CiU ens porta un lleuger avantatge

Avui he estat a la Festa de la Rosa a la Pineda de Gavà i, com em temia i ja vaig anunciar ahir a la 2a Red Net (trobada dels animadors i animadores de la blogosfera socialista i progressista), no he pogut dedicar prou temps al Diari. A la trobada (a la que correspon la foto meva i de Joaquim Balsera, alcalde de Gavà -visiteu la secció de podcasts del seu web- que trobareu aquí sota, cortesia de Carlos Guadián) es varen bescanviar experiències per millorar la nostra presència a la xarxa. Aprofito per recomanar la web de Carlos Guadián, k-Government. Aquí teniu el tast corresponent al seu anàlisi sobre la campanya de l’Estatut a la xarxa. També podeu llegir a l’Observatori de ciberpolítica de Joselito la crònica de la trobada de xarxes progressistes amb motiu de la Conferència Política del PSOE.

Per cert, un altre conegut blocaire és Xavier Sabaté, Conseller de Governació. A ell
devem aquesta relació de mals que se li fan al català que trobareu aquí sota. Una relació que ve especialment a tomb aquests dies que alguns van intentar –ridículament- boicotejar Elvira Lindo com a pregonera de les Festes de la Mercè.

Alguns dels mals que se li fan al català

1 – Crear polèmiques innecessàriament.

2 – Rebutjar que altres persones que no viuen entre nosaltres vinguin a fer pregons, classes, discursos polítics, etc. en una altra llengua que no sigui el català.

3 – Usar-lo amb finalitats partidistes.

4 – Emprar els diners promocionant-lo entre els i les qui ja estem convençuts que s’ha d’usar en tots els àmbits i ho fem habitualment

5 Creure que s’incrementarà l’ús del català amb protestes al carrer

6 – No usar les eines que tenim: les lleis, les accions de les administracions i la voluntat dels milers de persones ja convençudes i les que necessitem convèncer.

7 – Posar com a condició que per ser bon català s’ha de saber parlar bé el català i usar-lo a tota hora. ( Un candidat que es diu independentista proclamava a la campanya del 2.003 que es pot ser bon català parlant altres idiomes. Ara hi ha regidors seus que no van a escoltar pregons de festa major perquè no es pronuncien en català )

8 – Protestar quan una ciutadana de parla castellana llegeix un pregó de festa major en castellà i trobar tan normal que quan ve un francès o un italià ho facin en la seva llengua

9 – Ignorar que l’extensió de l’ús de la llengua catalana i la seva normalització van lligats a la cohesió local dels ciutadans de Catalunya. Això ho sap qualsevol aprenent de sociolingüística aquí i a Madagascar. És a dir, que són tan o més importants la llei de barris, bons equipaments i molta acció cultural adreçada als sectors més necessitats com totes les campanyes de la Norma o de la Queta juntes.

10 – No valorar els avenços i tampoc valorar les aportacions de milers de persones de tot color que han fet tant per la nostra llengua.

11 – Oblidar que molt però que molt sovint qui crida més és qui menys ha fet i qui menys fa.

Aquesta setmana s’han aprovat les candidatures del PSC-CpC a les properes eleccions al Parlament. I s’ha desvetllat la incògnita: PSC i CpC es tornaran a presentar en coalició. Aquí teniu el comunicat que ho explica i un article de Carme Valls al respecte. Dissabte es va fer la foto de família que trobareu aquí sota.

Les candidatures van ser aprovades pel Consell Nacional del PSC, al que correspon la foto que trobareu aquí sota. En el decurs de la sessió del Consell Nacional, es va produir una important intervenció de José Montilla.

Aquesta setmana han estat també importants les intervencions de Montilla en un acte sobre cultura tradicional catalana i a un dinar-col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. També he repescat pel seu interès un article de Montilla publicat a La Vanguardia el 13 d’agost. El conjunt d’intervencions de José Montilla configuren un ambiciós i sòlid projecte de futur per Catalunya.

En la polèmica sobre el catalanisme del PSC i el nacionalisme instrumental de CiU no us podeu perdre l’interessant article de Joan Ferran al respecte.

Recordeu que us vaig parlar de l’acte commemoratiu del 30è aniversari del Míting de la Llibertat, primer acte de masses tolerat per la dictadura a Barcelona organitzat pels impulsors del Congrés constituent del PSC (c). Recollida al web de Nou Cicle podeu llegir la magnífica intervenció de Raimon Obiols. Una intervenció de la que se’n extreuen importants arguments de cara a la propera campanya electoral.

La setmana passada us parlava de la disputa que enfronta El Mundo i la COPE contra l’ABC. Aquest article del Director de l’ABC n’és una prova fefaent.

Avui s’acaba la setmana amb la vibrant Festa de la Rosa celebrada a Gavà. Amb l’assistència de milers de persones (malgrat les pluges d’ahir i la forta l’amenaça de pluja d’avui mateix) i el míting amb les intervencions de Montilla, Maragall i Zapatero. Espero que els mitjans se’n facin demà un gran ressò. Montilla ha alertat sobre un pacte de dretes i s’ha compromès personalment amb una ambiciosa política d’habitatge. Maragall i Zapatero han prestat suport entusiasta a Montilla.

Acabo amb una notícia d’avui mateix. La Vanguardia publica un sondeig d’opinió segons el qual CiU ens portaria un avantatge de 4.1 punts i de 10-11 escons (en l’actualitat CiU té quatre escons més que el PSC). Segons aquesta enquesta els resultats serien els següents: CiU, 33.4%, 50-51 escons (actualment en té 46); PSC, 29.3%, 40 escons (actualment en tenim 42); ERC, 13.8%, 19-20 escons (actualment en té 23); PP, 10.4%, 13 escons (actualment en té 15); ICV-EUiA, 9.5%, 12 escons (actualment en té 9). És evident que una enquesta és sols una enquesta i que encara falten molts dies per a les eleccions (37). De fet, ni la campanya ha començat i la pròpia enquesta indica que els ciutadans estan lluny d’haver-se situat en un clima pre-electoral. Tot i així aquesta enquesta coincideix bàsicament en les seves previsions amb la publicada fa uns dies per El Periódico de Catalunya, i totes dues assenyalen un significatiu dèficit de mobilització de l’electorat socialista. A nosaltres correspon capgirar la tendència per guanyar les eleccions. Com sempre, recomano la lectura de l’anàlisi de l’enquesta feta pel seu propi director, Julián Santamaría.

“Perles” del programa emès el 21 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

Les PP (Perles del Polònia) d’avui, perquè negar-ho, han estat més tipus “mercadillu” de quan era jove que de Can Bagués, com les de la meva àvia…. però en fi, això és el que he pogut trobar:

– El “work in progress” del Novell i el Casanovas per imitar l’alcalde Hereu (que ha fet prou bon debut) ;)
– El Cesc Casanovas demanant-li a l’alcalde Hereu si sabia dir “amb-sense”.
– El Montilla recomanant-li a l’Hereu que munti un Fòrum per donar-se a conèixer…. estaria pensant en el numeret Carlinhos Brown del Clos??
– El Montilla intentant jugar a dues bandes en la discussió per la gestió de l’aeroport.
– Una maquiavèlica De la Vega que envia Montilla i Nadal a “gestionar” l’aeroport… bé, si més no, la megafonia.
– El Puigcercós intentant que el Carod es reconegui en la foto del cartell electoral quan és… el mateix Puigcercós! (La trola no cola per la Terribas, però ;)
– El panorama desolador d’un país sota la pluja, tot s’acaba penjant… fins i tot un director general (literalment) i la Consellera Tura (virtualment).
– “La nit al dia” comença taaaaan tard que fins i tot la Terribas s’adorm esperant (ja en som dues).
– Que l’únic que li interessi al Zaplana de la guerra al Líban sigui la possibilitat d’intervenir en la reconstrucció ;)
– ZP jugant amb els seus “Bambis”.
– Un Papatètic ballant ritmes àrabs per quedar bé amb l'”Imant”.
– El President a punt de fer un dels seus acudits jugant amb les Maragallades, les Papades i les M….

EL PITJOR (avui n’he hagut de posar quatre!!!)
– El duet Rajoy-Zaplana fent de hippies al Congrés contra la guerra del Líban i una embogida De la Vega tirant trets…. ffffffff
– La falsa “paritat” de Xuan/Xuana Saura.
– El Mas tirant-li els trastos (un pèl desesperat) a la Xuana Saura.
– Gag Adrià-Ruscalleda: Mindundi, TORNA, si us plau.

EL MILLOR
– La novetat de la setmana passada esdevé el millor d’aquesta: el gran Matías Prados a les Polonews :)

LA PICADA D’ULLET
– Franco enfadat amb la pel·lícula “Salvador” perquè diu que l’argument és seu i que es nota sobretot al final ;)

KA FORT
– ZP anunciant el col·leccionable “Construye tu propio cayuco”.

SURREALISTA
– El Puigcercós amb corona d’espines hissant la Terribas tipus anxaneta :(

ZW núm. 53 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Eleccions generals a Brasil
http://www.tse.gov.br/internet/index.html

El proper 1 d’octubre tenen lloc les eleccions generals de Brasil. El president de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, es manté com a favorit, segons un sondeig de Datafolha, pel qual guanyaria amb el 50% dels vots. El seu principal adversari, Geraldo Alckmin, del Partido da Social Democracia Brasileira (PSDB), se situaria 22 punts per darrera de Lula, amb el 28% dels vots.

En el sondeig anterior de Datafolha, del 5 de setembre, Lula da Silva comptava amb el 51% de les intencions de vot i el seu adversari amb el 27%.

Aquestes enquestes, així com cadascun dels aspectes que s’integren en els processos electorals són especialment vetllats per organismes internacionals com Transparency International. Transparency realitza, entre altres funcions, estudis a diferents països basats en l’avaluació del NIS, el Sistema Nacional d’Integritat, que analitza les institucions clau, les lleis i les pràctiques que contribueixen a una total transparència davant la ciutadania. Es diagnostiquen els punts forts i febles del NIS d’un país en particular i, dels resultats, es desprenen recomanacions sobre mesures i reformes anticorrupció. L’últim estudi està referit a Colòmbia (2005) i actualment es preparen els d’aquest any.

2006 haurà estat un any clau per a l’Amèrica Llatina, ja que s’hauran celebrat 10 eleccions que poden suposar canvis substancials en la situació de molts d’aquests països: Xile, Mèxic, Perú, Colòmbia, Costa Rica, Haití, Brasil (1 d’octubre), Equador (octubre), Nicaragua (5 de novembre) i Veneçuela (3 de desembre).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 24 Setembre 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a CiU ens porta un lleuger avantatge.

Els comentaris estan tancats.