El PP se situa al marge del sistema democràtic

No cal dir que faig aquest diari per gust. Tot i que em representa hores de treball i també uns notables costos de hosting del web (si no m’encaparrés a emmagatzemar tots els materials i em limités a enllaçar-los…). I a partir d’aquesta setmana m’embranco en un tema que hi havia gent que em demanava fa temps: traduir el meu Diari al castellà. Hi havia força queixes pels errors de la traducció automàtica que oferia fins ara i, a partir d’avui, provaré de fer-ho utilitzant el traductor gratuït de la Generalitat Valenciana que es diu Salt 3.0. Aquí trobareu cada diumenge la traducció castellana del meu Diari (com sempre els materials enllaçats es troben en la seva llengua original).

Començo per recomanar tres entrevistes aparegudes avui mateix a tres diaris diferents. L’entrevista a Pasqual Maragall publicada a El País, la que dedica a José Montilla el diari AVUI, i la que em fa el diari EL PUNT.

Repassant articles de fa dies comprovo que vaig passar per alt alguns que tenen molt interès: és el cas de l’article de Javier Pérez Royo dedicat a analitzar els resultats del referèndum (aquí el trobareu en versió castellana) i l’article de Juan José López Burniol dedicat a Pasqual Maragall (aquí el trobareu en versió castellana).

Sobre la candidatura de José Montilla a la Presidència de la Generalitat hi ha materials i articles que convé llegir. El primer, la intervenció de Montilla davant responsables del PSC de Barcelona, l’article de Carles Navales al Diari de Girona sobre les qualitats de Montilla (aquí el trobareu en versió castellana), els meus articles publicats a El País, Expansión i Canvi setze i la crònica de Pere Ríos sobre l’etapa de José Montilla com a Alcalde de Cornellà publicada avui mateix a El País. Cap candidat pot exhibir una experiència de gestió tan positiva com la de Pepe Montilla.

Però la principal polèmica política segueix centrada en la negociació del Govern d’Espanya amb ETA per tal d’explorar les possibilitats de la fi de la violència al País Basc. Aquesta setmana, l’entrevista dels màxims dirigents del PSE-EE-PSOE, Patxi López i Rodolfo Ares, amb una delegació de l’esquerra abertzale encapçalada per Arnaldo Otegi ha centrat el debat i ha servit de pretext per tal que el PP negui tota legitimitat al Govern en aquesta negociació. No crec que Teresa Fernández de la Vega hagi exagerat quan diu que Rajoy se situa al marge del sistema democràtic en negar legitimitat al Govern. I cal seguir assenyalant l’hipocresia perversa d’un PP que va negociar amb ETA i Batasuna, va reconèixer ETA com a interlocutora política, va apropar i excarcerar presos i va admetre que no cercava la rendició de la banda terrorista, com ho demostren aquestes dues cròniques publicades al diari El País, una el 24 de març d’enguany i l’altra el divendres de la setmana passada. Sobre aquest debat podeu llegir interessants articles de Manuel Castells, Josep Ramoneda, Ignacio Sánchez Cuenca i José Ramón Recalde. Cal també llegir la denúncia de Javier Pérez Royo als intents de l’Església i del PP de deslegitimar l’acció del Govern (aquí trobareu la versió castellana d’aquest article). Afortunadament el PP veu com les seves maniobres són derrotades un cop darrera l’altre, com aquesta setmana al Parlament Europeu, on el vot de qualitat de Josep Borrell va permetre aprovar el reconeixement institucional del català a l’Eurocambra a la que els ciutadans podran dirigir-se indistintament en castellà o català.

Convé llegir el resum de la reforma laboral acordada pel Govern amb els sindicats i les organitzacions empresarials publicat pel Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals. Així com la positiva valoració d’Ignacio Sotelo sobre la recent reforma del sistema federal alemany. També convé no perdre de vista el debat sobre el model social europeu, en aquest sentit podeu trobar interessant l’article de l’historiador Tony Judt publicat a El País, que també li va publicar recentment una llarga entrevista. No us perdeu el rellançament la nostra revista online CatalunyaEuropa.

La setmana passada vaig oblidar de comentar que havia presentat el recent llibre de Vicenç Navarro, “El subdesarrollo social de España” en un acte celebrat a la Fundació Rafael Campalans. Recomano vivament la lectura de llibre, i us ofereixo un tast en forma de ressenya signada per Francesc Amat i publicada per la Fundació. Per cert, entre les moltes activitats del Dr. Navarro destaca l’impuls a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) en la que prendré part en una taula rodona sobre l’articulació de l’esquerres catalanes el proper dimecres dia 12.

Aquesta setmana vaig tenir el goig i l’honor de rebre el Premi al Millor Orador atorgat pel programa “Minoria Absoluta” de RAC1. Els altres premiats van ser Jordi Pujol, Artur Mas, Joan Carretero, Joan Saura, Caterina Mieras i Daniel Sirera. L’acte d’entrega va ser molt simpàtic i els assistents (els premiats no cal dir-ho) s’ho van passar d’allò més bé.

Lamentablement la setmana també ha tingut notícies tràgiques com la mort d’un soldat espanyol a l’Afganistan, la mort d’un treballador a la depuradora del Fòrum, i els 42 morts en accident al Metro de València. Sobre aquest darrer accident s’han aixecat moltes veus en exigència de l’assumpció de responsabilitats. Destaca en aquest sentit l’editorial d’avui del diari El País.

Acabo. Les eleccions a Mèxic van proporcionar un resultat molt ajustat que dóna la victòria al candidat del Partido de Acción Nacional, Felipe Calderón. Andrés Manuel López Obrador del Partido de la Revolución Democrática ha impugnat els resultats obrint una etapa d’incertesa que confio es resolgui ben aviat. I parlant d’eleccions, el Partit Demòcrata dels Estats Units ens demana un esforç per cridar a votar els ciutadans nordamericans a l’estranger per a les eleccions legislatives de la tardor. Al web Vote from Abroad s’explica com fer-ho.

ZW núm. 47 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.jeneveuxplus.net/

Encaminada a motivar i impulsar la participació dels joves en les properes eleccions franceses, el site ha plantejat diferents etapes i possibilitats de participació, a partir de les qüestions que realment importen als joves ciutadans i sobre les quals volen respostes: “No vull… atur”, “No vull… que es tracti els immigrants com a animals”, etc, són alguns dels Je ne veux plus” a títol individual o col·lectiu que es poden llegir a la pàgina i que van escalant llocs en el rànquing segons les votacions dels internautes.

La campanya s’estructura en 4 etapes diferents: l’etapa 1. “Je ne veux plus”, on es rebutja el que és inaccepatble i es fa una mena d’inventari de tot allò que es considera indigne. Des de la pàgina, s’ofereix tot un seguit de recursos (enganxines, faixetes per a llibres, etc.) que es poden demanar de manera gratuïta per donar major visibilitat a les iniciatives i manifestacions. Es passa a l’acció i implicació en els debats amb propostes concretes proactives en l’etapa 2. “Je veux” i l’etapa 3. “J’exige”, amb un Manifest d’adhesió online. I l’etapa 4. “J’en parle” estimula la participació amb la màxima visibilitat i ressò, utilitzant els suports de la campanya i proposant accions diverses.

Una iniciativa interessant i atractiva impulsada per la xarxa associativa d’estudiants Animafac. Treballen activament en aquesta campanya sota l’eslogan global 2007 Pas Sans Nous (No sense nosaltres), en clara referència al paper clau dels joves en les properes eleccions franceses.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 Juliol 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a El PP se situa al marge del sistema democràtic.

Els comentaris estan tancats.