Jordi Hereu

En aquesta setmana destaquen el relleu en l’Alcaldia de Barcelona i en el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. La celebració del ple de l’Ajuntament divendres va ser el moment culminant d’una setmana que, a aquests efectes, començava dimarts amb la celebració del Consell del PSC de Barcelona en el que es proposava el relleu que havia de rebre llum verda de la Comissió Executiva del PSC el dia següent. El Consell del PSC de Barcelona va ser intens i emotiu. Primer, la presentació de la proposta per part de Joan Ferran, després els càlids discursos de Joan Clos i Jordi Hereu. I l’agraïment col·lectiu a la generositat de tots els que han treballat en favor del projecte i accepten que la torxa passi a d’altres mans. En aquest sentit cal subratllar l’aplaudiment unànime a Xavier Casas, puntal de l’equip de Clos a l’Ajuntament i batallador en primera línia de l’esforç de transformació de la ciutat. Escoltant Jordi Hereu vaig emocionar-me. Recordava Antonio Santiburcio que fa molts anys ja va assenyalar el camí a la necessària renovació tant del PSC de Barcelona, com del PSC en el seu conjunt. Però vaig emocionar-me també pel magnífic discurs del que avui ja és el nou Alcalde. Jordi Hereu parlava de valors i sentiments, de projecte col·lectiu i compartit, dels sòlids fonaments de l’edifici, de les plantes ja construïdes i de les plantes que caldrà construir, a partir d’ara, sota la seva direcció i impuls. Ens parlava de les penes i treballs, de les il·lusions i les dificultats. Fent balanç i traçant nous horitzons de feina. Va ser un moment màgic, i el presenciava des de la primera fila, al costat de la Manuela, convençut que el camí emprès és l’encertat.

Però els relleus impliquen també retre comptes de la feina feta. Us convido a llegir el balanç de Joan Clos com a Alcalde i el balanç de José Montilla com a Ministre. I podeu també llegir l’acord signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA que dóna continuïtat al govern de progrés de Barcelona.

Podeu seguir les primeres passes de l’actuació de l’Alcalde Hereu llegint el seu discurs de presa de possessió, l’entrevista que li fa avui el diari El País i la crònica de La Vanguardia de les seves primeres hores en el càrrec.

Però la setmana ha tingut també altres notícies, d’entre les que destaca la presentació per part d’Ernest Maragall del projecte de programa electoral del PSC per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. És un projecte que serà debatut per les organitzacions del partit i serà aprovat definitivament els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre en la Conferència Nacional del PSC. Aquí trobareu el breu resum publicat pel diari El País.

Per cert, i parlant de conferències, el PSOE celebra la seva Conferència Política el proper cap de setmana. Aquí hi trobareu el Document marc.

El proper diumenge se celebren les eleccions legislatives a Suècia. El bloc progressista, liderat pels Socialdemòcrates i del que formen part el Partit d’Esquerres i els Verds, i els partits burgesos (anomenats així), liderat pel Partit Moderat i del que formen part el Partit Liberal, el Partit Demòcrata Cristià i el Partit de Centre, estan frec a frec. Les enquestes dels instituts Sifo i Temo els atorguen respectivament 48.2% contra 47.1% i 47.1% contra 48.4%. L’enquesta amb una mostra més àmplia, realitzada pel SCB (Institut oficial d’Estadística suec), dóna un 48% al bloc progressista i un 48.8 a l’Aliança conservadora. Jo segueixo les eleccions a través del diari suec en anglès a Internet que es diu The Local. Per cert, en la recta final de la campanya hi ha hagut un gran escàndol quan s’ha descobert que els liberals havien entrat a l’intranet dels socialdemòcrates…

He repescat dos textes de Lionel Jospin que us poden ser útils per seguir el debat que s’està desenvolupant en el Partit Socialista francès. L’un és un article de Jospin publicat a Le Monde i l’altra és la intervenció de Jospin a la Universitat d’Estiu del Moviment de la Joventut Socialista celebrada a La Rochelle.

A Espanya el debat polític s’ha centrat en la decisió d’enviar tropes a la missió de Nacions Unides al sud del Líban. El PP, finalment, hi ha votat a favor, tot i que el seu discurs pretén equiparar la missió de pau a la guerra d’Iraq. No ens sorprèn. Són els mateixos que encara pensen que ETA va tenir molt a veure amb els atemptats de l’11-M a Madrid. Aquí trobareu l’opinió al respecte de Javier Pérez Royo.

Mentre el PP segueix enderiat perseguint fantasmes, Artur Mas ens ha sorprès amb l’afirmació que desenvoluparà un projecte que superarà la divisió entre dretes i esquerres. De fet, segons Mas, aquesta distinció és cosa del passat. És una afirmació que de tant en tant fan il·lustres representants de la dreta. Per ajudar Artur Mas a sortir de l’embolic li proposo unes senzilles preguntes: votar dos cops la investidura d’Aznar és de dretes o d’esquerres? Estar en contra de la inclusió d’un títol de drets i deures al nou Estatut és de dretes o d’esquerres? Proposar una rebaixa d’impostos que acabarà afavorint els sectors més benestants i afeblirà els serveis universals de benestar és de dretes o d’esquerres?

Per acabar la setmana, s’ha conegut la celebració d’una reunió discreta entre el PSC i el govern d’Espanya per treballar sobre l’aplicació del nou Estatut i garantir que les seves previsions es compleixen ja en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. CiU i PP diuen que és fer electoralisme. Treballar a favor de l’interès de Catalunya, segons ells, és electoralisme. I això que va ser una reunió sense publicitat! Francament, els veig molt mancats d’arguments.

Sols em queda desitjar-vos una feliç Diada de l’Onze de Setembre. Per celebrar-la podeu escoltar la nova versió d’Els Segadors d’Antoni Ros Marbà. I podeu llegir el Missatge institucional del Molt Honorable President de la Generalitat, Pasqual Maragall.

ZW núm. 51 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

State of the Blogosphere
http://www.sifry.com/alerts/archives/2006_08.html

Dave Sifry, CEO de Technorati, ha estat fent un seguiment de la bloguesfera des de 2002. A la seva pàgina, ofereix informes periòdics sobre l’evolució dels blocs. Des de gener de 2004 fins juliol de 2006, dos anys i mig, la xifra de blocs als quals Technorati segueix la pista ha continuat doblant-se cada 5-7 mesos. Això suposa 175.000 nous blocs cada dia a tot el món. A finals de juliol de 2006 es van comptabilitzar 50 milions de blocs.

En el mes de juny, l’anglès era l’idioma més utilitzat entre els bloggers (39%), seguit del japonès (31%) i del xinès (12%). Per darrera, l’espanyol, l’italià, el rus, el francès, el portuguès i l’alemany.

Noves geografies es dibuixen a la xarxa. Encara és aviat per treure conclusions definitives perquè l’evolució de les llengües en els blocs és, diferent, per exemple a la de les llengües utilitzades a les pàgines web, o en el correu electrònic i està per veure cóm les noves eines de vídeoblocs poden alterar -definitivament?- rànquings i lideratges. Per a obtenir informacions sobre estadístiques i Internet, podeu consultar Internet World Stats, on trobareu, per exemple: Usuaris d’Internet per Idioma.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 10 Setembre 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Jordi Hereu.

Els comentaris estan tancats.