En record del Guti

He estat tot el cap de setmana submergit a la Conferència Nacional del PSC en la que s’ha aprovat el nostre Programa Electoral i, per tant, no m’he pogut dedicar a preparar el Diari tant com m’hagués agradat. A més, aquesta setmana no hi ha hagut Polònia i no trobareu la secció de “perles” preparada per la meva germana.

Per desgràcia, he de començar amb una notícia que m’ha entristit moltíssim. Es tracta del coma irreversible d’Antoni Gutiérrez Díaz, el “Guti”. He mantingut al llarg d’aquests darrers anys un contacte sovintejat amb ell. M’agradava escoltar-lo parlant de política i aprendre dels seus anàlisis sempre aguts i basats en una experiència d’anys de màxim dirigent del PSUC en els anys decisius de la lluita contra la dictadura i l’inici de la transició, quan el PSUC era, sens dubte, la referència política més sòlida.

Varem estrènyer encara més la nostra relació en el procés de debat i referèndum de la Constitució europea, moment en el qual en “Guti” no va compartir el criteri majoritari del seu partit Iniciativa per Catalunya Verds, i va fer campanya activa pel sí. Fa tres setmanes ens veiem per darrer cop en una de les nostres trobades al Sándor, el mateix lloc on abans de l’estiu havia volgut lliurar-me personalment un article seu escrit amb motiu del 70è aniversari de la fundació del PSUC i que ha estat publicat per “Treball” amb el títol Eurocomunisme, europeisme i ecologisme. És una reflexió molt seriosa, adreçada no sols al seu partit sinó al conjunt de l’esquerra. El trobaré a faltar i crec que la gent d’esquerres perdem un referent molt important. Com a record he volgut recollir també els seus dos darrers articles publicats aquesta mateixa setmana, el publicat a El País amb el títol Con sello de urgencia i el publicat a El Periódico de Catalunya amb el títol La clau i els panys.

Com deia, la Conferència del PSC m’ha absorbit aquest cap de setmana. S’ha treballat de valent, culminant l’esforç d’elaboració programàtica més ambiciós i solvent que mai hagi fet un partit català. Quan tingui la versió definitiva, incloent-hi les esmenes incorporades i la necessària revisió final, la penjaré d’immediat al Diari.

La Conferència es va inaugurar amb intervencions d’Ernest Maragall, Isidre Molas i el President Maragall. Vull destacar especialment la intervenció que va emmarcar els treballs de la Conferència, la reflexió d’Isidre Molas sobre el projecte del socialisme catalanista (o del catalanisme socialista) del PSC.

La Conferència s’ha tancat avui al migdia amb intervencions de l’Alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el discurs de José Montilla. Us recomano especialment la lectura del discurs del candidats socialista. Hi trobareu la caracterització de les eleccions (“hi ha tres opcions, un govern de dretes, un front nacionalista o un President socialista”) i un primer decàleg de compromisos concrets que mostren de forma rotunda l’ambició i la solvència del projecte de Catalunya social que presentem a la ciutadania.

He rescatat dues altres intervencions recents de José Montilla que val la pena llegir. La primera correspon al discurs de José Montilla a la Festa de la Rosa celebrada a Gavà diumenge passat i la segona és la conferència del candidat socialista pronunciada davant les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls.

A la Conferència s’han repartit quatre fitxes que recullen els nostres principals arguments. La primera fitxa recull les xifres que resumeixen l’obra del govern Maragall. La segona recull els resultats concrets de les bones relacions entre els governs de Catalunya i Espanya. La tercera és un brevíssim resum dels eixos del programa electoral del PSC. I la quarta recull els nostres principals arguments de precampanya.

Dos bons amics, Quim Nadal i Anna Balletbò, m’han enviat materials per incloure en el meu arxiu. Es tracta de la presentació que Quim Nadal va fer de José Montilla en l’acte de l’auditori Winterthur i la intervenció d’Anna Balletbò en l’acte commemoratiu del 30è aniversari del Mítin de la Llibertat.

Per acabar us adjunto quatre intervencions que considero molt interessants. Es tracta de discursos de rellevants dirigents socialistes i laboristes europeus. El primer és el discurs de Tony Blair davant la Conferència del seu partit celebrada el passat cap de setmana. El segon és el discurs de Gordon Brown –previsible successor de Blair- en la mateixa Conferència. El tercer és el discurs de Ségolène Royal anunciant la seva voluntat de presentar-se a les primàries socialistes franceses. I el quart és el discurs de Dominique Strauss-Kahn presentant les idees que defensarà en aquest mateix procés de primàries.

ZW núm. 54 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dmoz.org

L’Open Directory Project (ODP), també conegut com a DMOZ, és el directori de codi lliure, recopilat per una comunitat mundial d’editors voluntaris i editat per diferents persones, més extens de la xarxa.

L’ODP és el motor dels serveis de directori d’alguns dels portals i cercadors més populars a Internet, que inclou: AOL Search, Netscape Search, Google, Lycos, DirectHit, i HotBot, entre altres.

Està desenvolupat i gestionat per una comunitat de ciutadans de la xarxa, en constant creixement, que són experts en les seves àrees d’interès. És un directori web, no un cercador, que té com a propòsit llistar i categoritzar llocs web. Un proveïdor d’informació que es compromet a mantenir-se com un recurs obert i gratuït mitjançant el seu Contracte Social amb la comunitat web.

Des de la pàgina, es faciliten les instruccions per convertir-se en editor i es faciliten les respostes a les preguntes més freqüents: FAQ.

Post: Per acabar, destacar que avui finalitza la segona edició del Festival de Cinema Polític, creat i organitzat per l’associació francesa Sinetik, amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona. Esdeveniment d’aquest tipus únic a tot el món que promou una competició internacional “oberta exclusivament a pel·lícules de ficció i animació que tractin sobre política o films polítics, pel·lícules amb un punt de vista polític de la societat”, entre altres iniciatives.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Octubre 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a En record del Guti.

Els comentaris estan tancats.