Analitzar i reaccionar

A cop calent es fa difícil fer una anàlisi acurada dels resultats electorals de dimecres passat. En varem començar a parlar a la reunió de la Comissió Executiva del PSC de dijous a la tarda. Però encara que sigui amb un caràcter provisional voldria subratllar alguns trets que em semblen particularment rellevants.

Cal destacar una participació molt baixa, més de cinc punts inferior a la del 2003. Alguna cosa no funciona en el nostra sistema polític i alguna responsabilitat tenim les forces polítiques (totes en conjunt i cadascuna la seva) en un grau d’abstenció tan elevat en unes eleccions tan importants.

Cal reconèixer la victòria de CiU en vots i en escons, a Catalunya i a les quatre circumscripcions. Certament, un resultat que queda molt lluny de les expectatives dels que havien plantejat aquestes eleccions com a plebiscit contra el Govern catalanista i d’esquerres. Sols cal veure com CiU obté menys suport que la suma PSC-ICV i com la suma dels diputats de les tres forces polítiques que van subscriure el Pacte del Tinell segueix essent majoritària passant de 74 diputats a 70, contra els 46 de CiU que sols en guanya dos amb respecte del 2003.

Es produeix un significatiu retrocés del PSC en vots i en escons. A destacar un millor resultat relatiu a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona, i un molt bon resultat al Pirineu i a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa a la resta de partits, ERC i PP retrocedeixen una mica, mentre ICV-EUiA guanya tres escons, i entra al Parlament amb tres escons el nou partit Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s).

Coincideixo amb l’anàlisi que fa Carles Castro a La Vanguardia on atribueix el retrocés del PSC a l’abstenció en un grau molt més important que al transvassament de vots cap a ICV-EUiA o C’s.

Crec que no podem desconèixer que l’elevat grau d’abstenció i el retrocés del PSC poden tenir molt a veure amb el soroll dels tres anys de govern i les tensions causades pel debat estatutari.

Aquest soroll ha contribuït a una significativa “fatiga política”, a una alarmant desafecció ciutadana. En aquest sentit, és interessant llegir l’anàlisi d’urgència fet per Nou Cicle, del que se’n deriva una exigència d’una “política de sentit”. Hi coincideixo plenament.

És obvi que el procés de canvi de candidat socialista pot haver tingut a veure també amb el resultat, però no tinc cap mena de dubte que la raó fonamental del retrocés respon a un judici negatiu de part de l’electorat socialista sobre el desenvolupament de la passada legislatura.

La correlació de forces a nivell parlamentari ofereix tres possibilitats, la formació d’una nova majoria progressista, la formació d’un front nacionalista CiU-ERC o l’anomenada sociovergència.

El PSC ha optat per intentar acordar la formació d’una nova majoria progressista. Però cal tenir garanties sobre la solidesa, cohesió i eficàcia del futur govern. I aquesta és la tasca que José Montilla està desenvolupant en aquests moments.

Coincideixo, doncs, plenament, amb els articles de Juan José López Burniol, Joan Tapia i Javier Pérez Royo, que abonen aquesta possibilitat.

Temps hi haurà per analitzar amb profunditat els resultats electorals i les seves conseqüències. Ara toca trobar un desllorigador a la difícil situació que enfrontem. I això vol dedicació, encert i discreció. Jo hi estic fent també la meva modesta aportació.

“Perles” del programa Polònia emès el 2 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d’aparició)
– La “mani” d’ex-alts càrrecs de CiU manifestant-se davant de Palau: “El Tripartit se quemaaaaa”.
– El President Maragall lligat a la cadira perquè ell no se’n va “fins que toqui”. Quan Toni Soler el crida per veure si pot posar ordre en el caos deixa a Saura lligat perquè li guardi en el seu lloc “Joan, oi que vols que es reediti el Tripartit?, doncs vigila que ningú et prengui el lloc. És un petit sacrifici per Catalunya i pels peixets i els boscos que defenses tu”.
– Com que Montilla està lesionat, Toni Soler demana a Maragall que faci de PSC i ell, en un dels monòlegs més brillants que se li coneixen li etziba “Sí, home, que ho faci el Saura, com en el debat! No m’han fotut fora? Que ho arreglin ells! …. Un altre Tripartit? Quina mandra…. però llavors el Mas…. el doble de mandra!… Clar que Iniciativa ha madurat, ja no estan tan verds… i el PP té un problema, i aquest problema es diu 3%”. “També?” pregunta Soler. ” “Vull dir el 3% dels Ciutadans…”.
– Mas (que continua amb el seu estil d’americanes salamartín) ja vol ocupar el despatx a Palau. El President li contesta “Ah, jo ja tinc el despatx buit, me’l vau buidar tu i en Zapatero, no te’n recordes? Ah, i si hi trobes en Saura… recicla’l”.
– Mas: “Jo faré història, seré el primer President guapo, i t’ho demostraré: Macià, un iaio xeruc; Companys, lleig a matar; Irla, ningú no se’n recorda de quina cara feia; Tarradellas, tan lleig que tothom va fotre el camp; Pujol, una mandonguilla amb potes; i Maragall, sembla que hagi dormit fora de casa i malament!”.
– La festa a la Moncloa de la vicepresidenta De la Vega i Zapatero que celebren la victòria….. a la porra: “Lo hemos clavado”.
– La Terribas repassa les portades post-eleccions de la premsa: El Periodico, Mas fracassa estrepitosament; Avui, Doncs mira que Montilla; La Vanguardia, Possible govern dels nostres [amb les fotos de tots ells, clar]; El País, ZP se aparece a tres pastorcillos; El Mundo, Ciutadans encuentra ácido bórico en los lavabos del Parlament; Regió 7, El nou President no serà del Bages; La Razón, Grrrrrrrrr. També tenim revistes: Hola, Josep Piqué nos recibe en su nuevo hogar [sota el pont de Vallcarca]; Sapiens, Montilla era català; Ser padres, 40-50 años. La enojosa edad de los pactos.
– El pobre Duran trucant a Mas per demanar-li explicacions (com sempre): “No me n’havies dit res de les eleccions… quants diputats hem tret? 48? Això seran d’Unió, i de Convergència?”
– La samarreta perduda de Benach que completa la frase: Pactarem (Carod) amb (Puigcercós) ??????
– Puigcercós assegut a la falda de Carod “per donar imatge d’unitat”.
– Acebes en directe des de la seu del carrer Gènova: “No le entiendo la pregunta pero da igual porque contestaré lo que quiera… Cataluña seguirá la senda del pecado y España la del abismo…” el deliri el porta a acabar entonant l’Amo a Lauraaaaa.
– Saludem la incorporació d’Albert Rivera, en pilotes, naturalment.
– L’aixecament (de la cadira) de Franco per la situació de caos “en la región nordeste de España”.
– El “Déu-vos-guard, vailet” de la Ruscalleda a l’Adrià (no, si encara m’acabarà agradant…)

EL MILLOR
– El karaoke col·lectiu i bilingüe de tots els líders polítics fent-li els cors a Mas en la seva versió del “Sobreviuré”:

[Mas] Sóc el triomfador de les eleccions
i és ben normal perquè estic bo i sóc guapo de collons
ja em direu què podien fer
el xixarel·lo d’en Piqué
o en Carod
si el Puigcercós li fa boicot
i aquí em teniu
fent la viu-viu
48 diputats
tots pentinats, nets i planxats
el meu despatx, el meu xofer,
els crits de guapo al carrer
per mi tot sol
com quan em va enxufar el Pujoooool

[Maragall] No corris tant,
tros de farsant
que encara no has guanyat del tot
i ja fas l’estaquirot

[Rivera] Qué coño es estaquirot
esto no lo entiende ni Carod

[Carod] Et fotaràs
ai si m’haguessis fet més cas

[Mas] Sobreviuré, sobreviuré
en el fons tots voleu el pacte
PSC, Esquerra i PP

[Piqué] Amb mi no hi podràs comptar
el notari t’ho dirà

[Mas] Doncs amb Carod,
amb Montilla o amb tots dos

[Puigcercós] Oh yeahhhhhhhhh, per favor, oh yeahhhhhhhhh

[Tots] La, la, la, la, laaaaa

EL PITJOR
– Una Mònica Terribas molt clapada que intenta organitzar els escons al Parlament per als diputats “erectes, vull dir electes”.
– El suposat paper de mitjancer del Rei per solucionar el caos…. diu que té molta experiència, com quan a la Reina se li va acabar la laca en el dia del casament del Príncep. Diu que en el 23F es va limitar “a verlas venir”. En general, tot l’episodi de la incontinència verbal i urinària del Rei :(
– I no diguem el paper del Papa i la seva encíclica Folloni profundi en la Generalitat :( :(

KA FORT
– El President fent d’home-bala per Catalunya: “El President està a punt de fer un viatge inoblidable, l’últim de la seva carrera política”. El canó l’envia fins a Bagdad i l’home s’anima: “Bagdad, què cabroooooons…. però aquí també faig falta. Faré un nou estatut. Nomenaré un govern iraquià i catalanista. Serà la bomba!”…. el pobre nadiu que l’ha de portar a coll remuga: “Maragall, només ens faltava això!”

SURREALISTA
– L’episodi de la canonització del President Maragall. La Terribas i el Tomàs Molina al darrere hissant els motxos. Eing???

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
– Com que no tenim enviada especial escoltem la crònica de l’enviada normal.
– Com que no hi ha crisi sense cantautor, Lluís Llach ha decidit ajornar la seva retirada i ha compost un himne de lluita que es diu “Esperança”.

ZW núm. 59 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.kissmyassgeorge.com/

Les eleccions legislatives als Estats Units s’han convocat el proper dimarts 7 de novembre. S’escolliran els 435 membres de la Cambra de Representants i es renovarà un terç dels 100 senadors i dels 36 governadors estatals. El 100% dels representants en el Congrés té pàgina web i un correu electrònic públic, i l’acció política a la xarxa té un paper clau, com ja va passar a les darreres eleccions de 2004 (Kerry.com frente a Bush.com).

Però la novetat són les noves formes de participació i activisme polític que utilitzen la sàtira, l’humor i el joc i que es difonen ràpidament per la Web 2.0 i que dóna pas a la nova Política 2.0. Aquí van alguns exemples:

ACTIVISME. (Kiss my ass George). Amb aquesta provocadora invitació, ciutadans anònims utilitzen una imatge del seu cul per denunciar la postura davant la política desenvolupada pel president George Bush; pretenen reunir 1.000 fotografies de culs diferents amb els quals s’editarà un gran pòster que serà enviat a la Casa Blanca, a l’atenció del propi president dels EE.UU.

RECURSOS ON LINE. (El salvapantalles més utilitzat als EE.UU.), si el president Bush queda atrapat entre les boles, ajuda’l amb el cursor.

JOCS. (Joc online “Bush Buckrub”). Un joc ideat després de que el president Bush fes un massatge a Angela Merkel, durant la cimera del G-8 celebrada a Sant Petersburg, per sorpresa d’ella (veure imatges a YouTube). El joc consisteix en dirigir a Bush per a que realitzi massatges, alternativament, a Merkel, al president rus Vladimir Putin i al líder de Corea del Nord, Kim Jong Il, afanyant-se per atendre’ls ràpidament, evitant així que s’enfadin.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, fer una referència a Podcatalà.cat, un espai sobre el podcasting en català. A la seva pàgina, a més de notícies, directoris i documentació diversa, podreu consultar el Llibre Blanc del podcasting (on s’explica què és un podcast, com es fa, com es pot escoltar, com subscriure’s, etc.). Aquesta iniciativa, que es defineix com un projecte comunitari i col·laboratiu agermanat amb podcastellano i podcast-es.org, fomenta la creació de continguts de podcast en català o sobre la cultura catalana, a més de la divulgació de les tecnologies associades.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 5 Novembre 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Analitzar i reaccionar.

Els comentaris estan tancats.