Tot esperant el resultat electoral a Itàlia

El cap de setmana vinent no faré Diari; a menys que algun esdeveniment imprevist m’hi obligui. Per tant, l’homenatge a la 2a República el faig avui. La setmana passada vaig subscriure el manifest Memoria del futuro. Aquí sota trobareu la il·lustració d’aquesta campanya. I aprofito el 75è aniversari de la República per retre homenatge al capità Camil Ulargui, germà de la meva àvia, mort a la guerra, del que hem recuperat l’obituari publicat pel diari Treball, òrgan del PSUC, partit del que era militant. El text, transcrit literalment, ens dóna claus no sempre prou ben conegudes de la guerra civil. Cal felicitar molt especialment els esforços de molts per recuperar la memòria històrica. Per exemple, el suplement Babelia del diari El País d’aquesta setmana. O la revista L’Avenç. L’evocació de la República segueix provocant una reacció visceral en els sectors conservadors com es va comprovar dimecres passat en el Senat quan Zapatero va expressar el seu reconeixement pel període republicà. El País se’n fa ressò avui en el seu editorial.

La notícia de la setmana ha estat sens dubte la primera remodelació del Govern Zapatero que ha portat la sortida del govern i l’abandó (definitiu?) de la política de Pepe Bono i la substitució de la Ministra d’Educació i Ciència. José Miguel Alonso passa a ocupar la cartera de Defensa, Mercedes Cabrera substitueix Ma Jesús Sansegundo, i el meu amic Alfredo Pérez Rubalcaba es farà càrrec de la cartera d’Interior. És evident que Zapatero ha aprofitat la remodelació per encarar de la millor manera possible el procés de pau al País Basc. I ha encertat. El fet que Acebes i Egíbar coincideixin a criticar asprament Alfredo Pérez Rubalcaba ho corrobora magníficament. Acebes no pot oblidar aquella frase que milions de ciutadans van escoltar d’Alfredo Pérez Rubalcaba just abans d’anar a les urnes: “Los españoles se merecen un gobierno que no les mienta”. I l’atac d’Egíbar no és aliè al fet que Rubalcaba manté una bona interlocució amb Josu Jon Imaz.

La reacció del PP mostra fins a quin punt no ha entès encara la situació actual. Ho posen de relleu diversos articles d’entre els que destaco els de Javier Pérez Royo i Santos Juliá a El País, i el de Javier Pérez Royo a El Periódico (aquí el podeu trobar en versió castellana). Malauradament el PP segueix instal·lat en una política de ‘bronca’, i s’entesta ridículament en presentar el PSOE com a partit d’esquerra radical, com explica avui Joaquín Estefanía en el seu article a El País. Per cert, de Joaquín Estefanía podeu llegir també el seu darrer llibre “La mano invisible. El gobierno del mundo” publicat per Aguilar. I també podeu aprofitar les mini-vacances de Setmana Santa per llegir els darrers llibres de dos dels meus assagistes favorits: “El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias” de Vicenç Navarro, publicat per Anagrama, i “El nuevo espacio público” de Daniel Innerarity, publicat per Espasa Calpe. Els interessats per la comunicació política, l’opinió pública i l’impacte dels media sobre la societat hauríeu de trobar una estona per llegir “Estableciendo la agenda” de Maxwell McCombs, recentment publicat per Paidós. Posats a recomanar lectures no em puc estar d’assenyalar l’entrevista a Bill Clinton publicada avui a El País.

L’afany de ‘bronca’ del PP els ha portat també a intentar desfigurar la realitat lingüística catalana, com demostra l’interessant article d’Albert Branchadell. I això fa més necessari encara que es desenvolupin iniciatives com les d’Apropament, de les que ja m’he fet ressò, i que es va presentar públicament a Barcelona en un acte celebrat divendres. En aquesta mateixa línia cal saludar la publicació d’un llibre que vol acostar la llengua catalana als habituals del pont aeri. Per cert, el multilingüisme que defensa Branchadell hauria de culminar en una presència de la llengua i la cultura catalanes a la UNESCO. Personalment preferiria que fos a partir d’una presència espanyola plural com defenso en aquest article enviat a El Correo que porta el títol “Catalunya no quiere ser Tokelau” en resposta a una al·lusió d’Aitor Esteban, diputat del PNV, que va participar en la Comissió Constitucional del Congrés donant suport al projecte de reforma de l’Estatut.

Sobre l’Estatut no hi ha hagut aquesta setmana cap novetat. Això sí, el President de la Generalitat ha afirmat que les eventuals diferències en el si del Govern no paralitzaran la seva gestió ja que podran ser resoltes a través del vot. És evident que el vot en el si dels governs no és la pràctica habitual però també és cert que si es produeixen diferències la millor manera de resoldre-les és votant i que aquest mecanisme està previst en la llei 3/1982. El President va crear la comissió política que dirigirà el procés de preparació i celebració del referèndum i ha atribuït per decret algunes competències en aquesta matèria a la seva Oficina. Això no fa sinó mostrar la seva determinació perquè l’Estatut tiri endavant mentre segueix maldant per tal que ERC hi voti a favor o, com a mínim, no hi voti en contra. Els amics d’ERC volen que se celebri una reunió de la Comissió de seguiment del Pacte del Tinell que servirà també perquè es puguin abordar els temes que els amics d’ICV-EUiA evocaven en les recents reunions dels seus òrgans de direcció. No cal dir que des del PSC estarem encantats de seguir posant en comú les nostres opinions tot assenyalant que un referèndum amb escassa participació o de resultat ajustat sols pot afavorir els enemics de l’Estatut, és a dir, el PP. Malgrat les discrepàncies sobre l’anàlisi concret del procés negociador al Parlament i al Congrés, no puc passar per alt la important conferència del President Pujol sobre l’Estatut pronunciada el proppassat 29 de març en la que hi mostra el seu ferm i convençut suport. Sobre el referèndum podeu llegir l’entrevista que em va publicar diumenge passat el diari La Razón.

Avui, però, la meva atenció segueix fixada a Itàlia on avui i demà s’elegeix el futur govern. No cal dir que desitjo intensament la victòria de Romano Prodi i les forces que s’han aplegat entorn de la seva candidatura i de L’Ulivo, els amics dels Democratici di Sinistra i de La Rosa nel Pugno, i una derrota de Silvio Berlusconi. Avui, Toni Gutiérrez publica un interessant article a El Periódico de Catalunya sobre la confrontació entre Il Professore i Il Cavaliere, aquí el podeu trobar en versió castellana. Podeu seguir les notícies sobre aquestes eleccions a yahoo.it, l’agència ANSA, ADNKronos, La Stampa, Il Corriere della Sera, La Reppublica o L’Unità. Aquí podreu seguir els resultats, tenint present que les urnes es tanquen demà al migdia.
Però aquest cap de setmana també se celebren les eleccions al Perú a les que seguiran les eleccions a Colòmbia i a la República Dominicana en el mes de maig. El lloc oficial per fer el seguiment del procés peruà és l’Oficina Nacional de Procesos Electorales, on es facilita tota la informació relativa a les eleccions de 2006, així com els resultats històrics de processos anteriors. Altres espais de consulta serien: Perupolítica.com, l’espai de discussió política impulsat per l’Instituto de Desarrollo Democrático, que és un fòrum obert a les diferents qüestions temàtiques que es van plantejant. I, un de més específic, Participa Perú que forma part del projecte de suport a la societat civil per a la descentralització peruana. El nostre partit germà al Perú és el Partido Aprista Peruano, fundat per Raúl Haya de la Torre i que presenta Alan García com a candidat a President. Per acabar, us adjunto dos portals més llatinoamericans que faciliten informació general sobre els processos electorals que tindran lloc en els diferents països: E-lecciones.net i Electorales.com. Per saber quines són les properes eleccions a qualsevol país del món podeu cercar a Election Guide.

ZW núm. 35 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.politicsonline.com/

Aquesta és la pàgina de la companyia americana de política a Internet amb més anys de trajectòria (des del 1996). El seu fundador i president, Phil Noble, és un dels experts més rellevants als EE.UU. en aquest àmbit, i membre del European and Latin American Association of Political Consultants, del Inter-American Center for Political Management, i del Institut de Política de l’Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat de Harvard, entre d’altres.

Des de PoliticsOnline es proporcionen notícies, eines i estratègies per l’ús d’Internet en la política i en els afers públics. Els seus serveis estan en ús a 50 països, vinculats al desenvolupament de campanyes, a partits polítics, ONGs, fundacions, etc., oferint informació específica, anàlisi polític i estratègic sobre les diferents aplicacions de la xarxa en aquest terreny, i el software més adequat segons el cas, fent una especial incidència en el tema de la democràcia electrònica o e-democràcia. Participen també en el desenvolupament de projectes d’investigació específics i en l’elaboració d’estudis i informes.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 Abril 2006, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Tot esperant el resultat electoral a Itàlia.

Els comentaris estan tancats.