Retallem distàncies

Per començar, una foto meva. Aquí em teniu davant de l’ordinador del despatx que té en pantalla el meu bloc. La cosa ve a tomb d’una entrevista que em fa Saül Gordillo pel setmanari ‘Presència’. Sobre blocs podeu llegir també un interessant post de Lourdes Muñoz. I no us perdeu el ZONA WEB d’avui que trobareu a baix de tot, passant pel retrobat Polònia.

Per desgràcia, ha succeït el que era inevitable. Antoni Gutiérrez Díaz va morir divendres. Restarà sempre entre nosaltres la memòria de qui fou fundador i impulsor decisiu de l’Assemblea de Catalunya, màxim dirigent del PSUC en els anys difícils de la transició i treballador infatigable per la democràcia, el catalanisme, l’europeisme i les idees d’esquerres. En record del Guti podeu llegir l’article publicat ahir al Diari de Girona per Josep Quintanas.

Al Guti li agradaven les coses clares. I la sinceritat política. Mai no feia comèdia. Ho deia Joan Saura en evocar la seva memòria i retre-li homenatge. I tenia tota la raó. Aquesta setmana, Jaume Matas, President de les Illes Balears i dirigent del PP ha tingut un atac de sinceritat i ha declarat el seu suport a Artur Mas en una entrevista publicada dijous a La Vanguardia: “si el PP no es alternativa, lo mejor para Catalunya es que gane CiU”. A Jaume Matas no li ha calgut anar al notari. El creiem fil per randa…

Dijous es va votar al Congrés dels Diputats la llei de l’autonomia personal, la llei que proporcionarà ajut a les persones amb dependència (gent gran, discapacitats o malalts). CiU hi ha votat en contra, no estan per la feina. En un significatiu article signat conjuntament i publicat a El Periódico els portaveus dels grups Socialista, d’ERC i d’ICV expliquen el per què del seu suport a la llei.

Aquesta setmana vull destacar l’entrevista a Antoni Castells publicada a La Vanguardia. I un interessantíssim powerpoint que demostra amb xifres que la gestió del govern catalanista i d’esquerres a suposat una inflexió molt positiva pel que fa a les polítiques socials. Jo no em resisteixo a donar alguna xifra ben significativa. Per exemple: pressupost sanitari per càpita el 2003, 819,2 €; el 2006, 1.108,2 €. Pressupost educatiu per càpita el 2003, 504,3 €; el 2006, 672,2 €. Plantilla docent el 2003, 52.702 persones; el 2006, 63.996. Despesa pública per càpita en política d’habitatge el 2003, 10,6 €; el 2006, 25,5 €. Mossos d’Esquadra el 2003, 9.656; el 2006, 13.837. Inversió per càpita el 2003, 365 €; el 2006, 691 €. Despesa total en prestacions socials el 2003, 37,1 milions d’euros; el 2006, 190,1.

Avui, al quadern Domingo de El País, Agustí Fancelli fa un magnífic retrat de José Montilla titulat “El catalán de Iznájar”. De José Montilla us recomano la lectura de les seves intervencions en matèria de sanitat, en el Foro Nueva Economía, davant de dones sindicalistes, davant dels alcaldes socialistes i en una reunió amb experts econòmics. Actes tots ells celebrats aquesta setmana.

Dijous vaig participar en un emotiu acte de celebració del 30è aniversari del Casal Lambda, una de les organitzacions més actives de la comunitat gai-lesbiana-transsexual-bisexual de Catalunya, fundada per Armand de Fluvià, principal impulso del moviment gai a partir de la lluita contra la llei de perillositat social dictada pel franquisme. També ben aviat celebrarem el 30è aniversari de la Coordinadora Gai-Lesbiana, fundada per Jordi Petit. En commemoració d’aquests aniversaris i en reconeixement al moviment gai, us recomano avui la lectura, per cortesia de El País, d’un capítol del llibre “Gays y lesbianas. Vida y cultura” d’editorial Nerea que sortirà al carrer el proper dia 17.

Qui no farà 30 anys de líder del PP (jo crec que no en farà ni cinc) és Mariano Rajoy. Llegiu aquest interessant article de Javier Pradera escrit amb motiu de la ¿celebració? del segon aniversari del lideratge de Rajoy. Tampoc corren vents propicis per Bush i el Partit Republicà. No tenen gaire bones perspectives per a les eleccions de novembre i la cosa se’ls ha complicat més a causa de l’escàndol de Mark Foley, senador d’aquest partit que empaitava joves ajudants, mentre públicament abonava el discurs homòfob dels republicans. Se’n fa ressò Manuel Castells en aquest bon article publicat a La Vanguardia.

La darrera enquesta que s’ha conegut sobre les properes eleccions al Parlament assenyala que estem escurçant la distància que ens separa de CiU. Es tracta de l’enquesta de l’Institut TNS-Demoscopia, realitzada per Antena 3 i Onda Cero ràdio, que es va difondre el dia 5. El treball de camp es va produir durant els dies 2 i 3 d’octubre amb 1.200 entrevistes. Segons aquesta enquesta els problemes que més preocupen als ciutadans són la immigració, l’habitatge, l’atur i la precarietat laboral, i la inseguretat ciutadana. El líder millor valorat és Artur Mas amb un 5,53, seguit per José Montilla amb un 5,17. Segons aquest estudi la participació a les eleccions seria d’un 59,2% (inferior a la registrada el 2003 que va ser d’un 62,5%). Els resultats que ofereix l’enquesta són els següents: CiU, 32,1% i 47-48 escons (el 2003 va ser 30,9% i 46 escons); PSC, 29,1% i 40-41 escons (el 2003 va ser 31,2% i 42 escons); ERC, 14, 9% i 20-22 escons (el 2003 va ser 16,4% i 23 escons); PP, 11,6% i 14-15 escons (el 2003 va ser 11,9% i 15 escons); i ICV-EUiA, 8,8% i 10-12 escons (el 2003 va ser 7,3% i 9 escons). El Partit de la Ciutadania estaria molt lluny d’obtenir representació parlamentària.

Aquesta setmana el debat polític s’ha centrat precisament en el debat cara a cara entre Mas i Montilla. Recordem de forma breu i resumida la qüestió. Mas demana un debat cara a cara i Montilla li ofereix dos (un en català en un mitjà privat català i l’altre en castellà per a tota Espanya). Mas intenta primer confondre a l’opinió pública fent com si Montilla només volgués fer un debat en castellà. Després diu que no accepta l’oferta de Montilla, al·legant que això seria espanyolitzar la campanya. Curiosament Mas afirma això el mateix dia que ell participa en un programa (59 segundos) d’un mitjà de comunicació d’abast estatal, lògicament en castellà. Quina és, doncs, la raó de Mas per a negar-se? Hi ha quatre possibles motius: o bé no vol que es vegi la contradicció habitual de CiU que no diu el mateix a Madrid que a Barcelona, o bé no vol reconèixer que el castellà és la llengua materna de moltíssims catalans, o bé vol que els ciutadans que segueixen la informació a través de mitjans que no s’expressen en català no tinguin accés a un debat d’aquestes característiques, o bé, senzillament, té por de debatre amb José Montilla.

“Perles” del programa emès el 21 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

– L’Aznar atribueix a un “choque de civilizaciones” la seva topada amb un àrab i li exigeix que demani perdó “de genolling”.
– El mega flash de nosequantsmil volts que s’ha comprat el Mas per no quedar fosc a les fotos.
– La nova sessió fotogràfica del Montilla, esperonat per la Manuela, amb unes immenses dents falses perquè somrigui i demani “un goviernu que govierni”.
– Al Clos se li en va “el santo al monte” en la inauguració (i destrucció) d’una nova central elèctrica.
– Acebes, Espe i Rajoy mirant les fotografies de l’última criatura de Zaplana….. una nova urbanització que va creixent la mar de bé! En té “otra en camino” per a la qual dubta entre els noms de Santa Pola Beach i Villarriba Resort.
– Mossèn Soler apressant al Papa si no vol arribar a “missi diti”.
– ZP i De la Vega fent del mag Tamariz i la seva ajudant. Amb un barret de copa alta, demostren a Montilla i Nadal com fer trucs de màgia amb el pressupost i així poder donar, literalment, gat per llebre ;)
– Aznar com a home del temps (del seu temps) dient que les borrasques venen de la mà dels “muslis”, que no ve del que es menja amb el iogurt sinó dels “muslims”.
– El Clos fet un embolic amb els telèfons i mantenint converses impossibles amb Evo Morales, el president d’Endesa, el director general de Comunicacions i fins i tot demanant una pizza. [Veiem ZP estrangulant el seu Bambi i dient: “cuando enganche a Montilla….”]
– ZP i De la Vega buscant un substitut a Montilla amb del joc de la roda de la fortuna… “un nombre que nos sorprenda”…. és clar, no podia ser altre que Clos ;)
– Montilla en l’assaig de cara a cara amb Mas dient-li que “una vegada he estat a punt de contestar-te”.

EL PITJOR
– La princesa Letizia té un desig i li demana al seu marit…. Múrcia! Com que el Príncep li diu que no pot ser perquè la Constitució no li ho permet, el Rei cedeix i li ofereix a canvi Granollers! I després Jaca, Tordesillas, Jaen, Getafe…. ei, però Baquèira no “que es mia”.

EL MILLOR
– El President Maragall repeteix com a millor del programa intentant fer-nos veure que això de que el Montilla li hagi pres la cadira deu ser com la broma del vídeo d’uns que li prenien la cadira a ZP. “I si lo meu també fos un muntatge?……. és clar… què cabrooooooooooons…. Montilla, Iceta, Manuela, sortiu, no he picat!……… [silenci]……… què hi ha algú?”

LA PICADA D’ULLET
– ZP tosint igual que ho feia Pujol.

LA NOVETAT
– Nous personatges: una parella de “marcianus” de color blau barrufet que des d’un país molt molt llunyà observen Catalunya…. i són simpatitzants de Ciutadans per Catalunya!!

LA RECONCILIACIÓ
– Amb la Ruscalleda i el seu català…. `per el Ferran Adrià el català de la Ruscalleda és tan català que li sembla francès ;) També m’ha agradat el moment “Ghost” entre l’Adrià i la Ruscalleda, ara anomenada carinyosament “Rusqui”.

KA FORT
– Franco diu que està a favor de la immigració perquè ell al 1936 també va venir d’Àfrica, va passar-se 40 anys en situació irregular i va repartir papers per a tothom.

SURREALISTA
– L’Acebes demanant embogit des de la tribuna del Congrés que el govern processi al ministre de l’interior que va ocultar informació sobre l’11-M…. i acaba cridant “Fuera yo!”

LLETÓS
– ZP i Mas festejant a la barra del bar són enganxats “in fraganti” per en Duran (el de debò) que, amb gran esportivitat, confessa a Toni Soler que hi ha coses que en Mas no li acaba d’explicar… el gag acaba amb la mítica frase “Duran, t’ho puc explicar…”

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
– Bona nit o, com dirien a Austràlia, bon dia!
– L’embaràs de donya Letizia porta cua, i no volem dir que sigui nen…
– Si donya Letizia tingués trigèmins podrien ser els tres reis mags, però si un d’ells fos negre el que tindria seria un “marrón”

ZW núm. 55 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.0100101110101101.org

ARTivisme
Eva i Franco Mattes, més coneguts com 0100101110101101.org, són artistes i activistes (ARTivistes) que utilitzen tàctiques de comunicació no convencional per obtenir la màxima visibilitat amb el mínim esforç. Les diverses iniciatives impulsades: Vaticano.org, VOPOS, UNITED WE STAND. Europe has a mission, etc. busquen colpejar les consciències del públic de manera constant, a partir de l’art digital, la provocació i les accions al carrer.

CONTRApublicitat i CONTRAinformació
Un altre col·lectiu d’artivistes italians, Molleindustria, desenvolupa projectes que defineix com “políticament incorrectes”. Un exemple, el joc a la xarxa McDonald’s videogame. Aquest projecte de contrapublicitat es distribueix gratuïtament a Internet i s’inspira en la famosa multinacional per dur a terme una iniciativa crítica. I, en l’àmbit de la contrainformació, aquests dies circula també per la xarxa una “fallada” detectada a Google, on a l’escriure les paraules “miserable” i clicar després el botó “Voy a Tener Suerte”, en lloc de “Búsqueda en Google”, la pàgina mostrada és tota una sorpresa…

VIDEOficció
Una altra tècnica utilitzada és la videoficció. Als Estats Units, per exemple, Marck Ecko difonia fa uns mesos un vídeo amb la suposada realització d’un graffiti sobre l’avió presidencial Air Force One, per reivindicar el dret de la llibertat d’expressió. Aquesta peça va causar un gran renou a la xarxa i va ser recollida per diferents mitjans de comunicació.

Totes aquestes iniciatives d’ARTivisme, CONTRApublicitat i VIDEOficció són imitades també per les grans agències de publicitat que utilitzen l’estratègia de moda, el màrqueting viral, al servei d’empreses i organitzacions. Algunes accions com la falsa campanya contra la depilació (impulsada realment per l’empresa Gillette) o el Amo a Laura que ens va acompanyar fins l’estiu, i l’artífex final del qual era una coneguda cadena de TV, han estat el preludi del sonat i polèmic Levántate ZP d’aquests dies.

La combinació de creativitat artística, Internet i màrqueting viral i de la difusió que ofereixen els mitjans de comunicació és una fórmula eficaç per sacsejar les consciències, desenvolupar accions publicitàries, aconseguir notorietat o reaccions i, també, per plantejar estratègies polítiques de futur. Hi haurà sorpreses.

PD. Per acabar, i parlant de vídeo, cinema i ficció… no deixeu de visitar la programació de la VI Edició del Festival Internacional de Cinema Gay i Lèsbic de Barcelona.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 8 Octubre 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Retallem distàncies.

Els comentaris estan tancats.