socialistes Europeus. No us podeu perdre l’Informe sobre l’Europa Social elaborat per Rasmussen (president del PSE) i Delors (antic president de la Comissió Europea). Del 7è Congrés del PSE en destaco tres acords: la resolució política “Per una nova Europa Social. Deu principis pel nostre futur comú”, el pla de treball del PSE, i la resolució sobre política energètica. Per cert, el PSE admet i encoratje afiliacions individuals directes (i no només de partits i organitzacions). Tots i totes hi som convidats.

Acabo el capítol europeu felicitant els amics i amigues de Nou Cicle per l’impuls del portal efutur, primer fruit de l’esforç per elaborar noves propostes pel socialisme europeu, que és una de les principals tasques que s’han plantejat des de Nou Cicle. No deixeu de visitar assíduament aquest portal si voleu estar al dia del debat de l’esquerra europea.

Unes breus pinzellades sobre política espanyola. Si voleu seguir el debat sobre Memòria Històrica, faríeu bé de començar per llegir la intervenció de Teresa Fernández de la Vega al Congrés dels Diputats. El PP no volia ni sentir parlar del tema, i va presentar una esmena de devolució. ERC i IU-ICV hi van presentar sengles esmenes a la totalitat. Totes tres esmenes van ser rebutjades i ara el projecte haurà de ser dictaminat en Comissió.

Però el principal problema de la política espanyola està en aquests moments centrats en les perspectives del procés de pau al País Basc. Tot i que comparteixo l’anàlisi de José Andrés Torres Mora en el seu article publicat a El País sobre l’encert i la valentia de Zapatero en afrontar els problemes d’integració territorial, la qüestió basca està encara molt lluny d’estar encarrilada, com ho posa de manifest l’article de Josep Ramoneda publicat també a El País. Un diari en el que també hem pogut llegir l’anàlisi que cinc experts internacionals fan de l’actual impasse en el procés de diàleg entre el govern i el món abertzale.

Per cert, en el darrer número de la revista “Temas para el debate” editada per la Fundación Sistema, hi podeu trobar un interessant treball de José Félix Tezanos sobre tendències electorals 2006 que explica algunes claus del clima polític espanyol.

Acabo recomanant, com sempre que en tinc l’oportunitat, la lectura d’un intel·ligent article de Daniel Innerarity, que contrasta amb alguns aspectes de l’article d’Ulrich Beck que també vaig recomanar-vos fa ben poc.

I sobre el tirà assassí de xilens i xilenes mort aquesta setmana, no en vull ni parlar.

“Perles” del programa Polònia emès el 7 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– Franco participa al concurs “Quiere ser millonario?” Com que troba que totes les respostes possibles a la pregunta sobre la dictadura són ofensives i comunistes es demana el comodí de la trucada… al 091, “que vengan 2 agentes de la Brigada social y se lleven al presentador”.

– Acebes se sotmet al polígraf (a T5 o a A3?): a la pregunta sobre si va mentir amb l’11-M ell diu que NO i el polígraf dictamina que diu la veritat; a la pregunta sobre si ETA i el PSOE fabriquen àcid bòric ell diu que SÍ i el polígraf dictamina que diu la veritat; a la pregunta sobre qui va enfonsar el Prestige ell diu que va ser un atemptat islamista, amb la col·laboració de la guàrdia civil i els amics de Carod-Rovira i el polígraf dictamina que diu la veritat; a la pregunta sobre quina és la capital de Lituània ell diu que és Àvila i el polígraf dictamina que diu la veritaaaaaaaaaaat. Mariano i Espe s’ho miren i Espe ens ho explica “es que cuando miente se lo cree de verdad”.

– El Nadal al PP: La loteria, el lot “cava no catalán, licor de ácido bórico, chorizo de Andratx y yemas de Santa Teresa de Ávila”, i l’amic invisible (resulta que ni Mariano, ni Gallardón, ni Piqué en tenen…). Ande, ande, ande, la marimorenaaaaa.

– Assessors matrimonials “marca ACME”. Un alcalde socialista i una alcaldessa popular amb problemes… l’assessor descobreix allò que els uneix… la corrupció, així que els aconsella que explorin aquest terreny comú (mai millor dit). Ells s’hi posen amb entusiasme allà mateix: “requalifica’m, requalifica’m”.

– Reunió de veïns al Vaticà per posar un ascensor. Caldrà fer una “derrami”. El Cardenal que viu a la “primera planti” naturalment s’hi nega, però l’argument és infal·lible “li anirà de perli quan arribi del Capabri”. Entra un guàrdia suís xop i el Papa li pregunta “plovi a boti i barrali?” Nooooo, són les goteres de la capella sixtina… sembla que les prioritats en les obres hauran de canviar… res de “moqueti o tdti”.

– Ferran Adrià apareix com el Messies de la cuina moderna “que la rúcula sigui amb nosaltres”. El millor cuiner del món dirigeix un MBA (Master en Bulli Alimentation) davant de tres pobres japonesos als quals atorga un diploma a canvi de 600.000 € cada un. El plat: Desfragmentació de salmó fumat [amb herbes d’Holanda] amb vinagreta de poma “No lo intenten en sus casas”.

– La idea que Montilla parli amb veu de doblador “Carod, ets més lent treballant que les obres de l’AVE”… ah, és que ÉS un doblador. El gran Abel Folk apareix amagat darrera un quadre…. per acabar fent propaganda de Pels pèls. Montilla se’n va “a escampar llur boira”.

EL MILLOR
– El President Maragall diu que “després de dues setmanes de la meva esperada i merescuda jubilació, ja no puc més!!! El veí m’ha presentat un recurs perquè l’altre dia amb el taladro li vaig fer un forat a la paret rotllo Carmelo… la Diana m’ha transferit les competències de la bugada i mireu com s’ha quedat d’encongit el seu pijama… clar que quan era President també la cagava, però llavors feia petar algú d’Esquerra o m’inventava un Fòrum!… Però no pateixis, Diana, avui no et farà falta el pijama [traient-se el mític batí]… quants sacrificis s’han de fer…”.

EL PITJOR
– El Rei eliminant els monstres de l’habitació de Leonor…. s’ha carregat un osset de peluix “es que cuando veo un oso me pongo ciego”. La Leti li diu que si vol caçar es dediqui a “cazar mariposas o setas, como los catalanes”. El gag acaba amb el Rei i el Príncep en una barraca de fira matxacant altres ossets de peluix (d’incògnit).

KA FORT
– Lluís Llach porta 6 hores de recital de comiat a Porrera “no m’estaré gaire estona esplaiant-me amb les explicacions… dedico aquesta cançó a tots els que no s’han adormit…. o sigui la meva masovera que està a casa esperant-me”.

SURREALISTA (o no)
– La reunió a l’Ajuntament amb un representant dels antisistema… ni cap ni peus la negociació de pati de col·legi, però és que al final resulta que el perla és fill d’un dels dos de l’Ajuntament i li acaba donant diners perquè es presenti dutxat a dinar a casa els macarrons de diumenge…

LA PICADA D’ULLET
– Toni Soler vessa sense voler el “zumo de cuenta naranja” del Mateu. Apareix Espe fregant el terra “porque el sueldo es muy justito”. Franco critica que avui dia les dones no s’estan a casa i Mariano diu que els temps han canviat i ell ajuda molt “no sé… tiro de la cadena”. Al final és Soler qui frega “perquè hi ha caigut molta caspa”.LA NOVETAT

– La primera aparició del Conseller E-Maragall en la reunió del Consell Executiu…. naturalment, és el President P-Maragall sense bigoti… la resta del gag amb el President Montilla i el seu botó electrocutador no mereixen més comentaris… excepte allò de “tinc tot el Govern ple d’enxufats”.

– Primer capítol de Sup-Hernani. No és altre que Otegui en plena lluita interna entre fer de Supernanny pacificadora de la kale-borroka “id a jugar a la pelota…. vasca” o de Sup-Hernani gudari que ensenya les consignes més abraonades i les tècniques més depurades.

LA CANÇÓ
– El Rei està preocupat per si al final s’ha de “cambiara o cambiase” la Constitució “se movería la fecha en el calendario? perderíamos el puente?…. es que si Letizia tiene un varón nos cae un marrón”. El President Maragall també tem pel pont (el dubte en la tria de l’escapda està entre les Repúbliques Bàltiques i Sant Miquel del Fai). Lluís Llach ja s’ha decidit pel Bàltic “us he dit que em retiro?”… i tots tres entonen:

[el Rei] No te quieres enterar, ye, yé que la voy a reformar, ye, ye, ye, yépor si acaso Letizia tiene un niño y nos cae encima un buen marrón

[Llach] Jo no votaré que sí, desssssí perquè en vull una d’aquí, desssssí, desssssí

[Maragall] Quines ganes de fer una reformeta si és més fàcil tirar de veta

[el Rei] Yo quiero una Consti, una Consti ye, yé que no nos coja a contrapié. Porque somos Borbones ye, yé. Y no nos cansamos del paripé

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
– Tot i que les pistes d’esquí estan buides per la manca de neu, l’ocupació hotelera no ha baixat…. gràcies a l’okupació, és clar.

– El nou vídeo de la FAES sobre ZP que l’involucra en la guerra civil americana… “Aquest vídeo anirà de boca en boca y manipulo porque me toca”.

“Perles” del programa Polònia emès el 14 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– El programa comença amb el temut “amic invisible” nadalenc… Toni Soler amb la bosseta dels noms i Mas que es rebota perquè Carod sempre “tria socialista”. Ferran Adrià tampoc està content amb el seu paperet “el Montilla no me lo agrada”…. sembla que Saura és una bona opció “li compres un ficus i ja està”… comença el mercat de Calaf i la gent es vol intercanviar paperets, però Toni Soler no els deixa “eh, cadascú el seu, que això no és Marbella, ni Andratx ni Ciempozuelos”.

– Franco, Hitler i Mussolini organitzant-li una festa de benvinguda a Pinochet amb música militar de fons i jocs de “susto o muerte”…. però aquest finalment no s’hi presenta i Franco ja sap perquè: “se habrá ido con los americanos, Nixon, Reagan, etc.” Es veu que això d’haver-los deixat plantats no els ha agradat gens ni mica i comencen a queixar-se de les seves condicions laborals al programa… el pas següent, lògicament, els el de constituir-se en sindicat, la CNT (Confederación Nacional de Tiranos).

– Un mosso d’esquadra renyant un okupa que està fent una pintada a la paret… però per les faltes d’ortografia! Això sí que és “bon rotllo”.

– L’intent dels tres líders carismàtics del tripartit de parlar “amb una sola veu” literalment a les rodes de premsa… llàstima que al final ho espatllin: sí, no, ja en parlarem…

– Otegui segueix sense trar entre fer de Supernanny d'”aquests nois entremeliats que bolquen autobusos” o de o Sup-Hernani, passar de tot i atiar-los explicant-los com ho han de fer perquè els quedin bé els còctels molotov…

– L’spot d’Eau Délicieux pujadet de to de l’Adrià i la Rusqui per la seva recepta: Graellada de verdures amb polvorització de romesco. Arrecades del dia: un croisant i un tall de formatge gruyère.

– Zaplana ja té venut tot el sòl del territori espanyol (una immensa taula de casino) així que ja ha trobat la solució, un segon pis amb terrassa!!! i quan s’acabi, un soterrani per als pàrquings… aquest home està fatal… (impressionant el seu rellotge d’or)… diu que amb 10 € no podrà fer el regal de l’amic invisible perquè “no da ni para una parcela”. Rajoy defineix Mallorca com “la isla que rodea la piscina de Pedro J.” i Zaplana s’ha hagut d’inventar una sisena illa per les Balears: Cementera… “es que se nos acaba el suelo, Mariano”.

– El President Maragall entristit perquè aquest any gairebé no ha rebut cap lot… només un d’en Quim Nadal que diu “Feliç 2004”, així que decideix que estalviarà fent regals “que no valguin ni un duro: un exemplar de l’Estatut, una postal de Carod i ell amb la corona d’espines”. Després d’ensenyar-nos els calçotets vermells que li ha regalat la Diana, ens planteja la gran pregunta: “Cap on carrega Catalunya?”

EL MILLOR
– Mas fent barra (de bar)… “jo havia de ser President, saps? no m’ho mereixo…” La barwoman li pregunta “el de sempre?” i ell “sí, és clar, sempre em passa el mateix… com m’hauria agradat que tot fos diferent”… però quan es veu a ell mateix protagonitzant els episodis de la corona d’espines, del 3% i de Perpinyà, li canvia la cara. La depressió es transforma en un crit entusiasta “cava per tothom, quin pes m’he tret de sobre!”.

EL PITJOR
– Sobre la dificultat de trobar aigua a Mart… els marcians (m’agradaven més quan feien de Ciutadans) es manifesten contra el transvassament “lo riu és vida”.

LA PICADA D’ULLET
– El Conseller Castells és qui ha de pagar el dècim de loteria (l’altre malson nadalenc) del President Montilla, però no de l’erari públic (Montilla li diu “Posa-ho a imprevistos”) sinó de la seva butxaca… la broma li surt cara perquè el President Maragall també li’n fa comprar un després d’espetar-li “Castells, què tal per la Chene?”… i després d’haver pagat per tercer cop 20 € i quedar-se’n un per ell se li ocorre una solució “Aquest mirarem que el pagui el Solbes”. Bo, Castells, bo.

LA NOVETAT
– La incorporació de la Gemma Ruiz en connexió amb la Terribas des del Centre de Cultura de la Magdalena de Proust on s’ha convocat un minut de silenci per l’expulsió de la catalana Vanessa (ex Nins, no ho oblidem). M’ha encantat quan acaba el gag la Terribas preparant-se per l’arribada de Tomàs Molina… posant-se uns guants de boxa (només per a fans del late night Terribas)

SURREALISTA
– De debò que no acabo de pillar la gràcia dels gags del tripartit…. en aquest, sembla que cadascú dels seus membres, en escoltar una paraula clau es torna boig: per Montilla és “Guifré el Pilós”, per Carod “Perpinyà” i per Saura “Bracons”. Els embogiments els porten a engegar a cantar i només s’aturen quan senten una paraula problemàtica i llavors entren en un bucle, l’una desactiva però l’altra torna a activar i això és un embolic i sembla que només la Manuela ho pugui arreglar però no pot… s’ha entès? no, oi? Doncs, això.

LA CANÇÓ
– En el sopar d’empresa del Papa, es compleixen tots els rituals: els acudits (el Papa explica el mític acudit de “Mis Tetas” –dedicat a la Tata–), l’amic invisible (en aquest cas, òbviament, l’amic invisible és l’Esperit Sant i el regal un barret de barrufet), i el karaoke (Dale a tu corpi alegria Benedito…). La festa s’acaba perquè des de l’Altíssim es queixen del soroll… i Toni Soler consola al Papa “está usted hecho un Prima Donna, però… entengui’m la gent es queixa que sempre surt ballant i cantant, diuen que la seva actitud no es correspon al seu càrrec…” Però el Papa sembla que està encantat, immune a les crítiques, i ja es veu fent d’Alaska:

La gent me señala, me acusa con el dedo…

A quien le importa lo que yo canti
A quien le importa lo que yo balli
Sono così y così seguiré
urbi et orbeeeee

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
– Declaracions contundents de Saura als periodistes, que acaben a cops de porra, és clar.

– Sobre la mort de Pinochet ens diu que els seus detractors s’hauran quedat au gusto.

– Una bola de Nadal… l’any que ve em passo al porno.

– Després del primer transplantament de mans fet a València la pacient ha aplaudit… el que no ha volgut és donar la mà als metges.

ZW núm. 64 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Manifest Blog Espanya

Com us comentava en el passat Zona Web 61, ara fa un mes va tenir lloc a Sevilla Evento Blog España EBE 06, el primer congrés Hispanoamericà de bloggers. Un cop feta la cloenda, es va començar a treballar en la redacció del primer Manifest Blog que té com a principal objectiu la promoció dels blogs en tots els àmbits de la societat. Les sessions de treball s’han iniciat basant-se en un document de Juan Freire que ja havia publicat prèviament en el seu blog sota el títol: “Declaración de independencia de la blogosfera por los ciudadanos hackers”. Aquesta declaració comença així: “Internet es una oportunidad. Los blogs son, dentro de la Red, otra oportunidad para recuperar el poder que proporciona la sinergia entre la identidad individual y la colaboración de muchos. Pero para lograrlo se necesitan ciudadanos hackers que construyan activamente una ética de su acción en la red y en el mundo real. ¿Existe alguna oportunidad de lograrlo?, todo dependerá de como se construya el futuro”. I recull 14 suggerències molt concretes i acaba amb una pregunta que convida clarament a la participació: “Quines idees afegiries?”

En el blog del Manifest s’explica la metodologia per treballar en la construcció conjunta d’aquest document que ha utilitzat el wiki com a eina per afegir nous punts al document i que va estar obert fins aquest divendres passat. El Manifest es donarà a conéixer a finals de gener de 2007, creant una URL on es puguin debatre els comentaris i presentant el document en roda de premsa.

Les tecnologies van canviant els hàbits de relació i comunicació. L’Informe Digital Life 2006 presentat per l’ONU reflexiona sobre aquests canvis que ha introduït la tecnologia digital a tot el món que es poden resumir dient que les comunicacions cada cop són “més digitals, més mòbils i més amples”. Lectura imprescindible.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, parlar-vos de la nova edició de RESFEST 2006 que celebra ja 10 anys i que es consolida com el festival global i itinerant de referència per als realitzadors i cineastes que estan configurant la nova cultura àudiovisual. El festival que promou Art Futura, arribarà a Barcelona del 21 al 23 de desembre.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 Desembre 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Impasse al País Basc?.

Els comentaris estan tancats.